QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
| EL FESLLOCH ES CONSOLIDA AMB UN RÈCORD D'ESPECTADORS |
 |
| El Feslloch confirma que la música en valencià està més viva que mai |
| lAIA mAS - www.linformatiu.cat |
| Milers de joves valencians es van apropar a la localitat castellonenca de Benlloch per celebrar la cinquena edició del Feslloch, celebrada este cap de setmana. Concerts, documentals i altres activitats lúdiques han demostrat que la música en valencià té el futur assegurat. |
LLIBRE DE CANÇONS
edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir
QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
Un any del 10-J
Entrevistes amb personalitats de la societat civil sobre el 10-J:
Primer aniversari del dia que Catalunya va dir 'ja n'hi ha prou'
La manifestació en resposta a la sentència del TC contra l'estatut ha esdevingut una fita històrica en tan sols un any
Avui fa un any centenars de milers de catalans van sortir als carrersde Barcelona per protestar per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut de Catalunya aprovat en referèndum quatre anys abans (vídeo). El 10 de juliol ha quedat marcat al calendari com una fita històrica de la mobilització cívica per a l'autogovern. El clam sobiranista va eixordar els polítics que van anar a la manifestació convocada perÒmnium. +
El folk sona al País Valencià
09/07/11 - PEP FERRER - WWW.ELPUNT.CAT
QUARTA TORRE
El nostre país no va sobrat d'iniciatives pel que fa a la difusió de la música tradicional i popular. Encara menys en l'àmbit de l'ensenyament i aprenentatge d'aquesta música que, malgrat la seua abundant i qualificada aportació per les seues connotacions històriques i tradicionals, a més de les estrictament musicals, resta lluny de gaudir del lloc que li correspon. Tanmateix hi ha gent que va per feina, i així ho demostra l'associació “Pont Folk” que cada any convoca un aplec setmanal per tal de transmetre el coneixement i estima d'aquelles tonades que ens identifiquen com a poble.
Els destinataris són aquella mainada que abraça entre els 8 i els 18 anys. Xiquets i joves músics que ja dominen l'art de tocar un instrument i que seran iniciats en l'aprenentatge de les melodies d'allà on ve la nostra identitat popular i musical. D'això se'n diu Folksona.
Folksona va per la cinquena edició i enguany ha aplegat a l'ermita Sant Vicent d'Agullent (la Vall d'Albaida) cinquanta alumnes i una dotzena llarga d'adults entre professors, monitors i personal de recolzament, vinguts tot de pobles tan distants com Muro, Cocentaina, la Font d'Encarròs, Alaquàs, Bétera, Picanya, Catarroja, València, Almenara, Castelló o Sant Joan de Moró. La seua finalitat és ensenyar a viure la música tradicional i confegir una suite ad hoc. És tracta doncs d'un campament musical per a xiquets i xiquetes que rebran formació musical en un marc diferent als conservatoris o les aules de música. Així se'ls esperona a l'estima per la música folk valenciana.
L'equip responsable tria cada any un tema, un fil conductor que menarà el treball musical de la colònia. Enguany s'ha adreçat l'esguard cap a la música cerimonial i ritual del patrimoni musical valencià; música ancestral per a les noves generacions. Concretament, la suite d'enguany incloïa el Ball de la Moma i dels Arquets de València, el Ball de Locos de l'Olleria, la Muixeranga d' Algemesí, Ball de les Vetes de Sueca, el Ball dels Tornejants d' Algemesí, el Ball dels Teixidors i dels Torneros de Morella, les Danses de la Todolella, els Porrots de Silla, la Salpassa i l'Aurora de Beniarrés i els Oficis de Titaigües.
L'alumnat rep classes per famílies d'instruments amb el seu professor especialitzat. Després tots plegats, formaran l'Orquestra Folksona i interpretaran una suite que serà mostrada en públic com a colofó del treball de l'aplec. A més el concert final, també ofereix l'audició de polques, jotes, balls col·lectius, etc.
Però hi ha més. Per les vesprades hi ha tallers amb els protagonistes dels nostres referents musicals. Si altres anys s'ha comptat amb la presència de Pep Gimeno “Botifarra”, Vicent Torrent (Al Tall) o Obrint Pas, enguany els assistents pogueren participar en un taller professional d'enregistrament i van poder compartir una vesprada amb Bajoqueta Rock, Lluís el Sifoner i el Taller de Ball Bassot (Burjassot). També hi ha espais d'esplai amb jocs, bany a la piscina i altres, perquè els xiquets estiguen en un entorn propi de la seua edat.
Val a dir que tot plegat no seria possible sense el treball desinteressat d'una colla d'amants de la musica en general i en particular de la música tradicional valenciana, que any rere any i amb convençuda fermesa i dedicació, hi posen bona cosa de la seua part. També s'hi compta amb el recolzament de l'Ajuntament d'Agullent que posa a l'abast de Folksona una certa infraestructura.
Una bona mostra del que és possible aconseguir quan hi ha el convenciment i l'empenta que li cal, en tantes ocasions i en aquesta en concret, a les nostres autoritats.
SOLIDARITAT AMB CA REVOLTA
AL TALL
"ROMANÇ CONTRA CAMPS"
Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.
Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.
Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.
Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.
TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita.
Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.
Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.
Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.
Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat
La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.
Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.
Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.
Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.
Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.
Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.
I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.
Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.
Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.
Al Tall
 |
Revista EL TEMPS |
16 d'abril de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
18 de juny de 2011
vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada