QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
Un any del 10-J
Entrevistes amb personalitats de la societat civil sobre el 10-J:
Primer aniversari del dia que Catalunya va dir 'ja n'hi ha prou'
La manifestació en resposta a la sentència del TC contra l'estatut ha esdevingut una fita històrica en tan sols un any
Avui fa un any centenars de milers de catalans van sortir als carrersde Barcelona per protestar per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut de Catalunya aprovat en referèndum quatre anys abans (vídeo). El 10 de juliol ha quedat marcat al calendari com una fita històrica de la mobilització cívica per a l'autogovern. El clam sobiranista va eixordar els polítics que van anar a la manifestació convocada perÒmnium. +
El folk sona al País Valencià
09/07/11 - PEP FERRER - www.elpunt.catQUARTA TORRE
El nostre país no va sobrat d'iniciatives pel que fa a la difusió de la música tradicional i popular. Encara menys en l'àmbit de l'ensenyament i aprenentatge d'aquesta música que, malgrat la seua abundant i qualificada aportació per les seues connotacions històriques i tradicionals, a més de les estrictament musicals, resta lluny de gaudir del lloc que li correspon. Tanmateix hi ha gent que va per feina, i així ho demostra l'associació “Pont Folk” que cada any convoca un aplec setmanal per tal de transmetre el coneixement i estima d'aquelles tonades que ens identifiquen com a poble.
Els destinataris són aquella mainada que abraça entre els 8 i els 18 anys. Xiquets i joves músics que ja dominen l'art de tocar un instrument i que seran iniciats en l'aprenentatge de les melodies d'allà on ve la nostra identitat popular i musical. D'això se'n diu Folksona.
Folksona va per la cinquena edició i enguany ha aplegat a l'ermita Sant Vicent d'Agullent (la Vall d'Albaida) cinquanta alumnes i una dotzena llarga d'adults entre professors, monitors i personal de recolzament, vinguts tot de pobles tan distants com Muro, Cocentaina, la Font d'Encarròs, Alaquàs, Bétera, Picanya, Catarroja, València, Almenara, Castelló o Sant Joan de Moró. La seua finalitat és ensenyar a viure la música tradicional i confegir una suite ad hoc. És tracta doncs d'un campament musical per a xiquets i xiquetes que rebran formació musical en un marc diferent als conservatoris o les aules de música. Així se'ls esperona a l'estima per la música folk valenciana.
L'equip responsable tria cada any un tema, un fil conductor que menarà el treball musical de la colònia. Enguany s'ha adreçat l'esguard cap a la música cerimonial i ritual del patrimoni musical valencià; música ancestral per a les noves generacions. Concretament, la suite d'enguany incloïa el Ball de la Moma i dels Arquets de València, el Ball de Locos de l'Olleria, la Muixeranga d' Algemesí, Ball de les Vetes de Sueca, el Ball dels Tornejants d' Algemesí, el Ball dels Teixidors i dels Torneros de Morella, les Danses de la Todolella, els Porrots de Silla, la Salpassa i l'Aurora de Beniarrés i els Oficis de Titaigües.
L'alumnat rep classes per famílies d'instruments amb el seu professor especialitzat. Després tots plegats, formaran l'Orquestra Folksona i interpretaran una suite que serà mostrada en públic com a colofó del treball de l'aplec. A més el concert final, també ofereix l'audició de polques, jotes, balls col·lectius, etc.
Però hi ha més. Per les vesprades hi ha tallers amb els protagonistes dels nostres referents musicals. Si altres anys s'ha comptat amb la presència de Pep Gimeno “Botifarra”, Vicent Torrent (Al Tall) o Obrint Pas, enguany els assistents pogueren participar en un taller professional d'enregistrament i van poder compartir una vesprada amb Bajoqueta Rock, Lluís el Sifoner i el Taller de Ball Bassot (Burjassot). També hi ha espais d'esplai amb jocs, bany a la piscina i altres, perquè els xiquets estiguen en un entorn propi de la seua edat.
Val a dir que tot plegat no seria possible sense el treball desinteressat d'una colla d'amants de la musica en general i en particular de la música tradicional valenciana, que any rere any i amb convençuda fermesa i dedicació, hi posen bona cosa de la seua part. També s'hi compta amb el recolzament de l'Ajuntament d'Agullent que posa a l'abast de Folksona una certa infraestructura.
Una bona mostra del que és possible aconseguir quan hi ha el convenciment i l'empenta que li cal, en tantes ocasions i en aquesta en concret, a les nostres autoritats.
SOLIDARITAT AMB CA REVOLTA
edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir
QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
El Barça no descarta fitxar Cesc en el mercat d'hivern si l'Arsenal no rebaixa les seves pretensions econòmiques
www.3cat24.cat 09/07/2011
El Barça està disposat a esperar Cesc Fàbregas tant com calgui. L'Arsenal no cedeix en les seves pretensions econòmiques per deixar anar el seu capità i ahir es va saber que, tot i que la intenció primera del Barça és que Cesc comenci la temporada al club, des del club blaugrana no descarten poder-lo fitxar al mercat d'hivern. De moment, el migcampista d'Arenys continua a Londres però sense entrenar-se amb la resta dels companys i aquest cap de setmana, l'Arsenal començarà la gira asiàtica. La incògnita és saber si Cesc pujarà a l'avió diumenge o es quedarà per intentar forçar el seu traspàs al club blaugrana.
El Suprem espanyol confirma la paral·lització dels enderrocaments del Cabanyal
L'ajuntament no pot recórrer la sentència del TS, que ha desestimat la seva petició de poder continuar amb l'enderrocament d'habitatges
 |
godellapsoe.blogspot.com |
www.vilaweb.cat - 09/07/2011. El Tribunal Suprem espanyol ratifica la suspensió del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI) del Cabanyal, ordenada pel Ministeri de Cultura, i desestima el recurs que havia presentat l'Ajuntament de València per a poder continuar enderrocant edificis del barri (sentència, pdf). Així, es confirma l'ordre del ministeri que impedeix enderrocar cap edifici més fins que no hi hagi una sentència en ferm de l'Audiència espanyola sobre la il·legalitat del pla de l'ajuntament.
El Ministeri de Cultura espanyol va dictar el desembre de 2009 un ordre per a declarar que l'actuació urbanística de l'ajuntament que pretenia prolongar l'avinguda Blasco Ibáñez fins al mar constituïa un acte d'espoliació del patrimoni històric.
Els informes del ministeri sostenien que amb el pas de l'avinguda Blasco Ibañez pel mig del barri es destrueix la trama singular del Cabanyal, enderrocant 1651 habitatges, uns 400 protegits pel seu valor històric, alguns d'ells ja enderrocats, i que per tant s'estava cometent un 'espoli del patrimoni històric'. L'ajuntament de València, de la seva banda, mantenia que amb l' actuació s'acabaria amb la degradació d'un barri en el que viuen moltes minories conflictives i que està replet de solars producte dels enderrocs.
Aleshores, l'ajuntament va interposar un recurs contenciós-administratiu a l'Audiència espanyola, que fou refusat, i posteriorment va recórrer aquesta decisió al Tribunal Suprem.
El Ministeri de Cultura ha indicat que la sentència condemna el consistori a pagar les despeses del procés i li impedeix continuar els plans urbanístics al Cabanyal.
La Plataforma Salvem el Cabanyal i l'associació de veïns mantenen activa la lluita contra la destrucció del barri des de fa més de 10 anys i ara es mostren molt satisfets d'una sentència que hauria d'afluixar la pressió que reben per part de l'ajuntament.
Joan Francesc Mira: No sé para qué servirá a partir de ahora el CVC; si es escandoloso, dimitiré
El antropólogo y escritor Joan Francesc Mira (Valencia, 1939), una de las plumas más brillantes y laureadas de la literatura en lengua propia, ha sido propuesto por Compromís como miembro del Consell Valencià de Cultura.
PACO CERDÀ - www.levante-emv.com
Aunque recalca que preferiría hacer las valoraciones una vez sea elegido conseller, Mira cuestiona el criterio político que ha marcado la renovación del órgano.
¿Qué opina de la entrada de tantos políticos sin trayectoria cultural en el Consell Valencià de Cultura?
Tratándose de un Consell Valencià de Cultura, ¡de Cultura!, me parece que ha pesado en exceso el criterio de oportunidad política por encima de criterios de cualificación cultural. Y eso, simplemente, no me gusta. El CVC tiene un historial discutible, debatido, con cosas más acertadas y otras no tanto, con un exceso de neutralidad, discreción o inhibición en algunas cuestiones. Pero, a partir de ahora, creo que irá a peor.
¿Por qué?
Porque los grupos parlamentarios, que son los que proponen a los miembros, han elegido a personas con historial político, que recientemente han dejado un cargo político o institucional, y los han recolocado en el Consell Valencià de Cultura. No los han escogido en virtud de su currículum en un campo u otro de la cultura, ya sea la arquitectura, el urbanismo, las bellas artes, la música o la literatura, sino como retiro o colocación de políticos sin cargo.
El Consell Valencià de Cultura se ha convertido en una especie de pesebre para políticos sin paja…
Bueno, yo no utilizaría en público esa expresión —al menos en público—, pero no tendría que ser ése el criterio de selección y me parece improcedente que lo sea. Es natural que cada partido elija a los miembros que considera compatibles o afines a su ideología, pero el currículum cultural debería ser el criterio fundamental, puro, para la elección. Eso es lo que marca la ley.
El nuevo CVC contrastará con la época en la que lo integraban «homenots» como Joan Fuster, Andreu Alfaro, Juan Gil-Albert…
Sí, me parece bastante triste. Porque excepto Compromís, todos los otros partidos han hecho exactamente lo mismo: poner por delante el oportunismo político personal que el currículum cultural de los candidatos.
¿Y servirá de algo un CVC así?
Si yo he aceptado que me propusieran como miembro, sin mucha fe ni demasiado entusiasmo, es porque pienso que el CVC debería servir. Una institución de esas características habría de servir para las funciones que le encomienda la ley. Hay muchos problemas, conflictos y peligros, y una institución de este tipo ha de elaborar informes, soluciones, propuestas, críticas… Ha de ser un centro de sugerencia y asesoramiento y, a la vez, un contrapeso a la tendencia de muchos políticos de tomar decisiones en el ámbito de la cultura sin medir las consecuencias.
Eso es la teoría. ¿Y la práctica a partir de ahora?
Yo no sé para qué servirá a partir de ahora el CVC, sobre todo vista su próxima composición, pero sí que sé para lo que debería servir. Y por eso he aceptado, para intentar defender esa posición allí dentro. Sé que no tendré éxito, pero lo intentaré. Y si la cosa no va como debería ir y me parece escandaloso, pues dimitiré y punto.
¿Se devalúa aún más la cultura con esta renovación del CVC?
Yo le tengo respeto al Consell Valencià de Cultura porque, invirtiendo lo que dijo Groucho Marx, no aceptaría entrar en una institución que no considerara respetable. La considero respetable y necesaria. Y no estoy en contra de ninguno de los candidatos, que me parecen todos muy dignos y respetables, sino del criterio de selección de algunos de ellos, que parece más político que cultural.
 |
 |
Sin bancos, de los sentarse, y al sol. En la parte exterior de La Fe Malilla no hay ni un solo banco, de los de sentarse, las zonas de sombra también brillan por su ausencia por lo que aguantar al sol en la fachada trasera es insoportable. Podemos ver al personal sentado por los suelos y buscando, incluso, las sombras de las señales de trafico. www.josepenalba.com |
linformatiu.com
Els treballadors de RTV Mallorca celebren una festa per denunciar-ne el tancamentLa decisió del PP podria afectar una vintena d'empreses del sector audiovisual que donen feina a unes dos mil persones a Mallorca - www.vilaweb.cat
Els treballadors de Ràdio i Televisió de Mallorca han preparat una festa per reclamar-ne la continuïtat i per denunciar la decisió del PP de tancar-la. Serà aquesta tarda, a partir de les 18.30h, als Jardins del Palau dels Comtes d'Aiamans, a Lloseta. Els treballadors defensen la gestió de l'ens, que té un pressupost de nou milions d'euros i ha aconseguit gaudir de superàvit. El sector audiovisual ha demanat a la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, una reunió d'urgència per trobar 'una solució menys dràstica' que el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca.
A la celebració hi haurà una xeremiada popular, tallers d'origami per a nens, titelles, animació infantil, un concurs de tocs amb els jugadors de l'Atlètic de Balears, actuacions de dansa i música a càrrec de l'Escola de Música i Danses de Mallorca. La revetla final començarà a les 20.30h i anirà a càrrec dels Germans Martorell, Adela Ferrer, Eixut, Whoremaggedon, Pujà Fausà, La Orquestra de Bolsillo (membres de la Gran Orquestra Republicana) i Rock&Press.
Vint-i-vuit municipis de l'illa van aprovar, fa unes setmanes, mocions de suport a Ràdio i Televisió de Mallorca. A molts pobles, aquesta moció es va aprovar gràcies a l'abstenció del PP i a tres municipis els regidors del PP fins i tot hi van votat a favor. Els treballadors de Ràdio i Televisió de Mallorca van llançar una campanya contra el tancament de l'ens públic i van publicar una carta conjunta, amb vista a les intencions de José Ramón Bauzá, que ja va declarar en prou entrevistes post-electorals que tancaria Ràdio Televisió de Mallorca i que privatitzaria i canviaria el model d'IB3.
La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, nomenarà dilluns com a nou director general d'RTM el funcionari de l’ajuntament de Palma José Manuel Carrillo, número 3 d'UPiD a l'Ajuntament de Palma en les darreres eleccions. Carrillo serà l'encarregat de fer efectiu el tancament de l'ens.
Marisa Goñi, directora general en funcions de Ràdio Televisió de Mallorca, explica: 'Hi ha molts regidors del PP que no entenen la decisió de Bauzá... La nostra feina donava cobertura a municipis petits, associacions, esports minoritaris, arts i teatre. Si ens tanquen, hi haurà un buit informatiu gegantí. És sorprenent que vulguin tancar una empresa sense dèficit, que ha estalviat recursos, amb un pressupost molt baix, amb sous coherents i que fa créixer la indústria audiovisual de l'illa.'
Ràdio Televisió de Mallorca, nascuda el 2006 després d'una unificació de les televisions locals, ha tingut un pressupost anual que ha oscil·lat entre 11,7 milions i 10,1. Aquests últims anys ha tancat amb superàvit. Enguany, amb els pressupostos congelats, la RTM ha aconseguit cobrir la graella fins al setembre.
Feslloch 2011
ÚLTIM DIA
AL TALL
"ROMANÇ CONTRA CAMPS"
Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.
Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.
Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.
Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.
TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita.
Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.
Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.
Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.
Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat
La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.
Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.
Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.
Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.
Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.
Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.
I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.
Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.
Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.
Al Tall
 |
Revista EL TEMPS |
16 d'abril de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
18 de juny de 2011
vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada