29 d’ag. 2011

194 dies sense TV3 al País Valencià

QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...

"SAVIS"    tv3.cat



39 DIES DE PROMESA





Barcelona / Madrid

Els partits afronten una setmana de debat intern sobre la reforma constitucional

www.tv3.cat   29/08/2011

La setmana política ve marcada per la reforma constitucional exprés. Avui, el PSOE reuneix la cúpula per mirar de llimar les diferències internes que ha generat l'acord amb el PP. A Catalunya, CiU diu que donaria suport a la mesura si es limités al 4% el dèficit fiscal amb l'Estat. L'altra qüestió que debaten els partits catalans és si cal fer un referèndum per aprovar la reforma. El govern català no es pronunciarà fins demà o demà passat.

La reforma constitucional per a l'estabilitat pressupostària protagonitzarà l'agenda dels partits catalans aquesta setmana. Socialistes i populars han acordat fixar els límits del dèficit públic, i a Catalunya, les executives dels partits han de decidir avui la seva posició sobre la reforma i sobre la possibilitat que es faci un referèndum per aprovar-la.CiU vol també limitar el dèficit fiscalCiU decidirà si hi dóna suport en funció de si el PSOE i el PP es comprometen també a limitar per llei la solidaritat entre comunitats autònomes. El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha condicionat el "sí" de la seva formació a la reforma a una vella reivindicació del catalanisme polític: que es limiti per llei orgànica el dèficit fiscal entre les autonomies i l'Estat. La xifra que proposa és el 4%. El dèficit fiscal és la diferència entre els impostos pagats pels ciutadans d'una comunitat i el que reben a canvi en concepte d'inversió pública. Actualment, s'estima que el de Catalunya és pròxim al 9%.Tot i que el PSC encara no s'ha pronunciat, Joaquim Nadal veu possible sumar-se a l'acord. El portaveu del grup parlamentari del PSC considera que hi ha una sèrie d'aspectes que matisen molt "la por inicial" que havia suscitat la reforma, entre els quals el fet que "es tracta d'una llei orgànica que obre un marge de maniobra" i que a més se situa "en un marge del 2018, 2020". 

Als socialistes també els arriba la pressió des d'Iniciativa perquè, al Congrés o al Senat, se sumin a la petició d'una consulta. I l'executiva d'Esquerra Republicana vol proposar demà a CiU i a Iniciativa un front comú sobre la reforma de la carta magna. Dimarts o dimecres, el govern català fixarà la seva posició.Reunions també al PSOEAquest dilluns, a la seu del PSOE, serà un dia de reunions. José Luis Rodríguez Zapatero explicarà a la cúpula del partit la reforma exprés. Després d'un fort recel inicial entre alguns dels quadres socialistes, sembla que les aigües es van tranquil·litzant a Ferraz. Tot i això, el diputat Antonio Gutiérrez ja ha dit que hi votarà en contra.La reforma es votarà al Congrés divendres. El "no" a la reforma surt al carrerAl carrer, els que ja tenen clara la seva posició respecte a la reforma constitucional són els indignats. El moviment 15-M es va manifestar aquest diumenge per demanar un referèndum vinculant. A Barcelona, va reunir 2.000 persones segons els organitzadors, 1.200 segons la Guàrdia Urbana. Els manifestants van repetir que el sostre de dèficit de les administracions públiques que han acordat els dos principals partits espanyols és un atemptat contra la democràcia. No només a Barcelona hi va haver mobilitzacions. A Madrid, sota l'auspici del moviment del 15-M, unes 2.000 persones van llançar missatges semblants. Marxes semblants es van fer en una dotzena de ciutats, com València, Sant Sebastià o Saragossa. El moviment també ha aconseguit, fins ara, 79.000 firmes a favor del referèndum.








Mentre "España 2000" es considera partit democràtic, Cesc Fàbregas ha de demanar disculpes per penjar-se al coll l'estelada



Cesc celebra la Supercopa amb una estelada
www.cronica.cat   27.08.2011  - Esports
Dotzè títol de l'era Guardiola pel Barça, que ahir va aconseguir guanyar laSupercopa d'Europa, després de derrotar el Porto per 2 gols a 0. Leo Messi va avançar el seu equip a la primera part, i a la segona, després d'una gran assistència de l'argentí, Cesc Fàbregas va sentenciar la final en marcar el segon i definitiu gol.
Durant la volta d'honor a l'estadi, Cesc va tornar a ser protagonista en passejar-se amb una estelada penjada del coll, cosa que ha provocat la reacció des de sectors de la premsa espanyola. Només entrar al vestidor, Cesc es va disculpar via Twitter per haver lluit aquesta estelada: "No era la meva intenció ofendre ningú, pensava que era una bandera catalana normal, com totes".




Referèndum?, espanyol, no!
carme.laura | dilluns, 29 d'agost de 2011 - blocs.mesvilaweb.cat

Em sorprèn i m'escandalitza que des de Catalunya CiU demani que l'anunciada proposta de reforma de l'article 135 de la Constitució Espanyola sigui refrendada pel poble espanyol. Una incoherència.
Més enllà del sotmetiment del PSOE i del PP a les exigències del Govern alemany per a tranquil·litzar els seus bancs i el mercat, és evident que el ràpid acord a què han arribat els dos partits de govern espanyol obeeix a limitar el poder político-econòmic de les Comunitats Autònomes, a recentralitzar el mapa del poder espanyol, a recuperar les competències i, per damunt de tot, a impossibilitar que Catalunya desenvolupi una política pròpia, limitant-li la despesa i l'endeutament fins a convertir-la en una autonomia regional. 
La crisi econòmica és i serà indubtablement una preocupació seriosa per al Govern espanyol però més, molt més el neguiteja el camí cap a la independència que han emprès els catalans i no pas només per motius d'orgull hispà sinó i principalment per raons de supervivència econòmica.
Aquesta és la raó política veritable i oculta que ha concitat amb tanta celeritat el consens entre el PSOE i el PP. D'un sol tret maten l'ocell gran i el petit.
La reforma de la Constitució Espanyola i la llei orgànica que la concretarà són la porta a la reducció del Govern català a una simple administració delegada del Govern espanyol. Un atac directe, descarat i barroer.
I per què els catalans hem de voler, hem d'"exigir" -com ha dit el diputat de CiU al Congrés, Campuzano- un referèndum?. Per què els ciutadans espanyols han de refrendar una reforma que atany els catalans?. Si "exigim " aquest referèndum "exigirem" també un referèndum espanyol per a refrendar la nostra independència?... On és la nostra coherència i la nostra obediència a Catalunya?... 
Per què CiU parla en espanyol?... On és CDC?...





"La guitarra és qui explica les històries"   

 DACHSOMNIA

"El guitarrista Ivan Dach (Solsona, 1977) ha tret al mercat el treball Bruixes, un compacte promocional de curta durada que és un sorprenent esclat de sinceritat en el qual es pot apreciar la gran qualitat tècnica i compositiva del solsoní. El CD és el resultat visible del projecte més personal de Dach: el grup Dachsomnia, una iniciativa que lidera des dels seus inicis, "fa uns quatre anys", explica ell mateix. El grup és format, a més a més, per Eduard Corominas (baix), Andreu Moreno (bateria) i Xavier Guitó (responsable dels teclats en dues de les quatre peces que formen Bruixes). Dach reconeix que "la gran tècnica dels músics que m'acompanyen ha estat determinant" en el resultat final del treball discogràfic."
www.casafontrecords.com


‘La barraca', nou disc de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries

L'especial bressol que l'ha vist nàixer, una tradicional barraca del delta de l'Ebre, li ha donat el nom al nou disc de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, amb la col·laboració del músic de Xàtiva Pep Gimeno El Botifarra. La Barraca s'inspira en la música tradicional valenciana i ebrenca. Aquesta col·laboració entre els artistes de Tortosa i el de Xàtiva és la culminació d'una amistat de fa sis anys que vol plasmar en un treball conjunt els vincles comuns en l'àmbit musical i cultural dels dos territoris. a través de jotes, fandangos i havaneres.
La presentació del nou disc s'ha fet auqest dissabte en dues rodes de premsa simultànies i comunicades per videoconferència des del Centre Betània de la Universitat Rovira i Virgili de Tortosa i el Centre de Cultura de Xàtiva. La presentació del nou disc ha començat amb un emotiu record al component de la banda tortosina Jordi Fusté, que no ha assistit a la presentació degut a la recent mort, fa només quinze dies, del seu fill Vidal. Segons ha explicat Artur Gaya, veu dels Quicos, La Barraca “és un viatge musical entre la Catalunya de l'Ebre i les comarques de la Costera i la Vall d'Albaida del País Valencià”. “Un corredor cultural del Mediterrani”, ha explicat Gaya amb el què es vol donar a conèixer tots els trets comuns, sobretot musicals, que tenen els dos territoris.
El disc el formen deu temes, dels quals, l'únic nou és la cançó L'Havanera de la Barraca. La resta han estat aportats pràcticament a parts iguals pels dos grups i bona part són inèdites. El gruix el formen les set cançons que estan basades en melodies de la música tradicional: les valencianes són interpretades pels Quicos mentre que les ebrenques van a càrrec del Botifarra. Completen el treball dos versions creuades: el Fandango dels Adéus que interpreta el grup ebrenc arranjada pel Botifarra i L'u d'Aielo, interpretada per Quico el Célio, que obre el disc amb un nou títol, De la flor de la farina.




edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir



QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...

 tv3.cat



38 DIES DE PROMESA



65 milions de nord-americans, en alerta davant l'avenç de l'huracà "Irene" per la costa est dels EUA 28/08/2011 - www.tv3.cat
L'huracà "Irene" colpeja aquest diumenge Nova York, on tot està a punt perquè arribi. Aquest és el primer gran huracà que travessa Manhattan des del 1938. Tot i que s'ha debilitat al seu pas per Carolina del Nord, ho farà amb una força de nivell 1, en una escala de 5.




Es mor Heribert Barrera
L'ex-president del Parlament i dirigent històric d'ERC ha mort als 94 anys -  www.vilaweb.cat

Heribert Barrera i Costa, ex-president del Parlament i dirigent històric d'ERC va morir ahir a la tarda, a l'hospital de Barcelona, als 94 anys d'edat. Barrera va néixer a Barcelona el 6 de juliol de 1917 i va lluitar fins l'últim moment pel país. membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1980 fins el 1984, va parlar fins i tot a la manifestació que, fa poc més d'un mes, rememorava el 10-J, on ja havia sigut un dels protagonistes. Durant la guerra del 36-39 va ser soldat d'artilleria als fronts d'Aragó i del Segre i, finalment, va acabar exiliant-se a França fins al 1952 i va refundar ERC. Els darrers anys, va advocar per la unió dels partits sobiranistes.


El seu pare, Martí Barrera, va ser diputat d'ERC al Parlament i Conseller de la Generalitat de Catalunya i, segurament per això, va començar l'activitat política ben aviat. L'any 1934, es va afiliar a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i al bloc escolar nacionalista. Un any després, va ingressar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1952, exiliat a França, va la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya i n'esdevingué el màxim dirigent a l'interior i secretari general (1976-1987). Membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980), fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980-1988) i, en la primera legislatura fou president de la cambra (1980-1984). Fou també parlamentari europeu (1991-94) i, del 1991-95, president d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya.

La carrera de químic és l'altra vessant important de Barrera. Es va llicenciar en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i va obtenir les llicenciatures de física i matemàtiques a la Universitat de Montpeller (Llenguadoc). Després, es va titular com a enginyer químic de l'Institut Químic de Montpeller (Universitat de Montpeller) i com a Doctor d'estat en ciències físiques per la Sorbona (París). Durant els anys a l'exili, va ser professor ajudant i es va encarregar de la Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller. Més tard, va ser becari post-doctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA). Al seu retorn a Catalunya, va ser professor de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona fins que no es va jubilar el 1984.

L'any 2001, Barrera va fer unes declaracions controvertides en el llibre 'Què pensa Herriber Barrera' en què sostenia que la massiva afluència d'immigrants feia perillar la supervivència de Catalunya. La direcció d'ERC i l'ex-president Jordi Pujol, que havia de presentar el llibre, es van afanyar a desmarcant-se'n.

Durant la seva vida, va ocupar càrrecs a moltes de les principals institucions del país. Va ser president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Era membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans i, durant un temps, en presidia la Secció de Ciències. També era membre de la Societé Française de Chimie i de l'American Chemical Society. Així, també era membre del consell consultiu d'Òmnium Cultural. Va presidir el Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, l'Ateneu Barcelonès, entre 1989 i 1997, i l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya, entre 1997 i 2003.
'Heribert Barrera, l'últim republicà' és la biografia que va publicar Genís Sinca a l'editorial Columna.







Revista EL TEMPS

16 d'abril de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
18 de juny de 2011

vilaweb.cat     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada