6 de maig 2011

78 dies sense TV3 al País Valencià

Què se'ns prohibeix avui...
 TV3.cat

Bin Laden i els valencians
Josep Franco  06/05/2011  www.linformatiu.com
 Les reaccions posteriors a la mort, real o fictícia, de Bin Laden han tret a la llum el tòpic que quan algú mor, se li pot perdonar tot. León Felipe, si no m’enganye, ho va dir en un vers preciós: el día de mañana dirán que fuimos buenos... L’home més buscat del món ha generat un debat curiós entre els partidaris de la justícia i els de la venjança, entre els qui creuen que amb mà dura es poden aconseguir bons resultats, si és cert això que els agents de la CIA aconseguiren les informacions amb tortures, i els qui creuen que ni tan sols contra el terrorisme val tot.
Però, potser perquè tantes informacions maregen o, potser, perquè els valencians tenim tendència a agranar cap a casa, tots aquest comentaris tan sentits m’han recordat les reaccions dels mitjans de comunicació valencians després de la mort de Joan Fuster. En la secció El cabinista de Las Provincias, un individu va escriure, poc dalt o baix, el mateix dia del soterrar, que amb la mort de Fuster desapareixia un traïdor i demanava, per favor, això sí, que s’emportaren a Catalunya les despulles de l’escriptor...
Això és l’autoodi: un sentiment que, cada vegada que s’acosten unes eleccions, es retroalimenta al País Valencià, a benefici dels pescadors que només saben pescar quan el riu està rebolicat

¿Com és possible que, fins i tot després de mort, Joan Fuster generara un sentiment tan profund d’odi entre gent que, per descomptat, mai no havia llegit cap dels seus llibres, quan, ara mateix, la mort, real o fictícia, d’un personatge com Bin Laden provoca reflexions i, fins i tot, pietat, en alguns comentaristes?
Això és l’autoodi: un sentiment que, cada vegada que s’acosten unes eleccions, es retroalimenta al País Valencià, a benefici dels pescadors que només saben pescar quan el riu està rebolicat. Des que, en l’època foral, moros, jueus i cristians intentaven conviure en el mateix territori, els valencians hem estat dividits, almenys, en tres categories.
Hi ha valencians que, més o menys, sabem qui som i d’on venim i que, a pesar dels defectes que compartim amb la resta de la humanitat, ens identifiquem amb una llengua, una cultura, una manera de comprendre el món, i de tractar de modificar-lo, que ens iguala amb tots els altres pobles, precisament perquè ens fa diferents. Però també hi ha valencians que voldrien ser una altra cosa, que no se senten identificats amb la llengua que parlem, ni amb la cultura que compartim, ni amb els projectes que ens agradaria consolidar en el futur; per això volen ser una altra cosa i com que no es pot ser allò que no s’és, es frustren, es desorienten i anhelen la desaparició de les diferències que ens caracteritzen. Finalment, hi ha els valencians que ni tan sols saben què són: són els pitjors, els que han obert un túnel que no saben on els portarà, però ens obliguen a acompanyar-los en aquest viatge sense rumb. I els esdeveniments internacionals són, sens dubte, importants per a tots; però les coses que passen en casa són les que ens importen de veritat perquè condicionen les nostres vides i ens ajuden a viure feliços o a ser uns desgraciats.



El 'toro d'Osborne' de Mallorca torna a ser negre

www.cronica.cat Les flors roses i blanques, i el missatge primaveral, que lluïa des d'aquest dimecres l'únic bou d'Osborne que hi ha a les Illes Balears, ja no hi són. Uns desconeguts l'han tornat a pintar de negre aquesta nit passada i ara torna a presentar el seu color habitual, el negre.



Separats per una llengua comuna
Xevi Sala 26/04/2011  www.elpunt.cat
Anar a defensar la presència del català al País Valencià és una feina feixuga, un servei a la nació que qualsevol president de la Generalitat de Catalunya deu trobar inevitable i que, francament, deu fer molta, molta mandra. El president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, és com tots sabem un senyor que compareix a les eleccions amb el mateix optimisme que compareix als jutjats. I una persona que assimila dos reptes tan diferents amb la mateixa alegria d'esperit que els membres del jurat d'un concurs de bellesa ja es veu que ha de ser un negociador infatigable. A Camps, parlar d'aquestes coses també li deu fer mandra, tanta, que una hèrnia discal li ha impedit rebre el president Artur Mas. Per això, en comptes de reunir-se, l'han fet petar una estona per telèfon. 

www.elsingulardigital.cat
Camps està especialitzat a fer-ho petar tot: les factures del sastre, les emissions de TV3 i les relacions amb la direcció del PP, però aquesta és una altra qüestió. Ja fa temps que, pel que fa a la cobertura televisiva ambdues parts estan enredades en complexes negociacions que els espectadors seguim amb gran atenció i, cal reconèixer-ho, una mica de dificultat. Perquè costa entendre que, ara que tots tenim a casa un giny anomenat tedeté, resulti tan extremadament difícil fer arribar els programes de TV3 a les benvolgudes llars valencianes. De moment, anem ampliant vocabulari, que ja és molt. Gràcies a aquest procés negociador hem sabut, per exemple, de l'existència d'un mot com múltiplex, que escoltat la primera vegada sona a fireta però que es veu que és transcendental, màgic, tècnicament indispensable. Sobre el president Mas, però, la màgia del mot està provocant uns efectes alarmants. Després de parlar per telèfon amb el senyor Camps sobre la necessitat d'aconseguir més múltiplex, el president Mas ha afirmat que “catalans i valencians som veïns que parlem una llengua més o menys, diguem-ne comuna”. També ha dit: “Ells (referint-se als valencians) tenen una llengua pròpia que és el valencià”. Tants d'esforços per convèncer-nos tots plegats que català i valencià són una mateixa cosa i ara resulta que engeguen el múltiplex aquest i deixem que ens hipnotitzi.



AMB UNA DONACIÓ
POTS ACONSEGUIR L'ÀLBUM DIGITAL DEL 16A

ACPV HA PAGAT JA 130.000 EUROS DE LA MULTA PER LES EMISSIONS DE TV3
L’entitat ha recollit, a dia d’avui, 145.000 euros de donacions
El passat 28 d’abril, dijous, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va pagar 130.000 euros a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana. Aquests diners són el primer pagament de les dues multes imposades a la nostra entitat per la mateixa Generalitat per les emissions de TV3 al País Valencià i que sumen un total aproximat de 800.000 euros (tenint en compte que es tracta de dues multes que sumen 600.000 euros, més els corresponents interessos i el 20% de recàrrec per no haver pogut pagar dins del termini de pagament dit voluntari).

Aquests 130.000 euros corresponen a les donacions realitzades per persones individuals, col·lectius i organitzacions en resposta a la crida realitzada per ACPV per fer front col·lectivament a una multa que entenem que és injusta i absolutament desproporcionada. Aquestes multes només busquen ofegar econòmicament la nostra entitat, davant del fet que, durant els darrers quatre anys, hem suportat la persecució política i econòmica a la qual ens ha sotmès el Govern del president Camps, mogut pel seu desig de censurar una televisió pública de qualitat i en català i, alhora, acabar amb l’entitat que significa un dic de contenció al seu autoritarisme.

EL DEFECTO DE HABLAR EN VALENCIANO


Els actors de doblatge no treballaran per a Canal9 fins que no cobren
El col·lectiu decideix no acceptar cap encàrrec de la televisió pública valenciana malgrat que representa el 90% de la seua feina
L'ens autonòmic els deu 3,5 milions d'euros
05/05/11 www.avui.cat

El col·lectiu de professionals del doblatge (CPD) del País Valencià ha decidit no acceptar cap encàrrec de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) fins que l'ens públic no liquide un deute pendent amb els estudis que ascendeix a 3,5 milions d'euros.

A través d'una nota de premsa el CPD indica que és conscient de les dificultats dels estudis, però assegura que “la morositat ha arribat a un punt que és millor per a nosaltres deixar de treballar per a Canal9 i no acumular més deute”. Els actors denuncien que RTVV, que representa el 90% de la seva feina, “incompleix sistemàticament els terminis de pagament” i “perjudica greument l'escassa estabilitat de la nostra feina”.

El col·lectiu també ha criticat que l'administració pública valenciana, de la qual RTVV també forma part, tarde més de 400 dies per pagar els seus proveïdors “quan segons les darreres informacions aparegudes en premsa, altres empreses, fins i tot presumptament implicades en greus delictes, cobren les seues factures en 30 dies”.


cucarella | dilluns, 2 de maig de 2011 | 
No m’ha agradat gens el reportatge de TV3 sobre TV3 al País Valencià. Crec que calia haver oferit un programa que tocara la fibra, que recolzara els qui, durant tot aquest temps, ens hem manifestat a favor de continuar veient una televisió que considerem com a pròpia.

Tanmateix, des de TV3 han optat per oferir una esbiaixada visió des de la “política oficial”. Uns i altres, més part del problema que no de la solució, s’han excusat o mentit o quequejat o ploriquejat…
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjWQ3Z0zlk2frHnpEyquMV77PgTC7Q5PRTLb8vHG393wXswieW6uzynBUwBIEzOvfGXiS8qaTRBFwkDDEXAlidenWRZdWqAWmsIrjhv9X5PQac6qTg4jepeLbWIsvLQZqbNGv1BuTRPSeb/s400/TV3+BLOG.jpgPerò, el que més m’ha irritat del reportatge és aquesta pretensió d’explicar el conflicte entre catalans i valencians tan d’arrapa-i-fuig, a partir de la situació del present i sense tenir en compte el llarg procés de manipulació i de violència que hem hagut de patir. Potser caldria oferir uns quants reportatges que explicaren l’origen de tot plegat: què va ser la Batalla de València, quin paper jugaren alguns mitjans de comunicació en l’actual catalanofòbia valenciana, quins foren els instigadors d’aquella gran manipulació: Attard, Martorell, Guerra, etc…; quina finalitat perseguien. En resum, quina és la seqüència de fets que ha aconseguit que, en els darrers trenta anys, els valencians hàgem passat d’expressar el secular «catalans i valencians, cosins germans» a l’actual i recent «català, fill de puta!». Aquest procés és explicable. Si algú –de TV3– el vol explicar. I ja caldria que ho explicara, i amb pèls i senyals. Ja caldria. Ja caldria que n’assenyalara els culpables d’aquesta brutal agressió espanyola. En comptes de fer reportatges porucs o potser tergiversadors.
Preguntar a la jovenalla actual per un problema del qual només coneix el present crispat, però en desconeix els orígens, només és pot entendre des de la incompetència o des d’una intenció manipuladora. Què esperàveu que digueren? No saben res de l'odi que sembraven des d'El Cabinista. No saben que quan anàvem a València havíem d'ocultar els símbols quatribarrats si no volíem rebre. No saben qui va ser Garcia Broch, ni la Rebentaplenaris. No saben res, ai!, de la història recent del País Valencià. Ells, víctimes també d'aquell brutal enverinament, no saben que no eren els catalans del Sénia amunt el qui volien "annexionar-se" el País Valencià. Són els espanyols els qui s'han annexionat el País Valencià: per això els estudiants valencians a Reus paguen autopista i els que estudien a Madrid no en paguen. Per això hi ha AVE Madrid-València i no València-Barcelona. Han barrat el camí cap a Barcelona, el camí que sempre hem fet els valencians quan buscàvem feina i quan miràvem cap a Europa, i han fet autovies gratuïtes i trens ràpids cap a Madrid, perquè oblidem la família i visitem més sovint cals amos. I han fet de les nostres costes, la costa de Madrid, i nosaltres els seus submissos i lleials cambrers. 
Els espanyols, que saben més i millor que nosaltres quines són les fronteres de la nostra nació, han fet de tot, fins i tot actes criminals, per a evitar que els valencians i els catalans ens entenguem com el que som: membres de la mateixa nació entre Salses i Guardamar i Fraga i Maó.
I la intervenció del «sociata» Vicent Soler, de pena. De puta pena. Un hipòcrita. Ell, alt responsable polític d’aquell PSPV-PSOE, ha criticat el catalanisme valencià titllant-lo d'extremat” i posant-nos al mateix nivell que el blaverisme espanyolista i violent (valga la redundància). Ell, alt responsable polític d’aqueix PSPV-PSOE que va seguir com un gos d’amo l’ordre d’Alfonso Guerra de negar el pa i la sal a quasevol expressió cultural que no fóra en espanyol; ell, Vicent Soler, alt responsable polític en un moment en què es podia saber qui va atemptar contra Fuster, Sanchis Guarner i tants altres, i ho amagaren tot; ell, que era alt responsable polític quan Lerma va crear Canal 9 contra TV3 i va intentar, a l’igual que el PP, silenciar per la força els reemissors d’ACPV; ell, que és membre d’un partit polític espanyolista extrem que considera que el terrorisme ultraespanyolista forma part de la nostra «normalitat democràtica»… Quina barra, la de Vicent Soler. Quin indecent. I encara se les pinta de practicar l'ofici de raonar.
Després de veure el programa, quina cara voleu que se'ns quede? De babaus! Hem estat donant tabarra que volem TV3, volem TV3, fent-la bandera de la democràcia i la llibertat d'expressió, i quan TV3 en parla és per a cagar-nos la cara. Li hem llavat el cap a un tinyós.



TV3 manté el liderat per vuitè mes consecutiu
TV3 obté a l'abril el 15,8% de quota i puja 5 dècimes en relació amb el març, amb 4,4 punts d'avantatge en relació amb Tele 5. A més, és la cadena més vista, amb un total de 22 dels 30 dies del mes.  www.tv3.cat  02/05/2011

Crackòvia - TV3
Segons dades de Kantar Media, TV3 ha estat a l'abril la cadena que més ha pujat, mentre que bona part de les cadenes generalistes privades han tingut baixades de fins a 7 dècimes, en el cas de Tele 5. TV3 ha obtingut a l'abril el 15,8% de quota, 5 dècimes més que al març, i amb 4,4 punts de diferència en relació amb Tele 5, la segona cadena classificada, amb l'11,4% i 7 dècimes menys. TVE ha quedat en tercer lloc, amb el 10,9% i 3 dècimes; Antena 3, en quart lloc, amb el 9,3% i 4 dècimes menys; Cuatro, en cinquè lloc, ja que manté la quota del 5,5%; i La Sexta, en sisè lloc, amb també el 5,5%, però una dècima menys. La 2 i el 33, que pugen una dècima cadascuna, han obtingut el 2,2% i l'1,3%, respectivament. 

TV3, a més de pujar la quota global mensual i ocupar el liderat 22 dies dels 30 de l'abril, ha batut també el seu rècord històric, gràcies a la transmissió del partit d'anada de la semifinal de la Champions Madrid-Barça, que va arribar al 71,3% de quota, amb 2.558.000 espectadors de mitjana. Els canals temàtics de TV3 han estabilitzat les seves quotes: el Super3, amb l'1,6%; i l'Esport3 i el 3/24, amb l'1%, cadascun. 

I per grups empresarials, el de Televisió de Catalunya puja 3 dècimes i manté el liderat, amb el 20,7% de quota. Pel que fa a la resta de grups empresarials, el de Televisió Espanyola es manté amb el 16,8%; el de Tele 5, Gestevisión, el 16,5% i baixa 3 dècimes; el d'Antena 3, el 15,2% i baixa 7 dècimes; el de La Sexta, el 7,8% i puja 2 dècimes; i el de Sogecable, el 6,1% i una dècima menys.

11 programes de TV3, entre els 15 primers del rànquing dels 40 més vistos

Pel que fa al rànquing de programes, TV3 el continua liderant de manera destacadíssima, amb un total de 24 entre els 40 més vistos a l'abril a Catalunya. TVE n'ha situat 11, Antena 3 i Tele 5 n'han situat 2; i La Sexta n'ha situat 1.

Dels 24 programes de TV3, 11 s'han situat en els 15 primers llocs d'aquest rànquing: el partit d'anada de la semifinal de la Champions Madrid-Barça, que, a més, ha suposat a TV3 un rècord històric, en el primer lloc; el també Madrid-Barça, de la Lliga, en el tercer; la pròrroga i la transmissió del partit de la final de la Copa del Rei Barça-Madrid, en el quart i el cinquè lloc, respectivament; "Crackòvia" (7): la prèvia de la final de la Copa del Rei (9); "Veterinaris" (10); "APM?" (12); i els "Telenotícies vespre", "Telenotícies cap de setmana vespre" i "Telenotícies migdia", en el tretzè, catorzè i quinzè lloc, respectivament.

Els altres 13 programes de TV3 que ocupen plaça en el rànquing dels 40 més vistos a l'abril són: "Polònia" (16); l'entrevista al president de la Generalitat (17); el reportatge del programa "30 minuts" (18); "Zona zàping" (19); "Polseres vermelles" (20); el "Telenotícies cap de setmana migdia" (22); "El vestidor", (23); "APM? Extra" (27); la pel·lícula "Herois", en el lloc número 29; "La Riera" (32); el "Telenotícies comarques" (37); el reportatge "Transsexuals", del programa "L'endemà" (39); i l'entrevista al cap de l'oposició, Joaquim Nadal (40).

Nou rècord de TV3 en la valoració qualitativa del panel de l'empresa GFK

Finalment, pel que fa al panel de valoració qualitativa de programes que elabora l'empresa, cal destacar que TV3 obté un nou rècord, amb un 8.16, un notable alt. TV3 se situa en el tercer lloc de valoració qualitativa, que el lidera el 33, amb 8.62. superior a 8. Les altres han obtingut: TVE, un 7.78; La Sexta, un 7.69; Antena 3, un 7.66; Cuatro, un 7.63; i Tele 5, un 7.22. La 2 es manté en segon lloc, amb un 8.40.

TV3 renova el rècord de qualitat que havia aconseguit al març. Ara, gairebé el 96% del panel està d'acord que els programes de la cadena són de qualitat, i, sectorialment, els seus informatius continuen liderant clarament el rànquing d'imparcialitat, amb el 96%.

Els programes més ben valorats aquest mes d'abril han estat: "Espai Terra" (9.1); "Fringe" (8.8); "Zona Champions (8.8); "Sense ficció" (8.7); 
"El gran dictat" (8.6); "Àgora" (8.5); "Polseres vermelles" (8.5); "APM?" (8.5); "30 minuts" (8.4); "Veterinaris" (8.4); "Bocamoll" (8.4); "L'endemà" (8.4); "Telenotícies cap de setmana migdia" (8.4); "Esport club" (8.3); "APM? Extra" (8.3); "Crackòvia" (8.3); Les transmissions del campionat del Món de Fórmula 1 (8.3); l'entrevista al president de la Generalitat (8.2); les transmissions de la Champions, la final de la Copa del Rei i la Lliga (8.0).
Els programes més ben valorats del 33 (i amb un nombre de respostes significatiu) són: "60 minuts" (9.3); "Quèquicom" (9.2), "Thalassa" (9.2), "Cronos" (8.8); "Bricolatge emocional" (8.7); "Singulars" (8.4); "Karakia" (8.2); i el documental "Txernòbil, 25 anys després" (8.1).


EL DIA QUE EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada