S'entén que prohibisquen TV3...
En mans de qui està la nostra cultura?
Paula Sánchez de León, portaveu del Consell de la Generalitat,
forçada a respondre en valencià al periodista (25/02/2011)
forçada a respondre en valencià al periodista (25/02/2011)
| LLEI D'ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ TITOL PRIMER. De l'ús del valencià CAPITOL PRIMER. De l'ús oficial Article 7.é 1. El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració Pública, de l'Administració Local i de les altres Corporacions i Institucions Públiques dependents d'aquelles. Font: Generalitat |
Llibre blanc d'ús del valencià-II
Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2004
2.7 EL COMPROMÍS DE TOTS, LA GENERALTAT AL CAPDAVANT.
51. La normalització de l’ús del valencià no és tasca exclusiva de l’administració pública, però ha de ser-ne el motor sense el qual no serà possible avançar. (II.2.2, Moreno).
52. Perquè avance l’ús del valencià dins una societat normalitzada, cal la participació de l’Administració Pública Valenciana d’una manera clara i decidida. Cal que els nostres
administradors prenguen consciència que cal comunicar en valencià, per fer normal allò que als nostres pobles, viles i ciutats és normal des de fa alguns anys i que, en ocasions, mai no havia deixat de ser-ho: comunicar-se en valencià. (II.4.1, Ochoa).
53. Una llengua no pot sobreviure i desenvolupar-se en el món actual si només es caracteritza per ser «asimètricament oficial» i «parcialment escolar». (II.3.1, Torró).
Partim, en tot cas, d’un actiu importantíssim si volem redreçar l’ús del valencià a la nostra societat i, particularment, al món de l’empresa: l’alt percentatge de valencians que se senten orgullosos de ser-ho. Aquest redreçament de la situació lingüística a favor d’un ús més extens i normalitzat del valencià pot comptar, doncs, amb la predisposició de qui se sent orgullós de la seua identitat i, per tant, de poder arribar a compartir un dels seus senyals identitaris més potents, la llengua. Perquè usar la pròpia llengua és el signe més inequívoc de l’autoestima com a valencià. A més, l’orgull i l’autoestima és el terreny millor assaonat per a realitzar la tasca pedagògica de fer entendre que parlar valencià té tota mena d’avantatges. Que produeix beneficis personals, però també, i molts, col·lectius.
El català necessita millorar
Tot i que creixen les competències lingüístiques, l'ús del català és baix en les relacions socials. Els experts consideren que la clau la tenen els catalanoparlants educació Pot ser perillós abaixar la guàrdia a l'escola.
Es pot dir que el català l'entén més del 90% de la població, el 77% el sap parlar i el 60% l'escriu. També que en els últims dotze anys [vegeu gràfics] la normalització ha anat tapant zones fosques fins al punt que la capacitat d'entendre'l ha passat del 80% en zones com l'àrea metropolitana de Barcelona al 95%, o del 50 al 80% en la capacitat de parlar-lo. Si a hores d'ara passés un examen, però, el resultat seria que el català encara necessita millorar. O, més ben dit, que necessita continuar millorant.
L'última anàlisi de competències lingüístiques –l'informe Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i Cultura en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)– evidencia que creix el coneixement, que augmenten els parlants, però alerta també que el seu ús
públic encara té molt de camí per recórrer.
I quin ha de ser el camí? “Ens trobem que els fills de famílies immigrants aprenen el català a l'escola, però a fora no troben un context per parlar-lo”, planteja el sociolingüista Miquel Àngel Pradilla, director de la xarxa CRUSCAT. I afegeix: “El futur es debat en la col·loquialitat al carrer”.
Els senyals d'alerta, en aquest sentit, són que els únics àmbits en els quals es consolida el català és en els estudis i, en certa manera, a casa. El 55% d'enquestats declara que en els estudis només utilitza el català i el 32% que el té com a única llengua a casa, però amb els amics i amb els veïns el percentatge cau fins al 20% i pitjor és encara a la feina, on es queda en el 19,8%. “Modificar les pautes d'ús lingüístic no és fàcil, però cada cop estic més convençut que la immigració no és el veritable problema, sinó el context lingüístic d'acollida”, diu Pradilla, referint-se a la facilitat dels catalanoparlants per canviar de llengua.
Emili Boix, sociolingüista i catedràtic de filologia catalana de la UB, explica que “és un problema que ve d'antic” i situa la clau en la necessitat d'unes “regles del joc
que fessin normal la presència del català”. “Com a llengua mitjana que és,
per condicions demogràfiques, –afegeix– hauria de tenir una producció tecnològica, editorial i cinematogràfica més àmplia. Només cal que cadascú es miri el que té al rebost de casa”. I posa l'exemple que al mercat hi ha més productes etiquetats en portuguès que no pas en català.
València, 16 d'abril
Carles Lluch, 22/04/2011- exilis.blogspot.comMotius laborals m'han absentat d'aquest bloc durant unes quantes setmanes. I m'ha sabut greu, perquè han estat unes setmanes intensíssimes, durant les quals diversos esdeveniments m'han fet venir ganes de fer-hi alguna entradeta. Les jornades dedicades a Manel Garcia Grau i Vicent Andrés Estellés, la presentació en societat de El Pont, els nous discos de Manel i Obrint Pas, la manifestació de València per TV3. Miraré de recuperar el temps perdut, i començaré parlant de dissabte passat.
Perquè dissabte passat calia anar a València. S'hi havia d'anar, era un deure cívic de primer ordre. Ja vaig parlar del tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià. No és només una televisió que simplement deixa d'emetre, entre tantes dotzenes que n'hi ha. Parlem d'alguna cosa més. D'un atac a la vitalitat de la nostra llengua en l'espai social i comunicatiu. I d'un atac a un principi fonamental com la llibertat d'expressió. Calia anar a Castelló, i hi vam anar. I sobretot havíem de ser a València.
I bé, hi vam ser. La resposta d'una part important de la societat valenciana va ser contundent, clara. Unes 70.000 persones, diuen. Una indignació continguda movia els manifestants, que no sortien al carrer només per TV3, sinó perquè l'atac a aquesta televisió s'ha convertit en la gota que ha fet vessar el got de molts valencians. Hi ha molts valencians farts de la situació en què vivim, i cada vegada més mobilitzats. Tenim molt clar que tal com s'estan fent les coses acabaran amb la nostra llengua i cultura, amb allò que ens dóna personalitat com a poble.
Desgraciadament, jo em vaig quedar amb un gust agredolç. No per la manifestació en ella mateixa, que va ser un èxit, sinó per les circumstàncies que l'envoltaren. Les autoritats van posar tots els impediments que van poder perquè tingués la més mínima repercussió. No van concedir el permís perquè s'instal·lara un escenari en condicions per a l'actuació final de Lluís Llach. En qualsevol ciutat civilitzada, el retorn de Llach als escenaris seria un honor. És clar que era una acció de protesta, però tampoc no es demanava que Rita i Camps assistiren al concert: amb una simple tolerància democràtica de cedir els espais n'hi havia prou.
Doncs bé, Llach va cantar tres cançons des de dalt d'un camíó, en un estat de provisionalitat que recordava els concerts improvisats que ell mateix, Raimon i d'altres havien de fer durant el franquisme. Diverses coses recordaven el franquisme: les cançons que va triar Llach, la vigilància de la policia (es veu que érem elements perillosos). I sobretot la voluntat de negar tota visibilitat a la manifestació. El recorregut retallat que van imposar, entre Torres de Quart i Torres de Serrans, era curt i aïllat del centre: amb el riu a una banda i a l'altre quatre cases, només el tram de Guillem de Castro feia impacte. Ja només faltava que ens hagueren enviat a un polígon industrial a manifestar-nos.
Tot això per no parlar del silenci dels mitjans de comunicació. I ja no em refereixo només a Canal 9, que ja dono per descomptat, sinó també a d'altres especialment d'àmbit estatal. Per què una manifestació amb tanta gent no va aparéixer en els mitjans espanyols? La resposta és per a mi clara: tot allò que té contingut de reivindicació nacional no interessa mostrar-ho.
En fi, vaig tornar de València amb una certa insatisfacció. Sí, ens havíem manifestat; sí, érem molta gent; sí, havíem expressat les nostres opinions. Però, se n'assabentarà la resta de la societat valenciana? És increïble com una societat pretesament democràtica oculta i silencia sistemàticament allò que no li interessa que se sàpiga. Denegant permisos, retallant el recorregut, amagant-ho de les plataformes públiques. Convertint un acte públic en quelcom gairebé clandestí, que ja té mèrit atés que parlem de milers de persones.
La democràcia no és anar a votar cada quatre anys. Els nostres governants actuen amb un menyspreu cap a la dissidència que és antidemocràtic, perquè els elegits pels valencians haurien de ser el govern de tots els valencians. Al País Valencià s'està consolidant una forma de governar que no sé si s'estudia ja a les facultats de ciències polítiques: una mena, no sé com dir-ho, de dictadura democràtica, o de dictadura sancionada per les urnes. Fa trenta anys creien que votar duria la democràcia, però la democràcia consisteix, abans que en unes eleccions, en unes actituds i uns valors que ací no tenim.
| Garrotada de la Junta Electoral |
| www.linformatiu.com El vídeo institucional de la Generalitat titulat I tu, com vols la teua comunitat?, amb motiu de les eleccions del 22 de maig va ser prohibit ahir per la Junta Electoral perquè les seues imatges “contenen al·lusions implícites a les realitzacions o als assoliments obtinguts” en lloc d'informar el ciutadà sobre el procés electoral. La Junta va obligar al Consell a traure-ho de la pàgina web de la Generalitat i li va censurar la seua difusió. Des del PSPV, partit que havia presentat una queixa a la Junta Electoral per el vídeo, la seua representant legal, Cristina Moreno va declarar que la decisió de prohibir-ho“certifica que el PP fa trampes”. Pot ser que els valencians ens estalviàrem molts diners si fóra de període electoral també hi haguera algun organisme que controlara la utilitat o legalitat d'este tipus de propaganda. |
El Consell impedeix que els ciutadans sàpien què els costa "ser Comunitat" | |||||||||||||||||
A la vista de les llistes, no hi ha regeneració. I a la dels fets, tampoc transparència. Els ciutadans no podran saber tampoc esta vegada, malgrat els compromisos del PP de cara al seu electorat, el que costen les últimes campanyes publicitàries del Consell. Interpel·lats per la plataforma ciutadana Govern Obert, les institucions no han facilitat els pressupostos detallats de la promoció de la Nova Fe i SOM Comunitat. Ni quant van costar, ni amb qui es van contractar, ni quins mitjans van ser els més beneficiats per les contractacions. | |||||||||||||||||
El segell de registre d'entrada marca l'11 de març de 2011. Aquell dia Miguel Sala, coordinador de la plataforma ciutadana Govern Obert, presentava una sol·licitud a Presidència interessant-se pel pressupost detallat de les campanyes del Nou Hospital La Fe i la de SOM Comunitat i els seus respectius procediments de contractació, incloent-hi també el cost de l'exposició fotogràfica Junts som una gran comunitat exposada en el Museu Príncep Felip. Un mes més tard només ha rebut una carta que l'ha informat que la seua sol·licitud s'ha derivat a la Conselleria de Sanitat, encara que en realitat és en la Direcció general de Promoció Institucional on se centralitzen totes les campanyes i es decideixen els “fons de rèptils”, és a dir, les inversions publicitàries institucionals que premien els mitjans afins i castiguen als crítics. Este diari va contactar ahir tant amb la Conselleria de Sanitat com amb Promoció Institucional i ha rebut la mateixa resposta que Govern Obert: cap. “Nosaltres volem una societat formada i informada i esta publicitat fa just el contrari”, afirma el coordinador d'esta plataforma que persegueix el lliure accés del ciutadà a la informació. “Quan realitzem la declaració de la renda donem totes les nostres dades i tot el que fem amb els nostres diners, però després quan tu sol·licites saber què fa el govern amb els teus diners tot són traves. No és just”,sosté Sala. | |||||||||||||||||
Per les dades arreplegades dels informes anuals de l'Associació d'Agències de Publicitat de la Comunitat, només la Generalitat comptaria amb més de nou milions d'euros a l'any per a gestionar les seues campanyes Tal com recorden des de Govern Obert, l'opacitat del Consell, tantes vegades denunciada també per l'oposició, ja ha sigut provada per l'ONG Transparència Internacional, qui va col·locar a la Comunitat Valenciana en el penúltim lloc en transparència, i a l'Ajuntament de València —un dels tres únics consistoris que es van negar a participar en este estudi— el número 100 de 110. Segons Sala, el temps mitjà d'espera a Europa davant una consulta d'este tipus és de 20 dies, encara que afirma que continuaran esperant com a màxim dos mesos més i després es plantejaran presentar una queixa al Síndic de Greuges o organitzar una concentració. “Si ens organitzem tots i hi ha un volum important de preguntes d'este tipus, posarem en evidència la falta de transparència de la nostra administració”,explica. Per les dades arreplegades dels informes anuals de l'Associació d'Agències de Publicitat de la Comunitat, només la Generalitat comptaria amb més de nou milions d'euros a l'any per a gestionar les seues campanyes. Segons les tarifes, cada diumenge que la Generalitat publica una pàgina de publicitat en els principals diaris de la Comunitat, només en premsa eixe diumenge a les arques públiques li costa al voltant de 80.000 euros. I últimament hi havia planes a alguns diaris pràcticament cada dia. Òbviament, estos són uns càlculs estimatius del’Informatiu, ja que les dades oficials en són inaccessibles. La premsa basca se'n fa ressò Martxelo Díaz 19/04/2011 www.gara.net El PP valenciano no tolera ni la televisión... si es en catalán  La negativa a que se sintonice TV3 en el País Valencià va más allá de una lucha de administraciones autonómicas por el control mediático, ya que busca atacar la identidad valenciana y romper sus lazos con el resto de los Països Catalans. Decenas de miles de personas se manifestaron el sábado en defensa de la identidad valenciana, que este año se concretó en la reivindicación de poder seguir sintonizando TV3 y la denuncia de los recortes sociales por parte de la Generalitat del PP.La reclamación del derecho a poder sintonizar TV3 en el País Valencià fue el reflejo del hastío de la ciudadanía valenciana hacia la Generalitat que preside Francisco Camps (PP) y su política de españolización y de ataque a la cultura y a la lengua propias. Decenas de miles de personas se manifestaron el pasado sábado en València con motivo de la conmemoración de la Batalla de Almansa (1707), en la que el triunfo del aspirante borbónico, Felipe V, supuso la eliminación de los fueros valencianos. Tradicionalmente, la batalla se conmemora el 25 de abril, pero este año se adelantó para no coincidir con las vacaciones de Semana Santa. La llegada de la TDT ha sido la excusa que la Generalitat valenciana ha empleado para impedir que se siguiera sintonizando TV3, la televisión autonómica del Principat, en el País Valencià, una maniobra que recuerda a lo que sucede con ETB en Nafarroa. De este modo, el PP de Camps impedía que se sintonizase una televisión que no controlaba y que permitía a la ciudadanía valenciana tener acceso a un medio en catalán frente a una televisión autonómica propia, Canal 9, marcada por el control político y la censura de temas como la trama Gürtel de corrupción que ha sacudido también a a la derecha valenciana y que lingüísticamente opta por el secesionismo. Y es que la derecha valenciana lleva apostando desde hace décadas por eliminar cualquier referencia común que pueda recordar la existencia de una nación llamada Països Catalans y para ello la cuestión lingüística ha sido una de los principales caballos de batalla. Es el denominado blaverismo (en referencia a la banda azul -blau- que tiene la senyera valenciana y que la distingue de la cuatribarrada original), que ha impulsado una supuesta lengua distinta al catalán, el valenciano, basada en la potenciación de elementos dialectales del sur de los Països Catalans y la creación de una Academia de la Lengua diferenciada. El proceso de eliminación de referencias llega incluso a la denominación del territorio. La derecha opta por la fórmula oficial de «Comunidad Valenciana» frente a la tradicional de País Valencià, que parece recordar demasiado que las comarcas de València, Alacant y Castelló se enmarcan en una realidad más amplia, la de los Països Catalans, entendidos como el junto de los países o zonas en las que se habla la misma lengua, el catalán. Por tanto, el rechazo a que se sintonice TV3 en el País Valencià no es sólo una medida para el control mediático entre administraciones autonómicas, sino que se enmarca en la lucha por la propia identidad y sus lazos con los vecinos situados al norte de Vinaròs. La actriz Pepa López, la encargada de leer el comunicado tras la manifestación del pasado sábado en nombre de Acció Cultural del País Valencià (ACPV), se hizo eco de este sentimiento y denunció que la prohibición de la captación de TV3 por parte de la Generalitat de Camps se debe a «la manía de convertir nuestro país en una mala copia de Castilla, en un souvenir de todo a cien, en una playa sucia y triste al servicio de Madrid». En este sentido, no se puede olvidar que el proceso de erradicación de la identidad propia del País Valencià ha venido acompañado por una agresión brutal al territorio mediante la urbanización salvaje de la costa mediterránea al servicio de grandes intereses especulativos del sector inmobiliario, que, según se ha denunciado repetidamente, mantienen estrechos lazos con el poder político. Porque tampoco se puede olvidar que además del propio Camps, imputado por cohecho impropio por haber recibido trajes supuestamente como contraprestación a concesiones, en las listas del PP se incluyen varios candidatos más sobre los que pesa la sospecha del enriquecimiento ilícito. Tampoco se puede olvidar que la captación de TV3 en el País Valencià se logró gracias a la iniciativa social, liderada por ACPV, que colocó repetidores en distintas comarcas y que desde hace cuatro años se ha tenido que enfrentar a multas y expedientes por parte de la Generalitat valenciana que han puesto en peligro su propia existencia como asociación cultural. «Detestan la lengua del país, porque no soportan verla abierta al mundo con naturalidad», denunció López el pasado sábado. Y una muestra de este autoodio hacia la propia identidad quedó en evidencia en esa misma movilización, cuando el Ayuntamiento de València, dirigido por Rita Barberà (también del PP), no concedió el permiso para que el reconocido cantautor catalán Lluís Llach pudiera instalar un escenario para interpretar algunas canciones, en lo que suponía su retorno a las tablas tras su retirada. En la ciudad del circuito urbano de Fórmula 1 y del Museo de las Ciencias Príncipe Felipe, presentadas como el paradigma de la modernidad, se le niega al derecho a actuar a uno de los artistas más referenciales de la canción en catalán en todo el mundo. Su actuación encima de un camión es todo un símbolo de la persecución a la identidad propia en el País Valencià por parte de sus gobernantes. Acció Cultural recorda que el govern valencià no fa ús del segon múltiplex
L'entitat apunta que l'executiu de Camps duplica el contingut del primer múltiplex. ACPV retrau el regidor de València, Alfonso Novo, els seus “insults” Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que va organitzar la manifestació que dissabte va reunir desenes de milers de persones a València a favor de les emissions de TV3, ha criticat la portaveu del govern valencià, Paula Sánchez de León, que ahir va censurar la marxa. L'entitat ha recordat, a més, que no cal un tercer múltiplex –com demana l'executiu de Francisco Camps– per veure els canals púbics catalans al País Valencià. “La solució és tan simple com permetre l'emissió dels quatre canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que ja emetia ACPV pel segon múltiplex que té adjudicat la Generalitat Valenciana i que, fins al passat 17 de febrer, continuava lliure: des d'aquest dia, per cert, tan sols duplica el que emet el primer múltiplex, precisament per intentar tapar el fet que, objectivament, està lliure i disponible”, assenyala l'associació en una nota. Igualment, ACPV ha respost el regidor de l'Ajuntament de València, Alfonso Novo, que va referir-se a la manifestació com un “espectacle vergonyós i ofensiu” que representava un insult per als valencians”. “Amb els seus insults, l'únic que fa el senyor Novo és autodesqualificar-se i expressar el caràcter antidemocràtic de qui no és capaç de mostrar respecte davant els ciutadans que exerceixen el seu dret a la lliure expressió i manifestació”, indica l'entitat.  Foto: www.comarquesnord.cat Els Portsen moviment per TV3 El torneig d'avui s'emmarca en la Pasqua reivindicativa a la comarca per la recepció de la cadena catalana www.vilaweb.cat D'entre les desenes de concentracions i actes en favor de la recepció de TV3 al País Valencià, la que es fa avui a Cinctorres (Ports) té molts punts d'esdevenir la més original. Els Ports en Moviment ha organitzat al Pla del Mig Ull d'aquest municipi un torneig quadrangular de futbol per TV3 en què participen els tres equips dels Ports de la segona regional i el Renomar els Ports juvenil. 
Amb aquestes activitats, els Ports en Moviment vol mantenir la mobilització ciutadana desencadenada arran de la persecució de la Generalitat a Acció Cultural i la consegüent apagada del senyal de TV3 al País Valencià: 'Amb el pas del temps, la gent tendim a desmobilitzar-nos, però cal recordar a la ciutadania que l’apagada del senyal de TV3 és tan injusta avui com quan es va produir.' El jove col·lectiu també emplaça la Generalitat a 'no passar la pilota al govern espanyol en aquest afer' i recorda que 'la reivindicació d’un tercer multiplex és una només excusa. La Generalitat Valenciana disposa de canals lliures en els dos multiplexs amb què ara mateix compta i, per tant, no hi ha cap necessitat de disposar d’un tercer multiplex si el que de veritat es vol és sintonitzar TV3.'
"Alfredo Urdaci, ruega por nosotros" Joan Garí (escriptor) blogs.publico.es  A ese intento del PP valenciano de intentar que las televisiones no adictas dejasen de usar los términos “imputados” y “corrupción” para referirse a sus listas electorales se le ha prestado poca atención. Génova lo paró en seco, es cierto, pero ahí queda. En realidad, cualquiera que viva en Madrid o Valencia sabe perfectamente qué es lo que el PP entiende por libertad de expresión o código deontológico. Sólo hay que dedicar unos minutos a los informativos de Telemadrid o Canal 9. Lo de ponerle el cuño de ETA a Zapatero o a Rubalcaba no es nada comparado con la abnegada labor que cada día realizan estas dos cadenas, el buque insignia de la concepción “liberal” de la vida en esta parte del mundo libre. Con estos antecedentes, es lógico que Francisco Camps haya prohibido la recepción de TV3 en el País Valencià. El sábado pasado, decenas de miles de valencianos se lo recriminaron en la calle. TV3, para entendernos, fue la única cadena en donde, a la mañana siguiente del 11M, ya se planteó sin ambages que la opción de la autoría de ETA era una patraña. No me lo contó nadie: lo vi yo con mis propios ojos. No hay que extrañarse ni lo más mínimo, por tanto, de que Camps y sus adláteres ejecuten fríamente el programa para el que están más dotados: lograr un universo informativo en manos de paniaguados, adictos fervorosos y los tontos útiles que hacen al caso. Un coro de muy agradecidos –y muy agraciados económicamente- que están escribiendo las páginas más negras de la historia del periodismo local. Y esto no ha hecho nada más que empezar. Climent no creu que puguin pagar la multa El president de l'ACPV opina que l'única solució és que s'aprovi la ILP El president d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Eliseu Climent, va reconèixer ahir que és molt difícil que l'entitat pugui reunir abans del maig els 800.000 euros que els reclama el govern valencià com a multa per haver emès TV3 a través del seus repetidors. En declaracions al programa El matí de Catalunya Ràdio, que ahir es va emetre des de València amb motiu de la final de copa, Climent va ser clar: “Tenim molt poc de temps i són molts diners”. Va explicar que fins ara per aportació popular han recollit 130.000 euros, i que si no poden pagar a finals de maig “es paralitzaran els comptes de l'entitat i a partir d'aquí poden començar a embargar tots els béns”. La solució: la ILP Eliseu Climent va afirmar que “l'única solució possible” al conflicte de TV3 al País Valencià no depèn del fet que s'atorgui un tercer múltiplex al govern valencià, ja que “amb els que té ja s'hi pot emetre”, sinó del fet que “el govern central aprovi realment la iniciativa popular (ILP) que vam presentar gairebé 700.000 persones”. A més, el president de l'ACPV va recalcar que la intenció del govern valencià si té un tercer múltiplex és emetre-hi també les televisions d'Aragó i Múrcia, i només guardar un canal per a TV3, de manera que no oferiria la resta de cadenes de la CCMA. "No puc callar, no dec callar" Josep Miquel Bausset www.levante-emv.com Amb aquestes paraules començava el bisbe de Solsona, Vicent Enrique i Tarancon, la seua pastoral El pa nostre de cada dia. El text, de març de 1950 valent i agosarat, denunciava públicament la pobresa que patien els hòmens i les dones del seu bisbat, davant la falta de pa i el problema de l´estraperlo, produït per l´oligarquia franquista. Tarancon, amb veu profètica, exigia amb la seua pastoral, que s´atengueren els drets dels pobres i dels obrers. Com milers de valencians, jo mateix vaig col·laborar en la Campanya Carles Salvador, primer com a alumne i després com a mestre, en l´ensenyament de la llengua. I com molts valencians, també vaig col·laborar en pagar els repetidors de TV3 i en moltes altres accions a favor de la nostra cultura. Sempre amb l´objectiu de recuperar la llengua dels valencians. Per això m´escandalitza una persecució contra la nostra cultura, personalitzada en l´amic Eliseu Climent, per tal de fer desaparèixer ACPV. S´ha dit i és veritat, que si Eliseu Climent no existira, l´hauríem d´inventar. Els cristians hem de ser valents en denunciar l´opressió i la injustícia que es comet. Vinga d´on vinga. És la veritat la que ens fa lliures, com ens diu Jesús a l´Evangeli. No l´abús als més dèbils! No serem capaços els valencians que estimem la nostra llengua, de salvar ACPV? Mirarem a un altre costat, mentre intenten asfixiar ACPV? De nosaltres depèn que la cultura del nostre país puga continuar creixent o acaben per matar-la, amb la prepotència dels qui tenen la raó de la força, però no la força de la raó. Tarancon, en l´homilia de la coronació del rei, demanava la defensa «dels drets de la persona» i la protecció «de l´exercici de la llibertat». I en una altra ocasió, amb bon humor, deia: «Em fan por els polítics de comunió diària». No seran capaços eixos polítics de defendre la llibertat d´expressió? I nosaltres? Col·laboreu amb ACPV en l’àlbum digital de la manifestació per TV3 www.acpv.cat Estem preparant un testimoni digital de la manifestació del 16 d’abril que es posarà a la venda per recaptar fons per a la multa imposada a ACPV Requisits: Nombre de fotografies: una fotografia per persona Nom i cognoms de l’autor (apareixerà publicat a l’àlbum) Correu electrònic de contacte Ressolució mínima: 27x18cm a 300ppp Termini de lliurament: fins al dia 25 d’abril (inclòs) Si la imatge no compta amb la qualitat òptima, ACPV es reserva el dret a no publicar la imatge. Correu on s’han d'enviar les fotos: sensesenyal@acpv.cat, en assumpte del missatge del correu electrònic cal posar FOTOGRAFIA ÀLBUM DIGITAL
Agenda de mobilitzacions: VOLEM TV3 Del 21 al 24 d'abril de 2011 Morella, Cinctorres, Villores, La Mata i Forcall
Dissabte passat, a València Esperança Camps, escriptora, 18 d'abril de 2011 És dilluns. Fa sol a València. Els venedors del mercadet ambulant fa més d'una hora que criden les bondats dels seus productes per a cridar l'atenció. Sona Bach. Si tot l'any l'escolt, aquesta setmana, encara amb més motiu (amb tot, deixeu que us digui ques escoltar La Passió segons Sant Mateu o qualsevol cantata un dia d'estiu, a l'ombra de la migdiada a Ciutadella també és molt ecovador). No era de Bach ni de la Setmana Santa, ni tan sols dels venedors que cada dilluns animen el meu carrer que volia escriure. Volia escriure de dissabte. De la manifestació del 25 d'abril que enguany s'ha avançat uns dies i que ha estat l'escenari per a demanar una vegada més llibertat d'expressió. Feia feina dissabte i no hi vaig ser present entre les desenes de milers de persones que dissabte demanaven a València les mateixes coses que els nostres majors demanaven fa més de 30 anys. Llibertat d'expressió, respecte a les idees, a la llengua, a la cultura, netedad en el comportament dels polítics... democràcia, en definitiva. No hi vaig ser però vaig seguir molt d'aprop el que passava a través del twitter, a través de TV3. Sí, per internet vaig poder seguir en directe les connexions de la meua amiga Empar Marco des de les Torres de Serrans. En Jesús també m'anava informant mentre anava fent les fotos, una d'elles la que il·lustra la portada de El Temps d'aquesta setmana... Anit, quan tornava a casa la carretera era més buida que cap altre diumenge i pensava què podia escriure sobre la necessitat que tenim en aquest país de fer una manifestació com la de dissabte passat. Pensava quina manera més vulgar que hem tingut en carregar-nos en menys del que dura una generació el que pensàvem que els nostres majors havien aconseguit. Escoltant el concert de Lluis Llach dissabte a les Torres, pensava quina misèria, quina devastació moral si a l'abril del 2011 encara ens podem aplicar la lletra d'Abril 74. Avui matí surfejant he anat on sempre, al bloc del meu amic Vicent Usó que sí que va ser a la mani i que fa una anàlisi tan lúcida que no vull que us pedeu. Aquí teniu el seu apunt d'avui. Em mir les meues filles i no sé quin futur els llegarem. Encara escolt Llach i veig el somni abaratit. Veig el final del vídeo que he pescat a Youtube i hi ha gent que canta l'Estaca. Llach ja s'ha retirat de l'escena i tot allò pel qual lluitava ell i tots nosaltres darrere, s'esfondra. La petitesa de mira de la classe política fa tant de mal. Han aconseguit criar un món, un país ple de criaures alienades que no s'alcen, que no senten ni pateixen quan veuen que ens retallen les llibertats, que cada dia som moralment més pobres, més petits. Han aconseguit adormir la consciència de la majoria. Desenes de milers de persones van sortir al carrer dissabte a València. Sort! Però els nostres governants no se n'alcen ni una cella. La seua moral està anestesiada. Menteixen, roben, expolien, insulten, i van a l'esglèsia a confessar-se. Se saben invencibles. I ho diuen. I ho demostren. I s'exhibeixen. Saben del cert que el 22 de maig tornaran a tenir l'urna plena de vots. Més vots que ara fa quatre anys. I nosaltres continuarem donant voltes al tauler de l'oca i cada vegada, quan estarem a punt d'arribar al final caurem a la casella de la mort i haurem de tornar a començar. Roda per youtube aquest vídeo de l'actuació de LLuis Llach dissabte a València, dalt el remolc d'un camió perquè no hi havia permís administratiu per a instal·lar un escenari davant les Torres dels Serrans. És clar, a les Torres, només la Crida fallera. La crida, el despertador moral per llevar-nos les lleganyes de la consciència, no hi cap.
Clam multitudinari per TV3 al País Valencià 90.000 persones recorren els carrers de València sota el lema "Sí a TV3, sí a la llengua, sí a la transparència". Lluís Llach ha culminat la marxa tocant 'Abril 74', 'No abarateixis el somni' i 'Silenci'. Ho ha fet des d'un tràiler perquè l'Ajuntament de València no ha donat el permís per muntar un escenari 16/04/2011 www.ara.cat Desenes de milers de persones, 90.000 segons Acció Cultural del País Valencià (ACPV), s'han manifestat aquest dissabte a València sota el lema "Sí a TV3, sí a la llengua, sí a la transparència" en la tradicional marxa del 25 d'abril, aniversari de la desfeta d'Almansa. La manifestació ha estat encapçalada per l'artista Carles Santos dirigint una banda de música i una pancarta amb representants de la societat civil i el món de la política del País Valencià i Catalunya. L'acte final ha estat protagonitzat pel cantant Feliu Ventura, que ha interpretat dos cançons, i l'actriu Pepa López, que ha llegit el manifest. El cantant Lluís Llach ha posat el colofó a la manifestació interpretant tres temes. Els crits en favor de les emissions de TV3 al País Valencià i en contra del govern que presideix el popular Francisco Camps han protagonitzat la tradicional marxa del 25 d'abril, diada oficiosa del País Valencià. Milers de valencians han recordat la pèrdua dels drets arran de la derrota a la batalla d'Almansa l'any 1707 contra les tropes de Felip V en una de les manifestacions més multitudinàries dels darrers anys i amb gran presència de representants del món polític i cultural d'arreu dels territoris de parla catalana. Suport polític Durant la marxa s'han pogut veure representants de formacions polítiques com Esquerra Republicana, amb el seu secretari general, Joan Ridao, el diputat al Congrés, Joan Tardà, i el president d'Esquerra País Valencià, Agustí Cerdà. També hi ha assistit el secretari general de Solidaritat i diputat, Uriel Bertran, el líder del PSAN, Josep Guia, o la presidenta d'Òmnium, Muriel Casas, entre d'altres. "El País Valencià és el meu país!" Al final de la manifestació, als peus de les Torres de Serrans, l'actriu Pepa López ha llegit un manifest en el qual s'ha criticat el tancament de TV3 relacionant-lo amb la "rancúnia antivalenciana" del govern de Camps i en la voluntat de convertir el País Valencià "en una mala còpia de Castella" i "una platja bruta i trista al servei de Madrid". El text ha denunciat l'obsessió pel control dels mitjans de comunicació, el silenci de veus que neguen la reverència i una televisió que "obre la llengua del país al món amb naturalitat i rigor". ACPV també considera que el tancament de TV3 vol distreure l'atenció dels casos de corrupció que amenacen el govern valencià. "Ens han tancat TV3, però la tornarem a obrir", continua el manifest, tot alertant que ara l'obsessió del govern Camps és tancar ACPV amb multes en una "ofensiva" iniciada fa quatre anys. El manifest ha recordat la "resistència" de l'entitat amb manifestacions, concentracions, pronunciaments institucionals i el suport de molts valencians. "Avui hem vingut fins a aquestes torres dels Serrans, obertes a la ciutat i tancades al mal d'Almansa, per dir ben alt i ben clar, en el nostre català de València, que no ens tancaran", continua el text que manifesta "la nostra voluntat de perdurar". El manifest ha conclòs recordant les paraules de Lluís Llach en el seu darrer concert quan va criticar la situació de TV3 al País Valencià. "Vinguts del nord i del sud, de Barcelona, Perpinyà o Mallorca, de Fraga, Eivissa o Alacant, cadascun de nosaltres assumim els mots d'en Lluís: "El País Valencià és el meu país. Visca el País Valencià!". La manifestació ha estat organitzada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) amb el suport d'Òmnium Cultural i l'Obra Cultural Balear. ACPV també ha comptat amb el suport dels principals sindicats del País Valencià, UGT-PV, CCOO-PV i Intersindical Valenciana, de partits polítics com el Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià, Esquerra Unida del Poble Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià o Solidaritat. Entitats com Escola Valenciana, Societat Coral El Micalet, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, la Plataforma per la Llei de la Dependència, , l'Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians, Salvem el Cabanyal, Xúquer Viu, Ca Revolta, i el Col·lectiu contra la Corrupció també s'han manifestat aquest dissabte al costat d'ACPV. La manifestació culmina les reivindicacions en favor de les emissions de TV3 des que el passat 17 de febrer Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es veiés obligada a tallar el senyal. L'entitat prenia aquesta decisió en no poder fer front a una modificació legislativa que imposava multes de 60.000 euros quinzenals en cas de continuar emetent. En paral·lel, ACPV té pendent de pagar en el termini aproximat d'un mes uns 800.000 euros en multes per haver emès TV3 des d'alguns repetidors precintats l'any 2007. L'entitat manté oberta una campanya amb bons d'ajut i donacions per poder fer front a les multes abans no sigui embargada. El meu país Vicent partal - Director de Bilaweb, 18.04.2011, www.vilaweb.cat Només era una manifestació, dissabte a València. Una més, si voleu. Gran, enorme, clara i contundent. Però una manifestació de repudi, a la contra. Contra el govern valencià, contra un president que molts voldríem veure a la presó. I tanmateix aquell era el meu país. Quan Lluís Llach va començar a cantar vaig veure gent que plorava. Enrabiada perquè trenta anys després havíem de continuar cantant les mateixes cançons i encara havíem de demanar la cosa més senzilla i elemental de totes, la democràcia. Al País Valencià la democràcia és un concepte feble, en perill. Ho vam tornar a veure en la manifestació, amb Llach havent de cantar dalt d'un camió, però sobretot amb la policia negant-se a tallar els carrers i obligant els manifestants a marxar cap al gruix de la gent entre cotxes naturalment indignats. A València, efectivament, el PP es creu que els qui no pensem com ells no tenim drets. En una democràcia això és inconcebible. Però, malgrat tots els obstacles, al carrer es van trobar desenes de milers de persones contentes, decidides, alegres de trobar-se tants i tants, de posar cares, veus, sons i colors al País Valencià que no és un cau de lladres. La riuada de gent de dissabte ens hauria de convèncer, als valencians, que la resignació no és pas l'única manera de passar els dies. Entre les torres de Quarts i les de Serrans hi havia una excel·lent primera matèria, capaç de fer de les nostres comarques l'antítesi del ridícul que som ara. Aquell País Valencià, el meu, és el que podria canviar. Cal creure-s'ho i cal saber com fer-ho. Però no podem ignorar que érem molts i que allà hi havia la llavor d'un futur més digne. Esplendor i misèria Vicent Usó, escriptor - "El rastre de Vlarisse" 18/04/2011 Entre 80.000 i 100.000 persones van manifestar-se dissabte passat a València i la premsa ibèrica encara no ha dit fava. O ho ha esmentat amb la boca menuda, com si li dolguera. I això que han dedicat portades i editorials a reunions bastant més reduïdes. Però quan, entre reivindicacions bàsiques de qualsevol demòcrata -la llibertat d'expressió, la transparència-, es mesclen qüestions nacionals, dreta i esquerra espanyoles tanquen files. I ho ignoren, quan no ho blasmen. D'ací el silenci còmplice de tants sectors progressistes espanyols davant un atac claríssim a la llibertat d'expressió, davant d'una persecució evident de les idees. La manifestació de dissabte a València serveix de munició a la dreta cavernícola, que aprofita per traure a passejar el fantasma de l'imperialisme català que tants bons serveis li ha donat, i posa entre l'espasa i la paret l'acomplexat progressisme ibèric que vol nadar i guardar la roba i encara no s'ha adonat que l'única manera de fer front a l'estultícia de la dreta és ser conseqüent amb els principis. Anar de cara al vent. I quan dic això pense sobretot en el PSOE, alguns dirigents valencians del qual portaven una de les pancartes de la manifestació(cap dels líders principals, però, i ja n'és un indici), però que, alhora, a Madrid es comporten com la dreta més reaccionària i impedeixen la tramitació de la iniciativa legislativa popular Televisió sense fronteres. Una de cal i una altra de sorra que no faran sinó precipitar el PSPV de derrota en derrota fins la desfeta final. L'èxit de la manifestació és una mostra que el país encara està viu, que malgrat el caciquisme imperant, la impunitat amb què campa la dreta, la persecució de tota dissidència i els atacs sistemàtics a la llengua, a la cultura i al territori dels valencians, el país està viu. Està viu i està cansat d'una manera de governar que ha recuperat l'arbitrarietat, el clientelisme i la repressió com a principis bàsics. Que ha aconseguit que les cançons que Lluís Llach va compondre contra la dictadura encara siguen perfectament vigents. La manifestació de dissabte a València, però, és també una mostra de l'etern problema que tenim els valencians: la falta de correlació entre el vigor de la societat civil i l'esclerosi dels partits que ens haurien de representar. Una esquerra atomitzada que pugna per repartir-se unes molles que només garanteixen misèria, incapaç de posar-se d'acord en una dotzena de punts bàsics que feren possible una convergència electoral que ressuscitara la il·lusió d'un electorat d'esquerres que ja està cansat d'anar a votar per a no res, per a legitimar l'onada popular que ens arrossega cada quatre anys. Dissabte, a València, es va manifestar gent amb ideals diferents, però amb un fons comú que compartíem tots: la demanda de llibertat d'expressió, de respecte a la nostra llengua i la nostra cultura, la transparència com a principi irrenunciable de la gestió pública. Els partits polítics valencians haurien d'aprendre de la gent i posar-se a la feina. Si no ho fan, hauran malmés, de nou, el capital humà que dissabte va omplir d'esperança els carrers de València. 'O Camps o democràcia' Manuel Baixauli, escriptor - www.vilaweb.cat - 21/02/2011 'Manifest personal' de l'escriptor de Sueca contra el tancament de TV3 Els qui em coneixen saben que deteste el carnaval de la política. Tot i que intente de tindre unes nocions elementals de com va el món, quan fullege un diari passe molt per damunt les pàgines de política i m’entretinc, només, en la secció de cultura. Si un dia dedique més temps a la política, és perquè algun fet em crida l’atenció o perquè m’afecta la vida privada. La situació dels valencians durant aquests últims anys, me l’he mirada, com tants veïns meus, amb preocupació. Obres caríssimes i innecessàries, sense una demanda social que les justifique, al costat de mancances en camps tan importants com la salut i l’educació públiques; creixement urbanístic irracional, que ha degradat el paisatge i ens ha enfonsat en una crisi de conseqüències encara imprevisibles; ocultació i demonització de la identitat cultural i lingüística que ens fa irrepetibles davant del món; manipulació i degradació dels mitjans de comunicació, avui esclaus del poder; presidents a qui sospitosament toca, més d’una vegada l’any, la loteria, o que fan construir, amb diners de tots, un monument de la seua pròpia cara, ja de si horrible; subvencions destinades a ajudes al tercer món que van a parar, en canvi, a immobles del partit polític que governa; presidents presumptament implicats en trames empresarials corruptes... La llista és llarga, no hi cap ací. En saber cada cas, he reaccionat unes vegades amb ironia, unes altres amb tristesa, però en totes m’ha vingut al cap una idea llegida a Imre Kertész, supervivent de l’holocaust nazi i premi Nobel. Ell es preguntava, referint-se al cim de la barbàrie nazi, com s’havia pogut arribar a una situació tan diabòlica sense haver-se’n alertat a temps, i ell acabava responent-se que era perquè havia arribat a dosis menudes, dia rere dia, com quan es puja un campanar escaló a escaló, i de sobte t’adones que ja ets a dalt. Una imatge m’ha fet comprendre que, a València, ja som a dalt: la dels meus fills mirant una pantalla buida, negra. Els meus fills miraven cada dia els dibuixos del Canal Super 3. Dijous, mentre els veien, la pantalla es tornà fosca, i muda. La imatge dels meus fills mirant el buit m’alertà i em féu comprendre que no vivim temps per a la ironia ni la tristesa. És temps d’actuar. Aquell qui veta l’emissió de canals televisius, en l’època de la globalització i de la desaparició de les fronteres informatives, aquell qui gosa envair la nostra vida privada, entrar a les nostres cases i imposar-nos què hem de veure i què no, aquell intrús no pot continuar governant en un país que es diga democràtic. Els qui hem obert els ulls tenim la responsabilitat de fer-los obrir als qui els tenen tancats o miren cap a un altre lloc. També Hitler guanyà unes eleccions; i si va cometre els pitjors crims de la història fou perquè una multitud còmplice el consentia o mirava cap a un altre costat. No es tracta de fer el joc a cap partit de l’oposició, més d’un còmplice del que ha passat, és tracta de fer fora els qui manen ara, els qui ens han dut dalt del campanar i es deleixen per espentar-nos. Quan es castiga un delicte, no es fa sols per escarmentar qui l’ha comés, sinó també per advertir els altres perquè no el cometen. En alguns països d’Àfrica, els joves han tombat en quatre dies dictadures que semblaven inalterables. Als mitjans de comunicació corromputs, han oposat les eines que facilita internet i un desig poderós, irrefrenable, de viure en condicions dignes. Aprenguem d’ells la lliçó. Moguem-nos. El que avui pareix inalterable ho pot desmuntar la voluntat del poble. No hem d’esperar que ningú resolga el nostre problema. Hem d’adreçar-nos als veïns cecs i als veïns indiferents, hem de fer-los veure allò que per a nosaltres és un dilema d’una obvietat insultant: o Camps o democràcia. No hi ha terme mitjà. EL DIA QUE EL PAÍS VALENCIÀ VA DIR PROU I VA RECLAMAR LLIBERTAT I TV3 16 D'ABRIL DE 2011 | |||||||||||||||||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada