EL PROGRAMA COMPLET QUE VA EMETRE TV3
SOBRE L'APAGADA DE SENYAL AL PAÍS VALENCIÀ
"30 MINUTS"
UNA RELACIÓ SENSE SENYAL
"ACPV és un dic de contenció contra l'autoritarisme de Camps"
www.eltemps.net
Toni Gisbert (Alzira, 1967) és coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, entitat que lluita pel restabliment del senyal de TV3 i per la pròpia supervivència enfront de l’embranzida de Francisco Camps. “David sempre guanya Goliat”, adverteix.
eltemps.net
80.000 persones reunides a València. Quin balanç en fa, ACPV, de la mobilització ciutadana aconseguida en aquesta convocatòria del 25 d’Abril?
—Ha estat un èxit extraordinari, més encara perquè enguany la manifestació comptava amb un pressupost mínim, per la senzilla raó que tots els diners es destinen a pagar la multa. A més, és la manifestació que culmina dos mesos de mobilitzacions des que el 17 de febrer vam haver d’apagar el senyal de TV3. Des d’aleshores hi ha hagut 66 mobilitzacions a tot el País Valencià. Des que fa quatre anys començaren els expedients administratius, la mobilització no únicament es manté sinó que ha crescut.
—Al remat, el final de la manifestació fou al davant de les Torres de Serrans, un lloc emblemàtic i ple d’història de la ciutat. La imatge era magnífica...
—Buscàvem un lloc de cloenda que fora ample perquè sabíem que vindria molta gent, tant per la reivindicació de TV3 com per la presència de Lluís Llach. Primer vam pensar en la plaça de Tetuan o en la zona pròxima a l’Albereda, però l’ajuntament ens hi posà traves. També vam demanar la plaça de bous per a l’actuació de Lluís Llach i més cantants valencians. La negació dels espais públics per part de l’administració és com més va més greu: a la Plataforma per l’Ensenyament els van negar la plaça de Nàpols i Sicília; a la Plataforma contra la Corrupció quasi els neguen el dret de manifestar-se...
—El Partit Popular, que era a qui anava dirigida la manifestació, ha optat per parlar-ne de passada. N’ha fet esment només per a criticar el PSPV, per haver-hi assistit. S’equivoca el PP ignorant la voluntat dels milers de persones que hi havia?
—Al PP no hi ha una posició única sobre aquest aspecte. De fet, el PP cada volta té més esquerdes i més enfrontaments públics entre la gent de València i la de Castelló i Alacant. A més, hi ha hagut preses de posició institucionals del PP de Castelló a favor de TV3. I fins i tot el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha dit que ell no tancaria una televisió. Per tant, no hi ha una posició única, sinó una posició tancada de Camps i del seu entorn més immediat. Cada volta més gent de fora d’aquest nucli percep que això que s’ha fet és una equivocació.
—I, passada la manifestació, la demostració de força, ara què toca?
—El pas més urgent és pagar la multa i, immediatament després, garantir el tràmit parlamentari de la iniciativa legislativa popular (ILP).
—Hi ha qui diu que, per a acabar apagant el senyal de TV3, més valdria haver-ho fet al principi. 800.000 euros és el preu de la resistència?
—En primer lloc, quan hi ha un cas de censura o un atac a la llengua, a la cultura, un sempre pot optar per plegar veles. La pregunta, doncs, cal fer-la al revés: fins on estem disposats a cedir davant la dreta? En aquest país, enfront de la radicalitat de la dreta espanyola, s’han plegat veles, s’ha cedit en qüestions cabdals com la llengua, la bandera, l’estatut, l’acceptació del 5%... És clar que podíem haver cedit, però el resultat seria que el govern de Camps hauria avançat més contra la llengua i la cultura. Arriba un moment que cal plantar-se. Un dels motius de l’erosió del nacionalisme i de l’esquerra al País Valencià és el fet de no plantar-se davant la dreta. Si continues retrocedint, quan deixes de renunciar? El problema ja no és la renúncia, sinó l’assumpció de les posicions del contrari, això és, el nom del país o el nom de la llengua.
—Siga com siga, Acció Cultural ha d’abonar la multa de 800.000 euros. Confieu a recaptar aquests diners abans de la data límit?
—Els terminis no són clars, perquè de moment no se’ns han comunicat oficialment. Calculem que a final de maig haurem de pagar, però tampoc no en sabem la xifra exacta. De moment, la campanya va bé i hi ha moltíssima gent que hi col·labora. En només 15 dies hem superat els 100.000 euros, però som conscients que la xifra és molt alta i que en aquest mes hem de fer un esforç molt gran.
—I la campanya “Art en Acció”, que encapçalen Antoni Tàpies, Andreu Alfaro i Barceló?
—Ara som a la primera fase, que és la de la donació gratuïta d’obres per part dels artistes. I de moment va molt bé. Després es farà la subhasta.
—És l’esforç financer més important que s’ha fet des de la instal·lació dels repetidors els anys 80?
—Sí, aquesta és la situació més complicada amb què s’ha trobat ACPV. Ara, fa quatre anys que aguantem la persecució política i econòmica del govern Camps i fins ara ens n’hem sortit. Tothom ens deia que ens obligarien a tancar immediatament i han tardat quatre anys. Quan vam fer la campanya dels Tàpies, van dir que no funcionaria i va funcionar. Es va dir que no aconseguiríem les signatures per a la ILP i se’n van aconseguir més de 500.000... A cadascun dels reptes que se’ns ha presentat hi hem donat resposta. El que se’ns presenta ara és molt fort, perquè no parlem tan sols de la quantitat de diners, sinó també d’un govern que modifica la llei per a perseguir una associació cultural. En aquest país ens anem acostumant que les coses gens normals siguen normals.
—Preveieu l’escenari de no poder pagar la multa?
—No el preveiem. En tot cas, passaria que ens embargarien els comptes corrents i els béns immobles. Seria un colp fort contra l’entitat.
—Com animaríeu la gent que no és sòcia d’ACPV i que tampoc no s’hi sent propera que contribuïra a la vostra campanya?
—Ens trobem en una situació excepcional. Més enllà de la qüestió concreta d’ACPV i de TV3, la nostra entitat ara mateix és un dels principals dics de contenció contra l’autoritarisme de Camps. De manera que si Camps pot tombar ACPV, no únicament tombarà l’entitat, sinó que establirà un precedent perillosíssim per al conjunt de l’associacionisme del País Valencià i enviarà un missatge d’atemoriment envers la dissidència. Si arribaren a tombar ACPV representaria un molt mal símptoma de la salut de la democràcia.
—“Ens han tancat TV3, però la tornarem a obrir”, va dir Pepa López a la lectura del manifest. Com es pretén fer això?
—Legalitzant les emissions al País Valencià. Per això hi ha el recurs davant el Suprem. Tenim molta confiança que el Suprem dictamine que el govern valencià no té autoritat per a sancionar-nos i obligar-nos a tancar. En segon lloc, pensem que hi ha moltes possibilitats de fer entrar a tràmit parlamentari la ILP i que finalment s’aprove.
—Però l’última notícia era que la ILP havia estat blocada.
—Efectivament, ara mateix es troba blocada però hi ha hagut reunions amb els grups parlamentaris a Madrid i hi ha un pacte per a fer-la entrar a tràmit després de les eleccions autonòmiques i locals.
—Però caldrà el suport del PSOE per a aprovar-la finalment...
—Pensem que podem comptar amb ells. No tenim la garantia de res fins que no arribe el moment, però de moment crec que si treballem bé podem construir coses plegats. A la manifestació hi hagué representació oficial de tots els partits, excepte del PP.
—Encara que s’aprove, no temeu que la Generalitat se n’invente alguna per a impedir la recuperació del senyal?
—La Generalitat Valenciana, mentre siga a les mans del senyor Camps, estarà absolutament tancada a l’opció que l’emissió de TV3 es puga normalitzar al País Valencià. Però passa que Camps cada volta està més acorralat i té menys opcions amb què jugar. Per això cada vegada té comportaments més antidemocràtics.
—David guanyarà Goliat?
—David sempre guanya Goliat. Sóc historiador i estic convençut que la història de la humanitat és marcada pel progrés. I progrés és recuperar el senyal de TV3.
Violeta Tena
Entrevista amb Ramon Lapiedra
Julià Alvaro, 03/05/2011 www.vilaweb.cat
Habita un despatx, al costat del Cementeri de Burjassot, que deu tindre 3 metres d’ampla per 6 de llarg, uns 18 metres quadrats. Comence amb números perquè no vull ser menys que Ramón Lapiedra (Almenara, la Plana Baixa, 1940) que té al davant de la seva taula de treball una pissarra, que sembla més gran que l’habitació, plena a besar de fórmules, signes, equacions i no sé quantes coses més que deuen demostrar que Deu existeix, o una cosa pareguda, o tot el contrari. Lapiedra, catedràtic de Física Teòrica, en política, aposta per allò més pràctic i, tal com estan les coses, es limita a dos aspiracions: fer entendre que el “tots són iguals” és una gran mentida i que els partits que estan a l’esquerra del PSPV han d’anar en les mateixes llistes. És el que té la gent de ciències, capacitat de síntesi, i si fa falta, una fórmula per demostrar-ho: “mireu la realitat”.
"Hi ha una fosca consciència social que diu que el PP pot tornar a l'economia del diner fàcil"
JULIÀ ÁLVARO: Com es pot explicar que l’hegemonia electoral del PP al País Valencià es mantinga invariable tot i el temps que fa que governen i els diferents i abundants problemes que els rodegen?
RAMON LAPIEDRA: Segurament si no hi haguera motiu de perplexitat no t’hagueres fet tu la pregunta i no m’estaries fent ara esta entrevista. Crec que la cosa és tant cridanera, vull dir l’èxit electoral del PP, que quan passen estos fenòmens tant extrems, el primer que se li acudeix a un és que hi ha d’haver un conjunt de causes convergents i, a més a més, s’ha de produir entre elles una certa sinèrgia. Si no, no es pot explicar. Començant per les causes circumstancials destaca el gran control que ha assolit el PP en els mitjans de comunicació i això ho utilitzen molt bé… molt bé entre cometes, deixant a banda l’ètica per descomptat. Això és un exemple de factors que entren en sinèrgia: com més controles els mitjans més poder aconsegueixes i això et dóna més control dels mitjans. Sempre aconsegueixen mitjançant tècniques de màrqueting, i sempre a banda de qualsevol consideració ètica, que els titulars no siguen els fets originals que els deixen malament sinó les seves respostes. Això sol no ho explica tot, però comences a sumar. Hi ha més coses. La barrera del 5%. Això vol dir que hi ha una certa sensibilitat minoritària en aquest país, valencianista, nacionalista, dis-li com vulgues, que com a conseqüència del grau que pot assolir espontàniament de fidelitat electoral es queda sempre en el límit, per damunt del 4% però que són vots que es tiren al fem. Això seria superable si la gent prenguera com a punt de partida per a l’acció política la realitat… però no, el 5% hauria d’informar del comportament polític d’aquelles organitzacions que poden tindre un greu problema per a entrar en les institucions… però no.
JA: Vols dir que les coalicions són obligades…
RL: Jo me’n recorde fa uns anys en les municipals, a Castelló, que el Bloc, que llavors no es deia així, i Esquerra Unida es van quedar fora per poc, el PP va arribar a la majoria absoluta i allà segueix. I ara, recentment, s’aconsegueix un acord electoral entre Esquerra Unida i el Bloc i dura dos mesos, quan havia sigut extraordinàriament dificultós… Diuen que representen coses ideològicament diferents… Home, només faltaria que si significàreu el mateix no estiguéreu en el mateix partit, clar que signifiquen coses diferents, per això es demana una coalició electoral i no un sol partit. Però és que no hi ha un altra manera, hi ha alguna cosa sociològica profunda que fa que si no es té en compte eixe 5% aneu a estavellar-vos una vegada i un altra… Encara hi ha més coses? Sí, encara hi ha més coses.
"La gent del País Valencià està passant per una onada expansiva conservadora independentment d'altres circumstàncies"
JA: Quines més?
RL: Home, certes insuficiències de major o menor abast dels partits polítics d’esquerres, ja n’he posat alguna damunt la taula, però els podríem fer extensius a tota l’esquerra o el centre esquerra si es vol. De tota manera això poden ser elements explicatius que ajuden a reflexionar sobre el que fa l’esquerra, i són importants, no dic que no, però les mancances de l’esquerra només poden explicar el fracàs i l’abast d’aquest fracàs electoral en la mesura que passen coses com les que acabe d’explicar i, segona, que en la vida social passen ones d’un tipus o un altre que tenen arrels sociològiques profundes i que són d’abast temporal llarg. Crec que la gent del País Valencià està passant per una ona expansiva conservadora independentment d’altres circumstàncies. És importants constatar això perquè si no es pot pensar que totes les dificultats electorals vénen dels errors o malifetes, reals o imaginàries, dels partits d’esquerres; com que no tens en compte que hi ha una certa disposició de l’electorat a anar en una certa direcció, tot es carrega damunt els muscles de l’oposició i això pot ser positiu en el sentit d’esperonar-los però també pot ser negatiu per la càrrega de qualificacions internes que no ajuda a afrontar els problemes com toca.
JA: Parlem doncs de l’esquerra…
RL: Perdona però abans m’ha quedat una cosa penjada que no voldria deixar de dir. Quan reflexionem sobre la recuperació del vot d’esquerres o sobre el manteniment del vot a al dreta és bàsic entendre per què esta societat s’ha fet tant conservadora. S’ha de saber quina realitat estem xafant per a poder dissenyar l’estratègia adequada en l’àmbit electoral. No podem deixar de veure la realitat que tenim, la ciutadania que tenim. Haver viscut tant de temps en una economia especulativa és un dissolvent social fortíssim. Quan pensem en per què, ni amb la crisi que patim, ni amb totes les malifetes que se’ls coneix, el PP perd vots no hauríem de passar per alt que hi ha molts ciutadans que continuen pensant que es pot reeditar el model econòmic especulatiu dels últims anys i hi ha una fosca consciència social que diu que el PP, sense complexos, pot tornar a l’economia del diner fàcil.
"Existeix un deler sense trellat per assolir el poder i una certa fascinació per les coses que fa el PP"
JA: I davant de tot això, quines són les responsabilitats de l’esquerra? Quins són els aspectes negatius que sí que se’ls ha d’atribuir als partits d’esquerres? Ja t’has referit al Bloc i a Esquerra Unida, mirem ara al partit majoritari de l’esquerra, al PSPV.
RL: Quan fracasses en una convocatòria electoral, i en un altra, i en una altra… pots tindre la idea, que pot ser equivocada, que l’essència del teu discurs està equivocada i pots acabar canviant de discurs en cada convocatòria electoral, cosa que fa que el teu electorat es pertorbe i, potser, perdràs una part del teu electorat fidel sense guanyar nous electors que ja estan en mans del PP. Això és una cosa. A més, en consonància amb el que acabe de dir, crec que no es treballa prou a llarg termini. Tu pots treballar amb la perspectiva, sense dir-ho, que perdràs les pròximes eleccions però no per això has de deixar de pensar més enllà del dia a dia. Això que vol dir? Moltes coses, per exemple tindre cura de la militància i el funcionament intern del partit, obrir-se a la societat, que una major porositat signifique un augment de la militància, per tant major presència, més ressonància. Hi ha un deler sense trellat per assolir el poder i això comporta una certa fascinació per les coses que fa el PP.
JA: Un debat sempre obert en el PSPV és si cal buscar o no buscar els vots que falten per la dreta, amb missatges més pareguts als del PP que es qui guanya.
RL: Tu has de tindre les pròpies senyes d’identitat, pots entendre el que fan altres però no pot parèixer que tu t’apuntes al que l’altre està proposant perquè ells ja tenen la marca. Pots guanyar algun vot, potser, però per l’altre costat, en perdràs més, els de la gent que es queda estamordida de veure els que estàs fent.
"En els últims anys, en els socialistes, hi ha hagut un desequilibri a favor de la burocràcia"
JA: Has parlat de la necessària porositat del PSPV, un partit d’esquerres es pot permetre el luxe de no ser porós?
RL: És molt difícil concretar això… A mi m’arriben anècdotes, si vols, que no vull dir que siguen definitives… Un jove que davant les victòries de la dreta es decideix a militar en el PSOE, se’n va a la seu del barri i es troba un desinterès que el sorprèn i ni li contesten… Això és una falta de to, una falta de tensió vital, fiar-ho tot al fet que vindran les eleccions i amb quatres tanques es resol tot. El PP té molts militants que s’ho creuen de debò, que pensen que amb l’esquerra es partirà Espanya, que vindrà l’ateisme… i això els mobilitza de forma tant ferotge que són bons militants. Els socialistes han descuidat la veritable militància. En eixa perspectiva de guanyar les properes eleccions, pareix que no pensem mai, ningú, en una perspectiva un poc més enllà.
JA: El PSPV aprofita el capital humà que té, o podria tindre, a la seua disposició?
RL: Això és allò que en les vendes de cotxes en diuen el paquet, el paquet, una cosa porta l’altra. L’atonia en la vida interna del Partit Socialista està molt relacionada amb la falta de porositat respecte a la gent que et seria pròxima. Hi ha molta faena a fer, tenen molta faena a fer.
JA: Com s’explica que durant quasi 20 anys estiga passant això i que un partit tant potent no siga capaç d’adonar-se del que quasi tot el món veu i l’elector siga espectador de la repetició de les escenes, dels errors, dels anuncis de canvis que no es noten…
RL: No ho sé… Les burocràcies han d’existir, sí. Però les burocràcies han d’estar limitades per una vida interna de l’associació que siga, del tipus que siga. Si la vida interna comença a esmorteir-se arriba un moment que allò és un cos al límit de la desaparició vital, al límit de la mort… i la burocràcia ompli parcel·les que no li corresponen. La burocràcia tendeix a l’endogàmia però un grup sa té altres forces que compensen això… Em pareix que en els últims anys, en els socialistes, hi ha hagut un desequilibri a favor de la burocràcia.
JA: De tota manera, poca força o poca activitat han de tindre els referents intel·lectuals o socials de l’esquerra valenciana quan ha passat tant de temps i tan poca influència han tingut en el partit majoritari de l’esquerra del país?
"Jo encara tinc pitjor opinió de molts creadors d'opinió que dels possibles errors dels partits d'esquerres"
RL: Quan m’insisties a fer les crítiques, que se n’han de fer, dels partits d’esquerres, jo em sentia una mica incòmode perquè jo encara tinc pitjor opinió de molts creadors d’opinió que dels possibles errors dels partits d’esquerres. No hi ha error d’un polític d’esquerres que passen per alt i no desqualifiquen i, després, acaben posant-ho al mateix nivell que no els errors sinó les malifetes polítiques, la deshonestedat programada de la dreta. Això és inqualificable. Que això li passe a una persona del carrer, és mala cosa però toca, però aquells que es creuen i són la consciència crítica de noves reflexions, que hi haja esta falta de nervi ètic és molt preocupant…
JA: Però on estan els intel·lectuals progressistes del país? Són invisibles?
RL: Són molt invisibles… En fi, segurament són més invisibles del que els hi pertoca, segurament. En principi per una raó… perquè cultura i PP són dos coses que no s’adiuen, per això els intel·lectuals valencians són invisibles. Després de tants anys de govern tots aquells membres del món de la cultura que no són servils no tenen cap rellevància… S’ha d’estar a les bones i a les males, quan toca fer el discurs deixant clar que no tots són iguals, molta gent no el feia i ara… mira. Ja sé que alguns intel·lectuals i creadors d’opinió em diran que ells no han dit mai que tots són iguals, només faltaria! Ja sé que explícitament igual no ho han dit però és pitjor perquè el discurs, llegit, de manera sistemàtica, és la conclusió que se’n trau… Així que es podien deixar les cosetes més clares, cada dia. Una cosa poden ser errors, errors greus en el comportament però un altra cosa és una política sistemàtica d’engany i robatori.
JA: En tot cas no hi ha intel·lectuals en aquest país capaços de fer sentir la seua veu d’alarma respecte a les estratègies dels grups d’esquerra? Capaços d’influir en ells?
RL: Sí, se’ls troba a faltar…
JA: És falta de compromís dels intel·lectuals? O és que no estan? O és que no se’ls deixa intervindre?
RL: Segurament una de les causes d’això és l’actitud contemporitzadora que hi ha, molt estesa… Hi ha un pessimisme profund dels intel·lectuals davant els resultats electorals tan insistents. Però això el que demanaria als intel·lectuals és no resignar-se, no retirar-se sinó reflexionar i pronunciar-se, intentar que la seva veu se senta. Esta actitud és la que jo trobe molt negativa.
"Hi ha un pessimisme profund dels intel·lectuals davant els resultat electorals tan insistents"
JA: Tornant al que t’has referit al començament, als grups més a l’esquerra del PSPV, tornant a eixos grups que pareix que es necessiten mútuament en la mateixa mesura que pareix que siguen incompatibles, quin protagonisme de futur els albires?
RL: Dependrà del que facen. El que han de fer està més clar que l’aigua, no s’han d’equivocar… No tenen més remei que anar junts, si no convocatòria rere convocatòria tirarem al fem el quatre per cent dels vots…
JA: No sembla que les coses ara, ni a mitjà termini, estiguen massa bé perquè Bloc, Iniciativa i Esquerra Unida tornen a anar junts a unes eleccions…
RL: Sí, efectivament, cal buscar el moment. Segur que hi ha moments que un intel·lectual no pot eixir a l’escena pública demanant això que demane jo, demanar-los que s’ajunten però si no és ara serà d’ací a uns mesos, o serà després de les eleccions… però el missatge és claríssim, no n’hi ha una altra eixida, no hi ha una altra eixida. Amb el 5% de barrera electoral, no hi ha una altra eixida… Pot acabar entrant Esquerra Unida a les Corts però el més fàcil és que la resta no entre. Això pot tindre moltes conseqüències, totes roïnes, la més senzilla i evident, però, és que el beneficiat sempre serà el PP.
JA: Com esperes que evolucione la política valenciana en els pròxims mesos? Més enllà de les eleccions de maig.
RL: Jo llig els diaris, veig les enquestes… Home les coses poden variar, però no molt. Atenent a les dades, que no dels desigs, que no s’ha de confondre una cosa i l’altra, que de vegades passa, atenent a les dades, dic, els resultats de l’esquerra seran, com a molt, mediocres, mediocres…
JA: I després, què?
RL: Home després… Jo insistesc molt en el problema d’Esquerra Unida i la resta de l’esquerra, més que en el PSOE perquè la recepta en l’esquerra és més fàcil. La recepta és: no em vingueu amb històries dient-me que representeu opcions ideològiques diferents, alguna cosa teniu en comú, no? Doncs eixa cosa que teniu en comú convertiu-la en coalició electoral i feu-la bé, i feu-la des del començament, i de manera generosa, i eviteu personalismes… perquè us va la vida, a vosaltres la vida com a organització i al ciutadà ens va la nostra vida en llibertat i en una democràcia de qualitat.
JA: Veus factible que això que demanes siga realitat?
RL: Home, de vegades la gent quan va en una mala direcció i li peguen una garrotada comprèn certes coses. Malament està haver d’aprendre a garrotades però… Tu fixa’t, pel que dic de la generositat, i parlant del conflicte entre Esquerra Unida i el Bloc. Tu parles amb els uns i amb els altres i cadascú et diu que els altres van fer coses inacceptables… això, allò… Molt bé. Estic disposat a acceptar que alguna part, la que siga, ha fet coses molt difícils d’empassar. D’acord, però tu quan et planteges que no vas a passar, et planteges l’alternativa? L’alternativa, quina és? Que ara anem separats? Això no pot ser, aquesta alternativa no val. Tu gestiona les coses d’una altra manera però no trenques la coalició. En el cas del Bloc, denuncien actituds autoritàries d’Esquerra Unida, doncs gestiona-les d’una altra manera però no trenques la coalició. perquè això no pot ser. S’ha d’apostar a llarg termini, a llarg termini… perquè el dia que eixa coalició siga capaç de traure per damunt de deu diputats, i ja no et dic si en trau per dalt de quinze, pots ser la clau per al govern. I si eres la clau per governar, et faran molt de cas, eh? Molt. Ara es queixen que el PSOE els arracona però la millor manera d’evitar-ho és tindre quinze diputats en les Corts. Si tu tens quinze diputats i dius que vols canviar la llei electoral pel que fa al 5%, veuràs si et fa cas o no …
JA: Un govern en solitari del PSPV, no et sembla possible?
RL: Ara a curt termini, ni pensar-ho… i més avant… Difícil, difícil.
El vídeo anima a jugadors i seguidors a donar-ho tot aquest dimarts a la Champions i poder passar a la final de Wembley
llegiu la notícia a...
OBAMA INFORMA EL MÓN
DE LA MORT DEL LÍDER D'AL-QAIDA
El seguiment d'un dels homes que li feia de correu ha estat la clau per a trobar el seu refugi www.vilaweb.cat
La pista que ha portat finalment fins Bin Landen ha estat un dels seus correus, homes encarregats de portar els seus missatges. El líder d'al Qaida no usava mai el telèfon ni internet i generalment els seus missatges arribaven a l'exterior portats a mà pels correus. El 2007 aquest correu va ser finalment identificat pel seu nom i el 2009 els americans havien aconseguit fer un seguiment més o menys continu de les seves activitats, localitzant les rutes que feia habitualment i la gent que col·laborava amb ell. L'agost de 2010 els investigadors van descobrir la casa en la ciutat paquistaní de Abbottabad on vivia aquest correu.
La casa de Bin Laden marcada a Google Maps amb un pin de color vermell. Crida l'atenció com era de prop d'una important comissaria de la policia paquistaní, marcada amb la lletra A
“El 2018 tindrem tots TV connectada a internet”
“En un any les visualitzacions a la carta dels nostres portals han crescut un 237 per cent”
Interactiva, l'empresa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que difon tots els continguts a través dels mitjans interactius no para de créixer. Cap a on anem?
Des del 2001, ha canviat tot. Aquell any la xarxa era de paraules i textos, tots sabíem, per això, que internet és un mitjà audiovisual bàsicament i que en els darrers dos anys el vídeo explotaria i seria clau a la xarxa, és el Gran Player.
Els portals de CCRTV Interactiva figuren entre els més visitats a Catalunya. Quins canals són els més vistos?
Aquest mes de març hem arribat als 2,5 milions d'usuaris únics, un record d'audiència des de sempre. Qui té més audiència és el portal de TVC amb 1,8 milions d'usuaris únics i després Catalunya Ràdio amb 337.000, 3cat24.cat amb més de 506.000 i Esport 3 amb 328.000.
I les visualitzacions a la carta disparades.
Sí, una barbaritat. En un any, hem passat dels 15.300.000 de visualitzacions al mes, un creixement respecte al març del 2010, del 237%, que era de 4.500.000 visualitzacions i no pararà de créixer.
I els tops són?
La Riera, Polseres Vermelles, Telenotícies, Crackòvia, APM, a la ràdio L'ofici de viure i El matí de Catalunya Ràdio.
I aquesta pujada de visites es mou a les xarxes socials.
Les xarxes socials han estat determinants d'aquesta cobertura. Hem d' aprofitar qualsevol mitjà perquè vinguin a casa. Facebook o Twitter, per això, no són la part final, són un transportador d'audiència cap als nostres portals. I la nostra audiència s'ha convertit en prescriptora dels nostres continguts.
I a Youtube també.
Avui en dia, s'ha d'estar amb la teva marca al canal universal amb màxima audiència possible. Les visualitzacions dels nostres canals a Youtube són de 2,4 milions. A més, ara també serem al Dailymotion, el nou rival de Youtube!
I la participació per mòbil també augmenta.
L'aplicació de TV3 per a Iphone, ha estat de les més descarregades a l'Estat espanyol, amb més de 300.000 descàrregues des que es va llançar l'aplicació.
Piulada teva: Les TV connectades a l'Estat espanyol seran el 46% de les més venudes el 2013.
Per nosaltres és important que mirin continguts allà on sigui. A internet, a les consoles, als mòbils, a les TV connectades a internet. L'any, en què es produirà el traspàs serà el 2018. Hi haurà més gent amb TV connectada que per TDT. La TV deixarà de ser lineal, per ser a la carta i l'any que ve els preus d'aquests aparells seran estàndards.
Desapareixen graelles?
Jo crec que sí. Els esdeveniments en directe i els informatius tindran la importància del directe, però la resta de continguts no es veuran a una hora determinada en funció del programador, no tindrà cap mena de sentit.
I les audiències seran reals.
Sí, els dispositius digitals permetran mesurar les entrades reals i no per estimacions.
I en publicitat, tot s'ha remodelat també.
Les marques es relacionen ara de diferent manera. Hi ha d'haver diàleg entre audiència i marca. Amb base a això, des de fa dos anys, vam introduir la publicitat de la TV, ràdio i internet com a publicitat transversal. Equips multidisciplinaris creen propostes publicitàries multiplataforma i ara la marca es relaciona amb els continguts. La TV i la ràdio fan d'altaveu del que passa a la xarxa i és que internet l'any que ve serà el segon mitjà en inversió publicitària. Cal deixar una cosa molt clara, internet no superarà la TV, és un error, estaran juntes. La xarxa és un metamitjà, mitjà de mitjans, i ella ho englobarà tot.
I ets vicepresident de l'associació de publicitat interactiva a Espanya. Com anirà la publicitat en línia?
Internet superarà en inversió publicitària els mitjans escrits l'any que ve. Hi ha un canvi de model, a més la publicitat als cercadors no és tan forta com la publicitat gràfica o de vídeos. La publicitat en vídeo s'ha duplicat el 2010 i es probable que es tripliqui. I hem aconseguit des de l'IAB una gran notícia per Barcelona. Serà la seu permanent de Interact: el congrés de la publicitat digital.
I piulada teva: Per primera vegada a la història a Espanya cap cadena no supera el 15% de quota de pantalla en un mes.
Sí, calcularem cada vegada més audiències per programes com a Estats Units i no per cadenes. I crec que aviat serem per sota del 10% en audiència acumulada.
a la vida real
Àlex Marquina, des de fa 10 anys, director de l'Àrea Comercial d'Interactiva de la Corporació Catalana de Mitjans i vicepresident de l'associació que representa el sector de la publicitat interactiva a Espanya. Diu que treballa a internet des del 97 i gaudint de la xarxa des del 94. La seva foto curiosa a la xarxa.
EL DIA QUE EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada