18 d’abr. 2011

60 dies sense TV3 al País Valencià



El meu país
Vicent partal - Director de Bilaweb, 18.04.2011, www.vilaweb.cat

Només era una manifestació, dissabte a València. Una més, si voleu. Gran, enorme, clara i contundent. Però una manifestació de repudi, a la contra. Contra el govern valencià, contra un president que molts voldríem veure a la presó. I tanmateix aquell era el meu país. 

Quan Lluís Llach va començar a cantar vaig veure gent que plorava. Enrabiada perquè trenta anys després havíem de continuar cantant les mateixes cançons i encara havíem de demanar la cosa més senzilla i elemental de totes, la democràcia. 

Al País Valencià la democràcia és un concepte feble, en perill. Ho vam tornar a veure en la manifestació, amb Llach havent de cantar dalt d'un camió, però sobretot amb la policia negant-se a tallar els carrers i obligant els manifestants a marxar cap al gruix de la gent entre cotxes naturalment indignats. A València, efectivament, el PP es creu que els qui no pensem com ells no tenim drets. En una democràcia això és inconcebible.  Però, malgrat tots els obstacles, al carrer es van trobar desenes de milers de persones contentes, decidides, alegres de trobar-se tants i tants, de posar cares, veus, sons i colors al País Valencià que no és un cau de lladres. 

La riuada de gent de dissabte ens hauria de convèncer, als valencians, que la resignació no és pas l'única manera de passar els dies. Entre les torres de Quarts i les de Serrans hi havia una excel·lent primera matèria, capaç de fer de les nostres comarques l'antítesi del ridícul que som ara. Aquell País Valencià, el meu, és el que podria canviar. Cal creure-s'ho i cal saber com fer-ho. Però no podem ignorar que érem molts i que allà hi havia la llavor d'un futur més digne.
Esplendor i misèria
Vicent Usó, escriptor - "El rastre de Vlarisse" 18/04/2011

Entre 80.000 i 100.000 persones van manifestar-se dissabte passat a València i la premsa ibèrica encara no ha dit fava. O ho ha esmentat amb la boca menuda, com si li dolguera. I això que han dedicat portades i editorials a reunions bastant més reduïdes. Però quan, entre reivindicacions bàsiques de qualsevol demòcrata -la llibertat d'expressió, la transparència-, es mesclen qüestions nacionals, dreta i esquerra espanyoles tanquen files. I ho ignoren, quan no ho blasmen. D'ací el silenci còmplice de tants sectors progressistes espanyols davant un atac claríssim a la llibertat d'expressió, davant d'una persecució evident de les idees.
La manifestació de dissabte a València serveix de munició a la dreta cavernícola, que aprofita per traure a passejar el fantasma de l'imperialisme català que tants bons serveis li ha donat, i posa entre l'espasa i la paret l'acomplexat progressisme ibèric que vol nadar i guardar la roba i encara no s'ha adonat que l'única manera de fer front a l'estultícia de la dreta és ser conseqüent amb els principis. Anar de cara al vent. I quan dic això pense sobretot en el PSOE, alguns dirigents valencians del qual portaven una de les pancartes de la manifestació(cap dels líders principals, però, i ja n'és un indici), però que, alhora, a Madrid es comporten com la dreta més reaccionària i impedeixen la tramitació de la iniciativa legislativa popular Televisió sense fronteres. Una de cal i una altra de sorra que no faran sinó precipitar el PSPV de derrota en derrota fins la desfeta final.

L'èxit de la manifestació és una mostra que el país encara està viu, que malgrat el caciquisme imperant, la impunitat amb què campa la dreta, la persecució de tota dissidència i els atacs sistemàtics a la llengua, a la cultura i al territori dels valencians, el país està viu. Està viu i està cansat d'una manera de governar que ha recuperat l'arbitrarietat, el clientelisme i la repressió com a principis bàsics. Que ha aconseguit que les cançons que Lluís Llach va compondre contra la dictadura encara siguen perfectament vigents.

La manifestació de dissabte a València, però, és també una mostra de l'etern problema que tenim els valencians: la falta de correlació entre el vigor de la societat civil i l'esclerosi dels partits que ens haurien de representar. Una esquerra atomitzada que pugna per repartir-se unes molles que només garanteixen misèria, incapaç de posar-se d'acord en una dotzena de punts bàsics que feren possible una convergència electoral que ressuscitara la il·lusió d'un electorat d'esquerres que ja està cansat d'anar a votar per a no res, per a legitimar l'onada popular que ens arrossega cada quatre anys. Dissabte, a València, es va manifestar gent amb ideals diferents, però amb un fons comú que compartíem tots: la demanda de llibertat d'expressió, de respecte a la nostra llengua i la nostra cultura, la transparència com a principi irrenunciable de la gestió pública. Els partits polítics valencians haurien d'aprendre de la gent i posar-se a la feina. Si no ho fan, hauran malmés, de nou, el capital humà que dissabte va omplir d'esperança els carrers de València.
Com en els bons vells temps del franquisme
Joan Garí (escriptor), 17/04/2011 www.ara.cat

La manifestació d’ahir a València era la culminació de més de 60 actes públics realitzats tot al llarg del País Valencià, en protesta per la decisió de Francisco Camps d’obligar a tallar el senyal de TV3. Acció Cultural del País Valencià, propietària de la xarxa de reemissors, es va veure obligada a clausurar-los el 17 de febrer davant l’amenaça de multes milionàries. Ara –després de 4 anys de persecució econòmica i política- arribava el moment de la revenja. Ahir a la vesprada, el que s’aplegà fou el bo i millor de la societat valenciana, aquells sectors que han mantingut viva la llengua contra vent i marea (sindicats, associacions, moviments cívics) i veien en TV3 un salconduit de modernitat i de dignitat nacional. 
La jornada començava, en realitat, a les 12 del matí. A aquesta hora, els escassos però obsessius dinosaures del grupuscle anticatalanista Coalició Valenciana es manifestaven a la plaça de Sant Agustí sota els lemes “Contra el ZParo”, “Contra la corrupció” i “Contra el catalanisme” (sic). A les sis de la vesprada, desenes de milers de persones s’aplegaven a les Torres de Quart –en el límit oest de la Ciutat Vella- per tres motius molt diferents (i molt més positius): en favor de la llengua catalana, en favor de TV3 i en favor d’un País Valencià sense corrupció ni autoritarisme. 
L’Ajuntament de Rita Barberà, com no podia ser altrament, ha posat obstacles per a la realització de l’acte fins a l’últim moment. Per a començar, no ha deixat alçar una tarima on poder realitzar amb normalitat el concert de Lluís Lach. El cantant de Verges tornava després de quatre anys de retir a dalt d’un escenari exclusivament per a protestar contra “una maniobra legal, que no legítima” (en les seues pròpies paraules) que busca destruir la infrastructura del valencianisme progressista. Llach s’ha vist obligat a fer-se escoltar a dalt d’un camió (sic), un robust DAF XF que ha posat la nota brasilera a la circumstància. 
El vehicle, amb el piano a dalt, precedí els manifestants –com una estranya metàfora mòbil- fins al final del recorregut, al davant de les torres de Serrans. Aquesta imatge, digna dels bons vells temps del franquisme o d’alguna de les performances de Carles Santos, ens retornava a un estat de coses que es creia superat amb la democràcia. Però tot és possible al país de Camps. 
La manifestació, fet i fet, s’ha desenvolupat amb normalitat. Els participants, amb pancartes i senyeres, han fet el seu camí i han passejat la seua indignació, mentre els timbals de Carles Santos, obrint la marxa, hi posaven el ritme amb les seues marxes mores. A l’altura de l’estàtua de Cervantes, al carrer Guillem de Castro, s’hi incorporà Josep Lluís Carod Rovira, que novament tornava a poder passejar per València (però no sol). Quan la plaça al davant de les torres de Serrans ja era plena, la multitud omplia tota l’avinguda que hi condueix. Una gentada impressionant: molta gent jove, però també vells militants, avesats a mil batalles. 

Aviat van començar les actuacions i els parlaments. Feliu Ventura feia de teloner. Les seues melodies tristes van donar pas al manifest de l’organització, llegit per Pepa López. Contra els qui volen convertir el País Valencià en “una platja bruta al servei de Madrid”, l’actriu va clamar: “Ens han tancat TV3 però la tornarem a obrir”. 
El plat fort, naturalment, fou l’actuació de Llach. Només cantà tres cançons: Abril 74, No abarateixis el somni i Silenci. Com va remarcar, foren creades per a lluitar contra els fatxes de llavors, però tenen plena vigència en la lluita contra els d’avui. Quan acabà, l’aire de les “primaveres lliures” planava en el cel net de València.

La mani de València en imatges
Toni Pitarch, escriptor - "Des de Vila-real" 17/04/2011

Si a l'Estat Espanyol, darrerament, dóna la impressió que la justícia és injusta perquè exerceix tard i malament, la premsa dóna la sensació d'estar més que mai al servei del bipartidisme i, fins i tot, de decantar-cap a una part de les dos...

Ahir, sense anar més lluny, va haver-hi una multitudinàdira manifestació a València reclamant TV3 que, segons, Canal 9 no ha existit perquè, senzillament, l'han ningunejada com també ho fa Mediterráneo i Público(que ha penjat un article a les 12:44h.) i ABC i La Razón... o, almenys, les edicions digitals electròniques d'aquests mitjans que, en principi, se presenten en societat com d'allò més plurals, objectius i bla, bla, bla... 

Bon oratge, va tornar el sol per escalfar l'ambient a les Torres de Quart i, malgrat tots els entrebancs haguts i per haver, per part, naturalment, del PP Valencià, sobretot per part de l'Ajuntament de Rita Barberà la qual voldria gaudir d'un poder totalment absolut per poder prohibir tot allò que li molesta, i la manifestació d'ahir molestava i molt, (com li molesta al president Campsque se diga que les llistes populars valencianes, i sobretot les valencianes -i no les del PP de Galícia, per exemple- van plenes d'imputats i de polítics de biografies sospitoses de pressumpta corrupció, començant per ell mateix), la manifestació va ser tot un èxit, molt positiva, sense cap incident que lamentar malgrat el retard a l'hora d'eixir perquè n'érem molts, és a dir, amb una participació que rondava els 100.000 manifestants (200 en total segons alguns?) que, al final, ens vam anar cap a casa amb el regust de què ens va saber a poc perquè, això, el concert no se sabia on se faria... només van donar permís fins les 20:30 h..., etc., etc., etc. és a dir, quasi, quasi, com al temps de Paco... Paco Camps? No, l'altre, sí, el Paco Franco i Bahamonde... 

Però, senyors, a quin País vivim? Ah, que no és un País, que és unaComunidaz, se m'oblidava, i les comunitats són de frares o de veïns, però no de ciutadans responsables i compromesos amb la societat que volem més lliure, justa, transparent, honesta i participativa... com vam reclamar ahir,més de 1.000 vila-realencs -que els tinc comptabilitzats- i més de 80.000 valencians que, malauradament, ens dispersarem a les Eleccions del proper 22 de maig entre PSOE (sí, els que no acaben de tramitar laIniciativa Legislativa Popular amb més de 650.000 firmes en favor de la recepció de TV3 al País Valencià), BLOC i Iniciativa (és a dir COMPROMÍSque no s'ha arribat a comprometre a nivell local i això, evidentment, restarà a molts llocs i sumarà a molts pocs), Esquerra Unida (més desunida que mai),Esquerra Republicana (que ahir va envair València de globus grocs i productes de tot tipus per reforçar l'argument que quasi tots "érem vinguts de Catalunya"), etc., etc., etc. per posar la victòria del PP valencià en safata de plata... i el proper 25 d'abril (ja al 2012!), més del mateix. Però enfi, no n'hem de perdre la il·lusió de construir, malgrat tot, un País Valencià d'aire polític i natural respirable, mans netes i dirigents honrats.
'O Camps o democràcia'
Manuel Baixauli, escriptor - www.vilaweb.cat - 21/02/2011
'Manifest personal' de l'escriptor de Sueca contra el tancament de TV3

Els qui em coneixen saben que deteste el carnaval de la política. Tot i que intente de tindre unes nocions elementals de com va el món, quan fullege un diari passe molt per damunt les pàgines de política i m’entretinc, només, en la secció de cultura. Si un dia dedique més temps a la política, és perquè algun fet em crida l’atenció o perquè m’afecta la vida privada.

La situació dels valencians durant aquests últims anys, me l’he mirada, com tants veïns meus, amb preocupació. Obres caríssimes i innecessàries, sense una demanda social que les justifique, al costat de mancances en camps tan importants com la salut i l’educació públiques; creixement urbanístic irracional, que ha degradat el paisatge i ens ha enfonsat en una crisi de conseqüències encara imprevisibles; ocultació i demonització de la identitat cultural i lingüística que ens fa irrepetibles davant del món; manipulació i degradació dels mitjans de comunicació, avui esclaus del poder; presidents a qui sospitosament toca, més d’una vegada l’any, la loteria, o que fan construir, amb diners de tots, un monument de la seua pròpia cara, ja de si horrible; subvencions destinades a ajudes al tercer món que van a parar, en canvi, a immobles del partit polític que governa; presidents presumptament implicats en trames empresarials corruptes... La llista és llarga, no hi cap ací.

En saber cada cas, he reaccionat unes vegades amb ironia, unes altres amb tristesa, però en totes m’ha vingut al cap una idea llegida a Imre Kertész, supervivent de l’holocaust nazi i premi Nobel. Ell es preguntava, referint-se al cim de la barbàrie nazi, com s’havia pogut arribar a una situació tan diabòlica sense haver-se’n alertat a temps, i ell acabava responent-se que era perquè havia arribat a dosis menudes, dia rere dia, com quan es puja un campanar escaló a escaló, i de sobte t’adones que ja ets a dalt. Una imatge m’ha fet comprendre que, a València, ja som a dalt: la dels meus fills mirant una pantalla buida, negra. Els meus fills miraven cada dia els dibuixos del Canal Super 3. Dijous, mentre els veien, la pantalla es tornà fosca, i muda. La imatge dels meus fills mirant el buit m’alertà i em féu comprendre que no vivim temps per a la ironia ni la tristesa. És temps d’actuar. Aquell qui veta l’emissió de canals televisius, en l’època de la globalització i de la desaparició de les fronteres informatives, aquell qui gosa envair la nostra vida privada, entrar a les nostres cases i imposar-nos què hem de veure i què no, aquell intrús no pot continuar governant en un país que es diga democràtic.

Els qui hem obert els ulls tenim la responsabilitat de fer-los obrir als qui els tenen tancats o miren cap a un altre lloc. També Hitler guanyà unes eleccions; i si va cometre els pitjors crims de la història fou perquè una multitud còmplice el consentia o mirava cap a un altre costat.

No es tracta de fer el joc a cap partit de l’oposició, més d’un còmplice del que ha passat, és tracta de fer fora els qui manen ara, els qui ens han dut dalt del campanar i es deleixen per espentar-nos. Quan es castiga un delicte, no es fa sols per escarmentar qui l’ha comés, sinó també per advertir els altres perquè no el cometen.

En alguns països d’Àfrica, els joves han tombat en quatre dies dictadures que semblaven inalterables. Als mitjans de comunicació corromputs, han oposat les eines que facilita internet i un desig poderós, irrefrenable, de viure en condicions dignes.

Aprenguem d’ells la lliçó. Moguem-nos. El que avui pareix inalterable ho pot desmuntar la voluntat del poble. No hem d’esperar que ningú resolga el nostre problema. Hem d’adreçar-nos als veïns cecs i als veïns indiferents, hem de fer-los veure allò que per a nosaltres és un dilema d’una obvietat insultant: o Camps o democràcia. No hi ha terme mitjà.

EL DIA QUE EL PAÍS VALENCIÀ VA DIR PROU 
I VA RECLAMAR LLIBERTAT I TV3



Encapçalament de la manifestació contra els abusos del govern valencià, per la recuperació de TV3, contra la corrupció, les limitacions a la democràcia, el dret a la llibertat i en favor de la cultura en valencià 16/04/2011 (Foto: Prats i Camps)
Torresde Serrans (VALÈNCIA). Les prohibicions i abús de poder de l'alcaldia de València no van poder impedir l'actuació de Lluís LlAch al final de la manifestació  16/04/2011 (Foto: Prtas i Camps)

Lluís Llach ha d’actuar des d’un camió perquè l’Ajuntament no permet la instal·lació d’un entarimat. 
La Diputació de València tampoc no deixa la plaça de bous per a l’actuació de Llach  

La manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a València ha reunit avui 100.000 persones, i ha estat la mobilització més multitudinària dels últims 25 d’abrils. Els valencians i valencians han respost així a la censura del Govern de Francisco Camps de TV3 i l’intent d’ofegament econòmic d’ACPV. La part negativa de la mobilització han estat els intents de les institucions governades pel PP de dificultar l’acte final, amb l’actuació de Lluís Llach: primer, l’organització havia demanat la plaça de bous per a l’actuació, però la Diputació va contestar negativament al·legant “problemes tècnics” i “la reforma de la plaça”; i després l’Ajuntament no ha permés la instal·lació d’un entarimat per a l’actuació, així que Llach s’ha vist obligat a actuar des d’un camió. Tot i això, la manifestació ha estat un èxit i ha millorat totes les expectatives, fins al punt que ha tingut dificultat per a iniciar el seu recorregut durant els primers 100 metres.
En la primera pancarta, amb el lema “Sí a TV3”, anaven els representants dels convocants de la manifestació:  
-Eliseu Climent, president d’ACPV
-Jose Manuel Fernandez Socuellamos, membre de la Junta Directiva de Federació Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. -Paco Molina, secretari general de CCOO-PV
-Conrado Hernàndez, secretari general UGT-PV
-Vicent Mauri, portaveu d’Intersindical Valenciana
-Àngel Martí, gerent d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, i Diego Gómez, d’EV
-Enric Garcia, vicepresident de la Societat Coral El Micalet
-Enric Valero, Ca Revolta
-Carme Insa, de la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència
-Maribel Domènech, portaveu de la Plataforma Salvem el Cabanyal
-Paco Sans, portaveu de Xúquer Viu
-Paco Gisbert, Associació d’Actors Professionals Valencians
A més, també hi era Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural (associació que junt amb ACPV i Obra Cultural Balear forma la Federació Llull).
En la segona pancarta, anaven els representants polítics, concretament:
-Carmen Ninet i Isabel Escudero, diputades a les Corts Valencianes pel Grup PSPV-PSOE
-Mònica Oltra, diputada a les Corts Valencianes pel Grup de Compromís
-Marga Sanz, diputada a les Corts Valencianes pel Grup d’EUPV
-Joan Ridao, secretari general d’ERC
-Uriel Beltran, diputat al Parlament de Catalunya per Solidaritat per la Independència
-Josep Guia, del PSAN
-Pura Peris, Els Verds del País Valencià
A més, també hi eren:
-Josep Ma. Àlvarez, secretari general UGT Catalunya
-Antoni Vives, regidor de CiU a l’Ajuntament de Barcelona
- Joan Francesc Mira, membre de la Junta Directiva d’ACPV
- Joan Marí, Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals
-Josep-Lluís Carod-Rovira
Carles Santos al front de la Banda de Música de Bellreguard

En una tercera pancarta, anaven els representants de la Junta Directiva d’ACPV
Cal destacar per tant l’ample suport polític, sindical i associatiu a la convocatòria d’Acció Cultural, i la solidaritat mostrada amb els intents del Govern de Francisco Camps de censura i persecució política i econòmica, així com l’extraordinària resposta ciutadana, que ha desbordat totes les previsions i ha deixat xicotet el carrer Guillem de Castro, ja que la manifestació enllaçava les dues Torres de Quart i Serrans amb una densitat altíssima i a més la gent omplia els carrers laterals.
La participació de Carles Santos dirigint la Banda de Música de Bellreguard, l’actuació de Feliu Ventura i el parlament llegit per l’actriu Pepa López han completat el programa.
L'Associació Brot de Cultura de Montserrat commemora la Batalla d'Almansa amb la V Pujada al Portell
També va denunciar la persecució que està patint ACPV i reclama veure TV3 www.acpv.cat

El passat divendres 8 d'abril l'Associació Brot de Cultura de Montserrat va celebrar la V Pujada al Portell. És el quart any en què l’organització de la jornada corre a càrrec de l’associació. Al mateix temps aprofitaren també per denunciar la persecució econòmica contra Acció Cultural i per reclamar el retorn de les emissions de TV3 al País Valencià.


La UE dóna suport a la recepció de TV3 al País Valencià 
Diu que és responsabilitat de les institucions de l'estat espanyolwww.vilaweb.cat

La vice-presidenta de la Comissió i alhora responsable de Telecomunicacions, Neelie Kroes (compte de Twitter), ha donat avui suport a les emissions de TV3 al País Valencià, reconeixent 'el paper dels mitjans de comunicació a l'hora de fomentar la riquesa lingüística i la diversitat'. Amb tot, ha dit que la Unió Europea no té capacitat per intervenir-hi perquè no té competències en aquest àmbit. 'És una assumpte intern de l'estat espanyol', ha reblat.
La Comissió respon així a la interpel·lació de l'eurodiputat d'EsquerraOriol Junqueras, que considerava que la suspensió de les emissions de TV3 al País Valencià contravenia diversos aspectes de la normativa comunitària. En concret, l'obligació de respectar la diversitat cultural i lingüística de la Unió Europea (article 3.3 del Tractat de la UE), el dret a la llibertat d'informació i expressió (article 11 de la Carta de Drets Fonamentals) i el principi de lliure circulació de serveis de comunicació audiovisual (Directiva de Serveis de Comunicació).

'La Comissió està al corrent de la suspensió de les emissions de TV3 al País Valencià', ha dit Kroes, però ha puntualitzat que la normativa europea 'imposa als estats membres l'obligació de no restringir la recepció de les retransmissions procedents d'altres estats membres, però es refereix en la recepció de retransmissions internes dins d'un mateix estat'. 'La Comissió no té les competències jurídiques necessàries per poder intervenir en aquest cas', ha conclòs.

Salvem Acció Cultural del País Valencià

Tal com deveu saber pels mitjans de comunicació, el govern de Francisco Camps ha aconseguit finalment, contra tota raó i amb legalitat més que dubtosa, tancar els repetidors de TV3 gestionats per Acció Cultural del País Valencià. Després de més de vint-i-cinc anys d’emissions, sempre plenes d’entrebancs, i després de quatre anys de persecució brutal, els valencians no poden veure TV3, simplement per l’obsessió malaltissa d’uns governants. No ha servit de res una Iniciativa Legislativa Popular, que resoldria defintivament el problema i que ha recollit més de 650.000 firmes. I no han servit de res les manifestacions i mobilitzacions en tants pobles i ciutats del País Valencià, on desenes de milers de ciutadans han expressat el seu desig i el seu dret a veure una televisió veïna i en la pròpia llengua. 
ara.cat
Però l’objectiu del PP i de Camps no és només el tancament de TV3, sinó un altre molt més sinistre i perillós: és enfonsar i destruir Acció Cultural del País Valencià, l’entitat cívica que al llarg de quaranta anys ha estat el centre promotor més important del redreçament nacional dels valencians. La brutalitat de les sancions imposades té aquesta finalitat, i no cap altra. Ara mateix ACPV, després d’haver pagat multes anteriors molt per damunt dels 100.000 euros, ha de fer front en pocs dies a noves multes acumulades que arriben a més de 800.000 euros, amb l’amenaça explícita de bloqueig econòmic complet, i embargament dels seus locals a València (Edifici Octubre) i en altres poblacions. 

La situació, doncs, és del tot desesperada, i només l’ajuda generosa de la més gran quantitat de persones podrà salvar in extremis la nostra supervivència. En tant que antic vicepresident i president d’ACPV, i com a membre de la directiva, m’he fet càrrec de demanar personalment a alguns amics i coneguts una aportació econòmica rigorosament necessària. Us ho demane directament, cordialment, i amb la convicció que sabreu entendre la urgència i la necessitat. Mai no havia fet una cosa així, però tampoc mai no ens havíem trobat en una situació equivalent. 

Amics i amigues, la meua demanda és molt directa i molt personal: feu la vostra aportació, si pot ser de 100 euros, o 200 o més, i potser que entre tots encara aconseguirem salvar-nos de la catàstrofe. Us demanaria de fer els ingressos, a nom d’Acció Cultural del País Valencià, a un dels comptes següents: 
La Caixa: 2100 0700 12 0200294927
Bancaixa: 2077 0001 27 3103581289 

Espere la vostra comprensió, i sobretot la vostra col·laboració, que és tan urgent i necessària com he intentat explicar-vos. 
Molt cordialment, 
Joan F. Mira 
Podeu consultar qualsevol dubte a Pilar Mollà: 96 315 77 99 extensió 209 /pilar@acpv.cat



El Dijous Sant, Morella pregarà de nou per TV3
El Dijous Sant, és a dir, el proper 21 d’abril, Morella demanarà de nou veure TV3 a la comarca dels Ports en concret i arreu de la Comunitat Valenciana amb una concentració a la Placeta de l’Ajuntament a les vuit de la vesprada, una hora abans de la processó de la Confraria de Les Vestes.

La protesta, organitzada des de l’associació Els Ports En Moviment recupera l’esperit reivindicatiu a favor de la televisió autonòmica catalana, que durant més de 25 anys es va veure amb total llibertat a Morella i comarca i que, fa quasi un any i en ple auge de canals per l’arribada de la TDT, es va suprimir per ordre de la Generalitat Valenciana, qui defensa que són unes emissions il·legals i que no tenen espai a les ones per a continuar emitint.
Ja l’any passat es van fer dues concentracions en aquest mateix emblemàtic lloc de Morella, coincidint amb el tall a Morella -que arribava més de mig any abans de a la resta de la Comunitat-, però des d’aleshores no s’havia convocat cap altra protesta dins de les muralles.


Carlos Fabra pretén relaxar la vista amb el paisatge urbà de Morella
i es troba amb la pancarta que reivindica la senyal de TV3 (9/4/2011) 


En passar la manifestació Acció Cultural haurà de continuar impulsant la campanya de recollida de diners per a fer front a la multa de 800.000 euros imposada pel Govern del Sr. Camps per les emissions de TV3, multa que de no pagar-se significaria l’embargament dels comptes i dels béns immobles i mobles de l’entitat, posant en perill el seu futur. És per això que l’entitat ha obert una campanya de recollida de diners amb bons d’ajut i comptes corrents on fer donacions. En el mateix sentit, els pintors Antoni Tàpies i Miquel Barceló i l’escultor Andreu Alfaro han fet una crida pública als artistes perquè donen obres d’art per a poder ser venudes amb l’objectiu d’ajudar a recollir fons per fer front a les multes.
Agenda de mobilitzacions:
Pasqua reivindicativa a la comarca dels Ports:
VOLEM TV3  Del 21 al 24 d'abril de 2011
Morella, Cinctorres, Villores, La Mata i Forcall
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Dijous 21 d'abril
Morella 
19:00h. Conferència “TV3, cosa de tots”. A càrrec d’Eliseu Climent
20:00h. Concencentració per TV3 a la porta de l'Ajuntament
Divendres 22 d'abril
Cinctorres
16:00h. Roda la pilota per TV3. Partit de futbol triangular entre Morella CF, Vilafranca CF, CE Cinctorrà, Els Ports FC Juvenil. Abans del partit tindrà lloc una concentració per TV3
Dissabte 23 d'abril
La Mata
19:00h. Concencentració per TV3 al Placet de l'església
Diumenge 24 d'abril
Villores
19:00h. Concencentració per TV3 a la Plaça de l'Ajuntament
Forcall
20:00h. Concencentració per TV3 a la Plaça de la Vila

FOTOGRAFIES
El cantant Feliu Ventura, des de l'escenari improvisat
Manifestació Volem TV3, València 16/04/2011
La joventut reclama els seus drets
Manifestació Volem TV3, València 16/04/2011

Polítics imputats són presidents i diputats
Manifestació Volem TV3, València 16/04/2011

Valencians i valencianes reclamen el dret a veure TV3
Manifestació Volem TV3, València 16/04/2011

Manifestació Volem TV3, València 16/04/2011

València, Mascletà de FALLES, 10/03/2011. Foto: Prats i Camps

MÉS FOTOS A:

VÍDEOS

QUÈ PUC FER?

Ajudes als comptes: 2100-0700-12-0200294927 (i) 2077-0001-27-3103581289

Podeu presentar una queixa al Síndic de Greuges pel tancament de TV3:
Per a enviar la queixa heu d'anar a l’enllaç:
http://www.elsindic.com/va/presentar-una-queixa-sense-signatura-digital.html omplir les dades i adjuntar el següent document, ja que el text sencer no cap a l'espai de la queixa i de vegades dóna error.

Podeu recuperar una ràdio i televisió públiques i plurals
Podeu escriure als diputats
Aquests són els correus electrònics dels diputats al Congrés per Castelló, els tres primers del PP i els dos darrers del PSOE. Us proposem que els envieu un correu per demanar-los que scolten l'opinió majoritària dels castellonencs i donen el seu suport a la Iniciativa Legislativa Popular Televisió sense fronteres, per a que TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana es puguen tornar a veure a Castelló el més ràpidament possible.

Catalunya Nord vol la TDT catalana







TV3 per iPhone:


La Universitat de València per les emissions de TV3 http://acpv.cat/siatv3/arxius/UniversitatdeValencia.pdf

Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)