QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
10 DIES DE PROMESA
VOLEM PREMSA EN CATALÀ
Barcelona
La capçalera de l'històric diari "Avui" s'uneix a partir d'aquest diumenge amb la d"El Punt" i passa a dir-se "El Punt Avui"
Actualitzat a les 12:14 h 31/07/2011"El Punt Avui" és la nova capçalera del grup Hermes, que ja està a la venda. La unió dels dos diaris s'ha fet per estalviar costos i no doblar esforços. L'estructura del diari serà similar a la de fins ara. La novetat arribarà a mitjans d'agost quan es posi a la venda de manera independent "El9", un diari esportiu que substituirà el suplement.
Foto: 3cat24.cat
| |||
| 29 juliol 2011 - ANTONI RUBIO | |||
| www.linformatiu.com | |||
La fúria, l’odi, la intolerància i la visceralitat es van barrejar de mala manera aquell dia, a la petita illa d’Utoya. El paradís escandinau, desenmascarat en els darrers anys a colps de novel·la negra i alts índexs de suïcidi, va perdre definitivament la màscara quan Anders Behring Breivik va decidir erigir-se en el salvador de la pàtria i de les essències europees amb bombes casolanes fetes amb fertilitzants i armes automàtiques per a matar adolescents indefensos. La sang i la fúria van omplir la petita illa noruega fins a vessar pels costats, caure al mar i estendre’s a la resta del Vell Continent i del món, que es despertaren corpresos i amerats d’un líquid roig i espés. Utoya, però, no és només una petita i desconeguda illa noruega transformada en un cementeri etern per una tragèdia. Utoya és un lloc inconcret, sense forma ni coordenades geogràfiques definides, que apareix de tant en tant per un continent que no sap cap a on camina. Avui, Utoya està al llac Tyrifjorden i coincideix amb un illot noruec del mateix nom, però també hem patit moltes altres Utoyes en altres indrets que ens han deixat una llarga llista de víctimes de la mateixa fúria, del mateix odi: Guillem Agulló, Aitor Zabaleta, Carlos Palomino,Lucrecia Pérez, Araceli Guillén… | |||
Avui, Utoya està al llac Tyrifjorden i coincideix amb un illot noruec del mateix nom, però també hem patit moltes altres Utoyes en altres indrets que ens han deixat una llarga llista de víctimes de la mateixa fúria, del mateix odi Amb tot, en altres Utoyes no s’han donat les condicions d’una massacre massiva, però això no els lleva ni un bri de perillositat. Que no hi haja un braç executor suficientment hàbil i desequil·librat com per a dur a terme una matança, no vol dir que el rerefons del problema no siga real i que el perill que Utoya torne a aparéixer en qualsevol moment estiga ben present. El discurs integrista, xenòfob, violent i hipòcrita que hi ha darrere d’aquestes accions s’estén com una taca d’oli i deixa la porta oberta a més tragèdies. Utoya podria ben bé ser una comarca més del País Valencià. Ací, com a la resta dels Països Catalans i de l’estat espanyol, engolim cada dia el brou violent en què s’alimenta la ideologia de l’odi. La ultradreta mediàtica –i, ací, que cadascú pensen en qui vulga, i de segur que a tots ens vénen al cap els mateixos noms- fa temps que engreixa les bèsties amb un discurs d’escassa validesa intel·lectual però d’ampla penetració social: l’odi a l’immigrant (culpable de l’augment de la delinquència, del col·lapse dels hospitals, del fracàs escolar, de la manca de serveis socials…), l’odi al diferent (als homosexuals, que perverteixen la societat; als indignats, que embruten places, molesten els comerços i demanen impossibles), l’odi als catalans i bascos (que imposen la seua llengua fins a fer desaparéixer el castellà, que retallen la llibertat pel seu nacionalisme, que només fan que xuclar del pot de l’estat...), l’odi a les esquerres (que volen –ai, las!- trencar Espanya!!!!!). El discurs de l’odi qualla i, de tant en tant, la violència verbal es transforma en física. L’atac a la presentació del llibre de Vicent Flor fa unes quantes setmanes només és l’últim exemple d’una llarga llista d’agressions que els autors intel·lectuals ignoren o, fins i tot, condemnen amb boca petita i hipocresia gran. Que hi haja un salt qualitatiu i un dia tinguem un Utoya al costat de casa, només és qüestió de temps. I la solució no passa per lamentar-ho després, sinó combatre amb fermesa els discursos que porten a aquestes situacions extremes. No per dur jaqueta, corbata, tindre la cartera farcida de bitllets i ser de dretes, hom està lliure de fer apologia del terrorisme… Utoya n’és la prova. |
I DESPRÉS DE SOFRIR-LO, A PAGAR-LI LA SOPA BOBA DE PER VIDA...
I TENDRÁ UN CARGO VITALICIO
El expresidente de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, solicitó ayer el ingreso en el Consejo Jurídico Consultivo (CJC) de la Comunidad Valenciana, una opción que le ofrece el estatuto de los expresidentes del Consell y que no ha utilizado ninguno de sus antecesores. www.elpais.com
Desde el momento en que se produjo su cese, Camps puede ostentar la condición de miembro permanente del CJC sin límite temporal y ejercer sus funciones con carácter vitalicio, con voz pero sin voto, y sin que se compute su asistencia a efectos del quórum de la institución. Al alcanzar esta condición debe renunciar al acta de diputado en las Cortes Valencianas y, por ello, perder el aforamiento. Esta situación no afectaría al proceso judicial en el que está inmerso Camps, el conocido caso de los trajes -en el que está imputado por cohecho pasivo impropio-, ya que otro de los acusados, Ricardo Costa, quien ayer hizo efectivo un aval bancario para la fianza del juicio, sigue siendo diputado.Camps ocupó el banco azul de las Cortes Valencianas por última vez este martes y el jueves se sentó en su nuevo escaño, en la tercera fila, entre las alcaldesas de Valencia y Alicante. Un sector del PP valenciano no era partidario de que permaneciera como diputado, ya que su presencia en medio de un proceso judicial era munición para la oposición. Ahora, según fuentes jurídicas, el CJC le prepara un despacho. Como expresidente tiene derecho a que la Generalitat ponga a su disposición una oficina de apoyo con dos empleados eventuales con funciones de asesoramiento y un coche oficial con conductor. ediciód'ahirediciód'ahirediciód'ahirediciód'ahiredició
QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
9 DIES DE LA PROMESA
30/07/2011 - www.3cat24.cat
 |
Foto: ACN |
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha alertat que hi ha un estat del benestar "tan absolutament tensat que si no es fan coses importants rebentarà i si ho fa pagaran justos per pecadors". El titular d'Economia ha remarcat que "les explosions mai són controlades". "Les parets cauen i toquen a tothom", ha alertat. Per això, ha apostat per "mantenir el nucli central que vol atendre totes les necessitats bàsiques amb el pressupost públic i totes les necessitats dels realment desfavorits".
EL GOVERN ESPANYOL AIXECA EL VETO A LA ILP “TELEVISIÓ SENSE FRONTERES” |
dimecres, 27 de juliol de 2011 11:48 | |
 www.acpv.net El projecte de llei entrarà a tràmit parlamentari en la sessió del Congrés del 13 de setembre |
La via de solució positiva per a la censura de TV3 al País Valencià proposada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) continua avançant, segons el full de ruta dissenyat per l’entitat.
El restaurant elBulli tanca avui amb l'objectiu de reobrir el 2014 convertit en una fundació
 |
Foto: F.Guillamet |
És difícil arribar a copsar avui la influència que Ferran Adrià ha tingut en la cuina internacional, al capdavant d'elBulli. Caldrà un temps per descobrir l'abast de la comesa. Però, sens dubte, la cuina de Ferran Adrià i tota la recerca que se'n deriva, és un dels espais d'avantguarda que han marcat les dues dècades que ens precedeixen, les del tombant de segle. Aquesta nit elBulli tanca definitivament com a restaurant per reobrir el 2014 convertit en una fundació. Adrià i el seu equip es preparen per continuar liderant l'avantguarda culinària del segle XXI.
Ferran Adrià ha revolucionat la cuina mundial. Té defensors i detractors de la seva cuina, però tots els restauradors han adoptat un munt de tècniques noves que Adrià i el seu equip han introduït. I els joves cuiners cerquen sense complexes la seva personalitat, la seva aportació singular, perquè són conscients que es formen en l'era Adrià, on la cuina creativa està normalitzada. Perquè la cuina creativa és una manera d'afrontar el dia a dia.
El Bullifoundation
La inquietud de Ferran Adrià no té aturador i per això l'etapa que va començar el 1987 i que durant tres dècades no ha deixat de revolucionar la restauració internacional, ara fa un salt endavant ambelBullifoundation. És un nou envit, ple de futur, de modernitat, de respecte al medi, de recerca i de talent. Les preguntes clau del nou projecte i la progressió arquitectònica i discursiva del nou edifici de la fundació a la cala Montjoi, obra d'Enric Ruiz-Geli, es poden seguir a la web d'elBulli.
 |
Foto: F.Guillamet |
La fundació no es proposa pas com una escola, sinó com un espai de creació. Cada any se seleccionaran quinze col·laboradors (cuiners, professionals de sala, sommeliers...), i cinc col·laboradors més d'unes altres disciplines creatives (dissenyadors, realitzadors audiovisuals, arquitectes…). Desapareixerà el concepte de restaurant, encara que s'hi servirà menjar, però sense regles fixes, i cada any serà diferent.
La inquietud, la recerca i l'excel·lència han marcat l'esperit d'elBulli des que Ferran Adrià i Juli Soler van tirar-lo endavant: amb un nou concepte de cuina, tancant el restaurant a l'hivern, creant un taller, eliminant la carta… (vídeo). També ara la fundació vol ésser innovadora, començant per un nou edifici sostenible i sensible al canvi climàtic. L'autor, Enric Ruiz-Geli, deixa clar que elBulli és dins el parc natural del Cap de Creus, i que el propòsit és de protegir, conservar i acréixer la biodiversitat. I assajarà una arquitectura que anomena de partícules. La innovació tecnològica del projecte anirà a càrrec de Telefónica i la Fundación Tecnalia Research & Innovation hi aportarà la recerca en matèria de sostenibilitat.
 |
Revista EL TEMPS |
16 d'abril de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
18 de juny de 2011
vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada