QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
L’entitat proposa al Govern valencià que destine els diners recaptats per les multes a fomentar l’ensenyament en valencià
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha fet avui efectiu un pagament de 100.000 euros a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana en concepte de tercer pagament de les dues multes imposades a l’entitat per les emissions de TV3.
Hem de recordar que ACPV ja va fer un primer pagament de 130.000 € el passat 28 d’abril, i un segon de 70.000 € el 13 de maig. Per tant, amb aquest tercer pagament s’ha fet ja efectiu un total de 300.000 euros, que corresponen a una de les dues multes pendents. Faltaria per tant per pagar la segona multa –d’altres 300.000 euros- més els interessos corresponents.ACPV vol agrair públicament l’esforç dels milers de ciutadans que estan fent donacions econòmiques solidàries per a fer front col·lectivament a la multa. Que en un context de crisi s’haja recollit ja una xifra tan important és tota una expressió de l’extraordinari suport social que ACPV està recollint, i una continuació de la mobilització que ens va portar a aconseguir que 651.650 persones signaren la ILP “Televisió sense Fronteres” i prop de 100.000 participaren en la multitudinària manifestació del 16 d’abril, després de prop de 70 concentracions i manifestacions durant dos mesos per tota la geografia valenciana.
TRILINGÜE
Lluís Martínez, 05/06/2011 - www.elpunt.cat
Suposo que ja estan al cas de l'última ocurrència del govern de Francisco Camps, l'home més ben vestit del País Valencià. Consisteix a transformar tota l'escola pública en trilingüe. A partir de no se sap ben bé quan (una cosa és dir-ho i una altra de ben diferent, fer-ho), les assignatures s'ensenyaran en espanyol, valencià i anglès. D'aquesta manera, el govern del País Valencià espera que el seu alumnat estigui en condicions de moure's per tot el món. La iniciativa, que per cert també defensa a casa nostra el diputat Albert Rivera, estaria molt bé si no fos que persegueix, com sempre que s'ha fet al País Valencià, l'eliminació simple i directa de la seva llengua pròpia que, ves per on, és la mateixa que la nostra. Al País Valencià hi ha dues línies escolars: una en espanyol i una altra en valencià. El que passa és que, en els últims anys, la demanda del valencià està augmentant, i això no és del gust de les autoritats, que si van muntar aquest tinglado va ser per conseguir el efecto (matar el valencià) sin que se note el cuidado.Per tant, ara toca una reorganització amb l'objectiu que tothom sap.
Tinc curiositat per saber com s'ho farà el govern del senyor Camps. Perquè resulta que el País Valencià és un territori fortament endeutat i perquè la reforma que planteja necessita d'una gran inversió. No costa gens trobar mestres que parlin l'espanyol i el valencià; però que a més parlin l'anglès amb un nivell equivalent ja és una altra història, no troben?
Està molt bé que els polítics es preocupin de l'escola, però ¿per què no pregunten abans als professors, que són els que saben de què va la història?
Adesiara publica 'El naixement de la tragèdia' de Nietzsche, per primera vegada en català - www.vilaweb.cat
Adesiara acaba d’editar, per primera volta en català, 'El naixement de la tragèdia' de Friedrich Nietzsche (1844-1900). Va ser la primera obra que Nietzsche va publicar, el 1872, quan tenia vint-i-vuit anys. Format en filologia clàssica (després va anar derivant cap a la filosofia), és en aquest terreny que es mou aquest volum, que l’autor va dedicar a Richard Wagner. La traducció és obra de Manuel Carbonell, que ja havia traduït 'Així parlà Zaratustra' i lespoesies de Nietzsche. L'edició conté un pròleg de Jaume Pòrtulas, catedràtic de filologia grega de la UB. Fa uns quants dies, Carbonell i Pòrtulas van reunir-se amb la premsa per dilucidar els aspectes fonamentals d'aquest volum.Carbonell considera que 'El naixement de la tragèdia' és un llibre important: Es convertirà en un referent ineludible per com enfoca el tema, la dicotomia entre 'dionisíac' i 'apol·lini'. Pòrtulas suscriu que l'aportació més gran del llibre és la contraposició entre Dionís i Apol·lo. Explica que 's'entén per dionisíac tots els factors de la nostra vida (cultura, societat, ànima…) al marge de la raó. És l'irracional, els aspectes foscs i complexes de la vida humana. I aquest terme entra en contrast amb l'apol·lini, que podríem resumir amb aquesta idea de 'la serena harmonia i la grandesa reposada': serenitat, harmonia, classicisme…'. Continua Pòrtulas: 'És gairebé un miracle de Nietzsche es miri el grecs d'aquesta manera, perquè era una mirada que no havia arribat a l'Acadèmia. Però Nietzsche va anar a la brava: atacà l'essència de Dionís.' I Manuel Carbonell resumeix el miracle amb una frase que Nietzsche escriu en el primer paràgraf: 'la seguretat de la immediatesa intuïtiva'.Precisament en el pròleg del llibre Pòrtulas recorda que Nitezsche no es va plantejar en cap moment que els termes 'dionisíac' i 'apol·lini' apareguessin en el títol, però també remarca la importància del primer paràgraf de l'assaig, que de fet ho sintetitza tot.
Diu Nietzsche a l'inici: 'Haurem guanyat molt per a la ciència estètica quan hàgim assolit no tan sols el coneixement lògic, sinó també la seguretat de la immediatesa intuïtiva que el desenvolupament de l'art està lligat a la dualitat del 'apol·lini' i del 'dionisíac'. (…) Aquests termes, els manlleven dels grecs…''El llibre, explica Carbonell, defineix els tres moments segons els quals Nietzsche contempla l'evolució de la tragèdia: el primer, el naixement de la tragèdia grega; el tercer, el renaixement de la tragèdia grega amb el wagnearisme; i pel mig, Nietzsche es pregunta per què es produeix la mort de la tragèdia. Segons ell, per culpa de Sòcrates i per un excés de raciocini.'Carbonell també apunta que a través de la tragèdia Nietzsche fa la connexió entre la Grècia clàssica i l'Alemanya del seu temps, la de finals del segle XIX, 'un fet molt important per entendre el motiu que impulsa a NIetzsche, que és la voluntat d'incidir sobre la recuperació de l'esperit alemany'. Pòrtulas creu que aquesta és la intenció profunda del llibre: 'Per mitjà del que li proporciona la tragèdia grega, Nietzsche vol obtenir una perspectiva del seu temps que li pugui fer veure la realitat veritable, fet que costa de veure a causa de la immediatesa, de la manca de perspectiva.'Pòrtulas recorda: 'Vist com ha estat d'irracional la política europea en general i l'alemanya en particular del 1890 al 1945, els llibres que fan una apologia del que és irracional sempre estan sota sospita. I Nietzsche va ser al centre de les sospites. Però si ens el mirem des del seu temps, veurem que Nietzche és un dels pensador més antiigualitaris i antiliberals del segle XIX. La base prèvia de la democràcia el molestava, però era fruit del seu individualisme exacerbat. Era aristocratitzant, no pas totalitari. I tampoc era racista, no era antisemita.' I Carbonell matisa: 'Més que aristocratitzant, diria que era antivulgaritzador, detestava la vulgaritat de la democràcia, un sistema al servei d'uns quants grups que eren els nous rics.'Què es pot descobrir de Nietzsche llegint 'El naixement de la tragèdia'? Manuel Castells destaca: 'Descobrim un escriptor extraordinari, d'una brillantor de retòrica que avui no trobem. Nietzsche pot fer frases molt complexes, llargues, de mitja pàgina. En certa manera, obliga el lector actual a replantejar-se la manera de llegir. Requereix d'una concentració molt alta.' I Jaume Pòrtulas destaca de Nietzsche la seva admirable honestedat intel·lectual: Va evolucionar molt ràpid, va anar deixant enrere etapes i també amics. No va caure mai en el risc de l'autoplagi, al contrari, va fer estranyes i dures retractacions. Tenia una honestedat corrosiva contra ell mateix i contra els altres.'
edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir
ACPV PAGA 100.000 € DE LES MULTES DE TV3 (JA SÓN 300.000 €) |
divendres, 10 de juny de 2011 10:27 - www.acpv.net | |
L’entitat proposa al Govern valencià que destine els diners recaptats per les multes a fomentar l’ensenyament en valencià Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha fet avui efectiu un pagament de 100.000 euros a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana en concepte de tercer pagament de les dues multes imposades a l’entitat per les emissions de TV3. Hem de recordar que ACPV ja va fer un primer pagament de 130.000 € el passat 28 d’abril, i un segon de 70.000 € el 13 de maig. Per tant, amb aquest tercer pagament s’ha fet ja efectiu un total de 300.000 euros, que corresponen a una de les dues multes pendents. Faltaria per tant per pagar la segona multa –d’altres 300.000 euros- més els interessos corresponents. ACPV vol agrair públicament l’esforç dels milers de ciutadans que estan fent donacions econòmiques solidàries per a fer front col·lectivament a la multa. Que en un context de crisi s’haja recollit ja una xifra tan important és tota una expressió de l’extraordinari suport social que ACPV està recollint, i una continuació de la mobilització que ens va portar a aconseguir que 651.650 persones signaren la ILP “Televisió sense Fronteres” i prop de 100.000 participaren en la multitudinària manifestació del 16 d’abril, després de prop de 70 concentracions i manifestacions durant dos mesos per tota la geografia valenciana. | |
SÍ AL VALENCIÀ
LA CONCENTRACIÓ ES TRANSFORMÀ EN MANIFESTACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA POLICIAL |
 |
SERGIO MORENO. |
La Plaça de la Verge de València va reunir ahir milers de valencians per protestar davant l'anunciada desaparició de la línia educativa en valencià, a una jornada marcada per les protestes dels indignats davant les Corts i l'agressiva resposta que n'oferí la policia. Dos moviments que es van sincronitzar ahir sota un mateix sentiment, la indignació. |
Fantasma necessita (urgentment)
un programa
Joan Garí (escriptor) - oficidelector.blogspot.com
Un fantasma recorre el món: la indignació. Des del dia 15 de maig, milers de persones acampades a les places més importants de les principals ciutats de l'estat li han dit al món aquella vella frase, convenientment actualitzada: pareu un moment, que vull baixar. La cosa, que va començar a la Porta del Sol de Madrid ara ja s'ha estés com una taca d'oli i els seus protagonistes ens convoquen per a una manifestació d'abast mundial el pròxim mes d'octubre.Què volen aquesta gent? Una cosa molt simple, si no he entés malament el que es desprén de les seues comunicacions públiques: que el destí de les persones no estiga en mans de tipus molt foscos, vestits per Armani, al comandament d'això tan eteri com són les "finances internacionals". Que la crisi no la paguen els qui no l'han generada. Que en cada país manen els seus polítics i no la banca transnacional. Que la corrupció, l'avarícia i el sectarisme deixen d'informar la vida pública a Espanya i a tot arreu.Ingenuïtat? Esquerranisme elemental i impolític? Anticapitalisme inviable i somiatruites? Tot això, segurament, però també -o així m'ho sembla- ganes de dir "prou!" i voluntat suficient per violentar, al cor del sistema, els vicis i les rutines que ens han portat allà on som: a la frontera dels 5 milions de desocupats (600.000 d'entre ells valencians, on estem per damunt de la mitjana d'atur per la gràcia autista de Francisco Gürtel Camps) i al caire d'un abisme molt més punxegut: la intervenció econòmica. No vos pregunteu per què la gent s'ha llançat a les places a protestar contra els sistema: pregunteu-vos més bé com és que han tardat tant...Però aquest és un blog de llibres. Aquest és un espai on la vida s'interpreta a través dels llibres. I el llibre de l'ocasió és -no podia ser altrament- l'opusclet de Stéphane Hessel que centenars de milers de persones han convertit ja en un best-seller. Indignez-vous!, publicat per una editorial perifèrica a França, s'ha convertit en el tòtem que tothom adora, que tothom -diu que- ha llegit. En la versió espanyola hi ha un pròleg de José Luis Sampedro, que comparteix amb Hessel la condició de nonagenari revoltat. La versió catalana és un calc de l'anterior. Millor, doncs, acudir al text original en francès.Sampedro, al seu text, rememora el crit ritual de Raimon ("Diguem no!"). El rescat em sembla oportú. Indignació és un mot que inclou una referència implícita a la dignitat. El pas següent a la indignació és l'engagement.Engagez-vous es com es diu -segons sembla- el pròxim llibre del vell cavaller Hessel. Comprometeu-vos, sí. Com s'han compromés els votants que, a la ciutat de València, han omplit les urnes locals de paperetes de Compromís -la coalició nacionalista i d'esquerres. I com caldrà que es comprometa una nova generació si vol salvar l'idioma en aquest dissortat país, ara que el tararot de Font de Mora (conseller orwellià de Deseducació) ha eliminat les línies de valencià amb l'excusa d'introduir-hi l'anglès. Ja veieu que, reiteradament, motius per a la indignació, motius per al compromís no ens en faltaran. Caldrà dir No!, i caldrà fer-ho ben fort una altra vegada.Alguns, però, trobaran en aquest moviment una certa inconcreció programàtica, un cert aire floral i assembleari. No seré jo qui els ho reprotxarà. El problema és que, quan ens posem a llegir l'opuscle de Hessel, acabem massa ràpidament. És un volum, per al meu gust, exasperadament breu i inconcret. D'acord amb el que hi diu, però hi havia altres maneres de dir-ho. L'únic que queda clar després de devorar en un bufit les seues pàgines és que l'autor, heroi de la resistència antinazi, reclama que les conquistes que es van propiciar a Europa després de la segona guerra mundial no siguen enderrocades. I que la lluita per mantenir-les ha de ser no violenta.No em sorprén que s'acuse els indignats de no tenir cap programa viable. Si el programa és el d'aquest llibre tenim un problema. Una frase com a exemple: "Quand quelque chose vous indigne comme j'ai été indigné par le nazisme, alors on devient militant, fort et engagé. On rejoint ce courant de l'histoire et le grand courant de l'histoire doit se poursuivre grâce a chacun. Et ce courant va vers plus de justice, plus de liberté mais pas cette liberté incontrolée du renard dans le poulailler".Diguem-ho clar: si el que es pretén és construir un imaginari que connecte la resistència contra el nazisme amb la lluita contra els efectes nocius del capitalisme globalitzat (la "llibertat incontrolada de la rabosa dins del galliner"), s'ha d'afinar l'estil una mica més. Si no, es cau en el ridícul i la xaroneria. És un consell gratuït, és clar. També comprenc que, quan algú que no és un escriptor professional arriba als 93 anys i vol divulgar una idea, fa el que pot. "Tots fem el que podem, però vostè més", li diu Rick a Víctor Laslow (el valerós antinazi casat amb Ilsa) en Casablanca. I no se sap ben bé si es refereix a l'heroisme que se li suposa a un resistent o al fet, molt més terrenal, d'haver-li pispat la xica...Amics, coneguts i saludats digitals: jo també estic indignat. Ho estic des de fa molts anys. Ho estava als anys de la Rajola Hirsuta, quan el valor dels immobles es duplicava i triplicava davant dels nostres nassos i em preguntava com podia ser que tot allò es duguera a terme sense que ningú digués ni piu. Hauríem d'aprofitar la conjuntura, eixir al carrer i començar a reclamar la mena de món que volem. Ens derrotaran, això és obvi. Tanmateix, també van derrotar la generació dels anys 60, i ara tenim dret a l'avortament, igualtat de gènere o matrimonis homosexuals gràcies a aquell impuls. Res no és gratis. Però no oblidem el clàssic: programa, programa, programa. I en prosa, si pot ser.
"Lo parlo un poquet",
senyora Sànchez de León
Josep Lluís Bausset - 03/06/2011 www.levante-emv.com
En una roda de premsa, a una pregunta d´un periodista sobre si parlava valencià, la consellera Sánchez de León responia: «Lo parlo un poquet». La consellera ens ha aclarit el gran «misteri» de la llengua. Ja podem dormir tranquils! Allò que tantes vegades han negat el gens honorable Camps i el seu conseller forense (pel que fa a la unitat de la llengua) ha anat a terra gràcies a Sánchez de León i el seu «lo parlo un poquet». Si la consellera, tan defensora del nostre país, parla com a Manresa, Olot o Bellpuig, vol dir que la llengua que compartim valencians, catalans i mallorquins, és la mateixa. Pobre Francisco Camps! Les seues campanyes per dividir la nostra llengua, han anat a terra precisament per obra i gràcia de la seua consellera.Tot i que l´amor a la llengua no es manifesta només amb un «lo parlo un poquet», sinó ajudant i recolzant les associacions i entitats que treballen pel valencià. Vergonya hauria de tindre el senyor Camps, que destina 1.700.000 euros a l´Open de Tennis de Castelló i rebaixa els diners per a l´Escola Valenciana. I vergonya hauria de tindre en negar-se a exigir el valencià als funcionaris. Però sobretot, hauria de tindre vergonya de les declaracions a la premsa (març de 2011) del conseller Vicente Rambla, en referència a la clausura dels repetidors de TV3, quan afirmava: «La Generalitat no ha cerrado las emisiones públicas ilegales de TV3, sinó que aquella entidad privada que contribuía a las emisiones ilegales de TV3, ha decidido hacerlo». Després d´intentar ofegar econòmicament a Acció Cultural del País Valencià (amb la modificació de la llei de l´audiovisual valenciana) el conseller Rambla encara es llava les mans i deixa la responsabilitat de la clausura del repetidors a ACPV. Això és d´un cinisme majúscul. Per no parlar de les dos sancions anteriors de 600.000 euros. Vergonya senyora Sánchez de León! Vergonya d´un govern que persegueix la cultura i la llibertat d´expressió i que contínuament margina el valencià, dels barracons on els nostres xiquets es pelen de fred a l´hivern i se socarren quan fa calor, del peatge de l´AP-7, de la llei de dependència que no arriba, de la marginació dels nostres llauradors o de l´aigua que defensa la senyora De Cospedal per a La Manxa i el PP no protesta, i sí que ho fa per l´Ebre. Vergonya per l´alcaldessa de Torrent (Mª José Català) i l´alcalde de Vila-real que demanen perdó per parlar valencià als mítings del PP. I vergonya per la manera ignominiosa com tracten als familiars de les víctimes del metro o als ciutadans del Cabanyal. Vergonya pels milions d´euros que costa organitzar la Copa d´Amèrica i els milions del cànon a pagar a Bernie Ecclestone cada any, per la Fòrmula 1. I no li dóna vergonya que el PP de Castella-La Manxa demane poder vore Telemadrid (Levante-EMV, 28 de març) i els valencians no puguem vore TV3? La diputada del PP Mª Jesús Bonilla protestava per la censura a Telemadrid en Castella-La Manxa «porque vulnera el artículo 20 de la Constitución, que garantiza el derecho a una información verídica». I encara afegia: «Es inconcebible que esto se permita en un estado de derecho». No els cau la cara de vergonya?
'EL MÉS GRAN DELS PECADORS'
fa vint anys
Pep Sala ofereix un concert commemoratiu del disc emblemàtic dels Sau
Pep Sala farà demà dilluns un concert commemoratiu dels vint anys de la publicació del disc 'El més gran dels pecadors', una actuació que servirà per recordar la ronda de presentació d'aquell treball de Sau, un dels més significatius del grup
SÍ AL VALENCIÀ
Vicent Luna 11/06/2011 - blocs.mesvilaweb.cat
Davant la darrera pensada del Conseller Font de Mora de derogar la LUEV i imposar un nou model lingüístic al País Valencià, la comuninat educativa valenciana ja hem pogut donar la nostra opinió. Ahir divendres, a València, Castelló i Alacant milers i milers de valencians i valencines ens vàrem manifestar pels carrers de les tres ciutats sota un mateix objectiu: Sí al valencià.
A Alacant el punt de concentració fou a la porta del Servei Territorial on ens aplegàrem milers i milers de persones, vingudes d'arreu de les comarques alacantines. Alumnes, professors, membres de les AMPEs... En la capçalera de la manifestació els representants del partits polítics, d'Escola Valenciana així com els sindicats amb més representació en el món educatiu,STEPV, FETE-UGT,CCOO.
La manifestació va transcòrrer amb total normalitat pels carrers més cèntrics de la capital. Cal destacar que la indignació dels manifestants pujà de to en arribar a la seu de Canal Nou. Una multitudinària pitada i crits de: " Canal 9 no val res, volem Tv3", "Canal 9 manipula", " Canal 9 bufa'm un ou"
Al llarg del trajecte, fins l'acabament a la " Casa de les bruixes", es varen sentir tota classe de crits de protesta en contra de la nova pensada de Font de Mora. A més de "Sí al valencià", " Som d'Alacant i volem valencià" " Menys corrupció i més educació"altres com " Font de Mora dimissió" i altres semblants. Finalment es llegí un manifest ,
http://www.escolavalenciana.com/categorias/index/429 on es convida a tota la societat valenciana a " a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur".
La manifestació fou un èxit, prova que la societat valenciana no està disposda a que el PP derogue la LUEV i ens impose un model que té com a objectiu arraconar, minimitzar i frenar l´ús de la nostra llengua i l'augment de l'ensenyament en català al País Valencià. El prpper 18 de juny hi ha una nova manifestació a la ciutat de València.
AL TALL
"ROMANÇ CONTRA CAMPS"
Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.
Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.
Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.
Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.
TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita.
Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.
Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.
Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.
Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat
La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.
Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.
Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.
Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.
Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.
Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.
I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.
Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.
Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.
Al Tall
 |
Revista EL TEMPS |
EL DIA QUE EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada