QUÈ ENS HAN PRHIBIT AVUI...

tv3.cat

14 DIES DE PROMESA

El deute de RTVV fa perillar la meitat de la plantilla. 'L'eufòria creditícia ha fet créixer el deute des del 2000 sense parar', diu Rafa Xambó
www.vilaweb.cat

El deute de Ràdio Televisió Valenciana, de 1.241 milions d'euros, fa perillar un miler de llocs de feina. Més de la meitat de la plantilla. El deute s'ha anat acumulant durant aquesta última dècada, i la crisi ho ha engegat tot enlaire, diu a VilaWeb Rafa Xambó, representant de Compromís al consell administratiu de l'entitat. Xambó, que ahir va demanar la destitució del director general, José López Jaraba, opina que aquesta greu situació econòmica ve de la mala gestió feta des de final dels anys noranta, quan Eduardo Zaplana va entrar a la presidència de la Generalitat. Des d'aleshores la plantilla ha passat d'un miler de treballadors a 1.800.'Des del 1996 han duplicat la plantilla: no es fiaven dels treballadors que ja hi havia perquè els consideraven filosocialistes. Com que no els podien fer fora, perquè havien guanyat la plaça per oposició, van anar contractant-ne de nous. I molts dels més antics van ser relegats. I ara que amb la crisi tot ha saltat, volen fer-la pagar als treballadors, i pensen acomiadar la meitat de la plantilla. A sobre, miraran d'acomiadar els que costen més diners: els més antics, que són, per ells, els més incòmodes', comenta Xambó.La mala gestió, continua dient, va començar l'any 2000, quan la Generalitat va decidir que no augmentaria les aportacions a RTVV, encara que va autoritzar-la a endeutar-se. 'En aquell moment comença una eufòria creditícia que ha fet créixer el deute sense parar.

Cada any hi ha hagut uns 200 milions d'euros de deute, i la situació s'ha anat descontrolant.' A més, és una 'manera de maquillar els comptes de la Generalitat: oficialment, els crèdits que demana RTVV no consten com a deute de la Generalitat'.Com a exemples d'aquesta mala gestió, Xambó recorda que l'any 2009 RTVV va comprar els drets del futbol del València C.F. i del Vila-real C.F. per un preu molt superior al de mercat. 'Després els va vendre als clubs respectius per menys diners, i va perdre 11 milions d'euros. Era una manera de finançar els dos equips de manera encoberta'. Per què? 'Per obtenir fidelitat política, clientela, lleialtat…' Xambó també recorda que Pedro García, ex-director general de RTVV, és un dels encausats de la trama Gürtel per uns contractes durant la visita del papa a València.Tot plegat ha dut RTVV a una situació 'salvatge', en lloc de cessar 'els caps que durant tots aquests anys han fet una gestió inacceptable' i de 'deixar de contractar productores externes, que és una altra manera de tornar favors', en opinió de Xambó.Ara perillen un miler de llocs de feina. Ahir el president de la Generalitat va dir que estudiaven un expedient de regulació d'ocupació, però el conseller d'Hisenda, José Manuel Vela, va aclarir que encara no hi havia res decidit.

La Generalitat valenciana adjudica vacants de valencià a professors sense capacitació lingüística www.racocatala.cat

STEPV denuncia que la Conselleria d'Educació ha eliminat el requisit lingüístic per als docents de les línies de valencià a l'assignació de places · Docents sense capacitació han passat al davant dels que sí la tenen.

La Conselleria d'Educació de la Generalitat valenciana ha adjudicat vacants interines catalogades en valencià a professorat interí que no té la catalogació, segons ha denunciat el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV). El sindicat ja va advertir l'administració de l'errada abans de la publicació dels llistats definitius, però la Conselleria els ha publicat sense canvis. De les més de 4.000 places ofertades, Educació ha eliminat el requisit del coneixement del valencià de les 258 vacants que estan catalogades en valencià (7%) i que per tant pertanyen a línies educatives que s'imparteixen en valencià. Si bé al llistat de la convocatòria inicial de la Conselleria hi apareixia el requisit, als llistats d'assignació de vacants la totalitat de les places apareixen llistades sense el mateix requisit. Això ha fet que alguns aspirants que sí tenen la capacitació lingüística de català s'hagin quedat sense plaça en aquelles vacants que exigeixen el coneixement de la llengua com a requisit, mentre que d'altres docents que no tenen aquesta capacitació sí l'han assolida.STEPV ha recordat que aquest fet implica que un alumne d'una línia en valencià perdi el seu dret a rebre classes en la llengua pròpia si el professor que se li ha assignat no té la capacitació lingüística. El sindicat s'ha queixat perquè la Conselleria, a més a més, ha dut el tema en el més absolut dels silencis i només ha trascendit per les queixes dels docents que s'han quedat injustament sense plaça.El sindicat ha posat en marxa una campanya perquè les persones afectades per aquests errors puguen reclamar per a que se'ls adjudiqui correctament la plaça. STEPV recorda que fins el 29 d'agost hi ha temps per presentar recursos de reposició i que per presentar-los només cal detectar alguna plaça catalogada "en valencià" del llistat de vacants adjudicada a docents interins sense capacitació lingüística.D'altra banda fonts de la Conselleria han assegurat que han detectat l'error però que es tracta d'un tema purament "visual" perquè "l'ordinador ha tingut en compte el requisit lingüístic". Educació assegura que no ha rebut queixes, però diversos docents s'han queixat per haver-se quedat sense plaça de forma injusta. Els sindicats d'ensenyament recorden que davant qualsevol sospita d'error el més indicat és presentar recurs; esperen, però, que no sigui una errada "sistemàtica" sinó "puntual".Tot plegat però porta a pensar que el govern valencià prepara el terreny per al nou model educatiu que impulsa per al curs vinent, en el que se suprimeixen les línies en valencià i s'imposa una única línia trilingüe. En aquest sentit Educació ja va decidir fa setmanes suprimir el Servei d'Ensenyament en Valencià, l'ens que assessorava fins ara els centres amb línies en la llengua pròpia

LA PREMSA EN GALLEC

JA HA MORT

Sense gallec en la premsa

Un mes després del tancament de ‘Galicia Hoxe', avui surt al carrer per últim cop en paper ‘Xornal de Galicia'

04/08/11 - www.elpuntavui.cat - BARCELONA - LURDES ARTIGAS

Captura de la versió en gallec del web Xornal.com, d'ahir al vespre Foto: EL PUNT AVUI.

Enllaços relacionats

www.xornal.com

La crisi econòmica i la falta d'ajuts de la Xunta han deixat la premsa diària sense mitjans en gallec. Poc més d'un mes després de l'últim número de Galicia Hoxe, l'únic diari que ja quedava editat íntegrament en gallec, avui sortirà al carrer l'última edició en paper de Xornal de Galicia, diari bilingüe amb un xic més de pes del gallec i que ara era l'únic que hi havia amb predomini d'aquesta llengua.

El BNG, el Colexio de Xornalistas de Galicia i la Mesa pola Normalización Lingüística han apel·lat a la “responsabilitat” de la Xunta en defensa de la llengua pròpia i l'han acusat d'estar fent justament el contrari, promovent “polítiques antigallegues”.

Continuïtat a internet

La direcció de Xornal de Galicia –propietat de l'empresari de la construcció Jacinto Rey– va anunciar dimarts la decisió de tancar el rotatiu, que es publicava des del desembre del 2008, a causa de la crisi i de “la falta de suports institucionals” i per centrar els esforços en l'edició digital –Xornal.com–, que aviat complirà 13 anys.

La subdirectora del rotatiu, Maria Val, precisava ahir en declaracions a El Punt Avui que “mai no han tingut cap tipus d'ajuts oficials” i que tot i que les haurien preferit, “tampoc ploren” perquè ho veuen com un “signe d'independència”. En aquest sentit, destaca que sempre han estat “crítics i un xic molestos pels poders públics”.

Val remarca sobretot la “peculiaritat” del diari: “Devem ser l'únic cas en què després de deu anys en web es va fer el salt al paper, i quan ja hi havia la crisi”, i explica que es va fer tots i els riscos perquè era “una aposta perquè no hi havia moltes capçaleres d'esquerres i galleguistes”. Ara, però, segons explica, “s'ha hagut d'escollir i s'ha triat tornar a l'estat original, al web”.

Pel que fa a la plantilla, Val confia a mantenir-la íntegra: “Hi ha el compromís de fer un web potent”.

L'últim a caure

L'edició impresa de Xornal de Galicia ha estat una de les publicacions que treballaven per la normalització lingüística gallega que més han resistit. Fa un any ja va tancar el setmanari A Nosa Terra, també propietat de Jacinto Rey. I a finals de juny es va deixar de publicar Galicia Hoxe, que feia vuit anys que havia pres el relleu d'O Correo Galego. La direcció del rotatiu, pertanyent al grup El Correo Gallego, va deixar clar que el tancament es devia a la crisi econòmica i “sobretot a la radical retallada de les ajudes institucionals” des que el PP va recuperar el govern de la Xunta el 2009. També la reducció d'ajuts va ser el motiu esgrimit per la direcció d'A Peneira, un quinzenari en gallec, per tancar primer l'edició digital, ara fa un any, i després també l'edició en paper.

Paral·lelament a la crisi en la premsa escrita, diversos diaris digitals en gallec també han tancat els darrers mesos, com ara Vieiros i GZ Nazón.

La herencia de Camps: 600.000 parados y 17.895 millones de deuda

Camps y su sucesor, Alberto Fabra.

Francisco Camps va a tener la suerte de tener un sucesor de su partido, de manera que nadie levantará las alfombras como lo ha hecho María Dolores de Cospedal en Castilla-La Mancha para demostrar que la realidad económica es peor de lo que siempre ha descrito el animoso expresidente.

La herencia que deja Camps, después de ocho años de Gobierno, es una comunidad con 599.000 desempleados registrados -último dato de la Encuesta de Población Activa (EPA)-, lo que equivale a una tasa de paro del 24,12%, casi tres puntos por encima de la media nacional, que está en el 21,29%.

Además, el PIB regional ha crecido por debajo del nacional todos los años en que ha gobernado Camps y en los últimos dos años ha decrecido más que la media, según datos del Instituto Nacional de Estadística.

Donde sí se ha situado en cabeza es en deuda en relación al PIB, aunque es una situación que ya heredó de Eduardo Zaplana -y los diez meses de presidencia de José Luis Olivas cuando Zaplana se marchó de ministro-, que los gobiernos de Camps no han logrado corregir hasta los últimos años, en los que el crecimiento de la deuda ha sido inferior a la media nacional.

El principal problema ahora de la Generalitat valenciana no es solo su abultada deuda -17.895 millones a 31 de marzo de 2011, el 17,4% del PIB-, sino la falta de liquidez que está obligando al Gobierno valenciano a financiarse con los proveedores, a los que está retrasando los pagos cada vez más. Sumadas todas las deudas, las obligaciones de pago de la Generalitat superan los 32.000 millones.

Todo derivado de un sistema de financiación autonómica que sitúa a la Comunidad Valenciana a la cola de la financiación per cápita, según se ha quejado reiteradamente el Ejecutivo presidido por Camps, y cuyos ingresos se han hundido en los dos últimos años con la crisis inmobiliaria.

En las dos legislaturas de Camps, el sector industrial ha quedado muy dañado y el agrícola apenas representa ya un 4% del PIB, siendo el turístico el único que mantiene el tipo.

Aval del Tesoro para emitir

El consejero de Hacienda y Administraciones Públicas, José Manuel Vela, se presentará la próxima semana en el Consejo de Política Fiscal y Financiera con dos reivindicaciones a la ministra Salgado. La primera, "que cumpla su promesa", según Vela, de adelantar el dinero del Fondo de Competitividad, ya que la Generalitat incluyó en su presupuesto de 2011 un ingreso de 633 millones de euros por este concepto sin el que no podrá cumplir el compromiso de déficit.

El segundo, compartido por otras autonomías gobernadas por el PP, que el Tesoro avale las emisiones de deuda autonómica, ya que las autonomías tienen los mercados cerrados.

www.eleconomista.es

edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir

QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...

tv3.cat

13 DIES DE PROMESA

FABRA negociarà segurament el tema TV3, però abans prepara el terreny i deixa contentes les televisions de la dreta espanyola. Els allarga la vida i els perdona l'incompliment legal per mínims de contingut valencià:

El Consell valida las 49 TDT hasta 2026 pese a que muchas incumplen la ley

SERGI PITARCH VALENCIA - www.levante-emv.com

El Diario Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) publicó ayer la transformación en licencia de las 47 concesiones de Televisión Digital Terrestre locales y 2 autonómicas y las 81emisoras de radio según marca la Ley 7/2010, de 31 de marzo, General de la Comunicación Audiovisual. El acuerdo del Consell no es más que un trámite administrativo para ajustarse a la norma estatal pero la realidad es que aumentará el tiempo de las licencias y permitirá a las concesionarias arrendar el espacio radioeléctrico pese a que muchas incumplen la ley del audiovisual valenciano.Esta transformación permitirá a las 49 TDT completar una licencia de 20 años y no de 10 como marcaba la antigua normativa.

Es decir, con esta validación por parte de la Generalitat, los 49 canales pasarán a tener 15 años más, a los que habría que sumar los cinco ya transcurridos desde 2005. El Consell ha validado estas licencias pese a que muchas incumplen la ley, ya que no se ajustan al mínimo de programación local y al 30 % de contenido en valenciano, entre otros requisitos por los que se les otorgó la primera concesión. No es el caso de Levante TV, de Editorial Prensa Valenciana, grupo editor de Levante-EMV, que cumple escrupulosamente el porcentaje de información local y en lengua autóctona.Al aplicar la Ley 7/2010, de 31 de marzo, General de la Comunicación Audiovisual los propietarios de las nuevas licencias, antes eran concesiones, podrían también arrendar o ceder el espacio radioeléctrico que tienen, eso sí, siempre con la autorización del Consell. De esta manera, las empresas concesionarias podrían hacer negocio con los canales que tienen en propiedad hasta el 2026, siempre que no se les retirara el permiso por incumplir la ley.

De esta manera, las dos únicas licencias autonómicas existentes seguirán perteneciendo a Televisión Popular del Mediterráneo (grupo al que pertenece la COPE) y a Las Provincias TV, de la empresa editora del periódico Las Provincias. También seguirán 15 años más las emisoras estatales Intereconomía TV (del exdiputado del PP Julio Ariza), Libertad Digital, impulsada por el periodista Federico Jiménez Losantos, y El Mundo TV a través de Unedisa. Entre las tres empresas disponen de 12 licencias de TDT local repartidas por el territorio.