ACPV DENUNCIA LA POLÍTICA ANTIVALENCIANA DEL PRESIDENT CAMPS I EL CONSELLER FONT DE MORA
L’anunci fet avui pel Conseller d’Educació Font de Mora d’eliminar les anomenades “línies en valencià” en l’ensenyament públic significa una nova agressió a la llengua i la cultura dels valencians. Amb aquesta mesura, el President Camps i el Conseller Font de Mora insisteixen en la línia política que ha provocat una creixent mobilització ciutadana i la primera erosió electoral del PP en unes eleccions autonòmiques, una línia caracteritzada per la censura, l’autoritarisme i el més profund antivalencianisme.
En una Europa cada vegada més globalitzada i plurilingüe, pretendre tancar televisions públiques o acabar amb l’ensenyament en llengua pròpia són mesures que van contra la direcció de la història i contra l’opinió majoritària de la societat. A més, en el nostre cas, són iniciatives que ataquen també la qualitat: tothom sap que TV3 és la televisió de més qualitat en la nostra llengua, com també ho són les anomenades “línies en valencià” dins del conjunt de l’ensenyament.
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) entén que el Conseller encara és a temps de rectificar i no aplicar una mesura que sap que provocarà el rebuig de la comunitat educativa i dels sectors socials compromesos amb la llengua i la cultura i amb un ensenyament de qualitat i, conseqüentment, tensió social i mobilització ciutadana.
Per tot això, ACPV insta al Conseller i al President a no executar l’amenaça i, contràriament, a fer una aposta clara i decidida a favor de l’ensenyament en català, públic i de qualitat, atenent als criteris i propostes dels professionals del sector educatiu i a l’exigència de promoció de la llengua pròpia dels valencians.
La Generalitat Valenciana eliminarà les línies en valencià de l'ensenyament
ACN - València - ara.cat
El conseller d'Educació vol garantir la mateixa proporció d'assignatures impartides tant en valencià, com anglès i castellà en una proporció del 33%L'ex-president d'Escola Valenciana demana sortir al carrer amb contundència
www.vilaweb.cat
No és una decisió sols de Font de Mora, és una decisió amb càrrega política que ve no només de Camps, sinó de la FAES. És una estratègia dissenyada pel Partit Popular a nivell espanyol per liquida les llengües minoritzades i les llengües pròpies i per anar minant la visió nacionalista. I açò ho fan a Galícia, ho volen fer al País Valencià, ho faran a les Illes i forcen el tema a Catalunya.. És la política dissenyada pel senyor Aznar i per la FAES.
I evidentment Font de Mora passarà a la història com el conseller més nefast que haja tingut mai el País Valencià: com a conseller que es va inventar la ciutadania en anglès, la incorporació del xinès i que ara es burla dels valencians i de la recuperació i de la normalització lingüística de la nostra llengua, i a més en un període en què és conseller en funcions. I açò ni ho ha pactat, ni ho ha raonat, sinó que és una qüestió que ve per nassos imposada des de Madrid.
El PP ha agafat força electoral i política. El conseller ja havia fet unes declaracions anteriorment dient que no eren rentables econòmicament les línies en valencià i que s'havia de revisar el model i ha introduït models d'incorporació trilingües i plurilingües, enfrontant el tema de l'anglès amb el del coneixement en valencià, ha anat tancant les subvencions per a l'escola en valencià i la normalització i ara ha arribat el moment de rematar.
S'haurà d'eixir al carrer amb contundència i dir que l'escola en valencià és de tots i que el model que venim desenvolupant des de fa més de vint-i-cinc anys ha donat uns resultats excel·lents, ha apaivagar el conflicte lingüístic i ha donat suport a que hi haja una realitat de normalització de la llengua que els valencians hem estat patint des de fa més de tres-cents anys. El model que hi ha és el que fa complir la llei i que els xiquets i xiquetes tinguen un domini de les dues llengües. I s'haurà de reforçar el model.
FRANCO: "inteligente i moderado"
El Diccionario Biográfico Español, pagat amb diners públics, lloa la figura de Franco.
Segons informa el diari Público, la ressenya sobre Francisco Franco és obra d’un historiador vinculat a la Fundación Francisco Franco. El text assegura que era un “gobernante católico, inteligente y moderado”. També explica que “pronto se hizo famoso por el frío valor que sobre el campo de batalla desplegaba”.
Segons l’autor de la ressenya, Franco també era un gran estratega militar, que fins i tot va donar consells al president dels Estats Units: “Demostró su capacidad militar recomendándole salir de una guerra que no podía ganar".
El PP va perdre per culpa del Prestige
El diccionari, que ha costat 6’4 milions d’euros pagats de fons públics, realça les polítiques econòmiques de l’era Aznar, però en canvi només dedica una línia de text a l’atemptat de l’11-M: “En un clima social traumático, tras el atentado terrorista del 11-M, el Partido Popular pierde las elecciones del 14 de marzo de 2004”. No hi ha cap referència a la manipulació per part del Govern espanyol ni les manifestacions de milers de persones.
També s’explica que “el aprovechamiento, desde la oposición socialista, del hundimiento del petrolero Prestige" va ser un dels motius de la derrota del PP.
Més informació:
clica-hi
Prop de 700.000 catalans pendents de la festa blaugrana per TV3
La rua dels jugadors del Barça pels carrers de Barcelona i la festa posterior al Camp Nou va ser un dels programes més vistos diumenge a Catalunya. 692.000 catalans van estar-ne pendents a través de la transmissió que va fer-ne TV3 sota el títol La llegenda continua.
Foto: Jordi Pizarro (ara.cat)
La televisió catalana va aconseguir d'aquesta manera un 29,3% de sharemitjà durant les més de tres hores i mitja que va durar la celebració (des de les 17.30 fins a les 21.07).
Evidentment, però, les dades d'audiència de la festa blaugrana va quedar molt lluny dels registres espectaculars de la final de dissabte, que va superar el 75% de quota entre TV3 i La 1 de TVE.
Edició d'ahir diumenge . . . . . . . . . . . . .
La Champions del Barça
que ens van impedir veure a TV3
LES IMATGES QUE NO VAM VEURE AHIR...
LES IMATGES QUE NO VEREUM AVUI...
Aquest diumenge
La victòria del Barça altera la programació de TV3
La programació de TV3 per aquest diumenge canvia per oferir una cobertura especial de la victòria del Barça a Wembley, on ha aconseguit la seva quarta Lliga de Campions.
La programació de TV3 per aquest diumenge canvia per oferir una cobertura especial de la victòria del Barça a Wembley, on ha aconseguit la seva quarta Lliga de Campions.
Qualitat i solidaritat
El futbol també pot ser esport...
EFE / GERRY PENNY
Eric Abidal, que ha jugat els 90 minuts de la final de la Lliga de Campions, ha estat qui ha aixecat el trofeu. Puyol li ha cedit l'honor, després que el francès s'operès d'un tumor al fetge el passat 17 de març i hagi superat aquest capítol amb tanta força i naturalitat.
The best of de world...
Leo Messi... incomparable
Jonathan Northcroft
The Argentine maestro leads Barcelona to Champions League glory as his dazzling display fires the Catalans to a 3-1 victory over a United side left chasing shadows.
Alex Ferguson: "Aquest Barça és el millor equip al qual m'he enfrontat"
No només el Manchester United, sinó que la totalitat del futbol mundial s'ha rendit de nou a la majestuositat i l'excel·lència del millor equip de la història. Quin equip? Un FC Barcelona que ha empetitit el totpoderós Manchester United i ha conquerit Europa amb una superioritat aclaparadora davant la qual l'equip de sir Alex Ferguson no ha pogut trobar resposta. Així ho ha admès el tècnic dels diables vermells: "El Barça és el millor equip al qual m'he enfrontat. Ningú abans ens havia clavat una pallissa com aquesta."
(Foto: Reuters)
Ferguson ha admès el domini del Barça.
L'entrenador escocès ha estat tan contundent com clar: "El Barça t'hipnotitza amb les passades. Mai hem controlat Messi però molts equips poden dir el mateix durant les darreres dues temporades. El Barça és el millor equip al qual ens hem enfrontat. Ningú abans ens havia clavat una pallissa com aquesta. El nostre repte ara és millorar. La pròxima temporada haurem de millorar encara més.
I és que la superioritat dels blaugrana sobre la gespa de Wembley ha estat aclaparadora i Ferguson, com tothom, ha estat testimoni de l'exhibició dels catalans. "Esperava que ho faríem millor però finalment hem d'admetre que hem estat superats per un rival millor." Malgrat tot, el tècnic s'ha mostrat satisfet per la temporada realitzada pel seu equip i ha reconegut que no és cap vergonya perdre enfront el Barcelona. "De tant en tant -ha dit- t'enfrontes a un equip que és millor que tu i això és el que ha passat aquesta nit."
Per treure's el barret
El capità dels diables vermells, Nemenja Vidic també ho ha tingut clar: "No hem prou coses per crear-li problemes al Barça amb la pilota. Han jugat un gran futbol i han merescut la victòria". Un altre central, Rio Ferdinand, s'ha reiterat en aquest sentiment d'impotència del Manchester United: "Podríem haver jugat millor però el Barcelona ha estat millor equip". Edwin van der Sar, que es tot just es retira, ha admès que els blaugrana "han tingut més bones oportunitats però nosaltres hem comès un o dos errors i ells ens han castigat. Nosaltres havíem de marcar els primers però no ho hem fet. Lògicament no és com jo m'imaginava que fos el meu últim partit però mai es pot escollir com vols que el futbol et respongui".
Edició de dissabte . . . . . . . . . . . . . . . . .
TOT SOBRE LA FINAL DE
WEMBLEI...
CLICA-HI
GLORY IS OURS
CLICA-HI
web oficial del FCB (CLICA-HI)
Wembley, abans i ara
Mirar a Wembley 92 és mirar el periple de temps des d'aleshores fins ara, vida futbolística i personal
Aquests dies, que ens hem fet un fart de veure les imatges de la final de Champions de Wembley 92, ens hem adonat que ens hem fet grans. Ara aquelles imatges les veig antigues, com em semblaven velles les escenes de la terrible final de Sevilla, de la qual no arribo a tenir consciència. Aquesta deu ser la diferència. L'any 92 jo tenia 12 anys i aleshores res viscut em semblava antic, o tot nou, per així dir-ho. El meu germà i jo érem dos nens que vam mirar la final del gol de Koeman en una tele immensa –res de pantalla plana– sinó immensa d'ampla, que, en termes d'avui, oferia una imatge pixelada. Amb aquell xut de falta vam sortir esperitats d'aquell quartet petit –popularment “el quarto de rentar”– per córrer pel passadís amunt i avall.
La memòria futbolística corre paral·lela a la vital, i passa tot allò que diuen: quan els ídols són més grans que tu, de la mateixa edat, i després, ja, ganàpies més joves. Mirar a Wembley 92 ens força a mirar el periple de temps des d'aleshores fins ara. Ens obliga a posar en context l'efecte que ens produïen els futbolistes estrangers d'aquell moment –quatre i l'atractiu dels holandesos–, que després es trencaria amb l'allau d'estrangers fitxats a tort i a dret, les èpoques del Barça de muntanya russa i els fitxatges holandesos estrambòtics, amb Bogarde al capdavant.
Era entranyable el reportatge d'El 9 Esportiu, de fa uns dies, amb el testimoni dels futbolistes d'aquell onze titular. Un onze marcat al cervell perquè després va venir un desert que s'alimentava només de l'onze de Wembley i la màgia d'aquell gol. Com canvia una moral col·lectiva! Dic el mateix, veig, que em deien els grans, el 92: que ens en recordéssim, d'aquella final, que mai l'havíem guanyada. Tornar a Wembley, estadi renovat, té molt de paràbola poètica. Això no vol dir que esperi necessàriament un final feliç a les grans històries boniques que s'han dibuixat aquests dies. Però és clar que la història caminarà, a Wembley i a fora, a pesar de tot, de Fukuyama i de nosaltres mateixos, potser perquè mai s'ha vist que s'aturés. I mentrestant, disfrutarem, segur, de la final, amb la família i els amics. I amb pantalla plana.
La memòria futbolística corre paral·lela a la vital, i passa tot allò que diuen: quan els ídols són més grans que tu, de la mateixa edat, i després, ja, ganàpies més joves. Mirar a Wembley 92 ens força a mirar el periple de temps des d'aleshores fins ara. Ens obliga a posar en context l'efecte que ens produïen els futbolistes estrangers d'aquell moment –quatre i l'atractiu dels holandesos–, que després es trencaria amb l'allau d'estrangers fitxats a tort i a dret, les èpoques del Barça de muntanya russa i els fitxatges holandesos estrambòtics, amb Bogarde al capdavant.
Era entranyable el reportatge d'El 9 Esportiu, de fa uns dies, amb el testimoni dels futbolistes d'aquell onze titular. Un onze marcat al cervell perquè després va venir un desert que s'alimentava només de l'onze de Wembley i la màgia d'aquell gol. Com canvia una moral col·lectiva! Dic el mateix, veig, que em deien els grans, el 92: que ens en recordéssim, d'aquella final, que mai l'havíem guanyada. Tornar a Wembley, estadi renovat, té molt de paràbola poètica. Això no vol dir que esperi necessàriament un final feliç a les grans històries boniques que s'han dibuixat aquests dies. Però és clar que la història caminarà, a Wembley i a fora, a pesar de tot, de Fukuyama i de nosaltres mateixos, potser perquè mai s'ha vist que s'aturés. I mentrestant, disfrutarem, segur, de la final, amb la família i els amics. I amb pantalla plana.
S'hi acosta el millor partit de l'any
Ofegant el català
Miquel Pairolí 27/05/2011 www.elpunt.cat
José Ramón Bauzá, que el mes entrant serà proclamat president de les Balears, va assegurar en la campanya electoral que, si guanyava, aboliria la immersió lingüística a les Illes. En nom de la llibertat, naturalment. En aquest cas, de la llibertat dels pares a elegir en quina llengua volen que s'escolaritzi els seus fills. No tenim cap dubte que Bauzá s'afanyarà a complir aquesta promesa. D'altres fa de mal dir, però sobre aquesta l'aposta és segura. Llavors, per rematar la feina, només falten unes quantes maniobres administratives i una d'aquelles campanyes de boca a orella –que el PP sap fer tan bé, per exemple en temes d'immigració– per convèncer els ciutadans que el mallorquí és un dialecte local i pagerol mentre que el castellà és un idioma universal.
Només cal mirar què ha passat al País Valencià, que és el model de Bauzá. Quan el mal ja sigui fet, en el mapa espanyol només quedarà una excepció: Catalunya. I estem convençuts que l'atac contra la immersió lingüística a Catalunya serà una de les línies de força de la campanya del PP en les properes eleccions a Corts. I, si el PP guanya aquelles eleccions per majoria absoluta, és força probable que Artur Mas haurà de jugar fort en aquest camp, potser més que mai. El propòsit del PP és obvi: minoritzar, reduir, ofegar lentament la llengua catalana en benefici de l'espanyola. Situar el català en un pla secundari, poc rellevant socialment, que no faci nosa i que vagi sent arrossegat per aquesta dinàmica històrica vigent que afavoreix el gran sobre el petit, allò massiu sobre allò minoritari. El PP és un partit postfranquista, però no pot pas aplicar la barroeria del franquisme en aquesta matèria, que, parcialment, va fracassar. Ara els temps reclamen una política més subtil i més intel·ligent: asfixiar a poc a poc, amb les lleis i amb la manipulació sociològica. Sempre parlant de llibertat i de bilingüisme. Llibertat? No és un escarni sentir aquest concepte en boca de segons qui? Bilingüisme, quan el que es pretén és imposar una llengua i fer-ne desaparèixer una altra?
Quina obsessió... ara de guerra!
Fabra vol decorar Castelló amb un avió de guerra
El Bloc denuncia que l'alcalde, Alberto Fabra, vol ubicar un aeroplà nord-americà en una rotonda de la ciutat
El portaveu del Bloc a l'Ajuntament de Castelló de la Plana, Enric Nomdedéu, assegura que el consistori està negociant la cessió gratuïta d'una avió de guerra nord-americà, per a ubicar-lo en una rotonda de la ciutat. “Certament, ens sembla molt poc encertat situar un símbol militar com a element ornamental, tant per qüestions estètiques com filosòfiques”, ha expressat Nomdedéu.
El regidor nacionalista, que ha explicat que el trasllat es produiria des de la base aèria de Torrejón, insta l'equip de govern a no continua avant amb la proposta. “Situar símbols bèl·lics i d'exaltació de la guerra en via pública sembla més adient per a règims autoritaris que no en una democràcia com és la nostra”, ha subratllat.
Abuelo... que Franco ha muerto!
EL SENAT JA HA ESCOLTAT...
VOLEM TV3!
Eliseu Climent i Mercè Teodoro al Senat
Vilaweb ofereix informació detallada de la reclamació feta des del Senat
ACPV reclama al govern espanyol que garanteixi les emissions de TV3 al País Valencià
Entesa, CiU i PP demanen a l'executiu un nou múltiplex que faci viable la reciprocitat www.vilaweb.cat 26/05/2011
Entesa, CiU i PP demanen a l'executiu un nou múltiplex que faci viable la reciprocitat www.vilaweb.cat 26/05/2011
El president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, i l'advocadessa de l'entitat, Mercè Teodoro, han comparegut al senat espanyol, a petició de l'Entesa Catalana de Progrés, per presentar i explicar la Iniciativa Legislativa Popular 'Televisió sense fronteres', avalada per 651.650 signatures. Climent ha demanat als governs valencià i espanyol que facin possible la reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9 al País Valencià i Catalunya, i ha dit que ACPV tenia 'grans expectatives' al respecte, ja que 'en ple segle XXI ningú no entén que es posin tanques a la comunicació'.
Climent ha explicat que la ILP ha de permetre que 'no es repeteixi' la situació actual i que tots els territoris que comparteixen llengua, sigui el català, gallec o basc, puguin compartir també les emissions de les seves televisions públiques. 'En definitiva', deia a VilaWeb el portaveu d'ACPV, 'aquest projecte de llei reclama i implica una primera reforma del model d'estat, ni que siga petita, perquè insta al reconeixement de la realitat plurilingüística i pluricultural de l'estat'.
Climent ha defensat que els poder públics no impedeixin l'oferta comunicativa en la llengua pròpia i ha fet referència a les nombroses mobilitzacions contra el tancament dels repetidors de TV3 i a moviments com el de Sense senyal. Per la seva banda, Mercè Teodoro ha reclamat que s'apliquin els drets que recull la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries (pdf), de manera que si els governs autonòmics no es posaven d'acord, calia que el govern estatal hi intervingués i hi posés remei. Per aquest motiu, segons Teodoro, el govern espanyol hauria de preveure un nou múltiplex per tal de garantir els drets dels ciutadans.
Els dos representants d'ACPV han comparegut a petició de l'Entesa Catalana de Progrés. El senador d'Esquerra Miquel Bofill ha insistit que la Generalitat Valenciana podia fer possible sense problemes la reciprocitat però que donava excuses per allargar la situació actual, en què 'no es respecta el dret dels valencians a rebre TV3'. Per això ha dit que la concessió d'un nou multiplex hauria d'anar condicionada de fer possible la reciprocitat. En el mateix sentit s'ha pronunciat la senadora de CiU Coralí Cunyat, que ha recordat que els governs espanyol i valencià justificaven les decisions en base a motius econòmics i tècnics quan en realitat eren marcades per criteris polítics, ja que el primer pot habilitar un nou multiplex i l'altre té espai radioelèctric suficient.
El diputat del PSOE Manuel Hurtado ha donat suport a les peticions de reciprocitat i ha assegurat que el govern valencià hauria de fer passos endavant per fer-la possible, i no 'tallar la llibertat d'expressió amb multes elevadíssimes'. Tanmateix, considera que la solució del conflicte no és pas un nou multiplex, sinó que aquesta ha de passar per un acord entre els dos governs que 'busquin les vies de l'entesa i es posin d'acord'.
Finalment, el diputat del PP José María Chiquillo ha justificat l'actitud del govern valencià i ha afirmat que l'executiu de Camps només s'havia limitat a 'aplicar' l'ordenament jurídic. Ha insistit que no hi havia cap ànim polític sinó 'l'exercici d'una potestat sancionadora'. A més, ha reiterat que el Ministeri d'Indústria hauria d'habilitar el tercer múltiplex per al País Valencià, cosa que faria 'tècnicament viable' la reciprocitat.
El portal www.3cat24.cat també ofereix la notícia...
clica-hi per llegir la informació completa
AL TALL
Ací teniu el videoclip i la lletra íntegra
"ROMANÇ CONTRA CAMPS"
Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.
Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.
Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.
Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.
TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita.
Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.
Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.
Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.
Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat
La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.
Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.
Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.
Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.
Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.
Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.
I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.
Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.
Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.
Al Tall
 |
Revista EL TEMPS |
EL DIA QUE EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada