La màgia de Wembley... de nou!
pot repetir-se el 28 de maig!
Els de Compromís havien sigut convidats per les seccions sindicals de CCOO i CGT
Morera i Oltra han hagut d'adreçar-se als treballadors a través d'una tanca
www.elpunt.cat 03/05/11
La direcció de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) ha impedit l'accés al centre de producció de programes de Burjassot als diputats del grup Compromís, Enric Morera i Mònica Oltra, que havien sigut convidats per les seccions sindicals de CCOO i CGT a l'ens “perquè hi explicaren les seues propostes davant de les retallades laborals i salarials que estan patint els treballadors i les insistents amenaces al seu futur laboral i el de la pròpia empresa”, segons informen els sindicats en una nota.
Morera i Oltra han hagut d'adreçar-se als treballadors, concentrats en l aporta d'entrada del recinte a través d'una tanca.
Els sindicats havien sol·licitat l'ús del saló d'actes de la casa per a l'ocasió, petició que va ser igualment denegada per la direcció. CCOO i CGT han traslladat a totes les forces polítiques amb representació parlamentària la invitació. De fet, demà dimarts està prevista la visita del candidat del PSPV-PSOE, Jorge Alarte.
“Contrasta el tracte que López Jaraba i el seu equip donen als representants electes del poble valencià, als treballadors de RTVV i als seus representants amb el que la direcció de RTVV dispensava a Álvaro Pérez El Bigotes i altres imputats en la trama Gürtel, que sempre tingueren les portes de Canal 9 obertes de bat a bat”, critiquen les sessions sindicals.
RTTV, per la seua banda, ha assegurat que les seues instal·lacions “no estan per a un ús polític i, menys encara, ara en precampanya”.
cucarella | dilluns, 2 de maig de 2011 |
http://blocs.mesvilaweb.cat/cucarella
Però, el que més m’ha irritat del reportatge és aquesta pretensió d’explicar el conflicte entre catalans i valencians tan d’arrapa-i-fuig, a partir de la situació del present i sense tenir en compte el llarg procés de manipulació i de violència que hem hagut de patir. Potser caldria oferir uns quants reportatges que explicaren l’origen de tot plegat: què va ser la Batalla de València, quin paper jugaren alguns mitjans de comunicació en l’actual catalanofòbia valenciana, quins foren els instigadors d’aquella gran manipulació: Attard, Martorell, Guerra, etc…; quina finalitat perseguien. En resum, quina és la seqüència de fets que ha aconseguit que, en els darrers trenta anys, els valencians hàgem passat d’expressar el secular «catalans i valencians, cosins germans» a l’actual i recent «català, fill de puta!». Aquest procés és explicable. Si algú –de TV3– el vol explicar. I ja caldria que ho explicara, i amb pèls i senyals. Ja caldria. Ja caldria que n’assenyalara els culpables d’aquesta brutal agressió espanyola. En comptes de fer reportatges porucs o potser tergiversadors.
Els espanyols, que saben més i millor que nosaltres quines són les fronteres de la nostra nació, han fet de tot, fins i tot actes criminals, per a evitar que els valencians i els catalans ens entenguem com el que som: membres de la mateixa nació entre Salses i Guardamar i Fraga i Maó.
No m’ha agradat gens el reportatge de TV3 sobre TV3 al País Valencià. Crec que calia haver oferit un programa que tocara la fibra, que recolzara els qui, durant tot aquest temps, ens hem manifestat a favor de continuar veient una televisió que considerem com a pròpia.
Tanmateix, des de TV3 han optat per oferir una esbiaixada visió des de la “política oficial”. Uns i altres, més part del problema que no de la solució, s’han excusat o mentit o quequejat o ploriquejat…
Però, el que més m’ha irritat del reportatge és aquesta pretensió d’explicar el conflicte entre catalans i valencians tan d’arrapa-i-fuig, a partir de la situació del present i sense tenir en compte el llarg procés de manipulació i de violència que hem hagut de patir. Potser caldria oferir uns quants reportatges que explicaren l’origen de tot plegat: què va ser la Batalla de València, quin paper jugaren alguns mitjans de comunicació en l’actual catalanofòbia valenciana, quins foren els instigadors d’aquella gran manipulació: Attard, Martorell, Guerra, etc…; quina finalitat perseguien. En resum, quina és la seqüència de fets que ha aconseguit que, en els darrers trenta anys, els valencians hàgem passat d’expressar el secular «catalans i valencians, cosins germans» a l’actual i recent «català, fill de puta!». Aquest procés és explicable. Si algú –de TV3– el vol explicar. I ja caldria que ho explicara, i amb pèls i senyals. Ja caldria. Ja caldria que n’assenyalara els culpables d’aquesta brutal agressió espanyola. En comptes de fer reportatges porucs o potser tergiversadors.Preguntar a la jovenalla actual per un problema del qual només coneix el present crispat, però en desconeix els orígens, només és pot entendre des de la incompetència o des d’una intenció manipuladora. Què esperàveu que digueren? No saben res de l'odi que sembraven des d'El Cabinista. No saben que quan anàvem a València havíem d'ocultar els símbols quatribarrats si no volíem rebre. No saben qui va ser Garcia Broch, ni la Rebentaplenaris. No saben res, ai!, de la història recent del País Valencià. Ells, víctimes també d'aquell brutal enverinament, no saben que no eren els catalans del Sénia amunt el qui volien "annexionar-se" el País Valencià. Són els espanyols els qui s'han annexionat el País Valencià: per això els estudiants valencians a Reus paguen autopista i els que estudien a Madrid no en paguen. Per això hi ha AVE Madrid-València i no València-Barcelona. Han barrat el camí cap a Barcelona, el camí que sempre hem fet els valencians quan buscàvem feina i quan miràvem cap a Europa, i han fet autovies gratuïtes i trens ràpids cap a Madrid, perquè oblidem la família i visitem més sovint cals amos. I han fet de les nostres costes, la costa de Madrid, i nosaltres els seus submissos i lleials cambrers.
Els espanyols, que saben més i millor que nosaltres quines són les fronteres de la nostra nació, han fet de tot, fins i tot actes criminals, per a evitar que els valencians i els catalans ens entenguem com el que som: membres de la mateixa nació entre Salses i Guardamar i Fraga i Maó.I la intervenció del «sociata» Vicent Soler, de pena. De puta pena. Un hipòcrita. Ell, alt responsable polític d’aquell PSPV-PSOE, ha criticat el catalanisme valencià titllant-lo d'extremat” i posant-nos al mateix nivell que el blaverisme espanyolista i violent (valga la redundància). Ell, alt responsable polític d’aqueix PSPV-PSOE que va seguir com un gos d’amo l’ordre d’Alfonso Guerra de negar el pa i la sal a quasevol expressió cultural que no fóra en espanyol; ell, Vicent Soler, alt responsable polític en un moment en què es podia saber qui va atemptar contra Fuster, Sanchis Guarner i tants altres, i ho amagaren tot; ell, que era alt responsable polític quan Lerma va crear Canal 9 contra TV3 i va intentar, a l’igual que el PP, silenciar per la força els reemissors d’ACPV; ell, que és membre d’un partit polític espanyolista extrem que considera que el terrorisme ultraespanyolista forma part de la nostra «normalitat democràtica»… Quina barra, la de Vicent Soler. Quin indecent. I encara se les pinta de practicar l'ofici de raonar.
Després de veure el programa, quina cara voleu que se'ns quede? De babaus! Hem estat donant tabarra que volem TV3, volem TV3, fent-la bandera de la democràcia i la llibertat d'expressió, i quan TV3 en parla és per a cagar-nos la cara. Li hem llavat el cap a un tinyós.
Cent trenta anys després,
La Vanguardia surt en català
www.vilaweb.cat 03/05/2011
www.vilaweb.cat 03/05/2011
El diari editat a Barcelona estrena avui la versió en català · No es va publicar en català ni en l'època de la República · L'edició catalana representarà el 60% de les vendes
La Vanguardia llança avui, per primera vegada en la seva història, cent trenta anys després d'haver-se fundat, la versió catalana. El diari ha fet una campanya de promoció de la nova versió, que conviurà amb l'espanyola, però que pot acabar representant el 60% de tots els exemplars venuts. Era l'últim diari en paper editat a Barcelona que es publicava exclusivament en castellà.
El projecte de fer-ne una versió catalana ja fa uns quants anys que s'estudiava, però fins a principi d'any no es va fer públic que sortiria aquesta primavera. De fet, l'editor Javier Godó va explicar que havien desestimat de sortir en català en temps del govern tripartit: 'És cert que no veia clar de fer-ho amb el tripartit. I això que els d’ERC pressionaven..., però no. L'època del tripartit no semblava la més convenient; ja saps, temps estranys... No era el moment.'
Godó explica la seva decisió pels canvis que viu el país: 'La Vanguardia s’ha adaptat a tots els moments de la història de Catalunya, i seria una falta de reflexos empresarial no prendre ara la decisió, perquè la realitat ha canviat i La Vanguardia sempre connecta amb la realitat.' La capçalera de la família Godó ha fet una atapeïda campanya publicitària amb anuncis televisius i radiofònics i amb una ronda d'actes de presentació per tot el Principat en què han participat els principals col·laboradors del diari i que ha despertat una gran expectació.
El diari va néixer el 1881, fundat per dos empresaris d'Igualada, Carles i Bartomeu Godó, com a mitjà d'expressió d'una facció del Partit Liberal de Barcelona. Set anys després, trencava els vincles amb aquest partit i des de llavors ha sobreviscut a totes les circumstàncies com un dels diaris de referència de Catalunya. Sempre s'ha editat en castellà, fins i tot en els moments de més catalanitat de la república, els anys 30 del segle passat.
Ara, la història del diari no és pas exempta de polèmica, per fets tan notables com l'anomenat 'cas Galinsoga' (vídeo), una protesta contra Luis de Galinsoga, aleshores director del diari, que no amagava el seu menyspreu als catalans. La protesta va començar amb un pamflet escrit per un jove Jordi Pujol i va acabar amb la caiguda del director.
Sense traducció automàtica
La versió catalana no serà en aquest cas una traducció automàtica de la castellana. El sistema, preparat per a fer dues versions, permet a cada redactor de fer la primera versió en la llengua que desitgi, però és el mateix redactor qui haurà de revisar la traducció que en farà un programari específic. Un cop passats aquests dos filtres –màquina i redactor–, un equip de divuit correctors revisarà la versió definitiva que es publicarà.
TV3 manté el liderat per vuitè mes consecutiu
TV3 obté a l'abril el 15,8% de quota i puja 5 dècimes en relació amb el març, amb 4,4 punts d'avantatge en relació amb Tele 5. A més, és la cadena més vista, amb un total de 22 dels 30 dies del mes. www.tv3.cat 02/05/2011
 |
| Crackòvia - TV3 |
Segons dades de Kantar Media, TV3 ha estat a l'abril la cadena que més ha pujat, mentre que bona part de les cadenes generalistes privades han tingut baixades de fins a 7 dècimes, en el cas de Tele 5. TV3 ha obtingut a l'abril el 15,8% de quota, 5 dècimes més que al març, i amb 4,4 punts de diferència en relació amb Tele 5, la segona cadena classificada, amb l'11,4% i 7 dècimes menys. TVE ha quedat en tercer lloc, amb el 10,9% i 3 dècimes; Antena 3, en quart lloc, amb el 9,3% i 4 dècimes menys; Cuatro, en cinquè lloc, ja que manté la quota del 5,5%; i La Sexta, en sisè lloc, amb també el 5,5%, però una dècima menys. La 2 i el 33, que pugen una dècima cadascuna, han obtingut el 2,2% i l'1,3%, respectivament.
TV3, a més de pujar la quota global mensual i ocupar el liderat 22 dies dels 30 de l'abril, ha batut també el seu rècord històric, gràcies a la transmissió del partit d'anada de la semifinal de la Champions Madrid-Barça, que va arribar al 71,3% de quota, amb 2.558.000 espectadors de mitjana. Els canals temàtics de TV3 han estabilitzat les seves quotes: el Super3, amb l'1,6%; i l'Esport3 i el 3/24, amb l'1%, cadascun.
I per grups empresarials, el de Televisió de Catalunya puja 3 dècimes i manté el liderat, amb el 20,7% de quota. Pel que fa a la resta de grups empresarials, el de Televisió Espanyola es manté amb el 16,8%; el de Tele 5, Gestevisión, el 16,5% i baixa 3 dècimes; el d'Antena 3, el 15,2% i baixa 7 dècimes; el de La Sexta, el 7,8% i puja 2 dècimes; i el de Sogecable, el 6,1% i una dècima menys.
11 programes de TV3, entre els 15 primers del rànquing dels 40 més vistos
Pel que fa al rànquing de programes, TV3 el continua liderant de manera destacadíssima, amb un total de 24 entre els 40 més vistos a l'abril a Catalunya. TVE n'ha situat 11, Antena 3 i Tele 5 n'han situat 2; i La Sexta n'ha situat 1.
Dels 24 programes de TV3, 11 s'han situat en els 15 primers llocs d'aquest rànquing: el partit d'anada de la semifinal de la Champions Madrid-Barça, que, a més, ha suposat a TV3 un rècord històric, en el primer lloc; el també Madrid-Barça, de la Lliga, en el tercer; la pròrroga i la transmissió del partit de la final de la Copa del Rei Barça-Madrid, en el quart i el cinquè lloc, respectivament; "Crackòvia" (7): la prèvia de la final de la Copa del Rei (9); "Veterinaris" (10); "APM?" (12); i els "Telenotícies vespre", "Telenotícies cap de setmana vespre" i "Telenotícies migdia", en el tretzè, catorzè i quinzè lloc, respectivament.
Els altres 13 programes de TV3 que ocupen plaça en el rànquing dels 40 més vistos a l'abril són: "Polònia" (16); l'entrevista al president de la Generalitat (17); el reportatge del programa "30 minuts" (18); "Zona zàping" (19); "Polseres vermelles" (20); el "Telenotícies cap de setmana migdia" (22); "El vestidor", (23); "APM? Extra" (27); la pel·lícula "Herois", en el lloc número 29; "La Riera" (32); el "Telenotícies comarques" (37); el reportatge "Transsexuals", del programa "L'endemà" (39); i l'entrevista al cap de l'oposició, Joaquim Nadal (40).
Nou rècord de TV3 en la valoració qualitativa del panel de l'empresa GFK
Finalment, pel que fa al panel de valoració qualitativa de programes que elabora l'empresa, cal destacar que TV3 obté un nou rècord, amb un 8.16, un notable alt. TV3 se situa en el tercer lloc de valoració qualitativa, que el lidera el 33, amb 8.62. superior a 8. Les altres han obtingut: TVE, un 7.78; La Sexta, un 7.69; Antena 3, un 7.66; Cuatro, un 7.63; i Tele 5, un 7.22. La 2 es manté en segon lloc, amb un 8.40.
TV3 renova el rècord de qualitat que havia aconseguit al març. Ara, gairebé el 96% del panel està d'acord que els programes de la cadena són de qualitat, i, sectorialment, els seus informatius continuen liderant clarament el rànquing d'imparcialitat, amb el 96%.
Els programes més ben valorats aquest mes d'abril han estat: "Espai Terra" (9.1); "Fringe" (8.8); "Zona Champions (8.8); "Sense ficció" (8.7);
"El gran dictat" (8.6); "Àgora" (8.5); "Polseres vermelles" (8.5); "APM?" (8.5); "30 minuts" (8.4); "Veterinaris" (8.4); "Bocamoll" (8.4); "L'endemà" (8.4); "Telenotícies cap de setmana migdia" (8.4); "Esport club" (8.3); "APM? Extra" (8.3); "Crackòvia" (8.3); Les transmissions del campionat del Món de Fórmula 1 (8.3); l'entrevista al president de la Generalitat (8.2); les transmissions de la Champions, la final de la Copa del Rei i la Lliga (8.0).
Els programes més ben valorats del 33 (i amb un nombre de respostes significatiu) són: "60 minuts" (9.3); "Quèquicom" (9.2), "Thalassa" (9.2), "Cronos" (8.8); "Bricolatge emocional" (8.7); "Singulars" (8.4); "Karakia" (8.2); i el documental "Txernòbil, 25 anys després" (8.1).
 |
| Foto: lavanguardia.com |
"ACPV és un dic de contenció contra l'autoritarisme de Camps"
Toni Gisbert (Alzira, 1967) és coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, entitat que lluita pel restabliment del senyal de TV3 i per la pròpia supervivència enfront de l’embranzida de Francisco Camps. “David sempre guanya Goliat”, adverteix.
eltemps.net
80.000 persones reunides a València. Quin balanç en fa, ACPV, de la mobilització ciutadana aconseguida en aquesta convocatòria del 25 d’Abril?
—Ha estat un èxit extraordinari, més encara perquè enguany la manifestació comptava amb un pressupost mínim, per la senzilla raó que tots els diners es destinen a pagar la multa. A més, és la manifestació que culmina dos mesos de mobilitzacions des que el 17 de febrer vam haver d’apagar el senyal de TV3. Des d’aleshores hi ha hagut 66 mobilitzacions a tot el País Valencià. Des que fa quatre anys començaren els expedients administratius, la mobilització no únicament es manté sinó que ha crescut.
—Al remat, el final de la manifestació fou al davant de les Torres de Serrans, un lloc emblemàtic i ple d’història de la ciutat. La imatge era magnífica...
—Buscàvem un lloc de cloenda que fora ample perquè sabíem que vindria molta gent, tant per la reivindicació de TV3 com per la presència de Lluís Llach. Primer vam pensar en la plaça de Tetuan o en la zona pròxima a l’Albereda, però l’ajuntament ens hi posà traves. També vam demanar la plaça de bous per a l’actuació de Lluís Llach i més cantants valencians. La negació dels espais públics per part de l’administració és com més va més greu: a la Plataforma per l’Ensenyament els van negar la plaça de Nàpols i Sicília; a la Plataforma contra la Corrupció quasi els neguen el dret de manifestar-se...
—El Partit Popular, que era a qui anava dirigida la manifestació, ha optat per parlar-ne de passada. N’ha fet esment només per a criticar el PSPV, per haver-hi assistit. S’equivoca el PP ignorant la voluntat dels milers de persones que hi havia?
—Al PP no hi ha una posició única sobre aquest aspecte. De fet, el PP cada volta té més esquerdes i més enfrontaments públics entre la gent de València i la de Castelló i Alacant. A més, hi ha hagut preses de posició institucionals del PP de Castelló a favor de TV3. I fins i tot el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha dit que ell no tancaria una televisió. Per tant, no hi ha una posició única, sinó una posició tancada de Camps i del seu entorn més immediat. Cada volta més gent de fora d’aquest nucli percep que això que s’ha fet és una equivocació.
—I, passada la manifestació, la demostració de força, ara què toca?
—El pas més urgent és pagar la multa i, immediatament després, garantir el tràmit parlamentari de la iniciativa legislativa popular (ILP).
—Hi ha qui diu que, per a acabar apagant el senyal de TV3, més valdria haver-ho fet al principi. 800.000 euros és el preu de la resistència?
—En primer lloc, quan hi ha un cas de censura o un atac a la llengua, a la cultura, un sempre pot optar per plegar veles. La pregunta, doncs, cal fer-la al revés: fins on estem disposats a cedir davant la dreta? En aquest país, enfront de la radicalitat de la dreta espanyola, s’han plegat veles, s’ha cedit en qüestions cabdals com la llengua, la bandera, l’estatut, l’acceptació del 5%... És clar que podíem haver cedit, però el resultat seria que el govern de Camps hauria avançat més contra la llengua i la cultura. Arriba un moment que cal plantar-se. Un dels motius de l’erosió del nacionalisme i de l’esquerra al País Valencià és el fet de no plantar-se davant la dreta. Si continues retrocedint, quan deixes de renunciar? El problema ja no és la renúncia, sinó l’assumpció de les posicions del contrari, això és, el nom del país o el nom de la llengua.
—Siga com siga, Acció Cultural ha d’abonar la multa de 800.000 euros. Confieu a recaptar aquests diners abans de la data límit?
—Els terminis no són clars, perquè de moment no se’ns han comunicat oficialment. Calculem que a final de maig haurem de pagar, però tampoc no en sabem la xifra exacta. De moment, la campanya va bé i hi ha moltíssima gent que hi col·labora. En només 15 dies hem superat els 100.000 euros, però som conscients que la xifra és molt alta i que en aquest mes hem de fer un esforç molt gran.
—I la campanya “Art en Acció”, que encapçalen Antoni Tàpies, Andreu Alfaro i Barceló?
—Ara som a la primera fase, que és la de la donació gratuïta d’obres per part dels artistes. I de moment va molt bé. Després es farà la subhasta.
—És l’esforç financer més important que s’ha fet des de la instal·lació dels repetidors els anys 80?
—Sí, aquesta és la situació més complicada amb què s’ha trobat ACPV. Ara, fa quatre anys que aguantem la persecució política i econòmica del govern Camps i fins ara ens n’hem sortit. Tothom ens deia que ens obligarien a tancar immediatament i han tardat quatre anys. Quan vam fer la campanya dels Tàpies, van dir que no funcionaria i va funcionar. Es va dir que no aconseguiríem les signatures per a la ILP i se’n van aconseguir més de 500.000... A cadascun dels reptes que se’ns ha presentat hi hem donat resposta. El que se’ns presenta ara és molt fort, perquè no parlem tan sols de la quantitat de diners, sinó també d’un govern que modifica la llei per a perseguir una associació cultural. En aquest país ens anem acostumant que les coses gens normals siguen normals.
—Preveieu l’escenari de no poder pagar la multa?
—No el preveiem. En tot cas, passaria que ens embargarien els comptes corrents i els béns immobles. Seria un colp fort contra l’entitat.
—Com animaríeu la gent que no és sòcia d’ACPV i que tampoc no s’hi sent propera que contribuïra a la vostra campanya?
—Ens trobem en una situació excepcional. Més enllà de la qüestió concreta d’ACPV i de TV3, la nostra entitat ara mateix és un dels principals dics de contenció contra l’autoritarisme de Camps. De manera que si Camps pot tombar ACPV, no únicament tombarà l’entitat, sinó que establirà un precedent perillosíssim per al conjunt de l’associacionisme del País Valencià i enviarà un missatge d’atemoriment envers la dissidència. Si arribaren a tombar ACPV representaria un molt mal símptoma de la salut de la democràcia.
—“Ens han tancat TV3, però la tornarem a obrir”, va dir Pepa López a la lectura del manifest. Com es pretén fer això?
—Legalitzant les emissions al País Valencià. Per això hi ha el recurs davant el Suprem. Tenim molta confiança que el Suprem dictamine que el govern valencià no té autoritat per a sancionar-nos i obligar-nos a tancar. En segon lloc, pensem que hi ha moltes possibilitats de fer entrar a tràmit parlamentari la ILP i que finalment s’aprove.
—Però l’última notícia era que la ILP havia estat blocada.
—Efectivament, ara mateix es troba blocada però hi ha hagut reunions amb els grups parlamentaris a Madrid i hi ha un pacte per a fer-la entrar a tràmit després de les eleccions autonòmiques i locals.
—Però caldrà el suport del PSOE per a aprovar-la finalment...
—Pensem que podem comptar amb ells. No tenim la garantia de res fins que no arribe el moment, però de moment crec que si treballem bé podem construir coses plegats. A la manifestació hi hagué representació oficial de tots els partits, excepte del PP.
—Encara que s’aprove, no temeu que la Generalitat se n’invente alguna per a impedir la recuperació del senyal?
—La Generalitat Valenciana, mentre siga a les mans del senyor Camps, estarà absolutament tancada a l’opció que l’emissió de TV3 es puga normalitzar al País Valencià. Però passa que Camps cada volta està més acorralat i té menys opcions amb què jugar. Per això cada vegada té comportaments més antidemocràtics.
—David guanyarà Goliat?
—David sempre guanya Goliat. Sóc historiador i estic convençut que la història de la humanitat és marcada pel progrés. I progrés és recuperar el senyal de TV3.
Violeta Tena
Entrevista amb Ramon Lapiedra
Julià Alvaro, 03/05/2011 www.vilaweb.cat
Habita un despatx, al costat del Cementeri de Burjassot, que deu tindre 3 metres d’ampla per 6 de llarg, uns 18 metres quadrats. Comence amb números perquè no vull ser menys que Ramón Lapiedra (Almenara, la Plana Baixa, 1940) que té al davant de la seva taula de treball una pissarra, que sembla més gran que l’habitació, plena a besar de fórmules, signes, equacions i no sé quantes coses més que deuen demostrar que Deu existeix, o una cosa pareguda, o tot el contrari. Lapiedra, catedràtic de Física Teòrica, en política, aposta per allò més pràctic i, tal com estan les coses, es limita a dos aspiracions: fer entendre que el “tots són iguals” és una gran mentida i que els partits que estan a l’esquerra del PSPV han d’anar en les mateixes llistes. És el que té la gent de ciències, capacitat de síntesi, i si fa falta, una fórmula per demostrar-ho: “mireu la realitat”.
"Hi ha una fosca consciència social que diu que el PP pot tornar a l'economia del diner fàcil"
JULIÀ ÁLVARO: Com es pot explicar que l’hegemonia electoral del PP al País Valencià es mantinga invariable tot i el temps que fa que governen i els diferents i abundants problemes que els rodegen?
RAMON LAPIEDRA: Segurament si no hi haguera motiu de perplexitat no t’hagueres fet tu la pregunta i no m’estaries fent ara esta entrevista. Crec que la cosa és tant cridanera, vull dir l’èxit electoral del PP, que quan passen estos fenòmens tant extrems, el primer que se li acudeix a un és que hi ha d’haver un conjunt de causes convergents i, a més a més, s’ha de produir entre elles una certa sinèrgia. Si no, no es pot explicar. Començant per les causes circumstancials destaca el gran control que ha assolit el PP en els mitjans de comunicació i això ho utilitzen molt bé… molt bé entre cometes, deixant a banda l’ètica per descomptat. Això és un exemple de factors que entren en sinèrgia: com més controles els mitjans més poder aconsegueixes i això et dóna més control dels mitjans. Sempre aconsegueixen mitjançant tècniques de màrqueting, i sempre a banda de qualsevol consideració ètica, que els titulars no siguen els fets originals que els deixen malament sinó les seves respostes. Això sol no ho explica tot, però comences a sumar. Hi ha més coses. La barrera del 5%. Això vol dir que hi ha una certa sensibilitat minoritària en aquest país, valencianista, nacionalista, dis-li com vulgues, que com a conseqüència del grau que pot assolir espontàniament de fidelitat electoral es queda sempre en el límit, per damunt del 4% però que són vots que es tiren al fem. Això seria superable si la gent prenguera com a punt de partida per a l’acció política la realitat… però no, el 5% hauria d’informar del comportament polític d’aquelles organitzacions que poden tindre un greu problema per a entrar en les institucions… però no.
JA: Vols dir que les coalicions són obligades…
RL: Jo me’n recorde fa uns anys en les municipals, a Castelló, que el Bloc, que llavors no es deia així, i Esquerra Unida es van quedar fora per poc, el PP va arribar a la majoria absoluta i allà segueix. I ara, recentment, s’aconsegueix un acord electoral entre Esquerra Unida i el Bloc i dura dos mesos, quan havia sigut extraordinàriament dificultós… Diuen que representen coses ideològicament diferents… Home, només faltaria que si significàreu el mateix no estiguéreu en el mateix partit, clar que signifiquen coses diferents, per això es demana una coalició electoral i no un sol partit. Però és que no hi ha un altra manera, hi ha alguna cosa sociològica profunda que fa que si no es té en compte eixe 5% aneu a estavellar-vos una vegada i un altra… Encara hi ha més coses? Sí, encara hi ha més coses.
"La gent del País Valencià està passant per una onada expansiva conservadora independentment d'altres circumstàncies"
JA: Quines més?
RL: Home, certes insuficiències de major o menor abast dels partits polítics d’esquerres, ja n’he posat alguna damunt la taula, però els podríem fer extensius a tota l’esquerra o el centre esquerra si es vol. De tota manera això poden ser elements explicatius que ajuden a reflexionar sobre el que fa l’esquerra, i són importants, no dic que no, però les mancances de l’esquerra només poden explicar el fracàs i l’abast d’aquest fracàs electoral en la mesura que passen coses com les que acabe d’explicar i, segona, que en la vida social passen ones d’un tipus o un altre que tenen arrels sociològiques profundes i que són d’abast temporal llarg. Crec que la gent del País Valencià està passant per una ona expansiva conservadora independentment d’altres circumstàncies. És importants constatar això perquè si no es pot pensar que totes les dificultats electorals vénen dels errors o malifetes, reals o imaginàries, dels partits d’esquerres; com que no tens en compte que hi ha una certa disposició de l’electorat a anar en una certa direcció, tot es carrega damunt els muscles de l’oposició i això pot ser positiu en el sentit d’esperonar-los però també pot ser negatiu per la càrrega de qualificacions internes que no ajuda a afrontar els problemes com toca.
JA: Parlem doncs de l’esquerra…
RL: Perdona però abans m’ha quedat una cosa penjada que no voldria deixar de dir. Quan reflexionem sobre la recuperació del vot d’esquerres o sobre el manteniment del vot a al dreta és bàsic entendre per què esta societat s’ha fet tant conservadora. S’ha de saber quina realitat estem xafant per a poder dissenyar l’estratègia adequada en l’àmbit electoral. No podem deixar de veure la realitat que tenim, la ciutadania que tenim. Haver viscut tant de temps en una economia especulativa és un dissolvent social fortíssim. Quan pensem en per què, ni amb la crisi que patim, ni amb totes les malifetes que se’ls coneix, el PP perd vots no hauríem de passar per alt que hi ha molts ciutadans que continuen pensant que es pot reeditar el model econòmic especulatiu dels últims anys i hi ha una fosca consciència social que diu que el PP, sense complexos, pot tornar a l’economia del diner fàcil.
"Existeix un deler sense trellat per assolir el poder i una certa fascinació per les coses que fa el PP"
JA: I davant de tot això, quines són les responsabilitats de l’esquerra? Quins són els aspectes negatius que sí que se’ls ha d’atribuir als partits d’esquerres? Ja t’has referit al Bloc i a Esquerra Unida, mirem ara al partit majoritari de l’esquerra, al PSPV.
RL: Quan fracasses en una convocatòria electoral, i en un altra, i en una altra… pots tindre la idea, que pot ser equivocada, que l’essència del teu discurs està equivocada i pots acabar canviant de discurs en cada convocatòria electoral, cosa que fa que el teu electorat es pertorbe i, potser, perdràs una part del teu electorat fidel sense guanyar nous electors que ja estan en mans del PP. Això és una cosa. A més, en consonància amb el que acabe de dir, crec que no es treballa prou a llarg termini. Tu pots treballar amb la perspectiva, sense dir-ho, que perdràs les pròximes eleccions però no per això has de deixar de pensar més enllà del dia a dia. Això que vol dir? Moltes coses, per exemple tindre cura de la militància i el funcionament intern del partit, obrir-se a la societat, que una major porositat signifique un augment de la militància, per tant major presència, més ressonància. Hi ha un deler sense trellat per assolir el poder i això comporta una certa fascinació per les coses que fa el PP.
JA: Un debat sempre obert en el PSPV és si cal buscar o no buscar els vots que falten per la dreta, amb missatges més pareguts als del PP que es qui guanya.
RL: Tu has de tindre les pròpies senyes d’identitat, pots entendre el que fan altres però no pot parèixer que tu t’apuntes al que l’altre està proposant perquè ells ja tenen la marca. Pots guanyar algun vot, potser, però per l’altre costat, en perdràs més, els de la gent que es queda estamordida de veure els que estàs fent.
"En els últims anys, en els socialistes, hi ha hagut un desequilibri a favor de la burocràcia"
JA: Has parlat de la necessària porositat del PSPV, un partit d’esquerres es pot permetre el luxe de no ser porós?
RL: És molt difícil concretar això… A mi m’arriben anècdotes, si vols, que no vull dir que siguen definitives… Un jove que davant les victòries de la dreta es decideix a militar en el PSOE, se’n va a la seu del barri i es troba un desinterès que el sorprèn i ni li contesten… Això és una falta de to, una falta de tensió vital, fiar-ho tot al fet que vindran les eleccions i amb quatres tanques es resol tot. El PP té molts militants que s’ho creuen de debò, que pensen que amb l’esquerra es partirà Espanya, que vindrà l’ateisme… i això els mobilitza de forma tant ferotge que són bons militants. Els socialistes han descuidat la veritable militància. En eixa perspectiva de guanyar les properes eleccions, pareix que no pensem mai, ningú, en una perspectiva un poc més enllà.
JA: El PSPV aprofita el capital humà que té, o podria tindre, a la seua disposició?
RL: Això és allò que en les vendes de cotxes en diuen el paquet, el paquet, una cosa porta l’altra. L’atonia en la vida interna del Partit Socialista està molt relacionada amb la falta de porositat respecte a la gent que et seria pròxima. Hi ha molta faena a fer, tenen molta faena a fer.
JA: Com s’explica que durant quasi 20 anys estiga passant això i que un partit tant potent no siga capaç d’adonar-se del que quasi tot el món veu i l’elector siga espectador de la repetició de les escenes, dels errors, dels anuncis de canvis que no es noten…
RL: No ho sé… Les burocràcies han d’existir, sí. Però les burocràcies han d’estar limitades per una vida interna de l’associació que siga, del tipus que siga. Si la vida interna comença a esmorteir-se arriba un moment que allò és un cos al límit de la desaparició vital, al límit de la mort… i la burocràcia ompli parcel·les que no li corresponen. La burocràcia tendeix a l’endogàmia però un grup sa té altres forces que compensen això… Em pareix que en els últims anys, en els socialistes, hi ha hagut un desequilibri a favor de la burocràcia.
JA: De tota manera, poca força o poca activitat han de tindre els referents intel·lectuals o socials de l’esquerra valenciana quan ha passat tant de temps i tan poca influència han tingut en el partit majoritari de l’esquerra del país?
"Jo encara tinc pitjor opinió de molts creadors d'opinió que dels possibles errors dels partits d'esquerres"
RL: Quan m’insisties a fer les crítiques, que se n’han de fer, dels partits d’esquerres, jo em sentia una mica incòmode perquè jo encara tinc pitjor opinió de molts creadors d’opinió que dels possibles errors dels partits d’esquerres. No hi ha error d’un polític d’esquerres que passen per alt i no desqualifiquen i, després, acaben posant-ho al mateix nivell que no els errors sinó les malifetes polítiques, la deshonestedat programada de la dreta. Això és inqualificable. Que això li passe a una persona del carrer, és mala cosa però toca, però aquells que es creuen i són la consciència crítica de noves reflexions, que hi haja esta falta de nervi ètic és molt preocupant…
JA: Però on estan els intel·lectuals progressistes del país? Són invisibles?
RL: Són molt invisibles… En fi, segurament són més invisibles del que els hi pertoca, segurament. En principi per una raó… perquè cultura i PP són dos coses que no s’adiuen, per això els intel·lectuals valencians són invisibles. Després de tants anys de govern tots aquells membres del món de la cultura que no són servils no tenen cap rellevància… S’ha d’estar a les bones i a les males, quan toca fer el discurs deixant clar que no tots són iguals, molta gent no el feia i ara… mira. Ja sé que alguns intel·lectuals i creadors d’opinió em diran que ells no han dit mai que tots són iguals, només faltaria! Ja sé que explícitament igual no ho han dit però és pitjor perquè el discurs, llegit, de manera sistemàtica, és la conclusió que se’n trau… Així que es podien deixar les cosetes més clares, cada dia. Una cosa poden ser errors, errors greus en el comportament però un altra cosa és una política sistemàtica d’engany i robatori.
JA: En tot cas no hi ha intel·lectuals en aquest país capaços de fer sentir la seua veu d’alarma respecte a les estratègies dels grups d’esquerra? Capaços d’influir en ells?
RL: Sí, se’ls troba a faltar…
JA: És falta de compromís dels intel·lectuals? O és que no estan? O és que no se’ls deixa intervindre?
RL: Segurament una de les causes d’això és l’actitud contemporitzadora que hi ha, molt estesa… Hi ha un pessimisme profund dels intel·lectuals davant els resultats electorals tan insistents. Però això el que demanaria als intel·lectuals és no resignar-se, no retirar-se sinó reflexionar i pronunciar-se, intentar que la seva veu se senta. Esta actitud és la que jo trobe molt negativa.
"Hi ha un pessimisme profund dels intel·lectuals davant els resultat electorals tan insistents"
JA: Tornant al que t’has referit al començament, als grups més a l’esquerra del PSPV, tornant a eixos grups que pareix que es necessiten mútuament en la mateixa mesura que pareix que siguen incompatibles, quin protagonisme de futur els albires?
RL: Dependrà del que facen. El que han de fer està més clar que l’aigua, no s’han d’equivocar… No tenen més remei que anar junts, si no convocatòria rere convocatòria tirarem al fem el quatre per cent dels vots…
JA: No sembla que les coses ara, ni a mitjà termini, estiguen massa bé perquè Bloc, Iniciativa i Esquerra Unida tornen a anar junts a unes eleccions…
RL: Sí, efectivament, cal buscar el moment. Segur que hi ha moments que un intel·lectual no pot eixir a l’escena pública demanant això que demane jo, demanar-los que s’ajunten però si no és ara serà d’ací a uns mesos, o serà després de les eleccions… però el missatge és claríssim, no n’hi ha una altra eixida, no hi ha una altra eixida. Amb el 5% de barrera electoral, no hi ha una altra eixida… Pot acabar entrant Esquerra Unida a les Corts però el més fàcil és que la resta no entre. Això pot tindre moltes conseqüències, totes roïnes, la més senzilla i evident, però, és que el beneficiat sempre serà el PP.
JA: Com esperes que evolucione la política valenciana en els pròxims mesos? Més enllà de les eleccions de maig.
RL: Jo llig els diaris, veig les enquestes… Home les coses poden variar, però no molt. Atenent a les dades, que no dels desigs, que no s’ha de confondre una cosa i l’altra, que de vegades passa, atenent a les dades, dic, els resultats de l’esquerra seran, com a molt, mediocres, mediocres…
JA: I després, què?
RL: Home després… Jo insistesc molt en el problema d’Esquerra Unida i la resta de l’esquerra, més que en el PSOE perquè la recepta en l’esquerra és més fàcil. La recepta és: no em vingueu amb històries dient-me que representeu opcions ideològiques diferents, alguna cosa teniu en comú, no? Doncs eixa cosa que teniu en comú convertiu-la en coalició electoral i feu-la bé, i feu-la des del començament, i de manera generosa, i eviteu personalismes… perquè us va la vida, a vosaltres la vida com a organització i al ciutadà ens va la nostra vida en llibertat i en una democràcia de qualitat.
JA: Veus factible que això que demanes siga realitat?
RL: Home, de vegades la gent quan va en una mala direcció i li peguen una garrotada comprèn certes coses. Malament està haver d’aprendre a garrotades però… Tu fixa’t, pel que dic de la generositat, i parlant del conflicte entre Esquerra Unida i el Bloc. Tu parles amb els uns i amb els altres i cadascú et diu que els altres van fer coses inacceptables… això, allò… Molt bé. Estic disposat a acceptar que alguna part, la que siga, ha fet coses molt difícils d’empassar. D’acord, però tu quan et planteges que no vas a passar, et planteges l’alternativa? L’alternativa, quina és? Que ara anem separats? Això no pot ser, aquesta alternativa no val. Tu gestiona les coses d’una altra manera però no trenques la coalició. En el cas del Bloc, denuncien actituds autoritàries d’Esquerra Unida, doncs gestiona-les d’una altra manera però no trenques la coalició. perquè això no pot ser. S’ha d’apostar a llarg termini, a llarg termini… perquè el dia que eixa coalició siga capaç de traure per damunt de deu diputats, i ja no et dic si en trau per dalt de quinze, pots ser la clau per al govern. I si eres la clau per governar, et faran molt de cas, eh? Molt. Ara es queixen que el PSOE els arracona però la millor manera d’evitar-ho és tindre quinze diputats en les Corts. Si tu tens quinze diputats i dius que vols canviar la llei electoral pel que fa al 5%, veuràs si et fa cas o no …
JA: Un govern en solitari del PSPV, no et sembla possible?
RL: Ara a curt termini, ni pensar-ho… i més avant… Difícil, difícil.
El vídeo anima a jugadors i seguidors a donar-ho tot aquest dimarts a la Champions i poder passar a la final de Wembley
llegiu la notícia a...
OBAMA INFORMA EL MÓN
DE LA MORT DEL LÍDER D'AL-QAIDA
El seguiment d'un dels homes que li feia de correu ha estat la clau per a trobar el seu refugi www.vilaweb.cat
La pista que ha portat finalment fins Bin Landen ha estat un dels seus correus, homes encarregats de portar els seus missatges. El líder d'al Qaida no usava mai el telèfon ni internet i generalment els seus missatges arribaven a l'exterior portats a mà pels correus. El 2007 aquest correu va ser finalment identificat pel seu nom i el 2009 els americans havien aconseguit fer un seguiment més o menys continu de les seves activitats, localitzant les rutes que feia habitualment i la gent que col·laborava amb ell. L'agost de 2010 els investigadors van descobrir la casa en la ciutat paquistaní de Abbottabad on vivia aquest correu.
La casa de Bin Laden marcada a Google Maps amb un pin de color vermell. Crida l'atenció com era de prop d'una important comissaria de la policia paquistaní, marcada amb la lletra A
“El 2018 tindrem tots TV connectada a internet”
“En un any les visualitzacions a la carta dels nostres portals han crescut un 237 per cent”
Interactiva, l'empresa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que difon tots els continguts a través dels mitjans interactius no para de créixer. Cap a on anem?
Des del 2001, ha canviat tot. Aquell any la xarxa era de paraules i textos, tots sabíem, per això, que internet és un mitjà audiovisual bàsicament i que en els darrers dos anys el vídeo explotaria i seria clau a la xarxa, és el Gran Player.
Els portals de CCRTV Interactiva figuren entre els més visitats a Catalunya. Quins canals són els més vistos?
Aquest mes de març hem arribat als 2,5 milions d'usuaris únics, un record d'audiència des de sempre. Qui té més audiència és el portal de TVC amb 1,8 milions d'usuaris únics i després Catalunya Ràdio amb 337.000, 3cat24.cat amb més de 506.000 i Esport 3 amb 328.000.
I les visualitzacions a la carta disparades.
Sí, una barbaritat. En un any, hem passat dels 15.300.000 de visualitzacions al mes, un creixement respecte al març del 2010, del 237%, que era de 4.500.000 visualitzacions i no pararà de créixer.
I els tops són?
La Riera, Polseres Vermelles, Telenotícies, Crackòvia, APM, a la ràdio L'ofici de viure i El matí de Catalunya Ràdio.
I aquesta pujada de visites es mou a les xarxes socials.
Les xarxes socials han estat determinants d'aquesta cobertura. Hem d' aprofitar qualsevol mitjà perquè vinguin a casa. Facebook o Twitter, per això, no són la part final, són un transportador d'audiència cap als nostres portals. I la nostra audiència s'ha convertit en prescriptora dels nostres continguts.
I a Youtube també.
Avui en dia, s'ha d'estar amb la teva marca al canal universal amb màxima audiència possible. Les visualitzacions dels nostres canals a Youtube són de 2,4 milions. A més, ara també serem al Dailymotion, el nou rival de Youtube!
I la participació per mòbil també augmenta.
L'aplicació de TV3 per a Iphone, ha estat de les més descarregades a l'Estat espanyol, amb més de 300.000 descàrregues des que es va llançar l'aplicació.
Piulada teva: Les TV connectades a l'Estat espanyol seran el 46% de les més venudes el 2013.
Per nosaltres és important que mirin continguts allà on sigui. A internet, a les consoles, als mòbils, a les TV connectades a internet. L'any, en què es produirà el traspàs serà el 2018. Hi haurà més gent amb TV connectada que per TDT. La TV deixarà de ser lineal, per ser a la carta i l'any que ve els preus d'aquests aparells seran estàndards.
Desapareixen graelles?
Jo crec que sí. Els esdeveniments en directe i els informatius tindran la importància del directe, però la resta de continguts no es veuran a una hora determinada en funció del programador, no tindrà cap mena de sentit.
I les audiències seran reals.
Sí, els dispositius digitals permetran mesurar les entrades reals i no per estimacions.
I en publicitat, tot s'ha remodelat també.
Les marques es relacionen ara de diferent manera. Hi ha d'haver diàleg entre audiència i marca. Amb base a això, des de fa dos anys, vam introduir la publicitat de la TV, ràdio i internet com a publicitat transversal. Equips multidisciplinaris creen propostes publicitàries multiplataforma i ara la marca es relaciona amb els continguts. La TV i la ràdio fan d'altaveu del que passa a la xarxa i és que internet l'any que ve serà el segon mitjà en inversió publicitària. Cal deixar una cosa molt clara, internet no superarà la TV, és un error, estaran juntes. La xarxa és un metamitjà, mitjà de mitjans, i ella ho englobarà tot.
I ets vicepresident de l'associació de publicitat interactiva a Espanya. Com anirà la publicitat en línia?
Internet superarà en inversió publicitària els mitjans escrits l'any que ve. Hi ha un canvi de model, a més la publicitat als cercadors no és tan forta com la publicitat gràfica o de vídeos. La publicitat en vídeo s'ha duplicat el 2010 i es probable que es tripliqui. I hem aconseguit des de l'IAB una gran notícia per Barcelona. Serà la seu permanent de Interact: el congrés de la publicitat digital.
I piulada teva: Per primera vegada a la història a Espanya cap cadena no supera el 15% de quota de pantalla en un mes.
Sí, calcularem cada vegada més audiències per programes com a Estats Units i no per cadenes. I crec que aviat serem per sota del 10% en audiència acumulada.
a la vida real
Àlex Marquina, des de fa 10 anys, director de l'Àrea Comercial d'Interactiva de la Corporació Catalana de Mitjans i vicepresident de l'associació que representa el sector de la publicitat interactiva a Espanya. Diu que treballa a internet des del 97 i gaudint de la xarxa des del 94. La seva foto curiosa a la xarxa.
EL DIA QUE EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada