PRIMERES PARAULES DEL PAPA
EN ARRIBAR A MADRID...
28 DIES DE PROMESA
LA PREMSA INTERNACIONAL
S'ESPANTA: "Oi, oi, oi, oiiii!"
VOLEM TV3 !
L'art de riure l'últim
Onzè títol de l'entrenador de Santpedor, que ja és el més guanyador de la història del club. El Barça torna a vèncer un Real Madrid desesperat, violent i que va provocar una picabaralla en els últims minuts, i enceta la temporada amb un somriure.
El Real Madrid es torna a quedar sense cames per igualar el Barça
L'alegria de l'afició després d'un duel duríssim i el vol boig de Leo Messi després de marcar el tercer gol, el de la victòria, bé valien acostar-se al Camp Nou a l'agost. El títol obre el curs amb un somriure i col·loca Pep Guardiola, amb onze títols, com l'entrenador més guanyador de la història del Barça.
La final va ser vibrant, però es va veure deslluïda per la violència del final. Hi havia molt de desesperació en homes generalment correctes, com ara Casillas i Xabi Alonso. El Madrid va donar una imatge molt antiesportiva.
És lícit trobar en l'alineació de Guardiola el missatge de valentia. Fer saltar al camp el mateix onze que es va coronar en la final de Wembley convidava a totes les formes de la il·lusió. La coincidència té a veure en part amb la baixa de Puyol, encara lesionat. Sigui com fos, conscientment o inconscientment, Guardiola va activar l'afició amb aquest detall que posava fi a la vigília del duel decisiu de l'estiu. I res no va canviar respecte del que s'havia vist al Bernabéu. El Madrid va sentir l'impuls d'aquell final en què va aconseguir l'empat i, potser, va fer mèrits per a la victòria. Haurem de convenir que es tractava d'una bona notícia per al futbol. El Madrid, allunyat d'aquella versió en què Pepe actuava de mig centre, va tornar a sortir ben amunt. El Camp Nou va veure un rival famèlic. De seguida va pressionar el Madrid amb disciplina i ràbia. Però el Barça el va desactivar a poc a poc. Fa la sensació que no hi ha estat de forma capaç d'aguantar el ritme que Mourinho necessita per vèncer el Barça.
Abans de complir-se el quart d'hora, l'amfitrió havia entès el que calia per fer mal al visitant. Iniesta i Messi el van portar a la pràctica amb un gol que va fer nítida la diferència entre tots dos. L'empat de Cristiano Ronaldo, després de tocar a penes una centrada defectuosa de Benzema, va fer revifar el Madrid. Cristiano va encarnar el nou impuls. Va exigir a Valdés violentament, amb un xut que el porter va desviar a penes i es va estavellar al travesser. El porter va salvar el segon del Madrid també contra Özil, en la jugada següent. El partit havia travessat aquell moment en què Víctor ha de donar la talla. I no va fallar.
Messi va prendre la paraula a falta de deu minuts. Tot el futbol va ser cosa seva fins que els equips van enfilar cap als vestidors. Va provar Casillas després d'una cursa llarga amb Pepe i, cap al final, va marcar un gol magnífic, rebent de Piqué a dins l'àrea i picant la pilota suaument. Desesperat, el Madrid es va abonar al joc brut. Va buscar lleugeresa i sortida per fora amb Marcelo, substitut de Khedira. Però bàsicament es va dedicar a embrutar el partit i esperar la seva opció a partir de cops d'individualitat. El partit es va escalfar. Fronts oberts per tot
el camp van deslluir un
doble duel d'altíssim nivell. Una llàstima la brutalitat rival i l'actitud reprovable d'insultar Marcelo amb crits de mico.
el camp van deslluir un
doble duel d'altíssim nivell. Una llàstima la brutalitat rival i l'actitud reprovable d'insultar Marcelo amb crits de mico.
Símbol del futbol del Madrid, el gol de Benzema va ser fruit de mil confusions a dins de l'àrea. No només era injust, sinó que no s'ajustava a cap dels guions finals previstos, perquè el Madrid no havia arribat amb claredat a Valdés més enllà d'un parell de córners. L'empat a dos mostrava el camí de l'angoixa dels penals, però Messi tenia un compte pendent. Passa sempre quan a l'argentí li busquen les pessigolles. S'havia encarat amb Marcelo i Guardiola va haver de dir-li que se n'oblidés. En tot cas, ho va recordar a la seva manera. Va trenar una jugada amb Adriano i va sentenciar la final amb una definició formidable. Posada la cirera del futbol, la resta van ser baralles, fricció i la violència pròpia d'un grup desesperat, el Madrid, derrotat ahir. Un altre cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada