QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
EL PP veta l'entrada
de Joan Francesc Mira al CVC
No vota el candidat de Compromís com a castic perquè la formació nacionalista no ha donat suport als seus elegits. Morera justifica la negativa en què estan implicats en casos de corrupció
El filòleg i antropòleg valencià, Joan Francesc Mira, no formarà part, de moment, del Consell Valencià de Cultura (CVC). El PP s'ha negat a votar en el ple de les Corts la seua candidatura, proposada per Compromís, com a represàlia per la negació de la formació nacionalista a donar el seu vistiplau a la resta de candidats designats pels altres grups parlamentaris. Compromís solament ha votat els seus candidats als diferents òrgans, els membres dels quals depenen del nomenament de les Corts.
La setmana passada els síndics del grups van firmar un acord unànime e n l'elecció de candidats. El portaveu de Compromís, Enric Morera, ha assegurat que va firmar el document a efectes “tramitació”, però que això no suposava una carta blanca per als candidats dels altres grups. “La nostra firma no significava que votarien a implicats en delictes de corrupció, com és el cas de la popular Yolanda García, implicada en el cas Gürtel i persones incompatibles amb el càrrec, com l'alcalde socialista de Sueras Josep Martí”, ha argumentat Morera.
Així, el PP ha decidit no donar suport a Mira, que solament ha obtingut 44 vots —el PSPV-PSOE sí l'ha votat— i ha quedat fora de l'òrgan presidit per Santiago Grisolía.
Compromís ha anunciat que recorrerà la votació de hui, ja que considera que ha estat plena “d'irregularitats”. Morera ha explicat que els diputats han pogut votar amb la papereta que incloïa a Martí —que finalment ha hagut de renunciar per incompatibilitat amb el seu càrrec d'alcalde—o escriure una altra candidatura a mà, cosa que és “il·legal”. Compromís ha sol·licitat que es guarden totes les paperetes utilitzades en la votació.
Morera ha insistit que, si els deixen, tornaran a presentar a Mira per al CVC. “És l'intel·lectual més indicat i capacitat per estar en el CVC. El que és indigne és que la resta de grups pacten col·locar amics i polítics en aquestes institucions”, ha subratllat Morera en al·lusió a l'elecció de l'exsecretari dels socialistes valencians, Joan Ignasi Pla, per al Consell Jurídic Consultiu o l'excoordinadora d'Esquerra Unida, Glòria Marcos, per al propi CVC.
“El poble valencià necessita dignitat i altures de mires i posar als òrgans de representació persones professionals”, ha advertit Morera.
L'oposició troba vergonyós el canvi de versió de Camps en el cas dels vestits
El president de la Generalitat diu ara que va rebre els vestits com a president del PP valencià. www.vilaweb.cat
El president de la Generalitat diu ara que va rebre els vestits com a president del PP valencià. www.vilaweb.cat
El PSPV, Compromís iEUPV han carregat contra el canvi de versió de Francisco Camps en el 'cas dels vestits' regalats per la trama de 'Gürtel'. L'advocat de Camps va reconèixer dimarts a l'audiència preliminar que el seu client podria haver rebut els vestits sense pagar-los. +
 |
| laislatuerta.org |
El Govern del PP ja havia tractat de reduir les línies d’ensenyament en valencià en legislatures anteriors. Però, la ferma voluntat de mares i pares, per damunt d’adscripcions polítiques, havia aconseguit mantenir aquest reducte de normalitat lingüística que, segurament, per la sobremotivació de l’alumnat, s’ha convertit en sinònim de qualitat educativa al País Valencià. La proposta d’un model lingüístic de tres terços, en el qual competirien en desigualtat de condicions, el valencià, el castellà i l’anglès, es fa des de la renovada majoria absoluta del PP.
Per tant, faran el que voldran, però, no per això, s’han de deixar d’advertir les perversions d’una proposta que neix per a liquidar les possibilitats, arraconades a consciència, del model actual.Fragmentació lingüística. L’informe anual sobre l’ensenyament en valencià, que, amb el títol “De l’entrebanc a la involució”, ha elaborat l’STEPV, documenta l’escàs interès per desplegar la immersió lingüística per part del PP, i denuncia la triple fragmentació del sistema educatiu al País Valencià: una fragmentació entre etapes educatives, una fragmentació entre la xarxa pública i la privada, i una fragmentació entre territoris. I ho fa amb dades que expliquen l’aplicació d’una política lingüística que s’ha apartat de qualsevol referent normatiu, amb el conseqüent retrocés del valencià a l’ensenyament.Divideix i venceràs. La triple fragmentació és un concepte que explica molt bé la situació de la llengua valenciana, i que també serveix per definir la realitat mediàtica del País Valencià. Sobretot, aquesta fragmentació mediàtica s’evidencia quan parlem de la premsa, ja que no existeix ni una capçalera regional pròpia, tot i que històricament, hi ha hagut diaris líders de vendes a cadascuna de les tres províncies: Levante-EMV i Las Provincias a València, Información a Alacant i Mediterráneo a Castelló. Pel que fa a la televisió o la ràdio, la situació de fragmentació també és molt evident, en aquest cas perquè el predomini és dels canals i les emissores públiques i privades estatals. Els obstacles per al desplegament d’un sistema comunicatiu propi els explica amb detalls el professor de la Universitat de València, Rafael Xambó. Els veritables mitjans vertebradors.
La fragmentació podria ser gestionada i potenciada i revertida com una riquesa del país. Però, sense una voluntat per a la vertebració territorial i la cohesió social, la fragmentació lingüística de la societat valenciana és un camp abonat per a la llengua castellana, que continua creixent amb força, a expenses de l’autoodi, a través d’una indústria cultural potent que, a diferència de la catalana, no entén de fronteres i no es qüestiona en quina llengua parla. La fragmentació mediàtica al País Valencià, juntament a les barreres polítiques de l’espai català de comunicació, ha consolidat la penetració de la premsa de Madrid, des d’on actuen sense cap impediment els veritables mitjans de comunicació “vertebradors” regionals.
El Teatre Micalet inicia una nova etapa mantenint la programació teatral en català
Se'n fa càrrec l'empresa Pro 21 Gestió Cultural, que vol donar un gir més contemporani a la programació
L'empresa valenciana Pro 21 Gestió Cultural s'encarregarà a partir del mes d'octubre de la gestió del Teatre Micalet, amb l'objectiu de mantenir la línia de programació de teatre en català que l'anterior gestor de la sala, la Companyia de Teatre Micalet, havia desenvolupat al llarg dels últims quinze anys. Ara, els nous programadors també volen 'actualitzar els autors i els textos per donar al teatre una mirada més contemporània'. Així ho han confirmat a Europa Press fonts de la nova empresa, que apostarà per 'fidelitzar el públic de teatre en català, ara que la resta d'espais de València, i en especial els teatres públics de la ciutat, ho han deixat de banda'.
Pro 21 Gestió Cultural pren el relleu a la Companyia Teatre Micalet després de més de quinze anys al front de l'equipament. El Teatre Micalet s'havia convertit en l'únic teatre de la ciutat que tenia una programació estable de teatre en català. Joan Peris, actor i responsable de la companyia, ja va denunciar a VilaWeb la situació precària en què es trobaven els teatres independents de València, i va recordar que feia dos anys que la Generalitat va retirar la subvenció a la companyia. Per això sentenciava: 'Fer teatre és complicat, però fer teatre a València és cosa de kamicazes.' (vídeo).
València - Barcelona
Els nous responsables del Teatre Micalet han avançat que inclouran en el cartell, en la mesura de les possibilitats, les últimes produccions teatrals que s'estrenin a Barcelona, que en els darrers anys el públic de València no ha pogut seguir de manera regular. A més, es posarà en marxa un cicle de concerts musicals i s'obrirà la sala als festivals de teatre i dansa que ja es fan a la ciutat, però que fins ara no han comptat amb el Teatre Micalet com a seu. Les activitats dedicades als més petits també hi tindran cabuda, amb una programació de teatre i dansa infantil per als centres d'ensenyament i els caps de setmana per al públic en general.
edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir
QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
ULISSES 20, 9 de juliol de 2011 - blocs.mesvilaweb.cat
La contralectura de l'entrada anterior fóra un altre discurs, perquè ara mateix, les diferents associacions del camp de túria, vivim si fa no fa les mateixes condicions que fa deu o vint anys: tants pocs ajuts que no hem notat el canvi amb la ruïna municipal i amb la ruïna institucional, perquè sempre ens hem hagut de valdre per nosaltres. De l’ajut privat, amb una economia escassa, amb més idees que no recursos, hem bastit una vida cultural ben digna. I és ara mateix, en aquesta crisi profunda, que naixen amb més força tot de programes i activitats: els joves, el Casal, el 9 d’octubre, la Coordinadora pel valencià, l’Ateneu de Benaguasil, el cel de l’Eliana, l’Ateneu de Bétera, el mateix Institut, i alguns blocs, com ara de Llíria a Itaca, o Bloc per Riba-roja, que es fan ressó, per primera vegada, d’allò que va passant a cadascun dels pobles i va conformant una realitat comarcal com no havíem viscut.
Del no res i d'aquelles cendres de país que havíem de construir, l'aposta de l'associacionisme és per la il·lusió del primer dia, per continuar consolidant-nos dins la comarca, el camp de túria, com una comarca viva, entusiasta, de molt de coratge.
Per la música, pel Consolat, pels pollastres Planes, i la resta d’empreses que vulguen col·laborar a trobar l’esperit que ens cal i alguns proven de robar-nos (amb els tancaments de TV3, les línies en valencià, Gandia TV o Acció Cultural, el pp aposta pel genocidi). No totes les inclemències són involuntàries, i la consigna política de l'extrema dreta que representa el PP dins Europa, és obrir una nova guerra per tapar imputacions, il·legalitats, amiguisme, frau, i robatori diari a la caixa dels valencians.
Malgrat la follia, doncs, l'institut va bastint amb comptagotes un programa amb garanties. En col·laboració amb l'Ateneu de Bétera, ha començat el cinema a la fresca, l'Estiu Lumière, amb PaNegre, i avui presenten Les Ratlles de la vida, de Raquel Ricart.
ACPV "16 ABRIL 2011"
EL POBLE VALENCIÀ DIU PROU
UNA, GRANDE Y... MONOLINGÜE
El PP estén l'ofensiva contra el català a la Franja
Luisa Fernanda Rudi, nova presidenta de l'Aragó, modificarà la llei de llengües perquè el català deixi de ser considerat llengua pròpia
Luisa Fernanda Rudi, del Partit Popular, ha estat investida nova presidenta del govern d'Aragó amb els vots del PP i del Partit Aragonès. Tal i com va explicar ahir al debat d'investidura, preveu, entre les primeres mesures anunciades del seu programa de govern, la derogació de la part de la llei de llengües que protegeix el català i l'aragonès. La llei, aprovada a les Corts de l'Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de 'llengua pròpia, original i històrica' i en promou la conservació.
 |
FRANCESCVIDAL.FILES.WORDPRESS.COM |
El text que vol suprimir Rudi reconeix la pluralitat lingüística d'aquella comunitat, on a banda l'espanyol, s'hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se'n per adreçar-se a l'administració o d'assegurar-se'n l'ensenyament. Precedents al País Valencià i les IllesLa de la Franja és una nova ofensiva contra el català que arriba després de mesures similars aplicades pels governs populars al País Valencià i a les Illes Balears. El govern de José Ramón Bauzá va anunciar que derogaria el decret de mínims que garanteix que el català sigui la llengua d'almenys el 50% de les classes que reben els escolars i que implantaria un model plurilingüe a l'escola en què es permetria triar la primera de les llengües vehiculars, sense definir quin paper hi tindria el català a partir d'ara. També va apostar per modificar l'article de la llei que estableix uns mínims de català per poder accedir a la funció pública. Al País Valencià, el conseller d'educació, Alejandro Font de Mora, suprimirà la línia en català de l'ensenyament amb l'aplicació d'un nou model pretesament plurilingüe que barreja anglès, castellà i català. La conselleria va modificar el Servei d'Ensenyament en Valencià, un òrgan encarregat d'assessorar les escoles en tot allò referent a la línia en català, substituïnt els professors de català per professors d'anglès. Font de Mora va explicar que el programa inicial implica dividir la docència a parts iguals entre espanyol i català, introduint de mica en mica l'anglès. Des del febrer, a més, el nou govern va deixar sense senyal el canal TV3, donant una estacada així a l'espai de comunicació en llengua catalana al País Valencià.
AL TALL
"ROMANÇ CONTRA CAMPS"
Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.
Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.
Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.
Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.
TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita.
Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.
Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.
Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.
Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat
La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.
Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.
Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.
Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.
Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.
Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.
I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.
Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.
Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.
Al Tall
 |
Revista EL TEMPS |
16 d'abril de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
18 de juny de 2011
vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada