QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
29 DIES DE PROMESA
Entrevista a Miquel Strubell,
director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC
'La baixa natalitat pot posar en perill el futur del català'
En aquesta entrevista a Crònica.cat, Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, posa de manifest els perills que amenacen la llengua catalana, com la baixa natalitat dels catalans, els recursos al TC contra les lleis que promouen el català o la politització de la llengua.
Quina és l’estat de salut de la llengua catalana? No hi ha una posició gaire equànime entre els propis experts.
El més curiós del cas és que depèn de a qui ho demanis. Si ho preguntes a un catalanoparlant d’origen, diria que la llengua va en retrocés i que abans podia fer servir la llengua catalana en situacions en què ara no pot. En canvi, si ho demanes a un castellanoparlant d’origen, encara que sigui nascut aquí, tindrà la impressió inversa; és a dir, que en els darrers anys l’ús del català ha avançat moltíssim.
I vist des de la distància?
Des de la distància veiem que a Catalunya en els darrers 10 anys hi ha hagut l’arribada de més d’un milió de persones de fora. I, òbviament, aquestes persones no són invisibles en la societat i, per tant, hi haurà més presència d’altres llengües diferents al català. També veiem, però, que hi ha una quantitat enorme de persones, que no sent catalanoparlants d’origen, l’han anat aprenent. El que no pot ser és que exigim a totes les persones nouvingudes que parlin català a tot arreu, fins i tot amb la seva família. De la mateixa manera que ens sembla bé que els descendents dels catalans de Mèxic continuïn parlant català, també ens ha de semblar bé que algú que ve de fora no perdi la llengua dels seus orígens amb la família. Però això no vol dir que no hagi d’aprendre la llengua del lloc on viu. Això sí.
Llavors, estaria d’acord amb la Llei d’Acollida que preveu l’ensenyament de català als nouvinguts. Llei que, precisament, està a l’espera d’una sentència del Tribunal Constitucional..
Estic absolutament d’acord amb què el poble català, a través del seu parlament pugui establir una condició com aquesta. Igual que a Madrid tenen tot el dret a establir que la seva llengua territorial sigui ensenyada als nouvinguts. Per tant, crec que és una falsa polèmica i crec que s’ha de respectar la voluntat del poble català
I més enllà de la immigració, ha crescut o ha disminuït l’ús social del català per part de les persones nascudes a Catalunya?
Si mirem els estudis, tots tendeixen a demostrar que hi ha molta gent que parlava castellà amb els pares i que ara parla català amb els seus fills. O també trobem gent que abans només parlava en castellà i que ara parlen català i castellà. I això és un procés positiu que ens permetria una visió optimista, si no fos per la baixíssima natalitat que hi ha en aquest país.
Podria explicar una mica més aquest últim punt?
Des dels anys ’30 que els experts parlen de la decadència del poble català. A dia d’avui, no ens estem reproduint a un ritme històricament normal per assegurar la nostra existència.En altres paraules, la baixa natalitat pot posar en perill el futur de la llengua catalana.
I si a aquesta baixa natalitat li sumem que, segons les enquestes, els joves cada vegada parlen menys català; podem dir que les perspectives de futur no són gaire optimistes?
Si mirem enquestes de diferents anys, sempre trobem que els més joves – dels 15 als 25- baixen de cop en l’ús declarat del català. Però si mires aquest grup al cap de 10 anys en una altra enquesta, te n’adones que ha crescut el nombre de catalanoparlants. És com si hi hagués una baixada temporal de l’ús del català entre els adolescents, perquè al mateix temps, si en aquesta enquesta mires què passa amb els joves, torna a baixar el nombre de catalanoparlants declarats.
En aquest sentit, quina és la importància de la immersió lingüística en l’educació dels joves catalans?
L’escola catalana està fent molt bona feina. I potser els joves d’avui no se n’adonaran fins d’aquí uns anys.
Si abans parlàvem que la Llei d’Acollida està pendent d’una sentència del TC, el mateix passa amb el model d’immersió lingüística. Quines poden ser les conseqüències d’una sentència restrictiva?
Els jutges s’estan posant en un terreny que pertany als pedagogs. Són els pedagogs els que saben quin model d’escola pot garantir que tots els joves al final de la seva escolarització tinguin uns determinats coneixements. I els estudis indiquen molt clarament que un nen de família de llengua castellana que no vagi a una escola on la majoria de l’escolariztació sigui en català, acabarà l’ensenyament sense dominar el català. El castellà no perilla en cap dels models. La presencia ambiental del català és tal que si l’escola no fa la seva feina, ens podem trobar en què dividim la societat entre els que saben català i castellà i els que només saben castellà. Per tant, estic totalment en contra que els tribunals es fiquin a l’interior de les escoles per dir com han d’ensenyar els mestres.
En el context social actual, sense el model d’ensenyament d’immersió lingüística, el català estaria en perill a llarg termini?
Si l’escola fos en castellà, només amb assignatures de català, tindríem el problema que té l’ensenyament al País Valencià, que és que no està produint nens bilingües. No hem d’anar a teoritzar quan resulta que tenim el cas valencià ben a prop.
Els governs valencià i balear aposten per implantar un model plurilingüe que combini l’ensentament em català, castellà i anglès. Com ho valora?
El que ens trobem a València és que volen aplicar uns percentatges que es distribuirien de la següent manera: fins un 33% d’ensenyament en anglès, que pot ser un 2% o un 32% ; i un mínim de 33% en català i un mínim de 33% en castellà. Això aplicat matemàticament a totes les escoles de València voldria dir de fer més classes en català que en l’actualitat. Perquè les escoles que funcionen en català són poques. Molts mestres valencians creuen que això realment no s’aplicaria o que avançaria l’anglès més a costa del català que del castellà. I no estan gens segurs que això pugui donar bons fruits.
Però està d’acord amb els estudis que certifiquen que una persona bilingüe té més capacitats cognitives que una monolingüe?
Hi ha molts estudis que demostren avantatges per, per exemple, aprendre una tercera llengua. Per un nen que de petit ja ha après dues llengües, li és més fàcil aprendre’n una tercera, que no pas per a un nen monolingüe. Això és evident. I també hi ha estudis que diuen que un nen bilingüe té més flexibilitat cognitiva, resol problemes més fàcilment, pot trobar solucions noves a problemes vells, sap discriminar més bé una cosa d’una altra, etc.
Què creu que té més incidència en la llengua: la seva politització o la immigració que ha arribat a casa nostra?
Qui té el poder o el domini, tendeix a fer creure a la gent que té raó i aconsegueix que la gent pensi que qui no parla aquella llengua és una mica especial o té una actitud ofensiva. I ells són els primers que han polititzat les llengües, i abans del franquisme! Des del segle XVIII i XIX que hi ha multitud de normes que van arraconar al català. I, per tant, la politització ve de molt lluny. El que passa és que no veuen que les 500 normes que actualment imposin el castellà sigui politització de la llengua. I en canvi, quan la Generalitat fa un pas petit per fomentar l’ús del català, com seria el cas de l’etiquetatge, llavors et salten al coll!
Un exemple seria les restriccions per fer oficial el català a Europa.
Encara som dels poquets a Europa que, tot i ser milions, es pot multar empreses catalanes per vendre un producte etiquetat en català. I s’hauria de modificar la normativa vigent per tal de legalitzar marques que van des de Codorniu fins a una empresa d’embotits de Vic.
I què creu que frena la legalització del català a la UE?
Segurament han pensat que totes les llengües de la Unió ja estan reglamentades, però en el fons és una demostració més que si volem que el català sigui oficial, Catalunya o algun dels Països Catalans ha de ser independent i ser un membre més de la Unió Europea. I, per tant, no diré que estan fomentant l’independentisme, però és evident que serà molt més fàcil una Catalunya independent que no fer que el català sigui oficial a Europa continuant formant part d’Espanya.
Però també seria llengua oficial a Europa si Andorra passés a formar part de la UE?
Fa molts anys que ho dic, això! I Andorra ha crescut enormement en població, però em sembla que des de sempre la Unió Europea ha estat molt reticent a la idea que Andorra entrés a la UE. Liechtenstein no hi ha entrat, San Marino no hi ha entrat, Mònaco no hi ha entrat, i aquests micro estats tenen alguna mena de reconeixement, però no són membres de ple dret.
I seria possible que Espanya fes el català oficial a tot el conjunt de l’Estat?
Hi ha qui diu que si el català fos oficial a tot l’Estat, reformar la constitució, automàticament també ho seria a nivell europeu. Però abans de tot això, s’hauria de reformar la constitució. Reformar un article bàsic i fonamental de la constitució és d’una complicació enorme. No em vull ni imaginar la polèmica que sorgiria si s’hagués de reformar la constitució per fer del català llengua oficial a tot l’Estat. És molt més fàcil i pragmàtic aconseguir que els catalans decidim ser independents que no reformar la constitució, que en aquest cas tindria una oposició clara a la resta de l’Estat.
Creu que la independència és possible?
Sí, és molt més senzill que canviar la Constitució. Només depèn de nosaltres. I hi ha forces molt potents que faran el possible per presentar-nos com una minoria de sonats, de gent cremada i anti-Espanya. Però jo diria que l’experiència de les diferents plataformes i entitats i, sobretot, les consultes sobiranistes desmunten totalment aquest intent de fer-nos passar com una cosa negativa. Ara mateix som més conscients de la força que tenim.
I ja per acabar, dos apunts sobre mitjans de comunicació. Un més negatiu, com és el tema de TV3 al País Valencià i, l’altre, més positiu, com és el naixement de La Vanguardia en català. Com ho valora?
Pel que fa a TV3 al País Valencià, no sé si és un tema estrictament polític o si hi ha un element tècnic, tal i com afirma la Generalitat Valenciana. El que està clar és que no hi ha cap voluntat per solucionar aquest problema, fins i tot si fos tècnic, i que Acció Cultural al País Valencià s’ha hagut d’enfrontar a un gegant que s’entesta en dir coses com que el català és una cosa i el valencià n’és una altra. Al final acabes veient que també és un tema polític.
I sobre La Vanguardia en català?
Doncs, si ja va trigar molts anys El Periodico a fer el pas d’oferir la seva edició en català i en castellà, com també ho va fer el diari Sege; a mi m’ha estranyat que els de La Vanguardia triguessin tant a treure la seva edició en català. El que tinc clar és que per fer una versió en català, no són més catalanistes. Això és una iniciativa més comercial que política. Però el cert és que hi havia un enorme forat no cobert i una demanda de premsa de qualitat en català. I ara em sembla que la premsa en català és majoritària a Catalunya.
Moltes gràcies i fins aviat.
VOLEM TV3
edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir
PRIMERES PARAULES DEL PAPA
EN ARRIBAR A MADRID...
28 DIES DE PROMESA
LA PREMSA INTERNACIONAL
S'ESPANTA: "Oi, oi, oi, oiiii!"
VOLEM TV3 !
L'art de riure l'últim
Onzè títol de l'entrenador de Santpedor, que ja és el més guanyador de la història del club. El Barça torna a vèncer un Real Madrid desesperat, violent i que va provocar una picabaralla en els últims minuts, i enceta la temporada amb un somriure. 
El Real Madrid es torna a quedar sense cames per igualar el Barça
L'alegria de l'afició després d'un duel duríssim i el vol boig de Leo Messi després de marcar el tercer gol, el de la victòria, bé valien acostar-se al Camp Nou a l'agost. El títol obre el curs amb un somriure i col·loca Pep Guardiola, amb onze títols, com l'entrenador més guanyador de la història del Barça.
La final va ser vibrant, però es va veure deslluïda per la violència del final. Hi havia molt de desesperació en homes generalment correctes, com ara Casillas i Xabi Alonso. El Madrid va donar una imatge molt antiesportiva.
És lícit trobar en l'alineació de Guardiola el missatge de valentia. Fer saltar al camp el mateix onze que es va coronar en la final de Wembley convidava a totes les formes de la il·lusió. La coincidència té a veure en part amb la baixa de Puyol, encara lesionat. Sigui com fos, conscientment o inconscientment, Guardiola va activar l'afició amb aquest detall que posava fi a la vigília del duel decisiu de l'estiu. I res no va canviar respecte del que s'havia vist al Bernabéu. El Madrid va sentir l'impuls d'aquell final en què va aconseguir l'empat i, potser, va fer mèrits per a la victòria. Haurem de convenir que es tractava d'una bona notícia per al futbol. El Madrid, allunyat d'aquella versió en què Pepe actuava de mig centre, va tornar a sortir ben amunt. El Camp Nou va veure un rival famèlic. De seguida va pressionar el Madrid amb disciplina i ràbia. Però el Barça el va desactivar a poc a poc. Fa la sensació que no hi ha estat de forma capaç d'aguantar el ritme que Mourinho necessita per vèncer el Barça.
Abans de complir-se el quart d'hora, l'amfitrió havia entès el que calia per fer mal al visitant. Iniesta i Messi el van portar a la pràctica amb un gol que va fer nítida la diferència entre tots dos. L'empat de Cristiano Ronaldo, després de tocar a penes una centrada defectuosa de Benzema, va fer revifar el Madrid. Cristiano va encarnar el nou impuls. Va exigir a Valdés violentament, amb un xut que el porter va desviar a penes i es va estavellar al travesser. El porter va salvar el segon del Madrid també contra Özil, en la jugada següent. El partit havia travessat aquell moment en què Víctor ha de donar la talla. I no va fallar.
Messi va prendre la paraula a falta de deu minuts. Tot el futbol va ser cosa seva fins que els equips van enfilar cap als vestidors. Va provar Casillas després d'una cursa llarga amb Pepe i, cap al final, va marcar un gol magnífic, rebent de Piqué a dins l'àrea i picant la pilota suaument. Desesperat, el Madrid es va abonar al joc brut. Va buscar lleugeresa i sortida per fora amb Marcelo, substitut de Khedira. Però bàsicament es va dedicar a embrutar el partit i esperar la seva opció a partir de cops d'individualitat. El partit es va escalfar. Fronts oberts per tot
el camp van deslluir un
doble duel d'altíssim nivell. Una llàstima la brutalitat rival i l'actitud reprovable d'insultar Marcelo amb crits de mico.
el camp van deslluir un
doble duel d'altíssim nivell. Una llàstima la brutalitat rival i l'actitud reprovable d'insultar Marcelo amb crits de mico.
Símbol del futbol del Madrid, el gol de Benzema va ser fruit de mil confusions a dins de l'àrea. No només era injust, sinó que no s'ajustava a cap dels guions finals previstos, perquè el Madrid no havia arribat amb claredat a Valdés més enllà d'un parell de córners. L'empat a dos mostrava el camí de l'angoixa dels penals, però Messi tenia un compte pendent. Passa sempre quan a l'argentí li busquen les pessigolles. S'havia encarat amb Marcelo i Guardiola va haver de dir-li que se n'oblidés. En tot cas, ho va recordar a la seva manera. Va trenar una jugada amb Adriano i va sentenciar la final amb una definició formidable. Posada la cirera del futbol, la resta van ser baralles, fricció i la violència pròpia d'un grup desesperat, el Madrid, derrotat ahir. Un altre cop.
 |
Revista EL TEMPS |
16 d'abril de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
18 de juny de 2011
vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada