Dijous 9 de juny, CONCENTRACIONS:
VALÈNCIA (19.00 h), Plaça de la Mare de Déu
CASTELLÓ (19.00 h), Carrer Major, 78
ALACANT (18.00 h) Carrer Carratalà, 47
Revista EL TEMPS, 7 de juny de 2011 |
Editorial - EL TEMPS, 7 de juny de 2011
La Generalitat Valenciana, en un nou atac a la llengua, ha anunciat que aprovarà un model educatiu que eliminarà la possibilitat d’estudiar íntegrament en català, amb el sistema conegut com a línia en valencià.
Des que es va adoptar aquest model, es va fer evident que no era l’òptim per a una societat, com la valenciana, que havia de recuperar l’estatus oficial de la seua llengua i promoure’n l’ús social. No és l’òptim perquè és opcional –la qual cosa no permet una igualtat formativa universal– i perquè les imperfeccions que presenta sempre han perjudicat l’opció en català: si l’administració volia, no s’hi destinaven prou mestres amb competència lingüística en l’idioma propi i, d’aquesta manera, l’ensenyament íntegre en la llengua del país era impossible a molts llocs; si hi mancava un sol alumne per a omplir un grup de línia en valencià, es descartava aquesta possibilitat, i s’hi imposava la línia en castellà, etcètera.
El model, per tant, acaba prioritzant l’ensenyament en espanyol i això envia, des de l’administració, un missatge molt clar a la població: l’espanyol és la primera llengua; el català, l’opcional. Diuen els sociòlegs que el bilingüisme és impossible: una de les dues llengües sempre hi ix perdent, la llengua minoritzada, i l’altra és la que manté el prestigi: la que hom fa servir per a adreçar-se a l’administració; la que l’administració fa servir per a adreçar-se a tothom. Si, a més, el president de la Generalitat la fa servir habitualment en compte de l’altra, el missatge és clar i evident.
Tot i això pot passar, com ha passat al País Valencià aquests darrers vint anys, que la demanda de l’ensenyament en aquesta llengua minoritzada no pare de créixer. Pot passar que la llengua minoritzada, sobretot si és la pròpia d’aquest país, siga l’opció per a moltíssims alumnes –i les seues famílies– que volen estudis en la seua llengua. Perquè és la seua llengua.
La resposta de l’administració a aquesta inesperada i, per a ells, inexplicable tenacitat d’una comunitat lingüística a sobreviure és canviar el model i aplicar-ne un altre en què la diglòssia siga encara més eficient, tot i anar maquillada amb una barroera capa de cosmopolitisme. El conseller valencià del ram, Alejandro Font de Mora, ha optat per un model trilingüe importat de Galícia amb el qual, teòricament, s’estudia un terç del currículum en espanyol, un terç en anglès i un terç en català. Igualtat per a totes tres llengües, diuen ells. Però si el bilingüisme trepitja la llengua minoritzada, què no pot arribar a fer el trilingüisme?
La decisió és un atac claríssim a la llengua, i a tots els qui la parlen. Després de prohibir les emissions de TV3 –la televisió del bocí de país que sí que ha optat per dignificar i oficialitzar la llengua compartida–, el PP pretén reblar el clau.
MOBILITZEM-NOS
CONTRA L'AGRESSIÓ AL VALENCIÀ!
Dijous 9 CONCENTRACIONS
VALÈNCIA (19.00 h), Plaça de la Mare de Déu
CASTELLÓ (19.00 h), Carrer Major, 78
ALACANT (18.00 h) Carrer Carratalà, 47
forafontdemora.org |
No t'oblidarem...!
INFORMA'T. Clica-hi
QUÈ ENS PROHIBIRAN DEMÀ...
tv3.cat
Solidaritat amb ACCIÓ CULUTRAL
Juan Cotino presidirà les Corts i Font de Mora deixarà el govern
El polèmic conseller d'Educació serà el vice-president primer de la cambra · Rafael Blasco repetirà com a portaveu
L'actual conseller de Medi Ambient en funcions, Juan Cotino, serà el nou president de les Corts Valencianes. Ho ha anunciat el Comitè Executiu del PP, que s'ha reunit aquesta tarda per definir el repartiment de noves responsabilitats a partir de la sessió constitutiva de demà de les Corts. El conseller d'Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, serà el vice-president primer i la consellera de Benestar Social, Angélica Such, assumirà el càrrec de secretària de la cambra. +
Sessió de constitució de les Corts Valencianes (9.6.2011).
Edició d'ahir . . . . . . . . . . . . . . .
Què no hem pogut veure avui...
tv3.cat
ELS FILÒLEGS ANALITZEN LA SITUACIÓ
Testament
Lluís Meseguer - www.levante-emv.com
Als qui hem llegit els versos, i coneixem la trajectòria del conseller cessant -o siga, a escasses setmanes de traspassar el seu treball polític dels darrers anys al conseller següent- d'Educació -o siga, la màxima expressió de la vida qualsevol societat- Alejandro Font de Mora -un Font de Mora!, amb la tradició cultural familiar que implica-, ens pot doldre que siga a ell, per simplificar, a qui assenyalen -¿a qui, si no?, diran moltes veus en els temps pròxims- les amplíssimes discrepàncies arran del seu testament polític. Si no altre, això pareix la seua intenció d'acarar el problema central de l'educació de les pròximes dècades, el multilingüisme, substituint el sistema de "línies" d'ensenyament en valencià per una proposta percentual de convivència entre valencià, castellà i anglés -convivència només complida fins ara, precisament per les "línies" de l'ensenyament públic que se suprimirien, i incomplida per la resta de centres, i escandalosament per molts centres privats i concertats, a pesar de ser subvencionats per la societat valenciana, víctima de tal incompliment.
Seria tristíssim que la necessitat de dotar a tot el sistema educatiu valencià d'un multilingüisme actiu, i no solament a les actuals "línies" en valencià -per cert: multilingüisme, a països europeus com el nostre, vol dir quatre llengües, no tres- com a alternativa a l'actual, siga exercida oblidant que en el llenguatge humà no existeix propietat privada (ni familiar), i que res no pot fer-se'n sense consensos socials, i que els objectius del sistema educatiu s'orienten en una societat plena d'injustícies i desigualtats (lingüístiques), i que els coneixements lingüístics (sense els quals, cap altre coneixement no és possible) no s'orienten amb invents quantitatius.
Encara que, posats a discutir durant els pròxims anys, algunes preguntes valencianes resulten inevitables. Per exemple, aquesta: a canvi d'abolir la metodologia d'una línia de treball fecunda durant tres dècades per al multilingüisme valencià i per a la llengua més perjudicada, el valencià, ¿s'assegura, per exemple, que el quaranta per cent de tot el sistema educatiu valencià, sense excepcions, serà en valencià? Si així fóra, sincerament, ja fóra hora que parlàrem de la llengua de tots els valencians.
clica-hi
Glotofàgia i empobriment cultural
Adolf Piquer - http://adolfpiquervidal.blogspot.com
Quan dues llengües entren en contacte íntim hi ha el risc, científicament constatat, que una de les dues acabe mossegada. Aquest és el destí que s'albira a la nostra llengua tal i com es planifica en els nous plans d'ensenyament dissenyats per la Conselleria d'Educació. Amb un pretés trilingüisme --que no trilerisme, que faria més al cas-- el senyor Font de Mora pretén que els mestres ensenyen les criatures emprant tres llengües vehiculars.
Com que coneixem una mica de què va l'assumpte i sabem --n'estem escamats-- de l'incompliment de requisits lingüístics i tendències a neutralitzar les línies en valencià per part de l'administració i un sector dels administrats, estem segurs que la impossible aplicació del model dissenyat a hores d'ara té un seguit d'implicacions socials futures. A saber:
1- Que els col·legis privats i concertats no acomplesquen el model dissenyat, amb la qual cosa es facilitarà un model bilingüe espanyol/anglés en què aquesta segona llengua tindrà un procés d'ensenyament de qualitat no reglada. De la primera, caldria fer una revisió del personal.
2- Que alguns mestres de la pública, poc coneixedors de la llengua de l'Imperi Britànic i poc donats a la utilització de la llengua de March, opten per decantar-se per la de l'Imperi de Felip II quan parlen als seus deixebles (més encara en situacions informals).
3- Que, en no ser requisit fins el moment el coneixement de l'anglés, milers de mestres opten per assumir la seua condició de funcionaris i immegir-se en la inèrcia en la qual els ha col·locat l'administració valenciana: els dóna igual l'anglés que el xinés, perquè no es pensen reciclar.
4- Que el procés de substitució en els usos socials del valencià, de la manera que es dissenya, no podrà ser invertit. La qual cosa implica, de retruc, l'acceleració de la pèrdua de la llengua com a patrimoni viu dels valencians. RIP.
5- Fruit d'això es causarà un dany irreparable a la llengua i a la seua comunitat de parlants, que veuran minoritzada, encara més, l'acceptació del valencià en situacions comunicatives habituals.
6- Comptat i debatut, amb l'aparença d'ideal que es vol mostrar a aquesta mena de legislació "per quedar bé amb l'opinió pública" s'amenaça greument el futur de la llengua, ja situada en el camí cap a l'extinció social.
7- És el Partit POpular, amb els seus dirigents al capdavant, qui ha desenvolupat aquesta estratègia de substitució lingüística, un ganivet en l'espatlla de la identitat valenciana.
8- Així, segons l'ideari dels populars, serem més ESpanya i menys País Valencià.
9- Ja se sap, qui perd els origens, perd la identitat.
10- Sense llengua, sense identitat, som més assumibles sota els designis de la globalitat institucional.
11- L'anglés? No els importa gens ni mica. Qui vulga saber-lo bé haurà de pagar-se una estada a l'estranger. I, això, és conegut, és cosa de la gent amb determinat poder adquisitiu.
12- Escola en valencià: per als pobres, per als immigrants. Estudis i bon coneixement d'anglés: per a les elits, per als fills d'aquells que ja ens governen. I d'una formació privilegiada tenim la conseqüència d'un quadre de dirigents privilegiats que, com els seus pares i avis, ni necessiten ni volen per a res el valencià.
Camps, Fabra, etc., sempre en castellà. Per a quan polítics autènticament "populars" que no ignoren, menystinguen i odien la nostra llengua? I si girem la mirada a l'esquerra: hi ha algú, o prefereix girar la cara a un altre costat?
AL TALL
"ROMANÇ CONTRA CAMPS"
Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.
Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.
Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.
Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.
TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita.
Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.
Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.
Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.
Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat
La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.
Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.
Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.
Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.
Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.
Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.
I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.
Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.
Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.
Al Tall
EL DIA QUE EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada