 |
| http://www.acpv.cat/ajudemacpv/album-fotografic-dp1 |
AMB UNA DONACIÓ
POTS ACONSEGUIR L'ÀLBUM DIGITAL DEL 16A
| ACPV HA PAGAT JA 130.000 EUROS DE LA MULTA PER LES EMISSIONS DE TV3 |
L’entitat ha recollit, a dia d’avui, 145.000 euros de donacions El passat 28 d’abril, dijous, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va pagar 130.000 euros a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana. Aquests diners són el primer pagament de les dues multes imposades a la nostra entitat per la mateixa Generalitat per les emissions de TV3 al País Valencià i que sumen un total aproximat de 800.000 euros (tenint en compte que es tracta de dues multes que sumen 600.000 euros, més els corresponents interessos i el 20% de recàrrec per no haver pogut pagar dins del termini de pagament dit voluntari). Aquests 130.000 euros corresponen a les donacions realitzades per persones individuals, col·lectius i organitzacions en resposta a la crida realitzada per ACPV per fer front col·lectivament a una multa que entenem que és injusta i absolutament desproporcionada. Aquestes multes només busquen ofegar econòmicament la nostra entitat, davant del fet que, durant els darrers quatre anys, hem suportat la persecució política i econòmica a la qual ens ha sotmès el Govern del president Camps, mogut pel seu desig de censurar una televisió pública de qualitat i en català i, alhora, acabar amb l’entitat que significa un dic de contenció al seu autoritarisme. EL DEFECTO DE HABLAR EN VALENCIANO Els actors de doblatge no treballaran per a Canal9 fins que no cobren El col·lectiu decideix no acceptar cap encàrrec de la televisió pública valenciana malgrat que representa el 90% de la seua feina L'ens autonòmic els deu 3,5 milions d'euros 05/05/11 www.avui.catEl col·lectiu de professionals del doblatge (CPD) del País Valencià ha decidit no acceptar cap encàrrec de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) fins que l'ens públic no liquide un deute pendent amb els estudis que ascendeix a 3,5 milions d'euros. A través d'una nota de premsa el CPD indica que és conscient de les dificultats dels estudis, però assegura que “la morositat ha arribat a un punt que és millor per a nosaltres deixar de treballar per a Canal9 i no acumular més deute”. Els actors denuncien que RTVV, que representa el 90% de la seva feina, “incompleix sistemàticament els terminis de pagament” i “perjudica greument l'escassa estabilitat de la nostra feina”. El col·lectiu també ha criticat que l'administració pública valenciana, de la qual RTVV també forma part, tarde més de 400 dies per pagar els seus proveïdors “quan segons les darreres informacions aparegudes en premsa, altres empreses, fins i tot presumptament implicades en greus delictes, cobren les seues factures en 30 dies”. cucarella | dilluns, 2 de maig de 2011 | No m’ha agradat gens el reportatge de TV3 sobre TV3 al País Valencià. Crec que calia haver oferit un programa que tocara la fibra, que recolzara els qui, durant tot aquest temps, ens hem manifestat a favor de continuar veient una televisió que considerem com a pròpia. Tanmateix, des de TV3 han optat per oferir una esbiaixada visió des de la “política oficial”. Uns i altres, més part del problema que no de la solució, s’han excusat o mentit o quequejat o ploriquejat…  Però, el que més m’ha irritat del reportatge és aquesta pretensió d’explicar el conflicte entre catalans i valencians tan d’arrapa-i-fuig, a partir de la situació del present i sense tenir en compte el llarg procés de manipulació i de violència que hem hagut de patir. Potser caldria oferir uns quants reportatges que explicaren l’origen de tot plegat: què va ser la Batalla de València, quin paper jugaren alguns mitjans de comunicació en l’actual catalanofòbia valenciana, quins foren els instigadors d’aquella gran manipulació: Attard, Martorell, Guerra, etc…; quina finalitat perseguien. En resum, quina és la seqüència de fets que ha aconseguit que, en els darrers trenta anys, els valencians hàgem passat d’expressar el secular «catalans i valencians, cosins germans» a l’actual i recent «català, fill de puta!». Aquest procés és explicable. Si algú –de TV3– el vol explicar. I ja caldria que ho explicara, i amb pèls i senyals. Ja caldria. Ja caldria que n’assenyalara els culpables d’aquesta brutal agressió espanyola. En comptes de fer reportatges porucs o potser tergiversadors. Preguntar a la jovenalla actual per un problema del qual només coneix el present crispat, però en desconeix els orígens, només és pot entendre des de la incompetència o des d’una intenció manipuladora. Què esperàveu que digueren? No saben res de l'odi que sembraven des d'El Cabinista. No saben que quan anàvem a València havíem d'ocultar els símbols quatribarrats si no volíem rebre. No saben qui va ser Garcia Broch, ni la Rebentaplenaris. No saben res, ai!, de la història recent del País Valencià. Ells, víctimes també d'aquell brutal enverinament, no saben que no eren els catalans del Sénia amunt el qui volien "annexionar-se" el País Valencià. Són els espanyols els qui s'han annexionat el País Valencià: per això els estudiants valencians a Reus paguen autopista i els que estudien a Madrid no en paguen. Per això hi ha AVE Madrid-València i no València-Barcelona. Han barrat el camí cap a Barcelona, el camí que sempre hem fet els valencians quan buscàvem feina i quan miràvem cap a Europa, i han fet autovies gratuïtes i trens ràpids cap a Madrid, perquè oblidem la família i visitem més sovint cals amos. I han fet de les nostres costes, la costa de Madrid, i nosaltres els seus submissos i lleials cambrers.  Els espanyols, que saben més i millor que nosaltres quines són les fronteres de la nostra nació, han fet de tot, fins i tot actes criminals, per a evitar que els valencians i els catalans ens entenguem com el que som: membres de la mateixa nació entre Salses i Guardamar i Fraga i Maó.I la intervenció del «sociata» Vicent Soler, de pena. De puta pena. Un hipòcrita. Ell, alt responsable polític d’aquell PSPV-PSOE, ha criticat el catalanisme valencià titllant-lo d'extremat” i posant-nos al mateix nivell que el blaverisme espanyolista i violent (valga la redundància). Ell, alt responsable polític d’aqueix PSPV-PSOE que va seguir com un gos d’amo l’ordre d’Alfonso Guerra de negar el pa i la sal a quasevol expressió cultural que no fóra en espanyol; ell, Vicent Soler, alt responsable polític en un moment en què es podia saber qui va atemptar contra Fuster, Sanchis Guarner i tants altres, i ho amagaren tot; ell, que era alt responsable polític quan Lerma va crear Canal 9 contra TV3 i va intentar, a l’igual que el PP, silenciar per la força els reemissors d’ACPV; ell, que és membre d’un partit polític espanyolista extrem que considera que el terrorisme ultraespanyolista forma part de la nostra «normalitat democràtica»… Quina barra, la de Vicent Soler. Quin indecent. I encara se les pinta de practicar l'ofici de raonar. Després de veure el programa, quina cara voleu que se'ns quede? De babaus! Hem estat donant tabarra que volem TV3, volem TV3, fent-la bandera de la democràcia i la llibertat d'expressió, i quan TV3 en parla és per a cagar-nos la cara. Li hem llavat el cap a un tinyós.  Cent trenta anys després, La Vanguardia surt en català www.vilaweb.cat 03/05/2011 El diari editat a Barcelona estrena avui la versió en català · No es va publicar en català ni en l'època de la República · L'edició catalana representarà el 60% de les vendes La Vanguardia llança avui, per primera vegada en la seva història, cent trenta anys després d'haver-se fundat, la versió catalana. El diari ha fet una campanya de promoció de la nova versió, que conviurà amb l'espanyola, però que pot acabar representant el 60% de tots els exemplars venuts. Era l'últim diari en paper editat a Barcelona que es publicava exclusivament en castellà. El projecte de fer-ne una versió catalana ja fa uns quants anys que s'estudiava, però fins a principi d'any no es va fer públic que sortiria aquesta primavera. De fet, l'editor Javier Godó va explicar que havien desestimat de sortir en català en temps del govern tripartit: 'És cert que no veia clar de fer-ho amb el tripartit. I això que els d’ERC pressionaven..., però no. L'època del tripartit no semblava la més convenient; ja saps, temps estranys... No era el moment.'  Godó explica la seva decisió pels canvis que viu el país: 'La Vanguardia s’ha adaptat a tots els moments de la història de Catalunya, i seria una falta de reflexos empresarial no prendre ara la decisió, perquè la realitat ha canviat i La Vanguardia sempre connecta amb la realitat.' La capçalera de la família Godó ha fet una atapeïda campanya publicitària amb anuncis televisius i radiofònics i amb una ronda d'actes de presentació per tot el Principat en què han participat els principals col·laboradors del diari i que ha despertat una gran expectació. El diari va néixer el 1881, fundat per dos empresaris d'Igualada, Carles i Bartomeu Godó, com a mitjà d'expressió d'una facció del Partit Liberal de Barcelona. Set anys després, trencava els vincles amb aquest partit i des de llavors ha sobreviscut a totes les circumstàncies com un dels diaris de referència de Catalunya. Sempre s'ha editat en castellà, fins i tot en els moments de més catalanitat de la república, els anys 30 del segle passat. Ara, la història del diari no és pas exempta de polèmica, per fets tan notables com l'anomenat 'cas Galinsoga' (vídeo), una protesta contra Luis de Galinsoga, aleshores director del diari, que no amagava el seu menyspreu als catalans. La protesta va començar amb un pamflet escrit per un jove Jordi Pujol i va acabar amb la caiguda del director. Sense traducció automàtica La versió catalana no serà en aquest cas una traducció automàtica de la castellana. El sistema, preparat per a fer dues versions, permet a cada redactor de fer la primera versió en la llengua que desitgi, però és el mateix redactor qui haurà de revisar la traducció que en farà un programari específic. Un cop passats aquests dos filtres –màquina i redactor–, un equip de divuit correctors revisarà la versió definitiva que es publicarà.  TV3 manté el liderat per vuitè mes consecutiu TV3 obté a l'abril el 15,8% de quota i puja 5 dècimes en relació amb el març, amb 4,4 punts d'avantatge en relació amb Tele 5. A més, és la cadena més vista, amb un total de 22 dels 30 dies del mes. www.tv3.cat 02/05/2011
Segons dades de Kantar Media, TV3 ha estat a l'abril la cadena que més ha pujat, mentre que bona part de les cadenes generalistes privades han tingut baixades de fins a 7 dècimes, en el cas de Tele 5. TV3 ha obtingut a l'abril el 15,8% de quota, 5 dècimes més que al març, i amb 4,4 punts de diferència en relació amb Tele 5, la segona cadena classificada, amb l'11,4% i 7 dècimes menys. TVE ha quedat en tercer lloc, amb el 10,9% i 3 dècimes; Antena 3, en quart lloc, amb el 9,3% i 4 dècimes menys; Cuatro, en cinquè lloc, ja que manté la quota del 5,5%; i La Sexta, en sisè lloc, amb també el 5,5%, però una dècima menys. La 2 i el 33, que pugen una dècima cadascuna, han obtingut el 2,2% i l'1,3%, respectivament. TV3, a més de pujar la quota global mensual i ocupar el liderat 22 dies dels 30 de l'abril, ha batut també el seu rècord històric, gràcies a la transmissió del partit d'anada de la semifinal de la Champions Madrid-Barça, que va arribar al 71,3% de quota, amb 2.558.000 espectadors de mitjana. Els canals temàtics de TV3 han estabilitzat les seves quotes: el Super3, amb l'1,6%; i l'Esport3 i el 3/24, amb l'1%, cadascun. I per grups empresarials, el de Televisió de Catalunya puja 3 dècimes i manté el liderat, amb el 20,7% de quota. Pel que fa a la resta de grups empresarials, el de Televisió Espanyola es manté amb el 16,8%; el de Tele 5, Gestevisión, el 16,5% i baixa 3 dècimes; el d'Antena 3, el 15,2% i baixa 7 dècimes; el de La Sexta, el 7,8% i puja 2 dècimes; i el de Sogecable, el 6,1% i una dècima menys. 11 programes de TV3, entre els 15 primers del rànquing dels 40 més vistos Pel que fa al rànquing de programes, TV3 el continua liderant de manera destacadíssima, amb un total de 24 entre els 40 més vistos a l'abril a Catalunya. TVE n'ha situat 11, Antena 3 i Tele 5 n'han situat 2; i La Sexta n'ha situat 1. Dels 24 programes de TV3, 11 s'han situat en els 15 primers llocs d'aquest rànquing: el partit d'anada de la semifinal de la Champions Madrid-Barça, que, a més, ha suposat a TV3 un rècord històric, en el primer lloc; el també Madrid-Barça, de la Lliga, en el tercer; la pròrroga i la transmissió del partit de la final de la Copa del Rei Barça-Madrid, en el quart i el cinquè lloc, respectivament; "Crackòvia" (7): la prèvia de la final de la Copa del Rei (9); "Veterinaris" (10); "APM?" (12); i els "Telenotícies vespre", "Telenotícies cap de setmana vespre" i "Telenotícies migdia", en el tretzè, catorzè i quinzè lloc, respectivament. Els altres 13 programes de TV3 que ocupen plaça en el rànquing dels 40 més vistos a l'abril són: "Polònia" (16); l'entrevista al president de la Generalitat (17); el reportatge del programa "30 minuts" (18); "Zona zàping" (19); "Polseres vermelles" (20); el "Telenotícies cap de setmana migdia" (22); "El vestidor", (23); "APM? Extra" (27); la pel·lícula "Herois", en el lloc número 29; "La Riera" (32); el "Telenotícies comarques" (37); el reportatge "Transsexuals", del programa "L'endemà" (39); i l'entrevista al cap de l'oposició, Joaquim Nadal (40). Nou rècord de TV3 en la valoració qualitativa del panel de l'empresa GFK Finalment, pel que fa al panel de valoració qualitativa de programes que elabora l'empresa, cal destacar que TV3 obté un nou rècord, amb un 8.16, un notable alt. TV3 se situa en el tercer lloc de valoració qualitativa, que el lidera el 33, amb 8.62. superior a 8. Les altres han obtingut: TVE, un 7.78; La Sexta, un 7.69; Antena 3, un 7.66; Cuatro, un 7.63; i Tele 5, un 7.22. La 2 es manté en segon lloc, amb un 8.40. TV3 renova el rècord de qualitat que havia aconseguit al març. Ara, gairebé el 96% del panel està d'acord que els programes de la cadena són de qualitat, i, sectorialment, els seus informatius continuen liderant clarament el rànquing d'imparcialitat, amb el 96%. Els programes més ben valorats aquest mes d'abril han estat: "Espai Terra" (9.1); "Fringe" (8.8); "Zona Champions (8.8); "Sense ficció" (8.7); "El gran dictat" (8.6); "Àgora" (8.5); "Polseres vermelles" (8.5); "APM?" (8.5); "30 minuts" (8.4); "Veterinaris" (8.4); "Bocamoll" (8.4); "L'endemà" (8.4); "Telenotícies cap de setmana migdia" (8.4); "Esport club" (8.3); "APM? Extra" (8.3); "Crackòvia" (8.3); Les transmissions del campionat del Món de Fórmula 1 (8.3); l'entrevista al president de la Generalitat (8.2); les transmissions de la Champions, la final de la Copa del Rei i la Lliga (8.0).
"ACPV és un dic de contenció contra l'autoritarisme de Camps" Toni Gisbert (Alzira, 1967) és coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, entitat que lluita pel restabliment del senyal de TV3 i per la pròpia supervivència enfront de l’embranzida de Francisco Camps. “David sempre guanya Goliat”, adverteix.  eltemps.net 80.000 persones reunides a València. Quin balanç en fa, ACPV, de la mobilització ciutadana aconseguida en aquesta convocatòria del 25 d’Abril? —Ha estat un èxit extraordinari, més encara perquè enguany la manifestació comptava amb un pressupost mínim, per la senzilla raó que tots els diners es destinen a pagar la multa. A més, és la manifestació que culmina dos mesos de mobilitzacions des que el 17 de febrer vam haver d’apagar el senyal de TV3. Des d’aleshores hi ha hagut 66 mobilitzacions a tot el País Valencià. Des que fa quatre anys començaren els expedients administratius, la mobilització no únicament es manté sinó que ha crescut. —Al remat, el final de la manifestació fou al davant de les Torres de Serrans, un lloc emblemàtic i ple d’història de la ciutat. La imatge era magnífica... —Buscàvem un lloc de cloenda que fora ample perquè sabíem que vindria molta gent, tant per la reivindicació de TV3 com per la presència de Lluís Llach. Primer vam pensar en la plaça de Tetuan o en la zona pròxima a l’Albereda, però l’ajuntament ens hi posà traves. També vam demanar la plaça de bous per a l’actuació de Lluís Llach i més cantants valencians. La negació dels espais públics per part de l’administració és com més va més greu: a la Plataforma per l’Ensenyament els van negar la plaça de Nàpols i Sicília; a la Plataforma contra la Corrupció quasi els neguen el dret de manifestar-se... —El Partit Popular, que era a qui anava dirigida la manifestació, ha optat per parlar-ne de passada. N’ha fet esment només per a criticar el PSPV, per haver-hi assistit. S’equivoca el PP ignorant la voluntat dels milers de persones que hi havia? —Al PP no hi ha una posició única sobre aquest aspecte. De fet, el PP cada volta té més esquerdes i més enfrontaments públics entre la gent de València i la de Castelló i Alacant. A més, hi ha hagut preses de posició institucionals del PP de Castelló a favor de TV3. I fins i tot el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha dit que ell no tancaria una televisió. Per tant, no hi ha una posició única, sinó una posició tancada de Camps i del seu entorn més immediat. Cada volta més gent de fora d’aquest nucli percep que això que s’ha fet és una equivocació.  —I, passada la manifestació, la demostració de força, ara què toca? —El pas més urgent és pagar la multa i, immediatament després, garantir el tràmit parlamentari de la iniciativa legislativa popular (ILP). —Hi ha qui diu que, per a acabar apagant el senyal de TV3, més valdria haver-ho fet al principi. 800.000 euros és el preu de la resistència? —En primer lloc, quan hi ha un cas de censura o un atac a la llengua, a la cultura, un sempre pot optar per plegar veles. La pregunta, doncs, cal fer-la al revés: fins on estem disposats a cedir davant la dreta? En aquest país, enfront de la radicalitat de la dreta espanyola, s’han plegat veles, s’ha cedit en qüestions cabdals com la llengua, la bandera, l’estatut, l’acceptació del 5%... És clar que podíem haver cedit, però el resultat seria que el govern de Camps hauria avançat més contra la llengua i la cultura. Arriba un moment que cal plantar-se. Un dels motius de l’erosió del nacionalisme i de l’esquerra al País Valencià és el fet de no plantar-se davant la dreta. Si continues retrocedint, quan deixes de renunciar? El problema ja no és la renúncia, sinó l’assumpció de les posicions del contrari, això és, el nom del país o el nom de la llengua. —Siga com siga, Acció Cultural ha d’abonar la multa de 800.000 euros. Confieu a recaptar aquests diners abans de la data límit? —Els terminis no són clars, perquè de moment no se’ns han comunicat oficialment. Calculem que a final de maig haurem de pagar, però tampoc no en sabem la xifra exacta. De moment, la campanya va bé i hi ha moltíssima gent que hi col·labora. En només 15 dies hem superat els 100.000 euros, però som conscients que la xifra és molt alta i que en aquest mes hem de fer un esforç molt gran. —I la campanya “Art en Acció”, que encapçalen Antoni Tàpies, Andreu Alfaro i Barceló? —Ara som a la primera fase, que és la de la donació gratuïta d’obres per part dels artistes. I de moment va molt bé. Després es farà la subhasta. —És l’esforç financer més important que s’ha fet des de la instal·lació dels repetidors els anys 80? —Sí, aquesta és la situació més complicada amb què s’ha trobat ACPV. Ara, fa quatre anys que aguantem la persecució política i econòmica del govern Camps i fins ara ens n’hem sortit. Tothom ens deia que ens obligarien a tancar immediatament i han tardat quatre anys. Quan vam fer la campanya dels Tàpies, van dir que no funcionaria i va funcionar. Es va dir que no aconseguiríem les signatures per a la ILP i se’n van aconseguir més de 500.000... A cadascun dels reptes que se’ns ha presentat hi hem donat resposta. El que se’ns presenta ara és molt fort, perquè no parlem tan sols de la quantitat de diners, sinó també d’un govern que modifica la llei per a perseguir una associació cultural. En aquest país ens anem acostumant que les coses gens normals siguen normals. —Preveieu l’escenari de no poder pagar la multa? —No el preveiem. En tot cas, passaria que ens embargarien els comptes corrents i els béns immobles. Seria un colp fort contra l’entitat. —Com animaríeu la gent que no és sòcia d’ACPV i que tampoc no s’hi sent propera que contribuïra a la vostra campanya? —Ens trobem en una situació excepcional. Més enllà de la qüestió concreta d’ACPV i de TV3, la nostra entitat ara mateix és un dels principals dics de contenció contra l’autoritarisme de Camps. De manera que si Camps pot tombar ACPV, no únicament tombarà l’entitat, sinó que establirà un precedent perillosíssim per al conjunt de l’associacionisme del País Valencià i enviarà un missatge d’atemoriment envers la dissidència. Si arribaren a tombar ACPV representaria un molt mal símptoma de la salut de la democràcia. —“Ens han tancat TV3, però la tornarem a obrir”, va dir Pepa López a la lectura del manifest. Com es pretén fer això?  —Legalitzant les emissions al País Valencià. Per això hi ha el recurs davant el Suprem. Tenim molta confiança que el Suprem dictamine que el govern valencià no té autoritat per a sancionar-nos i obligar-nos a tancar. En segon lloc, pensem que hi ha moltes possibilitats de fer entrar a tràmit parlamentari la ILP i que finalment s’aprove. —Però l’última notícia era que la ILP havia estat blocada. —Efectivament, ara mateix es troba blocada però hi ha hagut reunions amb els grups parlamentaris a Madrid i hi ha un pacte per a fer-la entrar a tràmit després de les eleccions autonòmiques i locals. —Però caldrà el suport del PSOE per a aprovar-la finalment... —Pensem que podem comptar amb ells. No tenim la garantia de res fins que no arribe el moment, però de moment crec que si treballem bé podem construir coses plegats. A la manifestació hi hagué representació oficial de tots els partits, excepte del PP. —Encara que s’aprove, no temeu que la Generalitat se n’invente alguna per a impedir la recuperació del senyal? —La Generalitat Valenciana, mentre siga a les mans del senyor Camps, estarà absolutament tancada a l’opció que l’emissió de TV3 es puga normalitzar al País Valencià. Però passa que Camps cada volta està més acorralat i té menys opcions amb què jugar. Per això cada vegada té comportaments més antidemocràtics. —David guanyarà Goliat? —David sempre guanya Goliat. Sóc historiador i estic convençut que la història de la humanitat és marcada pel progrés. I progrés és recuperar el senyal de TV3. Violeta Tena EL DIA QUE EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU 16 d'abril de 2011 | |||||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada