QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
 El divendres d’aquesta setmana, acabat d’estrenar l’estiu, tindrà lloc a l'esplanada de l'Ateneu de Benaguasil un sopar solidari amb Acció Cultural del País Valencià. Com bé sabeu, ACPV passa per una situació econòmica preocupant. El motiu també és ben conegut el govern valencià ens ha imposat unes sancions desproporcionades per ser els propietaris dels repetidors que han fet possible l'emissió de TV3 a terres valencianes.La mobilització, les mostres de solidaritat i el suport econòmic de la gent -fins ara hem recollit i pagat 300.000€- està sent molt important, però el muntant econòmic que ens reclamen és tan gran (ens falta mig milió d'euros per pagar) que encara estem obligats a fer un penúltim esforç. A tot arreu del País s'estan celebrant sopars solidaris. La nostra comarca, una de les que més està contribuint en aquesta causa, i també prendrà aquesta iniciativa. El programa preparat és el següent:21:30h Sopar. Farem paelles.En acabar tindrem l'actuació del grup musical la Douche, una nova formació de l'Horta Sud que disposen d'un repertori propi i que combinen amb clàssics com Laura, El setè cel o Indesinenter. |
 En aquest treball visual, tracten de reflectir la situació dels mitjans de comunicació al País Valencià, abordant temes com la manipulació descarada a les televisions públiques, la publicitat institucional i l'estrangulament econòmic dels mitjans independents i el paper que juga aquesta manipulació en el modelat de l'opinió pública. Per aproximar-se’n a aquest món, parlen amb periodistes, sociòlegs i treballadors d'aquestos mitjans de comunicació. |
edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir
L’entitat proposa al Govern valencià que destine els diners recaptats per les multes a fomentar l’ensenyament en valencià
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha fet avui efectiu un pagament de 100.000 euros a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana en concepte de tercer pagament de les dues multes imposades a l’entitat per les emissions de TV3.
Hem de recordar que ACPV ja va fer un primer pagament de 130.000 € el passat 28 d’abril, i un segon de 70.000 € el 13 de maig. Per tant, amb aquest tercer pagament s’ha fet ja efectiu un total de 300.000 euros, que corresponen a una de les dues multes pendents. Faltaria per tant per pagar la segona multa –d’altres 300.000 euros- més els interessos corresponents.ACPV vol agrair públicament l’esforç dels milers de ciutadans que estan fent donacions econòmiques solidàries per a fer front col·lectivament a la multa. Que en un context de crisi s’haja recollit ja una xifra tan important és tota una expressió de l’extraordinari suport social que ACPV està recollint, i una continuació de la mobilització que ens va portar a aconseguir que 651.650 persones signaren la ILP “Televisió sense Fronteres” i prop de 100.000 participaren en la multitudinària manifestació del 16 d’abril, després de prop de 70 concentracions i manifestacions durant dos mesos per tota la geografia valenciana.
TRILINGÜE
Lluís Martínez, 05/06/2011 - www.elpunt.cat
Suposo que ja estan al cas de l'última ocurrència del govern de Francisco Camps, l'home més ben vestit del País Valencià. Consisteix a transformar tota l'escola pública en trilingüe. A partir de no se sap ben bé quan (una cosa és dir-ho i una altra de ben diferent, fer-ho), les assignatures s'ensenyaran en espanyol, valencià i anglès. D'aquesta manera, el govern del País Valencià espera que el seu alumnat estigui en condicions de moure's per tot el món. La iniciativa, que per cert també defensa a casa nostra el diputat Albert Rivera, estaria molt bé si no fos que persegueix, com sempre que s'ha fet al País Valencià, l'eliminació simple i directa de la seva llengua pròpia que, ves per on, és la mateixa que la nostra. Al País Valencià hi ha dues línies escolars: una en espanyol i una altra en valencià. El que passa és que, en els últims anys, la demanda del valencià està augmentant, i això no és del gust de les autoritats, que si van muntar aquest tinglado va ser per conseguir el efecto (matar el valencià) sin que se note el cuidado.Per tant, ara toca una reorganització amb l'objectiu que tothom sap.
Tinc curiositat per saber com s'ho farà el govern del senyor Camps. Perquè resulta que el País Valencià és un territori fortament endeutat i perquè la reforma que planteja necessita d'una gran inversió. No costa gens trobar mestres que parlin l'espanyol i el valencià; però que a més parlin l'anglès amb un nivell equivalent ja és una altra història, no troben?
Està molt bé que els polítics es preocupin de l'escola, però ¿per què no pregunten abans als professors, que són els que saben de què va la història?
Nietzsche a la valenta
Adesiara publica 'El naixement de la tragèdia' de Nietzsche, per primera vegada en català - www.vilaweb.cat
Adesiara acaba d’editar, per primera volta en català, 'El naixement de la tragèdia' de Friedrich Nietzsche (1844-1900). Va ser la primera obra que Nietzsche va publicar, el 1872, quan tenia vint-i-vuit anys. Format en filologia clàssica (després va anar derivant cap a la filosofia), és en aquest terreny que es mou aquest volum, que l’autor va dedicar a Richard Wagner. La traducció és obra de Manuel Carbonell, que ja havia traduït 'Així parlà Zaratustra' i lespoesies de Nietzsche. L'edició conté un pròleg de Jaume Pòrtulas, catedràtic de filologia grega de la UB. Fa uns quants dies, Carbonell i Pòrtulas van reunir-se amb la premsa per dilucidar els aspectes fonamentals d'aquest volum.Carbonell considera que 'El naixement de la tragèdia' és un llibre important: Es convertirà en un referent ineludible per com enfoca el tema, la dicotomia entre 'dionisíac' i 'apol·lini'. Pòrtulas suscriu que l'aportació més gran del llibre és la contraposició entre Dionís i Apol·lo. Explica que 's'entén per dionisíac tots els factors de la nostra vida (cultura, societat, ànima…) al marge de la raó. És l'irracional, els aspectes foscs i complexes de la vida humana. I aquest terme entra en contrast amb l'apol·lini, que podríem resumir amb aquesta idea de 'la serena harmonia i la grandesa reposada': serenitat, harmonia, classicisme…'. Continua Pòrtulas: 'És gairebé un miracle de Nietzsche es miri el grecs d'aquesta manera, perquè era una mirada que no havia arribat a l'Acadèmia. Però Nietzsche va anar a la brava: atacà l'essència de Dionís.' I Manuel Carbonell resumeix el miracle amb una frase que Nietzsche escriu en el primer paràgraf: 'la seguretat de la immediatesa intuïtiva'.Precisament en el pròleg del llibre Pòrtulas recorda que Nitezsche no es va plantejar en cap moment que els termes 'dionisíac' i 'apol·lini' apareguessin en el títol, però també remarca la importància del primer paràgraf de l'assaig, que de fet ho sintetitza tot.
Diu Nietzsche a l'inici: 'Haurem guanyat molt per a la ciència estètica quan hàgim assolit no tan sols el coneixement lògic, sinó també la seguretat de la immediatesa intuïtiva que el desenvolupament de l'art està lligat a la dualitat del 'apol·lini' i del 'dionisíac'. (…) Aquests termes, els manlleven dels grecs…''El llibre, explica Carbonell, defineix els tres moments segons els quals Nietzsche contempla l'evolució de la tragèdia: el primer, el naixement de la tragèdia grega; el tercer, el renaixement de la tragèdia grega amb el wagnearisme; i pel mig, Nietzsche es pregunta per què es produeix la mort de la tragèdia. Segons ell, per culpa de Sòcrates i per un excés de raciocini.'Carbonell també apunta que a través de la tragèdia Nietzsche fa la connexió entre la Grècia clàssica i l'Alemanya del seu temps, la de finals del segle XIX, 'un fet molt important per entendre el motiu que impulsa a NIetzsche, que és la voluntat d'incidir sobre la recuperació de l'esperit alemany'. Pòrtulas creu que aquesta és la intenció profunda del llibre: 'Per mitjà del que li proporciona la tragèdia grega, Nietzsche vol obtenir una perspectiva del seu temps que li pugui fer veure la realitat veritable, fet que costa de veure a causa de la immediatesa, de la manca de perspectiva.'Pòrtulas recorda: 'Vist com ha estat d'irracional la política europea en general i l'alemanya en particular del 1890 al 1945, els llibres que fan una apologia del que és irracional sempre estan sota sospita. I Nietzsche va ser al centre de les sospites. Però si ens el mirem des del seu temps, veurem que Nietzche és un dels pensador més antiigualitaris i antiliberals del segle XIX. La base prèvia de la democràcia el molestava, però era fruit del seu individualisme exacerbat. Era aristocratitzant, no pas totalitari. I tampoc era racista, no era antisemita.' I Carbonell matisa: 'Més que aristocratitzant, diria que era antivulgaritzador, detestava la vulgaritat de la democràcia, un sistema al servei d'uns quants grups que eren els nous rics.'Què es pot descobrir de Nietzsche llegint 'El naixement de la tragèdia'? Manuel Castells destaca: 'Descobrim un escriptor extraordinari, d'una brillantor de retòrica que avui no trobem. Nietzsche pot fer frases molt complexes, llargues, de mitja pàgina. En certa manera, obliga el lector actual a replantejar-se la manera de llegir. Requereix d'una concentració molt alta.' I Jaume Pòrtulas destaca de Nietzsche la seva admirable honestedat intel·lectual: Va evolucionar molt ràpid, va anar deixant enrere etapes i també amics. No va caure mai en el risc de l'autoplagi, al contrari, va fer estranyes i dures retractacions. Tenia una honestedat corrosiva contra ell mateix i contra els altres.'
AL TALL
"ROMANÇ CONTRA CAMPS"
Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.
Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.
Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.
Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.
TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita.
Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.
Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.
Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.
Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat
La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.
Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.
Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.
Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.
Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.
Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.
I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.
Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.
Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.
Al Tall
 |
Revista EL TEMPS |
EL DIA QUE EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada