Què ens han prohibit avui...
ELS MANEL, AMICS DE LES ARTS, MISHIMA, ANTÒNIA FONT
"30 MINUTS" Diumenge 8, 21:50 h
(Foto: tv3.cat)
Aznar va atorgar a Catalunya el múltiplex per TV3
Adolf Beltran, 08/05/2011 www.elpais.com
Som anormals els valencians?
La suspensión de las emisiones de TV-3 en territorio valenciano, tras la presión ejercida mediante elevadas sanciones del Consell a Acció Cultural del País Valencià, la entidad propietaria de las instalaciones que reemitían la señal, ha soliviantado a significativos sectores de la sociedad y levantado numerosas protestas a unas semanas de las elecciones del 22 de mayo. El popular Francisco Camps exige al Gobierno de España la concesión de un tercer múltiple digital de cobertura autonómica para permitir la reciprocidad de Canal 9 y TV-3. Ese múltiple adicional solo lo tiene Cataluña y se lo concedió, precisamente, el Gobierno de José María Aznar, del PP, en 2003, cuando era ministro de Ciencia y Tecnología Josep Piqué.
La noticia en otros webs
Seis comunidades cuentan con dos múltiples digitales y el resto solo uno
Cataluña es la única región que tiene un tercer canal adicional
RTVV ha duplicado la señal de sus canales para no dejar sitio a otros
La Ley Audiovisual de 2010 prevé la reciprocidad de las emisiones
El Gobierno del socialista José Luis Rodríguez Zapatero descarta ampliar esa excepción que Aznar hizo con Cataluña porque técnicamente no es necesario a medio plazo, dado que cada vez será posible comprimir más canales de televisión digital terrestre (TDT) en cada múltiple, o multiplex, y además hay que reservar por indicación de la Unión Europea, una parte del espacio radioeléctrico para la implantación de nuevas tecnologías, como la televisión por teléfono móvil.
En el caso concreto valenciano, por otra parte, Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) ha duplicado la señal de Canal 9, Nou 2 y Nou 24 para que no quede ninguna vía libre a través de la cual pueda plantearse la reciprocidad de emisiones con la televisión de Cataluña. La Generalitat Valenciana tiene concedidos dos múltiples de cobertura autonómica, uno por el que pasan cinco canales (los tres públicos más las concesiones privadas de Popular TV y Metropolitan TV) y otro, concedido en 2007 cuando era ministro de Industria el socialista Joan Clos, por el que se emiten cuatro (Canal 9 en alta definición y otra vez los tres públicos).
En este momento, según datos del Ministerio de Industria, que dirige Miguel Sebastián, hay seis comunidades autónomas que cuentan con dos múltiples digitales, mientras el resto tienen uno, al margen de Cataluña, que dispone de tres. El plan técnico de TDT de 1998 reservó un múltiple de cobertura autonómica a cada comunidad, pero en 2003 el Gobierno de Aznar asignó a Cataluña un "múltiple adicional" por orden ministerial comunicada el 8 de mayo. Posteriormente, en el plan técnico de TDT de 2005, se amplió a dos el número de múltiples digitales que se podían asignar a cada comunidad autónoma.
En pleno proceso de planificación, aún no se ha producido la asignación definitiva de esos segundos múltiples. Sin embargo, en algunas comunidades que lo han solicitado, se ha anticipado su implantación a la espera de la concesión definitiva. Es el caso de la Comunidad Valenciana, Andalucía, Baleares, Castilla-La Mancha, Madrid, Murcia y, obviamente, Cataluña. Solo en Andalucía y Castilla-La Mancha ya se asignó definitivamente, en diciembre del año pasado, el segundo múltiple digital.
Mientras Camps hace chantaje al Gobierno con TV-3 para conseguir otro múltiple, Acció Cultural promueve una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para regatear a la Generalitat Valenciana y conseguir la reciprocidad de emisiones entre televisiones de comunidades autónomas que comparten la misma lengua, como es el caso catalán y valenciano o el de Navarra y el País Vasco, mediante un canal habilitado por la Administración central. Se basa para ello en la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias, firmada por Felipe González en 1992 y ratificada por José María Aznar en 2000.
La reciprocidad en las emisiones de radios y televisiones entre comunidades autónomas se incorporó también a la Ley del Audiovisual, aprobada en 2010. Como recuerda el diputado socialista valenciano Ferran Bono, que fue ponente de esa ley, hubo entonces intensas negociaciones para reconocer en la norma la posibilidad de que las televisiones autonómicas puedan emitir en comunidades limítrofes con las que compartan "afinidades lingüísticas y culturales siempre que así lo acuerden mediante convenio" y siempre que "exista reciprocidad". Tal reconocimiento logró el apoyo de todos los grupos excepto el PP.
La ILP promovida por Acció Cultural del País Valencià, que está recogiendo aportaciones de la ciudadanía para hacer frente a las elevadas sanciones que le ha impuesto el Consell (hasta ahora ha pagado 130.000 de los 800.000 euros que le reclama el Gobierno de Camps), volverá a poner el asunto sobre la mesa en los próximos meses, ya que está previsto que los grupos parlamentarios del Congreso decidan su admisión a trámite una vez celebradas las elecciones autonómicas y municipales del 22 de mayo.
Foto: Jordi Vicent (elpais.com)
Gürtel i les eleccions
El company valcomer Carlos Villodres, coordinador del portal d'anàlisi i informació de les properes eleccions València Vota, exposa amb estadístiques a la mà una explicació del per què, a pesar dels casos de corrupció que l'esguiten, les enquestes continuen donant la majoria absoluta al PP de Camps, en un article que tot seguit reproduïm:
Foto d'un manifestant del 16A, cedida a Llibertat i TV3
¿Som anormals els valencians? Gürtel i les eleccions.Les enquestes que animen el seguiment de la campanya de les eleccions a les Corts valencianes coincideixen en una cosa: després d'una legislatura amb Gürtel com a protagonista, el Partit Popular manté una sòlida majoria absoluta i una distància immensa —que podria arribar a ser històrica— enfront dels seus adversaris. Si bé és cert que, en nombre de vots, no està clar si el PP aconseguirà repetir o millorar els resultats del 2007, sí que sura una pregunta en l'ambient preelectoral: ¿Per què els escàndols de corrupció no passen factura al PP de Camps?
Alguns simpatitzants i dirigents de l'oposició apunten amb entusiasme a la teoria de l'excepcionalitat/anormalitat valenciana. Mantenen que els valencians patim una mena d'anormalitat, que ens fa ser immunes als escàndols del partit en el govern. L'estés tòpic del menfotisme ha ajudat en esta interpretació.
Esta idea de l'excepcionalitat o anormalitat valenciana està molt estesa —Fuster la va promoure amb entusiasme—, però almenys en este tema, no és certa. La millor prova és que el tema ha sigut objecte de nombrosos estudis arreu del món. A Espanya la Fundación Alternativas va tractar-lo en el seu Informe de la democracia del 2008. Analitzant més de 130 casos de corrupció municipal, va trobar que al voltant d'un 70% dels implicats van aconseguir mantindre la majoria.
Per altra banda, el 2004, en la “Revista Española de Ciencia Política” es publicava un interessant article sobre les conseqüències electorals dels escàndols, en què es feia un repàs dels diferents estudis empírics d'arreu del món. Arribaven a la conclusió que els efectes electorals dels escàndols polítics no són automàtics sinó que depenen d'alguns factors: el coneixement de l'escàndol per part de la població, que siga valorat negativament, que se'n puga atribuir clarament la responsabilitat, que la ciutadania li atorgue rellevància respecte a altres temes de l'agenda, que existisca una alternativa electoral i que la gent siga consistent entre estes valoracions i el seu vot.
Deixant de banda l'últim factor, podem utilitzar la resta com una guia per a respondre a la nostra pregunta: ¿Per què els escàndols relacionats amb Gürtel no es veuen reflectits en l'estimació de vot del PP?
1) Coneixement. ¿S'ha assabentat el ciutadà valencià de l'escàndol? Alguns diran que els que miren Canal 9 no. Però amb les dimensions del cas Gürtel, tots els mitjans se n'han fet ressò. Si ens fixem en els baròmetres autonòmics del CIS, veiem com efectivament, la valoració de l'honradesa de Camps ha patit un desgast per totes estes notícies. Així que esta condició sí que es compleix.
3) Responsabilitat. Podem dir que la responsabilitat recau directament en Camps, en tant que era ell qui mantenia una relació pròxima amb la trama Gürtel, i això és el que més ha afectat la seua popularitat. Així i tot, és interessant analitzar els resultats de l'últim baròmetre autonòmic del CIS en què es preguntava sobre si es percebia que a València hi havia més o menys corrupció que en altres llocs. L'opinió majoritària és que no existeix més corrupció, i a més, només el 13,2% dels votants del PP (que són els que podrien castigar electoralment el “seu” partit) consideren que n'hi ha més casos que en altres llocs.
¿I creu vosté que a la Comunitat Valenciana hi ha més casos de corrupció que en altres comunitats autònomes, n'hi ha menys o n'hi ha més o menys igual?
| Record de vot | ||||
| Total | PP | PSOE | IU-BLOC | |
| Més casos | 25,0% | 13,2% | 42,2% | 54,4% |
| Menys casos | 10,7% | 20,7% | 4,9% | 0,0% |
| Més o menys igual | 60,2% | 63,5% | 49,2% | 45,5% |
| NS/NC | 4,1% | 2,6% | 3,8% | 0,0% |
5) Alternativa. I ací ens trobem amb el que jo crec que és la clau. ¿És el PSOE una alternativa? O com a mínim, ¿el votant del PP té algun incentiu per a permetre una victòria del PSOE valencià quedant-se a casa? La resposta és fàcil: NO. Per començar, el tema més important per als valencians (l'atur i la crisi econòmica) van lligats a la gestió del govern central del PSOE. Per altra, l'oposició del PSOE valencià s'ha centrat quasi de manera exclusiva en la denúncia dels escàndols. I finalment, han donat la imatge —que l'electorat no perdona— de trobar-se dividits internament. Compromís i Esquerra Unida, no es troben actualment posicionats com a possibles alternatives de govern, sinó com a alternatives a l'oposició socialista.
Resumint: els valencians coneixen els casos de corrupció i els valoren negativament. Responsabilitzen Camps, però neguen una major corrupció a València que en altres llocs. Els escàndols són eclipsats per un altre tema omnipresent en la vida dels ciutadans: la crisi econòmica. I no troben una alternativa creïble o desitjable al govern del PP.
En la decisió del vot entren molts factors, i els escàndols del Gürtel no sembla que vagen a tindre un pes important en el vot dels valencians. Això no vol dir, però, que els valencians siguem indiferents a estos casos o que tinguem unes pautes de comportament polític úniques en el món sinó que l'impacte de la crisi econòmica —associada al govern del PSOE— i la manca d'una alternativa al Partit Popular, pesen més que els escàndols.
Així i tot, tot el que ha passat esta legislatura no ha passat desapercebut i per tant, no sabem si passarà factura en algun moment —¿d'ací a quatre anys?—. El que està clar és que això és molt difícil que passe sense una alternativa creïble i potent que ara mateix ni està ni se l'espera. Potser esta és la veritable anormalitat valenciana...Font: Fundació Nexe.
Foto: www.elpais.com
SENYES i SENYALS
Ester Pinter 19/04/2011 www.linformatiu.com
 Que la consellera portaveu Alicia Sánchez de León acuse els participants en la manifestació del passat dissabte d’anar contra la cultura valenciana i contra les senyes d’identitat valencianes és, com a mínim, xocant. Xocant perquè la primera senya d’identitat valenciana que enumeraria qualsevol a qui se li preguntara per aquests trets que ella tant defensa seria, sens dubte, la llengua que ni es molesta a parlar ni a aprendre. Es constata cada divendres, després de la reunió del Consell, quan la portaveu dels guardians de les senyes, davant dels periodistes, parla exclusivament en castellà i no n'encerta ni una quan llegeix, per exemple, el nom dels nostres pobles i ciutats en valencià (una altra clara senya d’identitat, no?). Quan la sents pronunciant El Puig amb fonètica castellana o dient “Benimarful” o “Benimaurel” i trabucant qualsevol paraula en valencià que li han posat a la xulla et preguntes, però seguisc a València o m’han cibertransportat a Múrcia? Doneu-me'n un senyal. I així un divendres rere l’altre i tant li fa. L’honorable portaveu ni es molesta a aprendre’s bé la lliçó abans d’eixir a escena. Tal vegada, si veiera El discurso del rey comprovaria que no és tan indigne recórrer a l’ajuda d’un professional, que el poble li ho agrairia. O potser deu ser que com el Consell té tan ben guardades les senyes d’identitat valencianes no li les deixa traure ni a la consellera portaveu. |
Quan la sents pronunciant El Puig amb fonètica castellana o dient “Benimarful” o “Benimaurel” i trabucant qualsevol paraula en valencià que li han posat a la xulla et preguntes, però seguisc a València o m’han cibertransportat a Múrcia? I quan se li pregunta directament: "Senyora Sánchez de León, vosté sap parlar valencià?", com es pot vore a un vídeo que circula per Youtube, ella no té cap dubte a afirmar que sí encara que tot seguit fa un silenci desafiant i contraataca amb una afirmació que la delata, que el castellà també és oficial a la Comunidad. Bon senyal. Si encara haurem de donar les gràcies al Consell per preservar les nostres senyes d’identitat sota pany i clau i dedicar-se a acumular-ne d’altres com corrupció, censura o manipulació. Continuarem sent còmplices d’aquests nous trets identitaris valencians? Ens ho preguntaran el 22-M. Ja en parlem uns mesos després. Un plaer haver-nos trobat cada dimarts en aquesta columna. |
 |
AMB UNA DONACIÓ
POTS ACONSEGUIR L'ÀLBUM DIGITAL DEL 16A
ACPV HA PAGAT JA 130.000 EUROS DE LA MULTA PER LES EMISSIONS DE TV3 |
L’entitat ha recollit, a dia d’avui, 145.000 euros de donacions El passat 28 d’abril, dijous, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va pagar 130.000 euros a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana. Aquests diners són el primer pagament de les dues multes imposades a la nostra entitat per la mateixa Generalitat per les emissions de TV3 al País Valencià i que sumen un total aproximat de 800.000 euros (tenint en compte que es tracta de dues multes que sumen 600.000 euros, més els corresponents interessos i el 20% de recàrrec per no haver pogut pagar dins del termini de pagament dit voluntari). Aquests 130.000 euros corresponen a les donacions realitzades per persones individuals, col·lectius i organitzacions en resposta a la crida realitzada per ACPV per fer front col·lectivament a una multa que entenem que és injusta i absolutament desproporcionada. Aquestes multes només busquen ofegar econòmicament la nostra entitat, davant del fet que, durant els darrers quatre anys, hem suportat la persecució política i econòmica a la qual ens ha sotmès el Govern del president Camps, mogut pel seu desig de censurar una televisió pública de qualitat i en català i, alhora, acabar amb l’entitat que significa un dic de contenció al seu autoritarisme. |
Bin Laden i els valencians
 Les reaccions posteriors a la mort, real o fictícia, de Bin Laden han tret a la llum el tòpic que quan algú mor, se li pot perdonar tot. León Felipe, si no m’enganye, ho va dir en un vers preciós: el día de mañana dirán que fuimos buenos... L’home més buscat del món ha generat un debat curiós entre els partidaris de la justícia i els de la venjança, entre els qui creuen que amb mà dura es poden aconseguir bons resultats, si és cert això que els agents de la CIA aconseguiren les informacions amb tortures, i els qui creuen que ni tan sols contra el terrorisme val tot.Però, potser perquè tantes informacions maregen o, potser, perquè els valencians tenim tendència a agranar cap a casa, tots aquest comentaris tan sentits m’han recordat les reaccions dels mitjans de comunicació valencians després de la mort de Joan Fuster. En la secció El cabinista de Las Provincias, un individu va escriure, poc dalt o baix, el mateix dia del soterrar, que amb la mort de Fuster desapareixia un traïdor i demanava, per favor, això sí, que s’emportaren a Catalunya les despulles de l’escriptor... |
Això és l’autoodi: un sentiment que, cada vegada que s’acosten unes eleccions, es retroalimenta al País Valencià, a benefici dels pescadors que només saben pescar quan el riu està rebolicat ¿Com és possible que, fins i tot després de mort, Joan Fuster generara un sentiment tan profund d’odi entre gent que, per descomptat, mai no havia llegit cap dels seus llibres, quan, ara mateix, la mort, real o fictícia, d’un personatge com Bin Laden provoca reflexions i, fins i tot, pietat, en alguns comentaristes? Això és l’autoodi: un sentiment que, cada vegada que s’acosten unes eleccions, es retroalimenta al País Valencià, a benefici dels pescadors que només saben pescar quan el riu està rebolicat. Des que, en l’època foral, moros, jueus i cristians intentaven conviure en el mateix territori, els valencians hem estat dividits, almenys, en tres categories. Hi ha valencians que, més o menys, sabem qui som i d’on venim i que, a pesar dels defectes que compartim amb la resta de la humanitat, ens identifiquem amb una llengua, una cultura, una manera de comprendre el món, i de tractar de modificar-lo, que ens iguala amb tots els altres pobles, precisament perquè ens fa diferents. Però també hi ha valencians que voldrien ser una altra cosa, que no se senten identificats amb la llengua que parlem, ni amb la cultura que compartim, ni amb els projectes que ens agradaria consolidar en el futur; per això volen ser una altra cosa i com que no es pot ser allò que no s’és, es frustren, es desorienten i anhelen la desaparició de les diferències que ens caracteritzen. Finalment, hi ha els valencians que ni tan sols saben què són: són els pitjors, els que han obert un túnel que no saben on els portarà, però ens obliguen a acompanyar-los en aquest viatge sense rumb. I els esdeveniments internacionals són, sens dubte, importants per a tots; però les coses que passen en casa són les que ens importen de veritat perquè condicionen les nostres vides i ens ajuden a viure feliços o a ser uns desgraciats. |
El 'toro d'Osborne' de Mallorca torna a ser negre
www.cronica.cat Les flors roses i blanques, i el missatge primaveral, que lluïa des d'aquest dimecres l'únic bou d'Osborne que hi ha a les Illes Balears, ja no hi són. Uns desconeguts l'han tornat a pintar de negre aquesta nit passada i ara torna a presentar el seu color habitual, el negre.
Separats per una llengua comuna
Xevi Sala 26/04/2011 www.elpunt.cat
Anar a defensar la presència del català al País Valencià és una feina feixuga, un servei a la nació que qualsevol president de la Generalitat de Catalunya deu trobar inevitable i que, francament, deu fer molta, molta mandra. El president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, és com tots sabem un senyor que compareix a les eleccions amb el mateix optimisme que compareix als jutjats. I una persona que assimila dos reptes tan diferents amb la mateixa alegria d'esperit que els membres del jurat d'un concurs de bellesa ja es veu que ha de ser un negociador infatigable. A Camps, parlar d'aquestes coses també li deu fer mandra, tanta, que una hèrnia discal li ha impedit rebre el president Artur Mas. Per això, en comptes de reunir-se, l'han fet petar una estona per telèfon.
www.elsingulardigital.cat |
Camps està especialitzat a fer-ho petar tot: les factures del sastre, les emissions de TV3 i les relacions amb la direcció del PP, però aquesta és una altra qüestió. Ja fa temps que, pel que fa a la cobertura televisiva ambdues parts estan enredades en complexes negociacions que els espectadors seguim amb gran atenció i, cal reconèixer-ho, una mica de dificultat. Perquè costa entendre que, ara que tots tenim a casa un giny anomenat tedeté, resulti tan extremadament difícil fer arribar els programes de TV3 a les benvolgudes llars valencianes. De moment, anem ampliant vocabulari, que ja és molt. Gràcies a aquest procés negociador hem sabut, per exemple, de l'existència d'un mot com múltiplex, que escoltat la primera vegada sona a fireta però que es veu que és transcendental, màgic, tècnicament indispensable. Sobre el president Mas, però, la màgia del mot està provocant uns efectes alarmants. Després de parlar per telèfon amb el senyor Camps sobre la necessitat d'aconseguir més múltiplex, el president Mas ha afirmat que “catalans i valencians som veïns que parlem una llengua més o menys, diguem-ne comuna”. També ha dit: “Ells (referint-se als valencians) tenen una llengua pròpia que és el valencià”. Tants d'esforços per convèncer-nos tots plegats que català i valencià són una mateixa cosa i ara resulta que engeguen el múltiplex aquest i deixem que ens hipnotitzi.
TV3 manté el liderat per vuitè mes consecutiu
TV3 obté a l'abril el 15,8% de quota i puja 5 dècimes en relació amb el març, amb 4,4 punts d'avantatge en relació amb Tele 5. A més, és la cadena més vista, amb un total de 22 dels 30 dies del mes. www.tv3.cat 02/05/2011
 |
Crackòvia - TV3 |
Segons dades de Kantar Media, TV3 ha estat a l'abril la cadena que més ha pujat, mentre que bona part de les cadenes generalistes privades han tingut baixades de fins a 7 dècimes, en el cas de Tele 5. TV3 ha obtingut a l'abril el 15,8% de quota, 5 dècimes més que al març, i amb 4,4 punts de diferència en relació amb Tele 5, la segona cadena classificada, amb l'11,4% i 7 dècimes menys. TVE ha quedat en tercer lloc, amb el 10,9% i 3 dècimes; Antena 3, en quart lloc, amb el 9,3% i 4 dècimes menys; Cuatro, en cinquè lloc, ja que manté la quota del 5,5%; i La Sexta, en sisè lloc, amb també el 5,5%, però una dècima menys. La 2 i el 33, que pugen una dècima cadascuna, han obtingut el 2,2% i l'1,3%, respectivament.
TV3, a més de pujar la quota global mensual i ocupar el liderat 22 dies dels 30 de l'abril, ha batut també el seu rècord històric, gràcies a la transmissió del partit d'anada de la semifinal de la Champions Madrid-Barça, que va arribar al 71,3% de quota, amb 2.558.000 espectadors de mitjana. Els canals temàtics de TV3 han estabilitzat les seves quotes: el Super3, amb l'1,6%; i l'Esport3 i el 3/24, amb l'1%, cadascun.
I per grups empresarials, el de Televisió de Catalunya puja 3 dècimes i manté el liderat, amb el 20,7% de quota. Pel que fa a la resta de grups empresarials, el de Televisió Espanyola es manté amb el 16,8%; el de Tele 5, Gestevisión, el 16,5% i baixa 3 dècimes; el d'Antena 3, el 15,2% i baixa 7 dècimes; el de La Sexta, el 7,8% i puja 2 dècimes; i el de Sogecable, el 6,1% i una dècima menys.
11 programes de TV3, entre els 15 primers del rànquing dels 40 més vistos
Pel que fa al rànquing de programes, TV3 el continua liderant de manera destacadíssima, amb un total de 24 entre els 40 més vistos a l'abril a Catalunya. TVE n'ha situat 11, Antena 3 i Tele 5 n'han situat 2; i La Sexta n'ha situat 1.
Dels 24 programes de TV3, 11 s'han situat en els 15 primers llocs d'aquest rànquing: el partit d'anada de la semifinal de la Champions Madrid-Barça, que, a més, ha suposat a TV3 un rècord històric, en el primer lloc; el també Madrid-Barça, de la Lliga, en el tercer; la pròrroga i la transmissió del partit de la final de la Copa del Rei Barça-Madrid, en el quart i el cinquè lloc, respectivament; "Crackòvia" (7): la prèvia de la final de la Copa del Rei (9); "Veterinaris" (10); "APM?" (12); i els "Telenotícies vespre", "Telenotícies cap de setmana vespre" i "Telenotícies migdia", en el tretzè, catorzè i quinzè lloc, respectivament.
Els altres 13 programes de TV3 que ocupen plaça en el rànquing dels 40 més vistos a l'abril són: "Polònia" (16); l'entrevista al president de la Generalitat (17); el reportatge del programa "30 minuts" (18); "Zona zàping" (19); "Polseres vermelles" (20); el "Telenotícies cap de setmana migdia" (22); "El vestidor", (23); "APM? Extra" (27); la pel·lícula "Herois", en el lloc número 29; "La Riera" (32); el "Telenotícies comarques" (37); el reportatge "Transsexuals", del programa "L'endemà" (39); i l'entrevista al cap de l'oposició, Joaquim Nadal (40).
Nou rècord de TV3 en la valoració qualitativa del panel de l'empresa GFK
Finalment, pel que fa al panel de valoració qualitativa de programes que elabora l'empresa, cal destacar que TV3 obté un nou rècord, amb un 8.16, un notable alt. TV3 se situa en el tercer lloc de valoració qualitativa, que el lidera el 33, amb 8.62. superior a 8. Les altres han obtingut: TVE, un 7.78; La Sexta, un 7.69; Antena 3, un 7.66; Cuatro, un 7.63; i Tele 5, un 7.22. La 2 es manté en segon lloc, amb un 8.40.
TV3 renova el rècord de qualitat que havia aconseguit al març. Ara, gairebé el 96% del panel està d'acord que els programes de la cadena són de qualitat, i, sectorialment, els seus informatius continuen liderant clarament el rànquing d'imparcialitat, amb el 96%.
Els programes més ben valorats aquest mes d'abril han estat: "Espai Terra" (9.1); "Fringe" (8.8); "Zona Champions (8.8); "Sense ficció" (8.7);
"El gran dictat" (8.6); "Àgora" (8.5); "Polseres vermelles" (8.5); "APM?" (8.5); "30 minuts" (8.4); "Veterinaris" (8.4); "Bocamoll" (8.4); "L'endemà" (8.4); "Telenotícies cap de setmana migdia" (8.4); "Esport club" (8.3); "APM? Extra" (8.3); "Crackòvia" (8.3); Les transmissions del campionat del Món de Fórmula 1 (8.3); l'entrevista al president de la Generalitat (8.2); les transmissions de la Champions, la final de la Copa del Rei i la Lliga (8.0).
EL DIA QUE EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada