QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
Nova programació a partir del 23 de juny
El 23 de juny, el canal Super3 comença les vacances escolars amb novetats i amb moltes propostes per passar un estiu ben divertit. Destaquen les noves sèries "Leonard" i "Els germans Kratt" i el programa "Els extraordinaris".
Mic
L'espai Mic, adreçat als més petits i que s'emet tres vegades al dia, estrenarà nous molinets inspirats en l'estiu i inclourà sèries com "Pingu", "L'hora del Timmy", "Bob el manetes" o "La Lua i el món".
Molta acció de dilluns a divendres
Els protagonistes dels matins del canal Super3 seran"Marsupilami", "Doraemon", "Els pingüins de Madagascar" i "El club dels caçamonstres". I al migdia, arribaran "Espies de veritat", "Un drama total d'illa", "Gat i gos" i "Els Dalton". L'acció continuarà amb "Bugs Bunny i els seus amics" i "En Shaggy i l'Scooby-Doo saben el que es fan".
Léonard
La novetat per a les tardes serà "Léonard", una nova sèrie en 3D protagonitzada per un curiós inventor amb una llarga barba blanca. En Léonard és tot geni, o almenys això és el que ell es pensa. Aquesta divertida caricatura del famós Leonardo da Vinci inventa les màquines més incongruents i les experimenta amb el seu fidel deixeble, en Basile. El seu pobre ajudant, mandrós, maldestre i que aspira a tenir una vida tranquil·la, sovint acaba ple de cops i nafres. El personatge d'en Léonard va ser creat l'any 1975 com a protagonista d'un còmic que ha aconseguit un gran èxit i que s'ha traduït a 15 idiomes.
Foto: www.magimoranta.cat
Alacant crema les fogueres
La cremada marca el final de la festa de les Fogueres de Sant Joan
www.vilaweb.cat
La cremada marca avui el punt culminant de la festa de les Fogueres de Sant Joan d'Alacant, un dia després que ho hagin fet a la major part del país. Desenes de fogueres, que es van plantar divendres, cremaran a mitjanit. Des d'aquest especial de Festes.org podeu consultar la informació sobre la tradicional cremada de les fogueres. Les fogueres oficials, la gran i la infantil, cremen a la plaça de l'Ajuntament.
Les fogueres alacantines es comencen a construir mesos abans als tallers dels artistes. A diferència de les valencianes, les d'Alacant no giren al voltant de la crítica social i descarnada sinó que es fan amb un component més aviat artístic.
Al costat de cada foguera hi ha la barraca, un local improvisat que esdevé un espai de trobada i des d'on cada entitat organitzadora de la foguera programa balls i concerts i serveix la coca de tonyina i bacores, típica d'aquesta festa.
La Pantoja, fins a la sopa
Per Antena 3, l'enquesta bàsica: què opina Espanya de la Pantoja?
Antena 3 encara no ha entès el missatge. Continua apostant per continguts de la premsa del cor, quan s'ha més que demostrat que ja no li van bé, que l'audiència prefereix, en aquest tipus de contingut, la irreverència i mala llet de Tele 5, i que a Antena 3 el que li funciona ara és bàsicament les sèries de ficció. Suposo, però, que muntar un gran pseudodebat sobre Isabel Pantoja surt més barat. Encara que després no arribi ni al 9%.
La Pantoja està de moda, televisivament parlant. L'estrena del seu telefilm a Antena 3 –que ha estat un fracàs, previsible veient-ne la qualitat– ha coincidit amb la seva sonada visita al plató de Supervivientes. I ara, a més, Antena 3 aprofita el desenllaç del telefilm per emetre un gran especial de no sé quantes hores basat en l'enquesta bàsica, allò que es veu que tothom vol saber: què opina Espanya de la Pantoja? El títol era pompós i indicatiu –La gran encuesta nacional sobre Isabel Pantoja–, perquè no es pensin, era un sondeig amb cara i ulls, fet per Sigma Dos. Cantizano s'esforçava, a més, a donar-hi una gran transcendència. Els resultats s'anaven donant en comptagotes. Primer vídeo de presentació de cada qüestió amb l'opinió d'experts, després donaven la dada, i llavors venia la part principal: els comentaris dels col·laboradors a plató, més trucades de testimonis i/o afectats. Es feia eterníssim. I sobretot veient l'interès de les preguntes: És una dona molt ambiciosa? És bona mare? Es va aprofitar de la mort de Paquirri per guanyar diners? Tot un judici públic. Por em fa el que faran quan li toqui declarar en el judici del cas Malaia.
El nou certamen busca donar sortida a les noves dramatúrgies en espais patrimonials o no teatrals de la ciutat
www.vilaweb.cat
El Festival Internacional de Teatre de Taragona (Fitt), que se celebra fins diumenge, és una iniciativa de l'equip de la Sala Trono, pensada amb la idea de donar visibilitat a les 'noves dramatúrgies' i de fer-ho des d'espais emblemàtics, patrimonials o simplement no teatrals que es troben a l'intramurs de la ciutat. Amb el suport de l'Ajuntament i de diverses entitats privades, el Fitt neix enguany amb una programació i duració molt acotades.
El festival arrenca amb un pressupost de 200.000 euros, que compta amb les aportacions de l'Ajuntament, el Ministeri de Cultura, el CoNCA i d'entitats privades diverses. La política de preus, amb entrades a 15 euros i 18 per a l'espectacle inaugural respon a la voluntat de l'organització de facilitar l'accés a tot tipus de públic.
Els espais escollits per oferir els espectacles són part de l'encant del certamen, ja que no són indrets habituals per a la dramatúrgia, i es troben tots a l'interior de les muralles romanes de l'antiga Tarraco: l'Antiga Audiència, la capçalera del Circ Romà, l'Escola i Conservatori de Música i la mateixa Sala Trono.
La programació ofereix aquest divendres l'estrena al nostre país de l'espectacle 'Dignità autonome di postituzione', de l'italià Luciano Melchionna, a l'Escola i Conservatori de Música. Melchionna, un creador molt singular que s'apropa a l'univers cinematogràfic de Fellini, 'desmuntarà' el Conservatori de Tarragona per instal·lar-hi un 'prostíbul de l'art', amb 22 actors sobre l'escenari i amb la participació decisiva del públic, que serà el comprador de l'art que s'ha de representar al preu que ell marque.
L'obra es tornarà a representar, al mateix espai, demà dissabte. A la Sala Trono tindran lloc les representacions, dissabte i diumenge, de 'Bashir Lahzar' d'Évelyne de la Chenelière, dirigida per Magda Puyo i produïda amb la Sala Beckett en col·laboració amb el Temporada Alta 2010.
El festival es va obrir dimecres amb 'Massa soroll per a Shakespeare', de Dani Nel·lo. Aquest espectacle va substituir el que inicialment s'havia previst, un concert de Carles Santos, que no hi va poder actuar per qüestions de salut.
NOU LLIBRE DE L'ESCRIPTOR
JOAN GARÍ
La Patum fa vibrar la plaça Sant Pere
SALT DE L'ÀLIGA - Foto: ACN/Mar Martí
La plaça Sant Pere de Berga s'ha omplert de gom a gom aquest dijous a la nit per participar a la Patum completa. Milers de persones han celebrat la festa per excel·lència berguedana en una jornada multitudinària degut a la coincidència amb la revetlla de Sant Joan, fet que no succeïa des de fa 155 anys. El Dijous de Corpus es va iniciar ahir al migdia amb la Patum de lluïment i es va completar amb la del vespre, que s'ha allargat fins ben entrada la matinada. Els esperats salts de plens han omplert la plaça de foc i festa i han fet vibrar milers de persones. Fins diumenge, la ciutat s'omplirà de música i foc en una festa que es remunta al segle XV. Es preveu que petin més de 7.000 fuets a la Patum.
L'humor de FER
Una "Nit de Sant Joan", amb Dagoll Dagom
Un espectacle on la màgia de la revetlla del solstici d'estiu es reviu amb una sèrie de personatges que viuen la seva particular nit de Sant Joan en veure acomplerts els seus desitjos més cobejats. Tot un cant a la festa, al foc i a la innocència.
La màgia de la revetlla del solstici d'estiu torna amb "Nit de Sant Joan", després de 30 anys de la seva estrena. La versió s'adapta als nous temps, i en potencia l'impacte visual i escènic, tot i que està ambientada en els anys 60 i té una estructura pròxima al gènere de revista mantenint el toc "naïf" de la versió de 1981.
SinopsiEl tema unitari de l'espectacle és "La nit del solstici d'estiu" en la qual tradicionalment, al voltant del foc, s'integren personatges de fantasia, "els follets". Un retromusical amb estructura de revista (esquetxos i números musicals), on una sèrie de personatges viuen la seva particular nit de Sant Joan en veure acomplerts els seus desitjos més cobejats.Nit de Sant Joan és un cant a la festa, al foc i a la innocència, des del respecte i admiració, el que va significar aquest espectacle per a molts espectadors que el van veure en els anys 80.
Sant Joan
Avui celebrarem una festa l'origen de la qual es perd en el temps. Ara i aquí, als Països Catalans, n'hi diem Sant Joan, i ens serveix per unir uns territoris –encara que sigui per una nit i amb una efímera flama– massa distanciats la resta de l'any. Per Sant Joan celebrem, festegem l'arribada de l'estiu. Com ho havien fet els antics. Perquè l'estiu és l'estació, malgrat la primavera, de la vida. De fet, amb el bon temps, i ho diu la dita, “tota cuca viu”. Era, i en moltes coses també és encara, temps de recollir allò sembrat, de reunir amics i famílies, de casar-se, de celebracions veïnals, de festes majors, d'estar al carrer. Ara l'estiu és, sobretot, temps de vacances. Temps de mar, de platja, de repòs, de viatges, de sopars. Temps per als amics i la família. Tot allò que anhelem de fer durant la resta de l'any i que, sovint, malgrat tot, no fem. Comença l'estiu. Aprofitem-lo.
Un miler de joves vibren amb el concert de Fogueres de La Gira
La Universitat d’Alacant va ser escenari de la quarta edició del concert de música en valencià que organitzen la institució acadèmica i Escola Valenciana.
Els assistents van gaudir amb les actuacions dels tres grups que conformaven en cartell del concert de Fogueres de La Gira a Alacant. Un concert amb molt de ritme i colorit que no va defraudar les expectatives dels joves que no es volgueren perdre una de les poques ocasions que tenen de sentir música en valencià a Alacant.
Els castalluts de Pellikana foren els encarregats d’obrir el concert ja a les deu de la nit del dissabte i ràpidament es posaren a la butxaca el públic que poc a poc anava omplint el recinte universitari. La seua barreja d’estils i cultures, que es converteix en una música festiva i compromesa agradava un públic amb ganes de passar-s’ho bé.
Els segons en pujar a l’escenari foren Rapsodes, un grup valencià que aporta la seua particular versió del hip hop. Atrevits i descarats, les seues lletres no van amb mitges tintes, sexe, festa, País o sentiments són alguns dels temes que tracten a les seues actuacions i que no deixen ningú indiferent.
Sva-ters arribaren a l’escenari amb el públic calent i en marxa. El grup d’Alcasser és tot un especialista en dinamitzar tot el troben davant d’un escenari i Alacant no va ser una excepció. El miler de joves que omplien el recinte varen vibrar amb els seus ritmes, la seua marxa i les seues cançons, amb un repertori ric i variat, pensat per a divertir-se i divertir, però també per a reivindicar els anhels de molts i molts valencians que volen un País normal.
La colla de Dimonis La Ceba de Sant Antoni foren els encarregats de dinamitzar els descansos entre grup i grup.
Brugal, Font de Mora o Camps
Les referències a l’encara conseller en funcions d’Educació, Alejandro Font de Mora, pel seu esborrany de Decret amb el que vol acabar amb les línies en valencià i fer u únic model d’ensenyament foren constants des de l’escenari i corejades pels assistents que també es van recordar dels vestits de Camps o del ja ex president de la Diputació d’Alacant, Joaquín Ripoll, un dels implicats en la investigació i instrucció del conegut com a cas ‘Brugal’.
Piromusical, la nit del foc
La reportera Anna Lasaga revela els secrets del Piromusical de la Mercè i se submergeix en una pluja de foc amb la colla de diables d'Empúries. Tota l a física, la química i l'artesania de la pólvora i dels focs d'artifici en el programa de ciència del 33. "Quequicom" entra en una fàbrica en què hi ha tones d'explosius i s'enfronta al problema de l'electricitat estàtica, que en ocasions ha causat accidents mortals. Marc Boada ho explica a plató i aclareix si un telèfon mòbil pot provocar un incendi en una fàbrica.
| ||||||
23 juny 2011 - www.linformatiu.com | ||||||
Quasi tot el temps lliure d’aquesta darrera setmana l’he invertit llegint el llibreNoves glòries a Espanya, del sociòleg Vicent Flor, un volum extens i intens publicat per l’editorial Afers. Es tracta d’un estudi sociològic en clau d’assaig sobre l’anomenat blaverisme i la seua influència en la societat valenciana actual. Sobre aquesta mateixa qüestió ja hi ha hagut altres autors que n’han parlat, com ara No mos fareu catalans Francesc Viadel i La pesta blava de Vicent Bello, però cap d’ells no ho ha fet des de l’òptica de Vicent Flor, ja que aquest ens oferix una visió que va més enllà dels darrers quaranta anys de la història valenciana, busca amb rigor precedents en el regionalisme de la Renaixença (bona part del seu ideari i dels seus símbols són assumits pel blaverisme) i en el blasquisme, un altre moviment populista valencià que també patia de catalanofòbia. A través de les més de 380 pàgines del llibre Flor ens mostra una societat immersa en una crisi econòmica i al bell mig d’una cruïlla on els nous temps porten grans canvis socials, enfront tenim una part de la societat valenciana que tem els nous models socials rupturistes que des del progressisme espanyol i des del fusterianisme els proposen, una part de la societat que acabarà abraçant el blaverisme com un element d’autodefensa. Més endavant ens detalla la manera com des del poder econòmic, des de la política central i regional i el poder de convicció d’alguns mitjans de comunicació el fan créixer i expandir-se. | ||||||
D’aquesta manera barroera i clarament xenòfoba la versió autòctona de l’anticatalanisme espanyol margina el valencianisme real i amb l’excusa del conflicte deteriora la normalització de la llengua i la cultura dels valencians, tot reduint el procés de l’autogovern valencià L’èxit d’aquest moviment que Flor definix com a populista, conservador, regionalista, anticatalanista i espanyolista arriba a tals nivells que ha impregnat bona la societat valenciana, els partits polítics i fins i tot la mateixa definició del que hui es considera ser valencià: «ser valencià és, en general, és ser no català i fins i tot ser anticatalà». Flor ens parla també dels altres models de societat que ens propugnaven, el progressista espanyol, al qual acusa de no haver sabut enfrontar-se al blaverisme i desarticular-lo amb estratègies intel·ligents, i el model fusterià. Flor afirma que un dels grans èxits del blaverisme és la creació del «catalanista», l’enemic intern, el traïdor, qui tot ho fa per un interés ocult i contra els interessos genuïns dels valencians. D’aquesta manera barroera i clarament xenòfoba la versió autòctona de l’anticatalanisme espanyol margina el valencianisme real i amb l’excusa del conflicte deteriora la normalització de la llengua i la cultura dels valencians, tot reduint el procés de l’autogovern valencià. El llibre és el resultat d’anys d’estudi i de reflexió sobre la realitat valenciana i ajuda a una major comprensió del que passa políticament i socialment en el nostre país, donant respostes a moltes de les preguntes que un bon grapat de ciutadans ens fem. | ||||||
edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir
QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
Els actors Marc Marginet, Dídac Flores i David Moreno
tv3.cat
"La Trinca: biografia no autoritzada" és una comèdia musical de ficció, amb guió de Joaquim Oristrell i Manuel Iborra, on els protagonistes són Dídac Flores, Marc Marginet, i David Moreno, els finalistes del concurs televisiu de TV3 "Buscant La Trinca", que fan de Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual, respectivament.
CAMPS PREMIA LA DIRECCIÓ
DE CANAL 9 !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
De Canal 9 al Consell, un trànsit natural
El nomenament de Lola Johnson fa palès els vincles entre el govern i la televisió autonòmica
www.elpunt.cat 21/06/11 - VALÈNCIA - REDACCIÓ
Notícies relacionades
Lola Johnson, la nova portaveu del govern valencià i consellera de Turisme, Cultura i Esports, s'hi incorpora després del seu pas per la direcció de la branca televisiva de Radiotelevisió Valenciana (RTVV).
Les constants acusacions de manipulació a l'ens públics tenen un argument més des d'ara. El pas de Canal 9 al Consell és un trànsit natural.
De fet, la coordinadora d'Esquerra Unida, Marga Sanz, ha assegurat que el nomenament de Johnson “presagia la continuació de l'estratègia d'opacitat” del PP.
'Esperem que el nou conseller òbriga el diàleg i recapacite'
El gerent d'Escola Valenciana comenta el nomenament de José Císcar, nou conseller d'EducacióEl nou conseller d'Educació, José Císcar, el coneixem de fa anys perquè va ser batlle de Teulada (Marina Alta) i sabem que és coneixedor de l'ensenyament en valencià i de l'èxit d'aquest model educatiu. Mentre ell va ser batlle de Teulada, hi vam fer les Trobades d'Escola Valenciana i sempre va ser receptiu a l'ensenyament en valencià. Com a batlle va respectar i valorar el model actual.
Com a nou conseller, Císcar ha de retirar el decret de Font de Mora i obrir una taula de diàleg amb el sector. Esperem que aporte el seu tarannà dialogant i favorable a la conselleria. La setmana vinent tindrà la primera oportunitat de demostrar el canvi en una taula sindical que es farà el 29 de juny. A més, també rebrà l'informe de les universitats valencianes que és un rebuig contundent del model proposat pel seu antecessor.
Císcar ha de recapacitar sobre què ha passat i adonar-se que no hi ha cap institució, fora del Consell, que considere oportú d'impulsar el nou model proposat per Font de Mora, que implicava posar fi al valencià a l'escola. Esperem, doncs, que el nou conseller òbriga el diàleg i recapacite.Àngel Martí, gerent d'Escola Valenciana
LA PERSONA FORTA
DEL NOU GOVERN CAMPS
Oltra: 'Queda clar que Sánchez de León serà la substituta de Camps quan haja de deixar la presidència' www.vilaweb.cat
EUPV qualifica el nou Consell de caòtic i, el PSPV, de cínic
La portaveu adjunta de Compromís a les corts, Mònica Oltra, ha considerat avui que 'queda clar que la vice-presidenta i consellera de Presidència, Paula Sánchez de León, serà la substituta de Camps quan haja de deixar el càrrec per problemes judicials.' És una més de les crítiques de l'oposició a la composició del nou govern valencià que entre ahir i avui no han parat de succeïr-se.
'Camps ha volgut apartar del Consell els que seran els seus companys de cadira als judicis', ha dit Oltra, que ha dit que els nous consellers són el que eren la segona fila dels anteriors. 'Si dels consellers que teníem no se'n podia esperar gaire res, dels de segona fila encara en podem esperar menys'.
La portaveu del grup d'EUPV, Marga Sanz, per la seva banda, ha qualificat el nou govern de caòtic i ha dit que el repartiment de competències i departaments és un 'totum revolutum'. Sanz considera que Camps ha dissenyat un nou govern amb personatges directament dependents del president 'perquè ningú no li faci ombra'. 'És una situació molt preocupant', ha reblat.
El diputat del PSPV en la Comisión de control a RTVV, Josep Moreno, ha criticat amb especial contundència la fusió de les conselleries de Cultura i Turisme i el nomenament de Lola Johnson, actual directora de Canal 9, com a portaveu del Consell, que ha qualificat de cínic. 'Amb aquest gest Camps recupera el ministeri d'Informació i Turisme que va crear Franco per a Manuel Fraga', ha reblat.
El nomenament de Johnson va ser ahir, de fet, va generar ahir crítiques de tota l'oposició. Enric Morera, portaveu de Compromís a les corts, va dir que esperava que Johnson abandonés 'les polítiques de manipulació i d'apartheid de les indústries culturals valencianes que ha dut a terme a Canal 9; altrament no hi haurà res a gestionar, perquè haurà liquidat la cultura i els creadors'.
Per Marga Sanz, que la directora de Canal 9 sigui la portaveu del Consell li fa preveure 'la continuació de l'estratègia d'opacitat i manipulació: mentre al carrer la gent demana transparència, Camps confia la comunicació de les seves decisions a qui no ha tingut gens de vergonya a l'hora d'aplicar la més basta manipulació partidista en un mitjà de comunicació'.
POETES PEGOLINS PER LA LLIBERTAT
El passat 12 de juny va tindre lloc al Casal Cultural de Pego l'acte "Poetes Pegolins per la llibertat". L'acte, que va comptar amb l'actuació dels artistes de Pego, Tomàs Llopis,Salvador Bolufer, Carles Siscar, Xavi Morant i Josep Nadal, a més de realitzar-se en suport d'Acció Cultural va servir també per denunciar l'últim atac contra la nostra llengua del Govern de Camps que suposarà l'aprovació del decret de plurilingüisme de Font de Mora.Al finalitzar l'acte es va llegir un comunicat en el qual, a banda d'agrair la col·laboració dels artistes i dels assistents es va encoratjar tothom per continuar treballant per la nostra cultura, llengua i dignitat.
AL TALL
"ROMANÇ CONTRA CAMPS"
Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.
Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.
Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.
Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.
TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita.
Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.
Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.
Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.
Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat
La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.
Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.
Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.
Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.
Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.
Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.
I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.
Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.
Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.
Al Tall
 |
Revista EL TEMPS |
vilaweb.cat
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011
18 de juny de 2011
vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada