Prohibició del dia...
tv3.cat
Al Tall a Twitter amb la nova cançó 'Romanç contra Camps'
Etiqueta: #novoteucamps · El vídeo de la cançó es podrà veure d'ací a pocs dies
www.vilaweb.cat
Etiqueta: #novoteucamps · El vídeo de la cançó es podrà veure d'ací a pocs dies
www.vilaweb.cat
El grup Al Tall ha preparat una cançó per a aquestes eleccions: 'Romanç contra Camps'. La lletra, ja la podeu llegir, i aviat en podreu mirar el vídeo a Facebook del grup. Però la cançó és una de les iniciatives d'Al Tall en aquesta campanya electoral. També ha obert un canal a Twitter i una etiqueta nova, #novoteucamps, amb el propòsit de discutir-hi les raons per a no votar l'actual president, Francisco Camps. De moment, i fa ben poc que ha començat a funcionar, l'etiqueta és prou activa i ja hi ha unes quantes piulades.
Ací teniu la lletra íntegra de 'Romanç contra Camps':
ROMANÇ CONTRA CAMPS
Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.
Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.
Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.
Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.
TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita
Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.
Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.
Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.
Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat
La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.
Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.
Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.
Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.
Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.
Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.
I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.
Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.
Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.
Al Tall
ACPV ja té 180.000 per a les multes per TV3
La Coalició Compromís repartirà bons d'ajuda entre els seus militants
La campanya d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) de recaptacions d'aportacions populars per pagar les multes per les emissions de TV3 ha aconseguit de moment 180.000 euros –dels 800.000 que en necessita–, segons ha informat la mateix entitat.
“La campanya avança a bon ritme”, subratlla ACPV en una nota.
L'associació presidida per Eliseu Climent, rebrà igualment donacions la Plataforma Salvem el Cabanyal, Xúquer Viu i la Comissió de la Dignitat, entre altres.
Climent ha rebut hui dilluns als representants de la Coalició Compromís, Joan Ribó i Mònica Oltra, que s'han compromés a repartir bons d'ajuda entre els seus militants i simpatitzants.
Del drama a la comèdia
TV3 canvia de registre els dilluns a la nit amb la sèrie ‘Dues dones divines' protagonitzada per Rosa Maria Sardà i Verónica Forqué i que s'estrena avui
“En les sèries de TV3, feia molt de temps que no rèiem; pensem una mica massa i n'estem orgullosos, però està bé que amb el que està passant és imprescindible riure, que és molt saludable”. La directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas incidia així en el canvi de registre de la franja dels dilluns a la nit de la cadena catalana: de Polseres vermelles –una sèrie amb molt contingut emocional– a Dues dones divines, (TV3, 22.40h) una comèdia estripada, tal com la
va definir el seu director, Pol Mainat que ha dirigit per primer cop a la seva mare, Rosa Maria Sardà, la gran protagonista de la comèdia juntament amb Verónica Forqué
va definir el seu director, Pol Mainat que ha dirigit per primer cop a la seva mare, Rosa Maria Sardà, la gran protagonista de la comèdia juntament amb Verónica Forqué
Dagoll Dagom. El rock català tindrà el seu musical
Dagoll Dagom prepara l'espectacle 'Cop de Rock', amb què farà un repàs de la 'banda sonora' d'aquells anys prolífics per a la música rock feta en català. No es tracta d'una antologia, ha advertit el director de la companyia, Joan Lluís Bozzo, sinó d'una selecció de cançons que serveixen per construir una història.
Dagoll Dagom prepara l'espectacle "Cop de Rock", on s'explicarà la història un jove grup de rock a principis dels anys noranta que, en un segon acte, es troba a les acaballes del segle XX davant d'una "segona oportunitat". S'estrenarà l'11 de setembre al Teatre Victòria.
El director de Dagoll Dagom ha donat els detalls d'aquesta producció. Joan Lluís Bozzo ha reiterat que no es tracta d'una "antologia" del rock català, ni "un judici de quines són les cançons que queden i quines les que no". Són cançons, diu Bozzo, que "expliquen una història" i n'hi ha de més i de menys conegudes. A més, Bozzo ha admès que es tracta d'un tipus de musical que s'ha estilat en els darrers anys en el món anglosaxó i posteriorment a tot el món, conegut com a "juke box musical", que parteix de composicions ja fetes i tot sovint molt conegudes per crear l'espectacle. Tot i això, el director de la companyia ha expressat la seva seguretat que "es veurà la mà de Dagoll Dagom" en l'estil de l'espectacle.
Cop de rock és una coproducció de Dagoll Dagom, 3xtr3s, Ritme Dansa i Ten Produccions. L'espectacle repassa, en dues parts, moltes de les cançons del rock català, des dels seus orígens. Els Pets, Sopa de Cabra, Bars, Sau, Gossos... i un llarg etcètera de grups i cançons hi seran representades.
AMB UNA DONACIÓ
POTS ACONSEGUIR L'ÀLBUM DIGITAL DEL 16A
| ACPV HA PAGAT JA 130.000 EUROS DE LA MULTA PER LES EMISSIONS DE TV3 |
L’entitat ha recollit, a dia d’avui, 145.000 euros de donacions El passat 28 d’abril, dijous, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va pagar 130.000 euros a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana. Aquests diners són el primer pagament de les dues multes imposades a la nostra entitat per la mateixa Generalitat per les emissions de TV3 al País Valencià i que sumen un total aproximat de 800.000 euros (tenint en compte que es tracta de dues multes que sumen 600.000 euros, més els corresponents interessos i el 20% de recàrrec per no haver pogut pagar dins del termini de pagament dit voluntari). Aquests 130.000 euros corresponen a les donacions realitzades per persones individuals, col·lectius i organitzacions en resposta a la crida realitzada per ACPV per fer front col·lectivament a una multa que entenem que és injusta i absolutament desproporcionada. Aquestes multes només busquen ofegar econòmicament la nostra entitat, davant del fet que, durant els darrers quatre anys, hem suportat la persecució política i econòmica a la qual ens ha sotmès el Govern del president Camps, mogut pel seu desig de censurar una televisió pública de qualitat i en català i, alhora, acabar amb l’entitat que significa un dic de contenció al seu autoritarisme. |
Aznar va atorgar a Catalunya el múltiplex per TV3
Adolf Beltran, 08/05/2011 www.elpais.com
La suspensión de las emisiones de TV-3 en territorio valenciano, tras la presión ejercida mediante elevadas sanciones del Consell a Acció Cultural del País Valencià, la entidad propietaria de las instalaciones que reemitían la señal, ha soliviantado a significativos sectores de la sociedad y levantado numerosas protestas a unas semanas de las elecciones del 22 de mayo. El popular Francisco Camps exige al Gobierno de España la concesión de un tercer múltiple digital de cobertura autonómica para permitir la reciprocidad de Canal 9 y TV-3. Ese múltiple adicional solo lo tiene Cataluña y se lo concedió, precisamente, el Gobierno de José María Aznar, del PP, en 2003, cuando era ministro de Ciencia y Tecnología Josep Piqué.
La noticia en otros webs
Seis comunidades cuentan con dos múltiples digitales y el resto solo uno
Cataluña es la única región que tiene un tercer canal adicional
RTVV ha duplicado la señal de sus canales para no dejar sitio a otros
La Ley Audiovisual de 2010 prevé la reciprocidad de las emisiones
El Gobierno del socialista José Luis Rodríguez Zapatero descarta ampliar esa excepción que Aznar hizo con Cataluña porque técnicamente no es necesario a medio plazo, dado que cada vez será posible comprimir más canales de televisión digital terrestre (TDT) en cada múltiple, o multiplex, y además hay que reservar por indicación de la Unión Europea, una parte del espacio radioeléctrico para la implantación de nuevas tecnologías, como la televisión por teléfono móvil.
En el caso concreto valenciano, por otra parte, Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) ha duplicado la señal de Canal 9, Nou 2 y Nou 24 para que no quede ninguna vía libre a través de la cual pueda plantearse la reciprocidad de emisiones con la televisión de Cataluña. La Generalitat Valenciana tiene concedidos dos múltiples de cobertura autonómica, uno por el que pasan cinco canales (los tres públicos más las concesiones privadas de Popular TV y Metropolitan TV) y otro, concedido en 2007 cuando era ministro de Industria el socialista Joan Clos, por el que se emiten cuatro (Canal 9 en alta definición y otra vez los tres públicos).
En este momento, según datos del Ministerio de Industria, que dirige Miguel Sebastián, hay seis comunidades autónomas que cuentan con dos múltiples digitales, mientras el resto tienen uno, al margen de Cataluña, que dispone de tres. El plan técnico de TDT de 1998 reservó un múltiple de cobertura autonómica a cada comunidad, pero en 2003 el Gobierno de Aznar asignó a Cataluña un "múltiple adicional" por orden ministerial comunicada el 8 de mayo. Posteriormente, en el plan técnico de TDT de 2005, se amplió a dos el número de múltiples digitales que se podían asignar a cada comunidad autónoma.
En pleno proceso de planificación, aún no se ha producido la asignación definitiva de esos segundos múltiples. Sin embargo, en algunas comunidades que lo han solicitado, se ha anticipado su implantación a la espera de la concesión definitiva. Es el caso de la Comunidad Valenciana, Andalucía, Baleares, Castilla-La Mancha, Madrid, Murcia y, obviamente, Cataluña. Solo en Andalucía y Castilla-La Mancha ya se asignó definitivamente, en diciembre del año pasado, el segundo múltiple digital.
Mientras Camps hace chantaje al Gobierno con TV-3 para conseguir otro múltiple, Acció Cultural promueve una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para regatear a la Generalitat Valenciana y conseguir la reciprocidad de emisiones entre televisiones de comunidades autónomas que comparten la misma lengua, como es el caso catalán y valenciano o el de Navarra y el País Vasco, mediante un canal habilitado por la Administración central. Se basa para ello en la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias, firmada por Felipe González en 1992 y ratificada por José María Aznar en 2000.
La reciprocidad en las emisiones de radios y televisiones entre comunidades autónomas se incorporó también a la Ley del Audiovisual, aprobada en 2010. Como recuerda el diputado socialista valenciano Ferran Bono, que fue ponente de esa ley, hubo entonces intensas negociaciones para reconocer en la norma la posibilidad de que las televisiones autonómicas puedan emitir en comunidades limítrofes con las que compartan "afinidades lingüísticas y culturales siempre que así lo acuerden mediante convenio" y siempre que "exista reciprocidad". Tal reconocimiento logró el apoyo de todos los grupos excepto el PP.
La ILP promovida por Acció Cultural del País Valencià, que está recogiendo aportaciones de la ciudadanía para hacer frente a las elevadas sanciones que le ha impuesto el Consell (hasta ahora ha pagado 130.000 de los 800.000 euros que le reclama el Gobierno de Camps), volverá a poner el asunto sobre la mesa en los próximos meses, ya que está previsto que los grupos parlamentarios del Congreso decidan su admisión a trámite una vez celebradas las elecciones autonómicas y municipales del 22 de mayo.
Foto: Jordi Vicent (elpais.com)
Som anormals els valencians?
Gürtel i les eleccions
El company valcomer Carlos Villodres, coordinador del portal d'anàlisi i informació de les properes eleccions València Vota, exposa amb estadístiques a la mà una explicació del per què, a pesar dels casos de corrupció que l'esguiten, les enquestes continuen donant la majoria absoluta al PP de Camps, en un article que tot seguit reproduïm:
Foto d'un manifestant del 16A, cedida a Llibertat i TV3
¿Som anormals els valencians? Gürtel i les eleccions.
Les enquestes que animen el seguiment de la campanya de les eleccions a les Corts valencianes coincideixen en una cosa: després d'una legislatura amb Gürtel com a protagonista, el Partit Popular manté una sòlida majoria absoluta i una distància immensa —que podria arribar a ser històrica— enfront dels seus adversaris. Si bé és cert que, en nombre de vots, no està clar si el PP aconseguirà repetir o millorar els resultats del 2007, sí que sura una pregunta en l'ambient preelectoral: ¿Per què els escàndols de corrupció no passen factura al PP de Camps?
Alguns simpatitzants i dirigents de l'oposició apunten amb entusiasme a la teoria de l'excepcionalitat/anormalitat valenciana. Mantenen que els valencians patim una mena d'anormalitat, que ens fa ser immunes als escàndols del partit en el govern. L'estés tòpic del menfotisme ha ajudat en esta interpretació.
Esta idea de l'excepcionalitat o anormalitat valenciana està molt estesa —Fuster la va promoure amb entusiasme—, però almenys en este tema, no és certa. La millor prova és que el tema ha sigut objecte de nombrosos estudis arreu del món. A Espanya la Fundación Alternativas va tractar-lo en el seu Informe de la democracia del 2008. Analitzant més de 130 casos de corrupció municipal, va trobar que al voltant d'un 70% dels implicats van aconseguir mantindre la majoria.
Per altra banda, el 2004, en la “Revista Española de Ciencia Política” es publicava un interessant article sobre les conseqüències electorals dels escàndols, en què es feia un repàs dels diferents estudis empírics d'arreu del món. Arribaven a la conclusió que els efectes electorals dels escàndols polítics no són automàtics sinó que depenen d'alguns factors: el coneixement de l'escàndol per part de la població, que siga valorat negativament, que se'n puga atribuir clarament la responsabilitat, que la ciutadania li atorgue rellevància respecte a altres temes de l'agenda, que existisca una alternativa electoral i que la gent siga consistent entre estes valoracions i el seu vot.
Deixant de banda l'últim factor, podem utilitzar la resta com una guia per a respondre a la nostra pregunta: ¿Per què els escàndols relacionats amb Gürtel no es veuen reflectits en l'estimació de vot del PP?
1) Coneixement. ¿S'ha assabentat el ciutadà valencià de l'escàndol? Alguns diran que els que miren Canal 9 no. Però amb les dimensions del cas Gürtel, tots els mitjans se n'han fet ressò. Si ens fixem en els baròmetres autonòmics del CIS, veiem com efectivament, la valoració de l'honradesa de Camps ha patit un desgast per totes estes notícies. Així que esta condició sí que es compleix.
2) Valoració negativa. A part de tindre'n coneixement, ¿els ciutadans valoren negativament la corrupció? És d'esperar que ningú aplaudirà un comportament corrupte, tot i que com que l'atenció s'ha centrat molt en el tema dels tratges, sí que es pot esperar una certa relativització. “Nadie se vende por dos trajes”, repeteixen constantment des de Génova.
3) Responsabilitat. Podem dir que la responsabilitat recau directament en Camps, en tant que era ell qui mantenia una relació pròxima amb la trama Gürtel, i això és el que més ha afectat la seua popularitat. Així i tot, és interessant analitzar els resultats de l'últim baròmetre autonòmic del CIS en què es preguntava sobre si es percebia que a València hi havia més o menys corrupció que en altres llocs. L'opinió majoritària és que no existeix més corrupció, i a més, només el 13,2% dels votants del PP (que són els que podrien castigar electoralment el “seu” partit) consideren que n'hi ha més casos que en altres llocs.
¿I creu vosté que a la Comunitat Valenciana hi ha més casos de corrupció que en altres comunitats autònomes, n'hi ha menys o n'hi ha més o menys igual?
Record de vot | ||||
Total | PP | PSOE | IU-BLOC | |
Més casos | 25,0% | 13,2% | 42,2% | 54,4% |
Menys casos | 10,7% | 20,7% | 4,9% | 0,0% |
Més o menys igual | 60,2% | 63,5% | 49,2% | 45,5% |
NS/NC | 4,1% | 2,6% | 3,8% | 0,0% |
4) Rellevància. Un altre factor important és el context en què s'ha desenvolupat l'escàndol. En este cas es tracta d'un context dominat per un tema: la crisi econòmica. És un tema central en l'opinió pública i que ocupa per a la immensa majoria de la població, el primer lloc quant als problemes actuals. Per tant, els valencians resten rellevància a la corrupció quan hi ha un altre tema que domina l'agenda.
5) Alternativa. I ací ens trobem amb el que jo crec que és la clau. ¿És el PSOE una alternativa? O com a mínim, ¿el votant del PP té algun incentiu per a permetre una victòria del PSOE valencià quedant-se a casa? La resposta és fàcil: NO. Per començar, el tema més important per als valencians (l'atur i la crisi econòmica) van lligats a la gestió del govern central del PSOE. Per altra, l'oposició del PSOE valencià s'ha centrat quasi de manera exclusiva en la denúncia dels escàndols. I finalment, han donat la imatge —que l'electorat no perdona— de trobar-se dividits internament. Compromís i Esquerra Unida, no es troben actualment posicionats com a possibles alternatives de govern, sinó com a alternatives a l'oposició socialista.
Resumint: els valencians coneixen els casos de corrupció i els valoren negativament. Responsabilitzen Camps, però neguen una major corrupció a València que en altres llocs. Els escàndols són eclipsats per un altre tema omnipresent en la vida dels ciutadans: la crisi econòmica. I no troben una alternativa creïble o desitjable al govern del PP.
| Foto: www.elpais.com |
En la decisió del vot entren molts factors, i els escàndols del Gürtel no sembla que vagen a tindre un pes important en el vot dels valencians. Això no vol dir, però, que els valencians siguem indiferents a estos casos o que tinguem unes pautes de comportament polític úniques en el món sinó que l'impacte de la crisi econòmica —associada al govern del PSOE— i la manca d'una alternativa al Partit Popular, pesen més que els escàndols.
Així i tot, tot el que ha passat esta legislatura no ha passat desapercebut i per tant, no sabem si passarà factura en algun moment —¿d'ací a quatre anys?—. El que està clar és que això és molt difícil que passe sense una alternativa creïble i potent que ara mateix ni està ni se l'espera. Potser esta és la veritable anormalitat valenciana...Font: Fundació Nexe.
EL DIA QUE EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada