3 mesos sense TV3
AVUI TOCA CONCENTRACIÓ !
Tres mesos sense senyal de TV3 al País Valencià
ACPV ha convocat avui una concentració a la Plaça Manises de València a les set del vesprewww.vilaweb.cat
Una concentració convocada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) aquest vespre (a les 19.00) servirà per tornar a reivindicar l'emissió de TV3 tres mesos després que l'entitat es veiés obligada a tancar-ne els repetidors. Des del 17 de febrer, dia del tancament, s'han produït més de setanta concentracions i manifestacions arreu dels Països Catalans que culminaren en la gran manifestació del 16 d'abril (vídeo).
Internet, solidària amb ACPV
Dimecres de la setmana passada, alguns mitjans de comunicació, entre els quals VilaWeb, El Temps, Avui, el Punt, El 9 Nou, Directe.cat i Diari de Balears, van publicar un editorial conjunt de suport a ACPV i, seguint la crida feta per Òmnium, Obra Cultural Balear i la Fundació puntcat, invitant els internautes a fer una donació solidària per contribuir a pagar les multes imposades a ACPV per haver distribuït el senyal de TV3 al País Valencià.
El 28 d’abril proppassat Acció Cultural va pagar 130.000 euros a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana. Aquests diners són el primer pagament de les dues multes que li ha imposat la Generalitat per les emissions de TV3 al País Valencià, i que pugen a uns 800.000 euros (tenint en compte que són dues multes que sumen 600.000 euros, més els interessos corresponents i el 20% de recàrrec per no haver pogut en el termini de pagament 'voluntari').
Segons ACPV, aquests 130.000 euros són de donacions d'individus, col·lectivitats i organitzacions en resposta a 'la crida per a encarar col·lectivament una multa injusta i absolutament desproporcionada'. Segons l'entitat, aquestes multes 'només pretenen ofegar econòmicament la nostra entitat, en vist que, aquests darrers quatre anys, hem suportat la persecució política i econòmica a què ens ha sotmès el govern del president Camps'.
 |
| Foto: Sergi Tomàs |
L’autoodi, càncer que mata
Joan Lladonet www.in.directe.cat 04/05/2011
Abans d’analitzar la notícia, que pot ser alguns ja coneixeu, vos faré cinc cèntims sobre el significat de la paraula autoodi i per fer-ho utilitzaré el Diccionari de Sociolingüística de Francesc Ruiz, Rosa Sanz i Jordi Solé, diccionari excel·lent i que recoman als que no el tenguin o no el coneguin. Si no faig una bona síntesi, la responsabilitat serà meva i no del diccionari.
L’autoodi és una actitud de les persones que amaguen les seves característiques individuals, perquè no s’adeqüen als estereotips socials. Em referiré a l’autoodi a la llengua pròpia, característica bàsica en la formació de la personalitat de qualsevol individu. Les persones que pateixen autoodi amaguen la seva llengua que creuen menyspreada i usen la que està socialment prestigiada. D’aquí la importància de prestigiar la llengua pròpia del nostre territori. Ja se n’encarreguen els enemics de desprestigiar-la de moltes maneres.
Si una persona té un sentiment d’inferioritat respecte a un grup o a una llengua, intentarà amagar que pertany a aquest grup o que usa aquella llengua, la seva. Aquest autoodi provoca nombrosos conflictes, ja que la persona que abandona un grup o una llengua té un sentiment d’hostilitat contra les persones del seu grup que continuen fidels a aquella llengua, i aquests, a més, poden sentir-se antagonistes d’aquells que volen assimilar-se al grup i a la llengua dominants. Això pot provocar que siguin considerats com a traïdors per les persones del seu grup i que ells siguin intolerants contra tots el que no fan el mateix que han fet ells, ja que creuen que és el millor que es podia fer. Així, la submissió d’uns es converteix en insolència cap als altres. Textualment podem llegir “Els valencians ‘fins’ menyspreen els valencians ‘baixos’.”
Feta aquesta explicació, pas a contar-vos la notícia que ha motivat aquest article. Es el primer dia de març d’enguany i a València, a l’interior d’un edifici, crec que era “la ciutat de les arts i de les ciències” es fa la presentació dels alcaldes del PP que es presenten a tot el País Valencià. En un moment de la presentació, l’actual batlle de Vila-real i candidat a les properes eleccions surt a fer la seva intervenció i comença dient: “Deixeu-me un poquet que parle del meu poble, deixeu-me que parle un poquet de Vila-real.” Se sent una veu del públic assistent que diu: “¡Habla en castellano! I aquí el candidat sense dubtar-ho ni un segon, agafa els dos cables dels dos micros i contesta amb veu més alta i que aparenta seguretat: “¡Hablo en castellano! ¡Como queráis! ¡Perfecto!” i sense més problemes fa la seva presentació en castellà, presentació que segur que tots i eren devers 70 varen fer en castellà, però hi havia d’haver alguna persona més que fos un exemple clar per a il·lustrar l’explicació que he fet sobre l’autoodi lingüístic. És un exemple totalment clarificador. Surt l’alcaldessa i candidata de Torrent i comença la seva intervenció: “Buenas tardes a todos. En primer lugar pediros disculpas, disculpas, por si en algun momento me paso al valenciano, pero es mi lengua materna y tengo ese defecto. Si lo hago, me perdonáis...” Son dos exemples d’autoodi y el segon elevat a l’enèsima potència, ja que mentre deia això, en lloc de plorar, reia. Només li va faltar dir que tenia una greu malaltia, un càncer o cosa així.
És molt trist que haguem arribat a aquesta situació, és intolerant de totes totes que la ideologia del PP hagi clavat el seu odi a les vísceres dels seus, fent-los esser traïdors a la seva identitat i queda clar que l’autoodi és una greu malaltia per a la llengua i per a la identitat d’un poble que parla una llengua minoritzada i minoritària. És un vertader càncer per a la llengua i per a la identitat d’aquest poble. És molt important saber com es pot combatre aquest greu problema i a València, precisament, existeix el TELP (Taller d’Espai Lingüístic Personal) i mitjançant els cursos que organitzen els seus creadors s’aprèn a canviar les actituds dels que es passen al castellà davant els desconeguts i en altres situacions. La seva màxima és “Una llengua no es perd perquè els que no la saben no l’aprenen, sinó perquè els que la saben no l’usen”. Si voleu veure el penós vídeo dels alcaldes transpirant autoodi per tots els porus, aneu a http://www.youtube.com/watch?v=fO9omI-60So&feature=share
Al Tall, amb la nova cançó
'Romanç contra Camps'
 |
| vilaweb.cat |
“Romanç contra Camps”, canta Al Tall
El grup valencià penja en Youtube en plena campanya un vídeo contra el president de la Generalitat Valenciana. El tema repassa la corrupció, els atacs contra la llengua, el tancament de TV3 i el malbaratament de recursos.
El veterà grup Al Tall ha compost per a aquestes eleccions Romanç contra Camps, una crida als votants valencians perquè es rebel·len contra la previsible victòria del candidat del PP, imputat en elcas Gürtel.
Els músics n'han enregistrat fins i tot un videoclip, que es pot veure en Youtube.
El tema repassa, entre altres assumptes, la corrupció, els atacs contra la llengua, el tancament de TV3 i el malbaratament de recursos.
Ací teniu la lletra íntegra de 'Romanç contra Camps':
ROMANÇ CONTRA CAMPS
Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.
Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.
Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.
Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.
TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita
Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.
Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.
Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.
Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat
La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.
Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.
Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.
Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.
Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.
Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.
I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.
Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.
Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.
Al Tall
EL DIA QUE EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada