llegim obres en català

bibliotecatecnica.upc.edu

23 d'abril, diada de Sant Jordi

Troba tota la informació literària de la jornada a vilaweb.cat:

ELS PREMIS DE MÉS ANOMENADA

Premi Sant Jordi
Ramon Solsona, 'L'home de la maleta' (Proa)

Premi Ramon Llull
Núria Amat, 'Amor i guerra' (Planeta)

Premi de Narrativa Ciutat d'Alzira
Joaquin Biendicho, 'Els embolics dels Hoover' (Bromera)

Premi Mallorca
Carles Sànchez, 'Contes des de l'illa Quàntica' (Moll)

PREMIS A OBRA PUBLICADA

Premi Lletra d'Or
Jordi Puntí, 'Maletes perdudes' (Empúries)

Premi Ciutat de Barcelona
Ponç Puigdevall, 'Un dia tranquil' (Tusquets)

Premi Nacional de Cultura
Marta Pessarrodona, 'Animals i plantes' (Meteora)

PRIMERA NOVEL·LA

Marta Rojals, 'Primavera, estiu, etcètera' (Premi Exhaurim-lo! 2011, la Magrana)

Tina Vallès, 'Maic' (Baula)

Nadia Ghulam i Agnès Rotger, 'El secret del meu turbant' (Premi Prudenci Bertrana, Columna)

Bel Olid, 'Una terra solitària' (Premi Documenta, Empúries)

Cristian Segura, 'El cau del conill' (Premi Josep Pla, Destino)

Helder Farrés, 'Novotsky' (Premi Just M. Casero, Ara llibres)

Cesc Martínez, 'Opi i sardines' (la Magrana)

SEGONA NOVEL·LA

Najat el Hachmi, 'La caçadora de cossos' (Columna)

Pere Antoni Pons, 'Tots els dimonis són aquí' (Empúries)

Sílvia Alcàntara, 'La casa cantonera' (Edicions de 1984)

Bea Cabezas, 'La ciutat vertical' (Premi Carlemany, Columna)

Sebastià Jovani, 'Emet o la revolta' (la Magrana)

Roc Casagran, 'Un ós panda al pas zebra' (Columna)

Roger Coma, 'He conegut una noia' (Columna)

Eloi Vila, 'Una paraula de més' (Alisis)

.CAT

Eduard Màrquez, 'L'últim dia abans de demà' (Empúries)

Jordi Puntí, 'Els castellans' (l'Avenç)

Maurici Pla, 'L'alquímia del mercat d'aquímies' (Quaderns Crema)

Julià Guillamon, 'La Moràvia' (Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors)

Màrius Serra, 'L'home del sac' (Bromera)

Carme Riera, 'Natura quasi morta' (Edicions 62)

Pep Coll, 'Nius' (Proa)

Vicenç Villatoro, 'Moon River' (Columna)

Francesc Puigpelat, 'Faust, el terrorista' (Proa)

Lolita Bosch, 'Ara escric' (Empúries)

Jordi Cabré, 'Després de Laura' (Proa)

MÉS .CAT

Berta Jardí, 'La portentosa vida del sastre Bariloche' (Columna)

Salvador Massip i Sebastià Roig, 'Ullals' (la Galera)

Xevi Sala, 'Les causes perdudes' (Columna)

Rosa Cullell, 'El primer lloc del món' (Amsterdam)

Josep Vallverdú, 'Honorable fugitiu' (Pagès)

Víctor Alexandre, 'Cor de brau' (l'Arquer)

Josep Gironès, 'Viure sense el meu fill' (Meteora)

Ramon Soler, 'Peguera. L'ànima d'un poble' (Pagès)

Francesca Aliern, 'L'espiera' (Cossetània)

Lluïsa Forrellad, 'L'olor del mal' (Angle)

Nil Barral (pseudònim), 'L'home que dormia al cotxe' (Amsterdam)

Pep Campei (pseudònim), 'Lartefacte' (XXII Premi Literari Vila d'Ascó, Cossetània)

RECUPERACIONS, OBRA COMPLETA

Joan Perucho, 'Les històries naturals' (Edicions 62)

Joan Perucho, 'Llibre de cavalleria' (la Magrana)

Blai Bonet, 'El mar' (Club Editor)

Josep Maria Ballarín, 'Mossèn Tronxo' (Club Editor)

Artur Bladé i Desumvila, 'Cicle de dietaris I' (Obra Completa 10, Cossetània)

Artur Bladé i Desumvila, 'Cicle de l'exili III' (Obra Completa 9, Cossetània)

NOVEL·LA HISTÒRICA i BEST-SELLERS

Albert Espinosa, 'Si tu em dius vine, ho deixo tot… però digue'm vine' (Rosa dels Vents)

Pau Faner, 'Les bodes del diable' (Proa)

Jordi Molist, 'Promet-me que seràs lliure' (Columna)

Martí Gironell, 'L'arqueòleg' (Columna)

Francesc Miralles, 'El secret de Picasso' (Edicions 62)

Jordi Badia i Luisjo Gómez, 'El llegat de la vall' (la Magrana)

Rosa Planas, 'La veu de la caputxa' (Columna)

RELATS

Alba Dedeu, 'Gats al parc' (Proa, Premi Mercè Rodoreda 2010)

Joan Todó, 'A butxacades' (laBreu)

Carles Bellver, 'L'home del calendari' (Tria Llibres)

Toni Cucarella, 'Hòmens i falagueres' (3i4)

Jordi Ortiz, 'Essència de guaiaba' (3i4)

Jesús M. Tibau, 'I un cop de vent els despentina' (Cossetània)

Joaquim Carbó, 'Jocs d'infants' (Proteus)

NARRATIVA TRADUÏDA

Sándor Márai, 'La gavina' (Empúries / Salamandra)

Hans Fallada, 'Sol a Berlín' (Edicions de 1984)

Philip Roth, 'Nèmesi' (la Magrana)

Haruki Murakami, '1Q84' (Empúries)

Ian McEwan, 'Solar' (Anagrama/Empúries)

Sofi Oksanen, 'Purga' (la Magrana)

Ba Jin, 'Família' (Viena)

John Connolly, 'Les veus' (Bromera)

T. S. Eliot, 'Quatre quartets' (Viena)

Andrea Camilleri, 'La triple vida de Chichele Sparacino' (Bromera)

Andrea Camilleri, 'El camp del terrissaire' (sèrie Montalbano, Edicions 62)

Erri de Luca, 'El pes de la papallona' (Bromera)

Thomas Pynchon, 'Vici inherent' (Amsterdam)

Harlan Coben, 'Alta tensió' (Premi Internacional de Novel·la Negra RBA 2010, la Magrana)

Anaïs Nin, 'Una espai a la casa de l'amor' (laBreu)

Martin Amis, 'La viuda prenyada' (Anagrama/Empúries)

Alessandro Baricco, 'Emmaús' (la Magrana)

Robert Goolrick, 'Una dona de fiar' (Edicions 62)

Amélie Nothomb, 'El viatge d'hvern' (Anagrama/Empúries)

James Ellroy, 'A la caça de la dona' (Angle)

Dai Sijie, 'L'acrobàcia aèria de Confuci' (Edicions 62)

Howard Jacobson, 'El cas únic de Sam Finkler' (Proa, Premi Booker 2010)

John Boyne, 'En Noah Barleywater fuig de casa' (Empúries)

Per Petterson, 'Cap a Sibèria' (Club Editor)

Kamila Shamsie, 'Ombres cremades' (Edicions 62)

Friedrich Dürrenmatt, 'La promesa' (Viena)

John Steinbeck, 'El poni roig' (Viena)

E. L. Doctorow, 'Billy Bathgate' (Edicions de 1984)

Aleksandr Puixkin, 'Relats del difunt Ivan Petróvitx Bellkin i La dama de piques' (Adesiara)

Erri De Luca, 'El pes de la papallona' (Bromera)

Donna Leon, 'Conclusions preliminars' (Edicions 62)

Jean Hatzfeld, 'L'estratègia dels antílops' (Edicions de 1984)

Tiziano Scarpa, 'Stabat Mater' (Edicions de 1984, Premi Strega 2009)

Daphne Kalotay, 'L'hivern rus' (la Campana)

Lars Kepler, 'El contracte' (Amsterdam)

Elisabeth Gilbert, 'Menja, resa, estima' (Pòrtic)

Mary Higgins Clark, 'L'ombra del teu somriure' (Edicions 62)

Johanna Adorján, 'Un amor únic' (Proa)

POESIA

Enric Casasses, 'Bes nagana' (Edicions de 1984)

Arnau Pons, 'Desertar' (Lleonard Muntaner)

Konstandinos P. Kavafis, 'Esborranys i poemes inacabats' (Eumo)

Rainer Maria Rilke, 'Poemes francesos' (Edicions de la l·l)

Rupert Brooke, 'Poemes' (Adesiara)

Pere Rovira, 'Contra la mort' (Proa)

Valentí Puig, 'Altes valls' (Proa)

Jordi Vintró, 'La bassa de les oques' (laBreu)

M. Rosa Font, 'Un lloc a l'ombra' (Proa, Premi Carles Riba 2010)

Denise Desautels, 'Tomba de Lou' (Eumo/Cafè central)

'Tomàs Arias, 'Odi sobre tela' (laBreu)

T. S. Elliot, 'Prufrock i altres observacions' (laBreu)

Ernest Farrés, 'Els efectes imprevisibles dels camps magnètics' (laBreu)

Ricard Martínez Pinyol, 'La inspiració i el cadàver' (Moll, Premi Mallorca de poesia 2010)

Miquel Àngel Llauger, 'A la gran Babilònia' (Moll)

Àngel Guimerà, 'Poesia completa' (edició de Blanca Llum Vidal, Edicions de 1984)

Maram al-Masri, 'Et miro' (Pagès)

Carles Vicent Siscar i Veicens, 'Carn endins' (3i4)

Josep Sou, 'Perbreviter' (3i4)

Begonya Pozo, 'Poemes de la intempèrie' (3i4)

Celdoni Fonoll, 'Veus d'ocells/Bells ocells' (Lynx)

CLÀSSICS

'La Bíblia' (Bíblia catalana interconfessional, més d'una editorial)

Yijing, 'El Llibre dels Canvis' (Pagès, edició de Jordi Vilà)

Ovidi, 'Art d'enamorar' (Adesiara)

Plutarc, 'Els mèrits de les dones' (Adesiara)

DIVULGACIÓ CIENTÍFICA i ASSAIG

David Bueno i Torrens, 'L'enigma de la llibertat' (Bromera, Premi Europeu de Divulgació Científica)

Anna Veiga, 'El miracle de la vida' (la Magrana)

Pere Estupinyà, 'El lladre de cervells' (la Magrana)

Adolf Tobeña, 'Píndoles o Freud' (Columna)

Jordi Mazón Bueso, '100 preguntes de física' (Cossetània)

Eduard Punset, 'Excuses per no pensar' (Destino)

MÉS ASSAIG i UN MANIFEST

Joaquim Maria Puyal, 'Aicnàlubma' (Columna)

Germà Bel, 'Espanya, capital París' (la Campana)

Salvador Giner, 'El futur del capitalisme' (Edicions 62)

Gustau Nerín, 'Blanc bo busca negre pobre' (la Campana)

Laura Borràs, 'Per què llegir els clàssics, avui?' (Ara)

Vicent Soler, 'L'ofici de raonar' (PUV)

Michel Onfray, 'L'eudemonisme social' (Edicions de 1984)

Martha C. Nussbaum, 'Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats' (Arcàdia)

Giulio Raimondo Mazzarino, 'Breviari dels polítics' (Edicions de la l·l)

Stéphane Hessel, 'Indigneu-vos! (Destino)

VOLTANT LES XARXES

David Kirkpatrick, 'L'efecte Facebook' (laButxaca)

Daniel Domscheit-Berg, 'Wikileaks per dins' (la Campana)

HISTÒRIA i TESTIMONIS

Autors diversos, 'Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937)' (DAU)

Felip Solé i Grégory Tuban, 'Camp d'Argelers (1939-1942)' (Cossetània)

Ferran Planes, 'El desgavell' (Club Editor)

Autors diversos, 'Tombes i lletres' (Edicions Sidillà)

Jan Karski, 'Història d'un Estat clandestí' (Quaderns Crema)

Ramon Alberch, 'El preu de la memòria. El cas de l'Arxiu Centelles' (Pagès)

Matthew Tree, 'Com explicar aquest país als estrangers' (Columna)

Patrícia Gabancho, 'A la intempèrie. Una memòria cruel de la Transició catalana' (l'Arquer)

Autors diversos, 'Veus del Sàhara' (Cossetània)

Enric Sòria, 'En el curs del temps' (Moll)

D. Sam Abrams, 'Vendre l'article' (Moll)

Valentí Puig, 'Rates al jardí' (Edicions 62)

Adolf Beltran, 'Veritat o mentida' (Proteus)

Maria Lluïsa Latorre, 'Dones invisibles' (Viena)

Ferran Aisa i Mei Vidal, 'Joan Salvat Papasseit 1894-1924' (Base)

Joaquim Aloy, 'Qui és Macià?' (Edicions de 1984)

Maurici Serrahima, 'Marcel Proust' (Edicions de 1984)

J. M. Castellet, 'Josep Pla o la raó narrativa' (Destino)

Albert Manent, 'Crònica política del Departament de Cultura' (Acontravent)

Ventura Pons, 'Els meus (i els altres)' (Proa)

Stefano M. Cingolani, 'Pere el Gran. Vida, actes i paraula' (Base)

Ignasi Mora, 'Viure amb la senyora Parkinson' (Moll)

Gabriel Pernau, 'La fabulosa història de la senyora Wang' (Meteora)

Tobies Grimaltos, 'El solatge del temps' (Edicions del Bullent)

Dúnia Carulla, 'Un amor sense vel' (Pagès)

MEMORIALISME I ARTEFACTE LITERARI

Hervé Guibert, 'L'home del barret vermell' (Club Editor)

André Aciman, 'Adéu, Alexandria' (3i4)

Anatole Broyard, 'Quan Kafka feia furor' (3i4)

George Perec, W o el record de la infantesa' (l'Avenç)

Carlo Levi, 'Les paraules són pedres. Tres viatges a Sicília' (l'Avenç)

Eva Gabrielsson, 'Millennium, Stieg i jo' (Columna)

ART(S) I ARTISTES

Joan Brossa, 'Carrer de Joan Ponç' (edició a cura de Glòria Bordons, Edicions Poncianes)

John London, 'Contextos de Joan Brossa' (UBe)

Josep M. Mestres Quadreny, 'De cop de poma a Trànsit boreal' (Angle / Arts Santa Mònica)

Autors diversos, 'Salvat-Papasseit poetavantguardistacatalà' (Edicions 62 i Arts Santa Mònica)

Autors diversos 'L'art del menjar' (CatalunyaCaixa Obra social)

VOLTANT LA GASTRONOMIA

Autors diversos, 'La Riera' (Cossetània)

Remei Ribas, 'Les millors postres de l'Àvia Remei' (Cossetània)

Isma Prados, 'Avui convido jo' (la Magrana)

Josep M. Morell, 'La cuina dels castells' (Pagès)

Pilar Senpau, 'Quan la vida puja a la bàscula' (Pòrtic)

FORMAT SANT JORDI

Víctor Amela i Roser Amills, 'Paraules d'amor. 101 declaracions apassionades' (Angle)

SANT JORDI BLAU-GRANA

Dario Porras, 'Abarçadari' (Cossetània)

Fèlix Fernández i Òscar Piqué, 'Tips de 'Mou'' (Bromera)

Toni Soler, 'Amb conte! El llibre de contes del Crakòvia' (Columna)

Autors diversos, 'Sant Jordi i un equip de llegenda. Tornen els Barça Toons' (Estrella Polar)

Autors diversos, 'Paraula de vestidor' (Ara/TV3)

Autors diversos, 'El partit de la meva vida' (Ara)

Autors diversos, 'Més de 100 raons per ser culer' (Viena)

No callarem

M.Àngels Alzina, 23/04/2011 - www.avui.cat

–Però per què ja no podré veure més Doraemon?

–Perquè el nostre president, el Sr. Camps, ha decidit que TV3 no la puguem veure més a casa nostra, al País Valencià. –I per què no? –Perquè parlen en català.

Aquest, ben segur, és un dels diàlegs més tristament repetits a les llars valencianes aquests últims dies. Un diàleg del tot surrealista i més tenint en compte que aquest president ho és tot i estar imputat en un tema judicial. Tota una generació de valencians ha crescut amb TV3. Es tracta d'una televisió que els ha acompanyat durant més de vint anys i a la qual els valencians, com nosaltres, s'hi senten lligats per raons culturals, lingüístiques i emocionals. Continuar veient TV3 al País Valencià és un dret que emana de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (signada per l'Estat Espanyol) que insta governs i institucions a fomentar la intercomunicació entre territoris veïns. Desenes de milers de valencians –90.000, segons l'organització– van sortir al carrer el passat 16 d'abril, clamant en favor de les emissions de TV3 al País Valencià amb el lema Sí a TV3, sí a la llengua, sí a la transparència. Us n'heu adonat que com més ens prohibeixen més forta és la nostra voluntat de ser? Ni a València ni aquí no podran fer callar el nostre clam. Assumeixo les paraules de Lluís Llach al final de la manifestació, qui, des de dalt d'un camió perquè no els van autoritzar a muntar un escenari, va dir: “El País Valencià és el meu país. Visca el País Valencià.” Hi afegeixo una frase de Joan Maragall: “Per a mi la nació és la llengua”.

Reportatge d'investigació. Primers avions aterrats a l'aeroport de Castelló

Facebook elimina l'enllaç de la festa 'rave' a l'aeroport de Castelló

Ja no existeix ni com a esdeveniment ni com a grup. Ja se n'ha promogut un d'alternatiu. www.vilaweb.cat

La convocatòria de la festa 'rave' a l'aeroport de Castelló i que s'havia fet a través del Facebook ja no existeix. Facebook l'ha eliminada, quan tan sols falten dos dies per la festa i quan ja havia acumulat més de vint mil internautes que hi havien confirmat l'assistència. El perfil de l'internauta promotor de la festa, de pseudònim Patufet, també ha estat eliminat. Aquesta matinada, però, s'ha creat un altre grup que demana una altra oportunitat a la festa, convocada la matinada de diumenge a dilluns.

La iniciativa de la festa, nascuda arran de la controvertida inauguració de l'aeroport, sense avions, convidava a visitar les instal·lacions i a fer-hi 'barbacoes, menjar-se 'la mona' o aixecar el catxirulo'. Segons els promotors, la festa volia 'aprofitar l'oportunitat brindada pel president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, en inaugurar un aeroport sense ni avions ni permís de navegació'.

Televisió Espanyola torna a censurar la xiulada a l'himne espanyol

www.cronica.cat 19/04/2011

Malgrat que la Federació Espanyola de Futbol decidís fer sonar l’himne espanyol a 120 decibels, volum que els experts han considerat que podia ser nociu per les oïdes, Televisió Espanyola s’ha vist obligada a censurar les xiulades que els aficionats del FC Barcelona han fet a l’himne espanyol.

Si es comparen les retransmissions de Televisió de Catalunya i de Televisión Española, a TV3 l’audio ambient se senten les fortes xiulades a l’himne, mentre que a TV1 se sent l’himne espanyol sense cap xiulet.

València, 16 d'abril

Carles Lluch, 22/04/2011- exilis.blogspot.com

Motius laborals m'han absentat d'aquest bloc durant unes quantes setmanes. I m'ha sabut greu, perquè han estat unes setmanes intensíssimes, durant les quals diversos esdeveniments m'han fet venir ganes de fer-hi alguna entradeta. Les jornades dedicades a Manel Garcia Grau i Vicent Andrés Estellés, la presentació en societat de El Pont, els nous discos de Manel i Obrint Pas, la manifestació de València per TV3. Miraré de recuperar el temps perdut, i començaré parlant de dissabte passat.

Perquè dissabte passat calia anar a València. S'hi havia d'anar, era un deure cívic de primer ordre. Ja vaig parlar del tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià. No és només una televisió que simplement deixa d'emetre, entre tantes dotzenes que n'hi ha. Parlem d'alguna cosa més. D'un atac a la vitalitat de la nostra llengua en l'espai social i comunicatiu. I d'un atac a un principi fonamental com la llibertat d'expressió. Calia anar a Castelló, i hi vam anar. I sobretot havíem de ser a València.

I bé, hi vam ser. La resposta d'una part important de la societat valenciana va ser contundent, clara. Unes 70.000 persones, diuen. Una indignació continguda movia els manifestants, que no sortien al carrer només per TV3, sinó perquè l'atac a aquesta televisió s'ha convertit en la gota que ha fet vessar el got de molts valencians. Hi ha molts valencians farts de la situació en què vivim, i cada vegada més mobilitzats. Tenim molt clar que tal com s'estan fent les coses acabaran amb la nostra llengua i cultura, amb allò que ens dóna personalitat com a poble.

Desgraciadament, jo em vaig quedar amb un gust agredolç. No per la manifestació en ella mateixa, que va ser un èxit, sinó per les circumstàncies que l'envoltaren. Les autoritats van posar tots els impediments que van poder perquè tingués la més mínima repercussió. No van concedir el permís perquè s'instal·lara un escenari en condicions per a l'actuació final de Lluís Llach. En qualsevol ciutat civilitzada, el retorn de Llach als escenaris seria un honor. És clar que era una acció de protesta, però tampoc no es demanava que Rita i Camps assistiren al concert: amb una simple tolerància democràtica de cedir els espais n'hi havia prou.

Doncs bé, Llach va cantar tres cançons des de dalt d'un camíó, en un estat de provisionalitat que recordava els concerts improvisats que ell mateix, Raimon i d'altres havien de fer durant el franquisme. Diverses coses recordaven el franquisme: les cançons que va triar Llach, la vigilància de la policia (es veu que érem elements perillosos). I sobretot la voluntat de negar tota visibilitat a la manifestació. El recorregut retallat que van imposar, entre Torres de Quart i Torres de Serrans, era curt i aïllat del centre: amb el riu a una banda i a l'altre quatre cases, només el tram de Guillem de Castro feia impacte. Ja només faltava que ens hagueren enviat a un polígon industrial a manifestar-nos.

Tot això per no parlar del silenci dels mitjans de comunicació. I ja no em refereixo només a Canal 9, que ja dono per descomptat, sinó també a d'altres especialment d'àmbit estatal. Per què una manifestació amb tanta gent no va aparéixer en els mitjans espanyols? La resposta és per a mi clara: tot allò que té contingut de reivindicació nacional no interessa mostrar-ho.

En fi, vaig tornar de València amb una certa insatisfacció. Sí, ens havíem manifestat; sí, érem molta gent; sí, havíem expressat les nostres opinions. Però, se n'assabentarà la resta de la societat valenciana? És increïble com una societat pretesament democràtica oculta i silencia sistemàticament allò que no li interessa que se sàpiga. Denegant permisos, retallant el recorregut, amagant-ho de les plataformes públiques. Convertint un acte públic en quelcom gairebé clandestí, que ja té mèrit atés que parlem de milers de persones.

La democràcia no és anar a votar cada quatre anys. Els nostres governants actuen amb un menyspreu cap a la dissidència que és antidemocràtic, perquè els elegits pels valencians haurien de ser el govern de tots els valencians. Al País Valencià s'està consolidant una forma de governar que no sé si s'estudia ja a les facultats de ciències polítiques: una mena, no sé com dir-ho, de dictadura democràtica, o de dictadura sancionada per les urnes. Fa trenta anys creien que votar duria la democràcia, però la democràcia consisteix, abans que en unes eleccions, en unes actituds i uns valors que ací no tenim.

Garrotada de la Junta Electoral

www.linformatiu.com

El vídeo institucional de la Generalitat titulat I tu, com vols la teua comunitat?, amb motiu de les eleccions del 22 de maig va ser prohibit ahir per la Junta Electoral perquè les seues imatges “contenen al·lusions implícites a les realitzacions o als assoliments obtinguts” en lloc d'informar el ciutadà sobre el procés electoral. La Junta va obligar al Consell a traure-ho de la pàgina web de la Generalitat i li va censurar la seua difusió. Des del PSPV, partit que havia presentat una queixa a la Junta Electoral per el vídeo, la seua representant legal, Cristina Moreno va declarar que la decisió de prohibir-ho“certifica que el PP fa trampes”. Pot ser que els valencians ens estalviàrem molts diners si fóra de període electoral també hi haguera algun organisme que controlara la utilitat o legalitat d'este tipus de propaganda.

“Nosaltres volem una societat formada i informada i esta publicitat fa just el contrari”, afirma el coordinador d'esta plataforma que persegueix el lliure accés del ciutadà a la informació. “Quan realitzem la declaració de la renda donem totes les nostres dades i tot el que fem amb els nostres diners, però després quan tu sol·licites saber què fa el govern amb els teus diners tot són traves. No és just”,sosté Sala.

Per les dades arreplegades dels informes anuals de l'Associació d'Agències de Publicitat de la Comunitat, només la Generalitat comptaria amb més de nou milions d'euros a l'any per a gestionar les seues campanyes

Tal com recorden des de Govern Obert, l'opacitat del Consell, tantes vegades denunciada també per l'oposició, ja ha sigut provada per l'ONG Transparència Internacional, qui va col·locar a la Comunitat Valenciana en el penúltim lloc en transparència, i a l'Ajuntament de València —un dels tres únics consistoris que es van negar a participar en este estudi— el número 100 de 110.

Segons Sala, el temps mitjà d'espera a Europa davant una consulta d'este tipus és de 20 dies, encara que afirma que continuaran esperant com a màxim dos mesos més i després es plantejaran presentar una queixa al Síndic de Greuges o organitzar una concentració. “Si ens organitzem tots i hi ha un volum important de preguntes d'este tipus, posarem en evidència la falta de transparència de la nostra administració”,explica. Per les dades arreplegades dels informes anuals de l'Associació d'Agències de Publicitat de la Comunitat, només la Generalitat comptaria amb més de nou milions d'euros a l'any per a gestionar les seues campanyes. Segons les tarifes, cada diumenge que la Generalitat publica una pàgina de publicitat en els principals diaris de la Comunitat, només en premsa eixe diumenge a les arques públiques li costa al voltant de 80.000 euros. I últimament hi havia planes a alguns diaris pràcticament cada dia. Òbviament, estos són uns càlculs estimatius del’Informatiu, ja que les dades oficials en són inaccessibles.

Acció Cultural recorda que el govern valencià no fa ús del segon múltiplex