El que no podrem consultar avui a TV3
www.tv3.cat
Centenars de persones van clamar a Borriana en favor de TV3
El tancament dels repetidors de la Televisió de Catalunya, el dia 17 de febrer, va causar una gran indignació al nostre poble, com a tot arreu del País Valencià. A Borriana precisament és on es va improvisar una de les primeres manifestacions de repulsa per aquest acte de censura impropi del segle XXI. Sota el lema “Els valencians volem TV3”, centenars de borrianencs es van aplegar a la plaça de La Mercé per reivindicar la continuïtat de les emissions del canal català al País Valencià. Des de la Mercé van acudir al davant de l’ajuntament, precedits per un grup de dolçainers i tabaleters, tot passant pel carrer la Tanda i pel mig del Pla.
 |
| L'Agrupació Borrianenca de Cultura organitza moltes activitats per promoure la llengua i cultura del país. Podeu visitar-los a www.borriana.cat |
La concentració va sortir efecte, perquè pocs dies després l’Ajuntament de Borriana –com també faria el de Castelló i molts altres consistoris, partits i entitats al llarg del país- es declarava oficialment en contra del cessament de les emissions de TV3, enlletgint així la conducta de Francisco Camps. L’acte de Borriana, va tindre lloc el 19 de febrer a les 11 del matí i va estar convocat boca orella per l’associació Anonymus i pel col·lectiu Escletxa. Els manifestants es van concentrar a la porta del Centre de Cultura La Mercé, on van mostrar pancartes i van cantar “Volem TV3”. Als pocs dies, dissabte 26 de febrer, 15.000 persones participaven en una gegantina manifestació a Castelló –des de la plaça de la Independència fins a la plaça de Maria Agustina- en contra de l’enfosquiment del senyal de l’única televisió que emet íntegrament en la nostra llengua. Feia poques hores, per cert, que la portaveu del Govern valencià, Paula Sánchez de León (que, òbviament, és de lletres…) declarava en un perfecte espanyol que, això de TV3, només li interessa “a mil o dos mil personas” (sic).
 |
| manifestants devant de La Mercé (foto: Glòria Olivares) |
En la dècada dels 80, Acció Cultural de País Valencià va convocar una subscripció popular –a la qual van respondre centenars de milers de valencians- per a instal·lar els repetidors de TV3 al nostre territori. Des de l’any 2007 la Generalitat Valenciana ha perseguit administrativament i
judicialment l’entitat cultural, que s’ha vist obligada a pagar multes milionàries. Davant d’aqueixa pressió, Acció Cultural del País Valencià s’ha vist forçada a tallar les emissions d’un canal que els valencians hem vist durant un quart de segle.
L’executiu de Francisco Camps, així, es posa a l’altura de règims com el d’Egipte i Tunis, que abans de caure van intentar interrompre (inútilment) la connexió a Internet. Tot plegat, un despropòsit més propi de satrapies o repúbliques bananeres que d’un executiu democràticament elegit.
L'AUTOODI ELEVAT AL MÉS GRAN DELS RÍDÍCULS
SENYES i SENYALS
Ester Pinter 19/04/2011 www.linformatiu.com
 Que la consellera portaveu Alicia Sánchez de León acuse els participants en la manifestació del passat dissabte d’anar contra la cultura valenciana i contra les senyes d’identitat valencianes és, com a mínim, xocant. Xocant perquè la primera senya d’identitat valenciana que enumeraria qualsevol a qui se li preguntara per aquests trets que ella tant defensa seria, sens dubte, la llengua que ni es molesta a parlar ni a aprendre. Es constata cada divendres, després de la reunió del Consell, quan la portaveu dels guardians de les senyes, davant dels periodistes, parla exclusivament en castellà i no n'encerta ni una quan llegeix, per exemple, el nom dels nostres pobles i ciutats en valencià (una altra clara senya d’identitat, no?). Quan la sents pronunciant El Puig amb fonètica castellana o dient “Benimarful” o “Benimaurel” i trabucant qualsevol paraula en valencià que li han posat a la xulla et preguntes, però seguisc a València o m’han cibertransportat a Múrcia? Doneu-me'n un senyal. I així un divendres rere l’altre i tant li fa. L’honorable portaveu ni es molesta a aprendre’s bé la lliçó abans d’eixir a escena. Tal vegada, si veiera El discurso del rey comprovaria que no és tan indigne recórrer a l’ajuda d’un professional, que el poble li ho agrairia. O potser deu ser que com el Consell té tan ben guardades les senyes d’identitat valencianes no li les deixa traure ni a la consellera portaveu. |
Quan la sents pronunciant El Puig amb fonètica castellana o dient “Benimarful” o “Benimaurel” i trabucant qualsevol paraula en valencià que li han posat a la xulla et preguntes, però seguisc a València o m’han cibertransportat a Múrcia? I quan se li pregunta directament: "Senyora Sánchez de León, vosté sap parlar valencià?", com es pot vore a un vídeo que circula per Youtube, ella no té cap dubte a afirmar que sí encara que tot seguit fa un silenci desafiant i contraataca amb una afirmació que la delata, que el castellà també és oficial a la Comunidad. Bon senyal. Si encara haurem de donar les gràcies al Consell per preservar les nostres senyes d’identitat sota pany i clau i dedicar-se a acumular-ne d’altres com corrupció, censura o manipulació. Continuarem sent còmplices d’aquests nous trets identitaris valencians? Ens ho preguntaran el 22-M. Ja en parlem uns mesos després. Un plaer haver-nos trobat cada dimarts en aquesta columna. |
 |
AMB UNA DONACIÓ
POTS ACONSEGUIR L'ÀLBUM DIGITAL DEL 16A
ACPV HA PAGAT JA 130.000 EUROS DE LA MULTA PER LES EMISSIONS DE TV3 |
L’entitat ha recollit, a dia d’avui, 145.000 euros de donacions El passat 28 d’abril, dijous, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va pagar 130.000 euros a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana. Aquests diners són el primer pagament de les dues multes imposades a la nostra entitat per la mateixa Generalitat per les emissions de TV3 al País Valencià i que sumen un total aproximat de 800.000 euros (tenint en compte que es tracta de dues multes que sumen 600.000 euros, més els corresponents interessos i el 20% de recàrrec per no haver pogut pagar dins del termini de pagament dit voluntari). Aquests 130.000 euros corresponen a les donacions realitzades per persones individuals, col·lectius i organitzacions en resposta a la crida realitzada per ACPV per fer front col·lectivament a una multa que entenem que és injusta i absolutament desproporcionada. Aquestes multes només busquen ofegar econòmicament la nostra entitat, davant del fet que, durant els darrers quatre anys, hem suportat la persecució política i econòmica a la qual ens ha sotmès el Govern del president Camps, mogut pel seu desig de censurar una televisió pública de qualitat i en català i, alhora, acabar amb l’entitat que significa un dic de contenció al seu autoritarisme. |
Bin Laden i els valencians
 Les reaccions posteriors a la mort, real o fictícia, de Bin Laden han tret a la llum el tòpic que quan algú mor, se li pot perdonar tot. León Felipe, si no m’enganye, ho va dir en un vers preciós: el día de mañana dirán que fuimos buenos... L’home més buscat del món ha generat un debat curiós entre els partidaris de la justícia i els de la venjança, entre els qui creuen que amb mà dura es poden aconseguir bons resultats, si és cert això que els agents de la CIA aconseguiren les informacions amb tortures, i els qui creuen que ni tan sols contra el terrorisme val tot.Però, potser perquè tantes informacions maregen o, potser, perquè els valencians tenim tendència a agranar cap a casa, tots aquest comentaris tan sentits m’han recordat les reaccions dels mitjans de comunicació valencians després de la mort de Joan Fuster. En la secció El cabinista de Las Provincias, un individu va escriure, poc dalt o baix, el mateix dia del soterrar, que amb la mort de Fuster desapareixia un traïdor i demanava, per favor, això sí, que s’emportaren a Catalunya les despulles de l’escriptor... |
Això és l’autoodi: un sentiment que, cada vegada que s’acosten unes eleccions, es retroalimenta al País Valencià, a benefici dels pescadors que només saben pescar quan el riu està rebolicat ¿Com és possible que, fins i tot després de mort, Joan Fuster generara un sentiment tan profund d’odi entre gent que, per descomptat, mai no havia llegit cap dels seus llibres, quan, ara mateix, la mort, real o fictícia, d’un personatge com Bin Laden provoca reflexions i, fins i tot, pietat, en alguns comentaristes? Això és l’autoodi: un sentiment que, cada vegada que s’acosten unes eleccions, es retroalimenta al País Valencià, a benefici dels pescadors que només saben pescar quan el riu està rebolicat. Des que, en l’època foral, moros, jueus i cristians intentaven conviure en el mateix territori, els valencians hem estat dividits, almenys, en tres categories. Hi ha valencians que, més o menys, sabem qui som i d’on venim i que, a pesar dels defectes que compartim amb la resta de la humanitat, ens identifiquem amb una llengua, una cultura, una manera de comprendre el món, i de tractar de modificar-lo, que ens iguala amb tots els altres pobles, precisament perquè ens fa diferents. Però també hi ha valencians que voldrien ser una altra cosa, que no se senten identificats amb la llengua que parlem, ni amb la cultura que compartim, ni amb els projectes que ens agradaria consolidar en el futur; per això volen ser una altra cosa i com que no es pot ser allò que no s’és, es frustren, es desorienten i anhelen la desaparició de les diferències que ens caracteritzen. Finalment, hi ha els valencians que ni tan sols saben què són: són els pitjors, els que han obert un túnel que no saben on els portarà, però ens obliguen a acompanyar-los en aquest viatge sense rumb. I els esdeveniments internacionals són, sens dubte, importants per a tots; però les coses que passen en casa són les que ens importen de veritat perquè condicionen les nostres vides i ens ajuden a viure feliços o a ser uns desgraciats. |
www.cronica.cat Les flors roses i blanques, i el missatge primaveral, que lluïa des d'aquest dimecres l'únic bou d'Osborne que hi ha a les Illes Balears, ja no hi són. Uns desconeguts l'han tornat a pintar de negre aquesta nit passada i ara torna a presentar el seu color habitual, el negre.
Separats per una llengua comuna
Xevi Sala 26/04/2011 www.elpunt.cat
Anar a defensar la presència del català al País Valencià és una feina feixuga, un servei a la nació que qualsevol president de la Generalitat de Catalunya deu trobar inevitable i que, francament, deu fer molta, molta mandra. El president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, és com tots sabem un senyor que compareix a les eleccions amb el mateix optimisme que compareix als jutjats. I una persona que assimila dos reptes tan diferents amb la mateixa alegria d'esperit que els membres del jurat d'un concurs de bellesa ja es veu que ha de ser un negociador infatigable. A Camps, parlar d'aquestes coses també li deu fer mandra, tanta, que una hèrnia discal li ha impedit rebre el president Artur Mas. Per això, en comptes de reunir-se, l'han fet petar una estona per telèfon.
www.elsingulardigital.cat |
Camps està especialitzat a fer-ho petar tot: les factures del sastre, les emissions de TV3 i les relacions amb la direcció del PP, però aquesta és una altra qüestió. Ja fa temps que, pel que fa a la cobertura televisiva ambdues parts estan enredades en complexes negociacions que els espectadors seguim amb gran atenció i, cal reconèixer-ho, una mica de dificultat. Perquè costa entendre que, ara que tots tenim a casa un giny anomenat tedeté, resulti tan extremadament difícil fer arribar els programes de TV3 a les benvolgudes llars valencianes. De moment, anem ampliant vocabulari, que ja és molt. Gràcies a aquest procés negociador hem sabut, per exemple, de l'existència d'un mot com múltiplex, que escoltat la primera vegada sona a fireta però que es veu que és transcendental, màgic, tècnicament indispensable. Sobre el president Mas, però, la màgia del mot està provocant uns efectes alarmants. Després de parlar per telèfon amb el senyor Camps sobre la necessitat d'aconseguir més múltiplex, el president Mas ha afirmat que “catalans i valencians som veïns que parlem una llengua més o menys, diguem-ne comuna”. També ha dit: “Ells (referint-se als valencians) tenen una llengua pròpia que és el valencià”. Tants d'esforços per convèncer-nos tots plegats que català i valencià són una mateixa cosa i ara resulta que engeguen el múltiplex aquest i deixem que ens hipnotitzi.
TV3 manté el liderat per vuitè mes consecutiu
TV3 obté a l'abril el 15,8% de quota i puja 5 dècimes en relació amb el març, amb 4,4 punts d'avantatge en relació amb Tele 5. A més, és la cadena més vista, amb un total de 22 dels 30 dies del mes. www.tv3.cat 02/05/2011
 |
Crackòvia - TV3 |
Segons dades de Kantar Media, TV3 ha estat a l'abril la cadena que més ha pujat, mentre que bona part de les cadenes generalistes privades han tingut baixades de fins a 7 dècimes, en el cas de Tele 5. TV3 ha obtingut a l'abril el 15,8% de quota, 5 dècimes més que al març, i amb 4,4 punts de diferència en relació amb Tele 5, la segona cadena classificada, amb l'11,4% i 7 dècimes menys. TVE ha quedat en tercer lloc, amb el 10,9% i 3 dècimes; Antena 3, en quart lloc, amb el 9,3% i 4 dècimes menys; Cuatro, en cinquè lloc, ja que manté la quota del 5,5%; i La Sexta, en sisè lloc, amb també el 5,5%, però una dècima menys. La 2 i el 33, que pugen una dècima cadascuna, han obtingut el 2,2% i l'1,3%, respectivament.
TV3, a més de pujar la quota global mensual i ocupar el liderat 22 dies dels 30 de l'abril, ha batut també el seu rècord històric, gràcies a la transmissió del partit d'anada de la semifinal de la Champions Madrid-Barça, que va arribar al 71,3% de quota, amb 2.558.000 espectadors de mitjana. Els canals temàtics de TV3 han estabilitzat les seves quotes: el Super3, amb l'1,6%; i l'Esport3 i el 3/24, amb l'1%, cadascun.
I per grups empresarials, el de Televisió de Catalunya puja 3 dècimes i manté el liderat, amb el 20,7% de quota. Pel que fa a la resta de grups empresarials, el de Televisió Espanyola es manté amb el 16,8%; el de Tele 5, Gestevisión, el 16,5% i baixa 3 dècimes; el d'Antena 3, el 15,2% i baixa 7 dècimes; el de La Sexta, el 7,8% i puja 2 dècimes; i el de Sogecable, el 6,1% i una dècima menys.
11 programes de TV3, entre els 15 primers del rànquing dels 40 més vistos
Pel que fa al rànquing de programes, TV3 el continua liderant de manera destacadíssima, amb un total de 24 entre els 40 més vistos a l'abril a Catalunya. TVE n'ha situat 11, Antena 3 i Tele 5 n'han situat 2; i La Sexta n'ha situat 1.
Dels 24 programes de TV3, 11 s'han situat en els 15 primers llocs d'aquest rànquing: el partit d'anada de la semifinal de la Champions Madrid-Barça, que, a més, ha suposat a TV3 un rècord històric, en el primer lloc; el també Madrid-Barça, de la Lliga, en el tercer; la pròrroga i la transmissió del partit de la final de la Copa del Rei Barça-Madrid, en el quart i el cinquè lloc, respectivament; "Crackòvia" (7): la prèvia de la final de la Copa del Rei (9); "Veterinaris" (10); "APM?" (12); i els "Telenotícies vespre", "Telenotícies cap de setmana vespre" i "Telenotícies migdia", en el tretzè, catorzè i quinzè lloc, respectivament.
Els altres 13 programes de TV3 que ocupen plaça en el rànquing dels 40 més vistos a l'abril són: "Polònia" (16); l'entrevista al president de la Generalitat (17); el reportatge del programa "30 minuts" (18); "Zona zàping" (19); "Polseres vermelles" (20); el "Telenotícies cap de setmana migdia" (22); "El vestidor", (23); "APM? Extra" (27); la pel·lícula "Herois", en el lloc número 29; "La Riera" (32); el "Telenotícies comarques" (37); el reportatge "Transsexuals", del programa "L'endemà" (39); i l'entrevista al cap de l'oposició, Joaquim Nadal (40).
Nou rècord de TV3 en la valoració qualitativa del panel de l'empresa GFK
Finalment, pel que fa al panel de valoració qualitativa de programes que elabora l'empresa, cal destacar que TV3 obté un nou rècord, amb un 8.16, un notable alt. TV3 se situa en el tercer lloc de valoració qualitativa, que el lidera el 33, amb 8.62. superior a 8. Les altres han obtingut: TVE, un 7.78; La Sexta, un 7.69; Antena 3, un 7.66; Cuatro, un 7.63; i Tele 5, un 7.22. La 2 es manté en segon lloc, amb un 8.40.
TV3 renova el rècord de qualitat que havia aconseguit al març. Ara, gairebé el 96% del panel està d'acord que els programes de la cadena són de qualitat, i, sectorialment, els seus informatius continuen liderant clarament el rànquing d'imparcialitat, amb el 96%.
Els programes més ben valorats aquest mes d'abril han estat: "Espai Terra" (9.1); "Fringe" (8.8); "Zona Champions (8.8); "Sense ficció" (8.7);
"El gran dictat" (8.6); "Àgora" (8.5); "Polseres vermelles" (8.5); "APM?" (8.5); "30 minuts" (8.4); "Veterinaris" (8.4); "Bocamoll" (8.4); "L'endemà" (8.4); "Telenotícies cap de setmana migdia" (8.4); "Esport club" (8.3); "APM? Extra" (8.3); "Crackòvia" (8.3); Les transmissions del campionat del Món de Fórmula 1 (8.3); l'entrevista al president de la Generalitat (8.2); les transmissions de la Champions, la final de la Copa del Rei i la Lliga (8.0).
EL DIA QUE EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada