BOLA DE DRAC i SON GOKU
TORNARAN A LA TARDOR...
PERÒ NO AL PAÍS VALENCIÀ!
Ovidi Montllor "...l'artista, el cantant, el pallasso"
CONCERT ESPECTACLE "OVIDI MONTLLOR, L'ARTISTA, EL CANTANT, EL PALLASSO"
Del 4 de Juliol de 2011 a les 20:00 al 4 de Juliol de 2011 a les 22:00
Teatre Romea
Amb els cantants valencians Rafa Xambó, Hugo Mas i els components del grup Al Tall, Vicent Torrent, Manolo Miralles i Enric Banyuls i els actors Pepa López i Pep Cortés
Dramatúrgia: Miquel Pujadó
Direcció: Carles Canut
Fotografia de Pilar Aymerich
Dramatúrgia: Miquel Pujadó
Direcció: Carles Canut
Fotografia de Pilar Aymerich
| EL GRUP NISA ANUNCIA EL SEU QUART CENTRE A VALÈNCIA A POCS METRES DE LA NOVA FE |
 |
| La sanitat privada avança, amb Camps, a costa de la disminució de la pública |
| JUAN E. TUR. www.linformatiu.com |
| Mentre la Generalitat presumeix de la Nova Fe, és rar el mes en què no isca a la llum la notícia de la construcció d'un nou centre privat; l'últim, precisament, a poca distància d'aquell. Una situació que convida a pensar per què el model sanitari valencià és tan suculent per a estes iniciatives que, d'altra banda, ja desperten airades protestes dels seus usuaris. |
CAMPS i RITA PRETENEN COMPRAR L'EXCLUSIVITAT DE LA FÓRMULA 1
Foto: Manuel Bruque (EFE) - ara.cat
El director del Circuit de Catalunya, Salvador Servià, ha afirmat al programa La Graderia d'Ona FM que el contracte de la F1 amb el Circuit s'allarga fins l'any 2016 i que, de moment, ningú s'ha posat en contacte amb ells per fer canvis en aquest contracte. "No hi ha acord. Nosaltres tenim el Gran Premi d'Espanya signat fins el 2016. Qualsevol cosa diferent implicaria que haguessin de parlar amb nosaltres sobre el tema", ha explicat Servià, que ha recordat que "ningú ha confirmat que no pugui haver-hi dos grans premis en un mateix país, enguany ja ha passat".
El preu que pagaria València seria el mateix que l'actual: 18 milions d'euros, revisables any a any per l'IPC americà. "Si a València tenen la seva economia sobrada.... nosaltres farem el que podrem, però intentarem no deixar-lo escapar, ja que genera un impacte econòmic brutal", ha afirmat Servià, que ha explicat que, ara per ara, "tot són rumors". "Pot ser l'eufòria per haver acabat de celebrar el Gran Premi o poden ser intencions reals. Que les aconsegueixin o no, d'això ja nosaltres no en tenim ni idea", ha conclòs.
edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir
QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
"Una altra mirada", aquest estiu al 33
A partir del 29 de juny, el canal 33 torna a emetre el programa "Una altra mirada", un espai que inclou diverses produccions documentals de caire social. El programa es converteix, així, en una de les apostes de la programació d'estiu del 33.
"Una altra mirada" arriba a la seva tercera edició. El 33 torna a oferir aquest estiu l'espai que emetrà, des de l'última setmana de juny i fins a finals de setembre, diverses produccions documentals de caire social: produccions d'ONGs, coproduccions i també documentals de petites productores que ens ofereixen una altra mirada sobre temes que ens envolten i ens preocupen.
La programació d'aquest any està formada pels següents documentals:
- "Somnis atrapats". 29 de juny
- "Emovere". 6 de juliol
- "Girls on the air". 13 de juliol
- "Els mil turons". 20 de juliol
- "Zinzabad!". 27 de juliol
- "Sacais Romí". 3 d'agost
- "Tan lluny i tan a prop". 10 d'agost
- "El Salvador: impossible oblidar". 17 d'agost
- "El factor sensible". 24 d'agost
- "Shame in the time of cholera". 31 d'agost
- "El problema: testimoni del poble saharaui". 7 de setembre
- "Cubano life and death". 14 de setembre
- "Presumed guilty". 21 de setembre
- "Els fils de Penèlope". 28 de setembre
VI GALA PREMIS OVIDI
Una nova revista de música als quioscos
El grup Enderrock ha presentat 440Clàssica, que sortirà a l'agost · També tindrà versió digital
Des del mes d'agost hi haurà una nova revista catalana de música al quiosc: 440Clàssica. Llançada pel Grup Enderrock, s'ocuparà de música clàssica, antiga, contemporània i operística. Avui l'han presentada al saló del Tinell Oriol Pérez, incitador del projecte; el periodista Marcel Gorgori; Josep Martí, secretari de Comunicació; Fèlix Riera, de l'ICIC; el director de la Fundació Carulla, Carles Duarte; el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau; i el músic Jordi Savall, protagonista de la portada del primer número. La revista va adreçada 'a melòmans i professionals per a aportar-los 'opinió, anàlisi i reflexió, amb un tractament modern i caràcter interactiu'.
El primer número s'estrena amb Jordi Savall de protagonista i porta encartat un DVD documental sobre aquest músic, que acaba de rebre el premi Léoni Sonning, 'el Nobel de la música'. També es trobarà a internet, i a Twitter, i es podrà llegir amb pissarreta.
Última edició de l'únic diari en gallec
L'únic diari imprès publicat en gallec, Galicia Hoxe, sortirà avui per última vegada al carrer, després de vuit anys als quioscos, tot i que era hereu d'O Correo Galego, que es va publicar entre el 6 de gener del 1994 i el 16 de maig del 2003. El grup editor ha atribuït el tancament a la crisi econòmica, “especialment virulenta en el sector dels mitjans de comunicació”, i “sobretot a la radical retallada de les ajudes institucionals”. El col·legi de periodistes de Galícia va demanar ahir a la Xunta “compromís” perquè el gallec no desaparegui de la premsa.
| ||||||
28 juny 2011 - www.linformatiu.com | ||||||
La publicació la darrera setmana de l'anuari de Mèdia.cat, l'observatori de mitjans de comunicació dels països de llengua catalana, m'ha fet reflexionar sobre les notícies que veiem, les que veiem notablement retallades i les que mai no veurem. L'anuari, presentat sota el suggeridor títol de Els silencis mediàtics de 2010, arreplega una dotzena de notícies que no han tingut gens de ressò als mitjans de comunicació o, si n'han tingut, o bé no era el que mereixien o bé la notícia s'ha presentat de manera ben desenfocada com, per exemple, la mort de l'expresident del COI, Juan Antonio Samaranch, en la qual poc es va dir sobre el seu passat falangista i el seu suport al règim dictatorial de Franco. | ||||||
En tot cas, la consciència de què el periodisme actual ofereix una visió parcial o retallada de la realitat ja comença a ocupar algunes pàgines dels mitjans de comunicació més importants tot i que de forma encara marginal El cas és que darrerament hi ha hagut un parell de notícies que han passat certament desapercebudes o, en tot cas, no han tingut el seguiment que requerien, i és interessant trobar-les en aquest anuari. La primera, referida a la mort al CIE de Barcelona d'una persona de nacionalitat magribina i l'altra, al País Valencià, el nul ressò mediàtic que han tingut els més de 80 atemptats de tipus feixista al País, a més del fet que no hi ha hagut cap detenció relacionada amb aquestos fets. Curiosament, o no tan curiosament, a l'Informatiu aquestes notícies sí que tenen un cert seguiment: els CIE no són un tema tabú a aquest diari digital i així, les màfies policials del CIE de Sapadors han sigut reflectides en tota la seua aspra cruesa en aquest diari digital i, igualment, l'augment de l'extrema dreta i els perill que açò comporta, també han aparegut en aquestes pàgines. Per al meu gust, i desconec si ha sigut arreplegat en anuaris anteriors de Mèdia.cat, faltaria alguna referència als anomenats "detinguts del 4 de febrer", un grup de persones que foren detingudes i empresonades sense cap prova al 2006 a Barcelona i que encara romanen a la presó. Una d'elles recentment es va suïcidar després de sis mesos a la presó. Aquest cas es troba actualment investigat per Amnistia Internacional i és un bon paradigma de la fallida de l'actual Estat de Dret. En tot cas, la consciència que el periodisme actual ofereix una visió parcial o retallada de la realitat ja comença a ocupar algunes pàgines dels mitjans de comunicació més importants tot i que de forma encara marginal. La defensora del lector de El País li dedica un llarg article a aquest tema i assenyala que és urgent encetar un debat sobre el paper del periodisme en la societat contemporània i les noves formes de participació social als mitjans de comunicació a partir del Moviment 15M. Malgrat la seua bona intenció, és evident que cap dels periodistes vol enfrontar-se de manera directa amb aquest tema perquè cou molt fer notar que els mitjans de comunicació tradicionals moltes vegades no són més que els altaveus dels millors postors, i en això sí que no hi ha distinció entre mitjans "de dretes" o "d'esquerres". Així, els tabús periodístics, siguen del tipus que siguen, pel que podem entreveure, es mantindran, ja que el sistema establert no té moltes ganes de canviar les seues regles de joc. En tot cas, hem de pensar que, com deia Llach, no ens ha de saber greu dur la boca tancada perquè ens han fet del silenci paraula. | ||||||
 |
www.valldigna.cat |
AL TALL
"ROMANÇ CONTRA CAMPS"
Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.
Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.
Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.
Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.
TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita.
Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.
Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.
Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.
Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat
La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.
Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.
Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.
Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.
Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.
Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.
I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.
Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.
Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.
Al Tall
 |
Revista EL TEMPS |
vilaweb.cat
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011
18 de juny de 2011
vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada