7 de juny 2011

111 dies sense TV3 al País Valencià

Què no hem pogut veure avui...
tv3.cat


ELS FILÒLEGS ANALITZEN LA SITUACIÓ
Testament
Lluís Meseguer - www.levante-emv.com

Als qui hem llegit els versos, i coneixem la trajectòria del conseller cessant -o siga, a escasses setmanes de traspassar el seu treball polític dels darrers anys al conseller següent- d'Educació -o siga, la màxima expressió de la vida qualsevol societat- Alejandro Font de Mora -un Font de Mora!, amb la tradició cultural familiar que implica-, ens pot doldre que siga a ell, per simplificar, a qui assenyalen -¿a qui, si no?, diran moltes veus en els temps pròxims- les amplíssimes discrepàncies arran del seu testament polític. Si no altre, això pareix la seua intenció d'acarar el problema central de l'educació de les pròximes dècades, el multilingüisme, substituint el sistema de "línies" d'ensenyament en valencià per una proposta percentual de convivència entre valencià, castellà i anglés -convivència només complida fins ara, precisament per les "línies" de l'ensenyament públic que se suprimirien, i incomplida per la resta de centres, i escandalosament per molts centres privats i concertats, a pesar de ser subvencionats per la societat valenciana, víctima de tal incompliment.
Seria tristíssim que la necessitat de dotar a tot el sistema educatiu valencià d'un multilingüisme actiu, i no solament a les actuals "línies" en valencià -per cert: multilingüisme, a països europeus com el nostre, vol dir quatre llengües, no tres- com a alternativa a l'actual, siga exercida oblidant que en el llenguatge humà no existeix propietat privada (ni familiar), i que res no pot fer-se'n sense consensos socials, i que els objectius del sistema educatiu s'orienten en una societat plena d'injustícies i desigualtats (lingüístiques), i que els coneixements lingüístics (sense els quals, cap altre coneixement no és possible) no s'orienten amb invents quantitatius. 
Encara que, posats a discutir durant els pròxims anys, algunes preguntes valencianes resulten inevitables. Per exemple, aquesta: a canvi d'abolir la metodologia d'una línia de treball fecunda durant tres dècades per al multilingüisme valencià i per a la llengua més perjudicada, el valencià, ¿s'assegura, per exemple, que el quaranta per cent de tot el sistema educatiu valencià, sense excepcions, serà en valencià? Si així fóra, sincerament, ja fóra hora que parlàrem de la llengua de tots els valencians.


clica-hi


Glotofàgia i empobriment cultural

Quan dues llengües entren en contacte íntim hi ha el risc, científicament constatat, que una de les dues acabe mossegada. Aquest és el destí que s'albira a la nostra llengua tal i com es planifica en els nous plans d'ensenyament dissenyats per la Conselleria d'Educació. Amb un pretés trilingüisme --que no trilerisme, que faria més al cas-- el senyor Font de Mora pretén que els mestres ensenyen les criatures emprant tres llengües vehiculars.

Com que coneixem una mica de què va l'assumpte i sabem --n'estem escamats-- de l'incompliment de requisits lingüístics i tendències a neutralitzar les línies en valencià per part de l'administració i un sector dels administrats, estem segurs que la impossible aplicació del model dissenyat a hores d'ara té un seguit d'implicacions socials futures. A saber:

1- Que els col·legis privats i concertats no acomplesquen el model dissenyat, amb la qual cosa es facilitarà un model bilingüe espanyol/anglés en què aquesta segona llengua tindrà un procés d'ensenyament de qualitat no reglada. De la primera, caldria fer una revisió del personal.

2- Que alguns mestres de la pública, poc coneixedors de la llengua de l'Imperi Britànic i poc donats a la utilització de la llengua de March, opten per decantar-se per la de l'Imperi de Felip II quan parlen als seus deixebles (més encara en situacions informals).

3- Que, en no ser requisit fins el moment el coneixement de l'anglés, milers de mestres opten per assumir la seua condició de funcionaris i immegir-se en la inèrcia en la qual els ha col·locat l'administració valenciana: els dóna igual l'anglés que el xinés, perquè no es pensen reciclar.

4- Que el procés de substitució en els usos socials del valencià, de la manera que es dissenya, no podrà ser invertit. La qual cosa implica, de retruc, l'acceleració de la pèrdua de la llengua com a patrimoni viu dels valencians. RIP.

5- Fruit d'això es causarà un dany irreparable a la llengua i a la seua comunitat de parlants, que veuran minoritzada, encara més, l'acceptació del valencià en situacions comunicatives habituals.

6- Comptat i debatut, amb l'aparença d'ideal que es vol mostrar a aquesta mena de legislació "per quedar bé amb l'opinió pública" s'amenaça greument el futur de la llengua, ja situada en el camí cap a l'extinció social.

7- És el Partit POpular, amb els seus dirigents al capdavant, qui ha desenvolupat aquesta estratègia de substitució lingüística, un ganivet en l'espatlla de la identitat valenciana.

8- Així, segons l'ideari dels populars, serem més ESpanya i menys País Valencià.

9- Ja se sap, qui perd els origens, perd la identitat.

10- Sense llengua, sense identitat, som més assumibles sota els designis de la globalitat institucional.

11- L'anglés? No els importa gens ni mica. Qui vulga saber-lo bé haurà de pagar-se una estada a l'estranger. I, això, és conegut, és cosa de la gent amb determinat poder adquisitiu.

12- Escola en valencià: per als pobres, per als immigrants. Estudis i bon coneixement d'anglés: per a les elits, per als fills d'aquells que ja ens governen. I d'una formació privilegiada tenim la conseqüència d'un quadre de dirigents privilegiats que, com els seus pares i avis, ni necessiten ni volen per a res el valencià.

Camps, Fabra, etc., sempre en castellà. Per a quan polítics autènticament "populars" que no ignoren, menystinguen i odien la nostra llengua? I si girem la mirada a l'esquerra: hi ha algú, o prefereix girar la cara a un altre costat?



AL TALL

"ROMANÇ CONTRA CAMPS"
Déu em done inspiració
per a poder explicar 
la vida d’un pecador 
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.

Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat 
al país ha fet la guitza.

Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua 
i penjar-la en la paret 
del museu de la indecència.

Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.

TV3 tan apreciada 
que durant 26 anys 
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat, 
assolant un pont de guaita. 

Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se 
i el doblatge s’ha tallat 
vulnerant els estatuts 
què per això cèntims no hi ha.

Van per milers els infants
que volen entrar a escola 
estudiant en valencià, 
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha. 

Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça 
i al cor guardeu pietat, 
però fugiu de votar-lo 
què ens durà calamitats.

Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro, 
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat

La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria. 

Xoriços i presidiaris 
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit 
esta terra en un calvari.

Ell somriu d’orella a orella, 
i mentre somriu es riu, 
quan se n’ix per la portella 
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.

Vergonya per a València, 
proposar un encausat
a ocupar la presidència 
de la Generalitat 
és un càrrec de consciència.

Entre l’America’s Cup, 
una visita del Papa 
o la ciutat de les Arts 
i amb la cursa d’automòbils, 
la butxaca ens ha escurat.

Escoles en barracons, 
la sanitat va ofegant-se 
per manca de previsió, 
els vells i aquells que no es valen 
oblidats en un racó.

I la Generalitat
deu mes diners que divisa, 
tant que no poden pagar 
les empreses que l’atenen 
van caient en un forat.

Verge dels Desemparats, 
dóna senderi en les urnes 
i als valencians unitat 
amb tots els pobles que tenen 
la llengua en comunitat. 

Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.

Al Tall


Edició d'ahir . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Primer van anar a per TV3...
ara ja van directament 
a per la llengua  



Avui també ens han prohibit...
tv3.cat


TV3 incorpora la senyalització de l'edat recomanada als vídeos per internet

A partir d'aquesta setmana, el portal de Televisió de Catalunya i el seu servei de vídeo per internet tv3alacarta incorporen en els vídeos sota demanda la senyalització orientativa de l'edat recomanada per a cada contingut. www.tv3.cat

indicador de l'edat recomanada
Un indicador, a la part inferior, informa de l'edat recomanada
D'aquesta manera, la difusió en línia dels programes deTV3 va acompanyada a internet de la mateixa etiqueta d'edat que els espectadors estan acostumats a veure en un dels angles de la pantalla del televisor. Aquestasenyalització és obligatòria per a les emissions televisives, però encara no hi ha cap normativa que obligui els mitjans de comunicació a usar-la a la xarxa. TV3 ha decidit, però, implementar-la ja al servei tv3alacarta per donar el millor servei als milers de persones que cada dia consumeixen els continguts de Televisió de Catalunya perinternet. Des de fa temps, la senyalització també és present a les planes de programació del portal www.tv3.cati a l'apartat de properes emissions que tenen totes les webs de programes. 

Aquestes recomanacions d'edat estan definides pelConsell Audiovisual de Catalunya i pel Ministeri de Cultura, i té com a objectiu la protecció de la infància i l'adolescència. Les qualificacions de programes que s'utilitzen actualment són "no recomanat per a menors de 7, 10, 12, 13, 16 i 18 anys", mentre que quan no hi ha cap icona vol dir que és un programa per a "tots els públics". La classificació dels programes segons aquests barems es fa tenint en compte la presència als programes de variables com la violència, el sexe, les drogues i el racisme, entre d'altres.

En els continguts per a majors de 18 anys, la comunicació es reforça als nostres serveis a internet amb l'aparició d'una pantalla que ocupa tota la zona del reproductor i que recorda a l'usuari que el vídeo que està a punt de reproduir no és adequat per als menors d'edat.

Sí a l'ensenyament en valencià


Vicent Moreno, ja estan ací!

EL REPUNT

Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, diu que “hem d'estar a l'aguait; van per nosaltres”, referint-se al projecte plurilingüístic de Font de Mora, que si s'aplica, sense cap mena de dubte, serà mortal per a la llengua. En realitat no és que siga un projecte eixit a darrera hora del cap desficaciat del conseller, perquè és un projecte del govern de Camps, que voldran dur endavant, amb Font de Mora o sense. Per això, crec que Moreno erra en el temps verbal, perquè no és que van per nosaltres, sinó que ja estan ací, i molt ben instal·lats i amb les bateries carregades després de l'èxit electoral. O siga que no és a l'aguait que hem d'estar, sinó armats i desperts.
Sempre havíem dit que els xiquets han d'escolaritzar-se en la seua llengua, que és la de l'entorn, en les primeres fases. Després, que han d'aprendre una segona llengua, que és el castellà i, finalment, que han d'aprendre altres llengües, com l'anglès; per aquest ordre. I sempre hem posat el model suís com exemple. Dir que ara els xiquets aprendran tres llengües alhora i des de la infància, és una fal·làcia, que en realitat condemna el valencià a la desaparició, que, en realitat, és l'objectiu!
Com, lamentablement, la població en general passa de tot, i tant li fa quatre que trenta-quatre; com la majoria es creu el que li diuen per Canal 9 i, fins i tot, els fa gràcia haver votat polítics corruptes, és probable que ens esperen agressions com la de la llengua, tantes com ens voldran infringir. Els del PP se senten tan impunes, com Berlusconi, a qui li segueixen els passos. És cert que a Berlusconi se li va acabant la metxa, com a Camps en el tema Gürtel, però aquesta gent no es desanima...
Així que, incapaços de guanyar-los en les urnes, afonada en la misèria l'oposició socialista i a les envistes d'unes eleccions generals, què podem fer? Ens organitzem en guerrilles, ens n'anem al maquis? Haurem de revisar i recuperar la idea de la résistance francesa contra els nazis? I els maulets, els reinventem? Qualsevol idea pot ser útil, si no volem que la barbàrie d'individus indigents mentals com Font de Mora ens porte a l'hecatombe lingüística.
Gandhi deia que quan comprens que obeir lleis injustes és contrari a la teua dignitat d'home, cap tirania pot dominar-te, per tant Escola Valenciana, les associacions de pares i mares d'alumnes, els sindicats d'ensenyants, els partits polítics, les entitats, etc. han de començar a senyalar pautes als ensenyants, als pares i mares i als estudiants, per a desobeir un projecte tan injust com aquest.
Tenim motius per a estar indignats en tot aquest afer, com els tenim per a estar-ho junt a tota la moguda del 15 de Maig. Ja està bé que ens manipulen, que ens estafen, que decidisquen en coses tan importants com la supervivència de la nostra llengua... Indignem-nos! I sobre tot impedim que actuen amb impunitat: denunciem-los! Jo els denuncie des d'aquesta columna: a més d'uns xoriços, sou uns enemics de la llengua i del poble!
Malgrat que ells tenen la paella pel mànec, jo tinc l'esperança que, d'una manera o altra, els posarem fre. Ho dic especialment per Eduard Giner, que, a Mèxic estant, llig cada diumenge aquesta columna i a qui deixe sempre tan preocupat: els posarem fre, Eduard. Entre tots farem impossible el projecte lingüicida del moniato de conseller. La justícia, d'una manera o altra, els condemnarà pel tema de la corrupció. Els nostres 6 diputats, obtinguts malgrat la barrera del 5%, perquè, dirigits per Morera a les Corts, els deixaran amb les vergonyes a l'aire. Pere Mayor, si l'investeixen de senador, des del Senat. L'any que ve, el diputats que enviarem a Madrid, des del Parlament. I a les ciutats i als pobles els nostres regidors, en el cas de Silla, Josep L. Melero, des dels ajuntaments. Estem tan indignats, que els posarem fre, Eduard!




La línia roja de les línies

L'ESCRIPTORI  03/06/11 XAVIER ALIAGA 

Ha plogut molt els darrers temps. De vegades en forma de pluja feixuga i persistent: manipulació dels mitjans de comunicació públics, balafiament, corrupció, destrossa del territori, clientelisme... En unes altres ocasions, en forma d'autoritària tronada, com quan es va decidir que milers de contribuents valencians no teníem dret a veure una determinada televisió. El repertori és llarg. Passades les eleccions, però, el PP valencià ha decidit travessar la línia roja amb la supressió de les línies en valencià. A les portes de la jubilació com a conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora ha decidit exhumar el bisturí de forense per amputar el dret que li donava una mica de sentit a la lluita ferotge que un grapat de valencians i valencianes han dut a terme des de la Transició per salvar la nostra llengua de les urpes conservadores.

Hom sospitava que el moment propici seria després de les eleccions. Consagrada en les urnes la majoria absoluta de l'imputat Francisco Camps, els populars han aprofitat un moment de crisi econòmica per atemptar contra l'ensenyament en valencià invocant la sagrada llengua franquícia. La pluja sí que sap ploure: tot i que una part de la societat valenciana haja reaccionat amb un calfred indignat a la decisió, la iniciativa té tota la traça de comptar amb les benediccions de la massa. L'anglès va ser el patètic pretext per boicotejar l'assignatura d'Educació per la ciutadania. I ara esdevé l'excusa per fer allò que tantes ganes tenien de fer, desmantellar els esquifits mecanismes de compensació per equilibrar l'extensió i el coneixement social del valencià.

Una persona em comentava que la gent “no sap el que ha votat”. Sí que ho sap. Hi era en el seu programa electoral. En tot cas, els indignats no espereu una gran complicitat social. A l'escàs valor que ací li atorguen a la llengua (el “defecte” que confessava en públic l'alcaldessa de Torrent), s'uneix ara la percepció que l'objecte de la mesura és garantir el coneixement universal de l'anglès. Amb la que està caient, milions de valencians ho veuran com la solució als nostres problemes, a un endarreriment que ens fa menys competitius, i és cert. El que no saben és que són precisament els alumnes escolaritzats en valencià els que més capacitat demostren per incorporar-hi una tercera llengua, donat que l'aprenentatge del castellà en aquesta societat diglòssica és pràcticament automàtic. Ho diuen els experts. Però com a pare, puc donar fe personal i objectiva d'això.

Un experimentat personatge de la nostra esfera política m'apuntava que en el rerefons de la decisió hi ha el malestar ideològic del PP per la tossuda pervivència d'una determinada forma d'entendre el valencianisme que no és la dels conservadors. No han pogut amb la cultura feta en la nostra llengua, ni amb els músics, ni amb els escriptors, ni amb els col·lectius dispersos o en xarxa que habiten el País Valencià. Tampoc no sé si poden suportar que Obrint Pas, un símbol de les línies, siga el grup de música valencià més venedor, més popular i més internacional. Qui sap si van per allà els trets. El monstre s'ha fet gran i no els agrada.

El mateix PP que ha mogut cel i terra per “garantir” el dret d'uns certs pares a escollir l'educació dels seus fills, amb els concerts educatius, atempta ara amb el dret d'uns altres pares a escolaritzar els seus fills en valencià. La implantació serà gradual, però ja amenacen amb avançar la fusió de grups en valencià i el castellà el proper curs. O siga: ja mateix. Potser estem massa cansats, massa decebuts, massa desgastats en unes altres batalles. Però aquesta és la batalla decisiva, la línia roja definitiva, la de la dignitat. I s'ha de plantar cara. Tot i que ens puga semblar una causa perduda.



15000 persones han confirmat a Facebook l'assistència a les concentracions del 9 de juny 
i més d'un miler al Manifest Sí al valencià. Reenvieu la informació als vostres contactes.

mobilitza't !

Prou de mentides sobre el valencià
Diego Gómez, 05/06/2011 - www.vilaweb.cat

L'ex-president d'Escola Valenciana demana d'eixir al carrer per protestar contra els atacs a la llengua
És hora de dir prou i desmuntar totes les mentides i falsedats que es diuen entorn a la nostra llengua i al seu procés de normalització. Crec que molta gent està farta de sentir parlar de la imposició del valencià, de la manca de llibertat al nostre País per parlar una o altra llengua, d’escoltar que el castellà es troba arraconat i que l’ensenyament en valencià i la immersió lingüística són els dimonis del nostre sistema educatiu. I també hi ha gent que està farta de la manca de resposta davant de tots aquests atacs. Estem farts dels despropòsits i pocs trellats del conseller Font de Mora i del nostre president Francisco Camps.

Sense dubtes, avui al País Valencià, encara és més fàcil viure en castellà que en valencià. S’ha imposat un bilingüisme d’una sola direcció: els valencianoparlants són bilingües i solen canviar de llengua i passar-se al castellà quan s’adrecen a un no valencianoparlant; en canvi, els qui tenen el castellà com a primera llengua solen mantenir-se monolingües. Sense dubtes i després de més de 27 anys de la LUEV i de l’escola en valencià, la nostra llengua té poca presència al carrer i en molts àmbits públics, especialment i no únicament en les zones urbanes i més poblades de les nostres comarques. Aquesta reflexió no apareix en el decret traïdor que el conseller forense ens vol fer engolir abans d’eixir del seu despatx de Campanar.

També cal dir, que els diferents governs que hem tingut els valencians i valencianes, han estat molt dolents en quan al desenvolupament i el compliment de la LUEV, ni en fets, ni en recolzament al seu esperit de respecte, promoció i divulgació del valencià com a llengua pròpia. Els nostres dirigents en els darrers anys, sempre han estat referents del castellà, no s’han dignat a participar en una Trobada (ni tan sols en el seu poble) i amb menyspreat constantment el moviment d’Escola Valenciana.

I ara comença la veritable burla i desfeta, ara es destapa la mentida permanent d’aquells que diuen estimar el valencià i ens apunyalen per l’esquena amb l’excusa de l’anglès i del plurilingüisme. Són de nou els lladres que entren per Almansa, que ens tapen la boca i ens prohibeixen llegir el manifest de Si al Valencià en la Trobada del seu poble. Però aquesta batalla l’anem a guanyar per una senzilla raó. La raó de la dignitat que acompanya als milers i milers de xiquets i xiquetes que han estudiat en valencià, la dignitat de les famílies que han cregut en un model educatiu de qualitat, la dignitat dels professionals de l’ensenyament que sabem com costa de fer passos endavant i com és de fàcil recular en el procés de normalització de la nostra llengua per unes decisions sempre polítiques i mai pedagògiques.

Aturem aquesta gent que pensa que la democràcia és anar a votar cada quatre anys i en el seu nom s’atreveix ha menysprear l’escola en valencià, l’única escola que ens fa bilingües i ens projecta fàcilment cap el plurilingüisme i la interculturalitat. Prou de mentides, sense una escola que ensenya a llegir i escriure en la nostra llengua, no hi ha normalització.

Perquè hem de dir prou, i per la nostra dignitat, considere que ja és hora que els partits polítics, els agents socials, les entitats culturals, els moviments veïnals i, en general, tots aquells que sabem en quina situació es troba la nostra llengua, denunciem sense pal·liatius aquest atac directe que pateix el valencià i l’Escola Valenciana. Eixim al carrer, mai podran amb un poble alegre i combatiu.


Las trampas del "plurilingüismo"
Neus Caballer, València - 04/06/2011 - www.elpais.com

Una clase de atención educativa consiste en lo que su nombre indica: cuidar de los alumnos que no cursan religión esa hora; velar porque no se accidenten en el patio; o, en el mejor de los casos, llevarlos a la biblioteca. Es decir, consiste en gestionar el orden y el silencio durante ese tiempo no curricular. Con el nuevo decreto de la Generalitat que "regula el plurilingüismo", "el silencio [de atención educativa] se enseñará en inglés", describe gráficamente uno de los miembros fundadores del Consejo Escolar Valenciano.

Confunde la materia de valenciano con la enseñanza en valenciano

La segunda premisa -según coinciden los expertos en regulación educativa consultados y los tres grandes sindicatos- es que la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) se incumple de manera flagrante. Desaparecidos los tres programas lingüísticos que fija la LUEV, el valenciano se reduce a la materia curricular lingüística propiamente dicha en cada curso. La establecida tanto en la LUEV como en la Ley Orgánica de Educación para las comunidades bilingües. Si bien, la presencia de la lengua propia se trufa con varias asignaturas catalogadas para ser impartidas en valenciano (dependiendo del nivel y el curso), en las que los alumnos están exentos de usarla en clase, en las pruebas orales y escritas y en los exámenes.

Las "disfunciones" semánticas y jurídicas del borrador de decreto que, según el consejero de Educación en funciones, Alejandro Font de Mora, se ha trabajado "durante un año y medio", aparecen desde el capítulo 1. Todo el texto está plagado de confusiones entre "la enseñanza del valenciano" (obligatoria por ser materia curricular) y "la enseñanza en valenciano".



Un repaso por el decreto muestra que "el traje jurídico no ha tenido buen sastre", coinciden las fuentes consultadas.

- No es plurilingüe, es bilingüe. El llamado "programa plurilingüe inicial" -de obligado cumplimiento para todos los centros públicos y concertados- regula solo "la presencia equilibrada en el currículo de los dos idiomas oficiales" de la Comunidad en todas las etapas.

- El inglés que marca la LOE. En el programa plurilingüe inicial, excepto las horas asignadas a los currículos de lengua extranjera, castellano y valenciano, que marca la Ley Orgánica de Educación, no hay más opciones para aprender inglés. Y en Secundaria, lo mismo. Ese es el programa obligado en todos los centros públicos y privados.

- El "programa avanzado plurilingüe". El resto del inglés propuesto para el llamado modelo "avanzado" -en los centros que lo soliciten- solo podrá extenderse a una materia más, ya que obliga a que la lengua extranjera no supere el 33%, a elegir entre Educación Artística, Educación Física y Religión / Atención educativa, en Primaria.

En Secundaria, la opción del inglés se amplía a Música, Optativa e Informática. Siempre sin sobrepasar el 33% del horario conjunto de estas materias. Es decir, otra hora más de inglés. Nada más.

Latín y segunda lengua extranjera, en inglés. Esta es la parte más dura de tragar para los expertos en materia lingüística, ya que se trata de materias curriculares lingüísticas, en las que se deben aprender las competencias orales y escritas de ambas lenguas y aprobar el correspondiente examen. "En ningún país se estudian lenguas extranjeras en un idioma distinto a los oficiales", reconocen los lingüistas.

- Confusión entre enseñanza del valenciano y enseñanza en valenciano. Este error se reproduce desde la página 9 y a lo largo de todo el citado borrador. Por ejemplo, cuando se refiere a "la exención de la enseñanza del valenciano para sus hijos, cuando así lo soliciten al formalizar la inscripción". Hay que insistir en que "ninguna materia curricular puede estar exenta de cursarse, ni matemáticas, ni filosofía, ni ninguna otra", precisa la misma fuente. No obstante, el decreto confunde constantemente la "exención de enseñanza en valenciano" (el uso vehicular de la lengua) o de la de "la enseñanza del valenciano", que es la materia curricular de enseñanza obligatoria tanto la LOE como la LUEV.

- Exenciones temporales. No existe el término. "La propia existencia humana es temporal", advierte el experto. Debería de especificar la periodicidad. "Si un alumno está de paso un año, dos o X años", precisa un experto en normativa educativa.

- Castellanización. Abrir la consulta a los padres de en qué lengua cooficial quieren que sean atendidos en Infantil, acaba desde la primera etapa educativa con la línea de enseñanza en valenciano y castellaniza toda la escolarización. Nada garantiza, además, que en los centros concertados en las materias asignadas para ser dadas en valenciano (Historia, Geografía, Biología y Geología, en Secundaria), los alumnos aprendan la lengua cooficial, ya que no tienen que usarla, ni hablarla, ni escribirla.

- Asesores externos. "La consejería podrá colaborar con Administraciones o entidades privadas o asociaciones para facilitar la aplicación de programas plurilingües en los centros docentes". ¿Quiere decir que externalizará el trabajo que hasta ahora realiza su servicio lingüístico? ¿O que los centros, que puedan pagarlo, introducirán un módulo de inglés como actividad extraescolar contratada a una empresa privada?

- Discriminación por redes. Para entrar en un "programa avanzado", un centro público tiene que tener la autorización y el profesorado de la Consejería de Educación. En los privados, la decisión es interna. Pero los que lo implanten tendrán "una asignación específica a los gastos de funcionamiento".

- Catecismo en inglés. La materia curricular que gana es la posibilidad de dar el catecismo en inglés, que ofrece a las familias una hora de historia y de valores en el idioma de Shakespeare.

Bronca a Font de Mora en Vila-real


Foto: Ángel Sánchez (elpais.com)

El consejero de Educación, Alejandro Font de Mora, fue recibido ayer con una pitada en Vila-real, su localidad natal, después de inaugurar la biblioteca todavía sin libros (hasta julio) del municipio. Silbatos, trompetas, pancartas y gritos de dimisión para reprochar la situación de la educación pública y la supresión de la línea en valenciano.

Sonriente, Font de Mora, al que le queda poco al frente de Educación, inició un carrusel de inauguraciones en su municipio, aprovechando que el alcalde en funciones, Juan José Rubert (también del PP) todavía no ha cedido la vara de mando al socialista José Benlloch, tras el acuerdo del cuatripartido.

En este frenesí, Font de Mora llegó a descubrir hasta dos placas conmemorativas con su nombre inscrito. La que ayer colocó en la fachada del remodelado colegio Cervantes, después de cuatro años en barracones, deja constancia de que allí estudió el consejero: "Fue inaugurado siendo consejero Alejandro Font de Mora, exalumno del Cervantes". 

APROFITA, QUE S'ACABA...!
El lunes más, porque antes de abandonar la cartera, el responsable de Educación volverá a Vila-real para inaugurar el Centro de Tecnificación Deportiva.
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada