QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
64 DIES DE PROMESA
VOLEM TV3 |
Els centres de música valencians tornen a mobilitzar-se contra la retallada en el sector
www.vilaweb.cat
'Si el govern no rectifica, la meitat de les escoles hauran de tancar l'any que ve', explica el compositor i professor Miquel Àngel Múrcia
'Els centres de música obriran dilluns amb la incertesa de si podran acabar el curs o no', diu a VilaWeb el compositor i professor del Taller de Música Jove de València Miquel Àngel Múrcia. La retallada del 54% del finançament dels centres autoritzats de música fa perillar-ne el futur, i per això la plataforma que aplega aquests centres (PLACEMA) ha convocat, amb el suport de l'oposició, la Federació de Societats Musicals i la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Conservatoris, una manifestació a favor de l'educació musical i per reclamar un finançament adequat. La marxa s'ha fet a migdia al centre de València i hi han participat tres centenars de persones.
La plataforma va reunir-se el mes passat amb tècnics de Conselleria, després de demanar en quatre ocasions de fer-ho amb el conseller d'Educació José Císcar, 'però només en va treure bones paraules, i a hores d'ara tot continua igual', explica Miquel Àngel Múrcia, que recorda que enguany, el finançament s'ha retallat en un 54%, fet que ha comportat que no s'hagi renovat una part del professorat i que hi hagi menys places. Concretament, la retallada amenaça 1.200 llocs de treball i la plaça de 8.500 alumnes en més de 200 municipis.
'Volem que es plantege l'impacte que tenen aquestes retallades'. Múrcia posa l'exemple del conservatori públic de Torrent, que havia rebut 162 sol·licituds per cursar ensenyament elemental i només n'ha pogut admetre 24. 'La Generalitat ha d'entendre que els centres autoritzats de música compleixen una funció social i supleixen el sistema públic; no es pot permetre que es retalle el finançament', diu el músic i compositor.
Els salaris dels professors, que l'any passar ja es van reduir un 10%, s'han retallat enguany un 20%. Aquesta situació, que Múrcia qualifica d'insostenible, fa que el futur no sigui gaire esperançador: 'Si el govern no rectifica, la meitat de les escoles hauran d'abaixar la persiana l'any que ve', i això posa en perill el teixit musical del País Valencià, tenint en compte que els centres autoritzats depenen sobretot dels ajuts públics. 'Aquests centres formen part del teixit musical del país; no poden aplicar la tisora en una qüestió tan important com la música'.
Com que les reunions amb la Generalitat no han dut enlloc, la PLACEMA ha tornat a cridar a les mobilitzacions.
| ||||||
www.linformatiu.com - 23 setembre 2011 | ||||||
Les cabòries al voltant del Corredor Mediterrani serveixen, almenys, per a fer una foto ben fidel de com som i quina és la situació exacta com a país. I, ací, en el terme “país”, que campe qui puga i que l’usuari –és a dir, el lector de la columna- trie el que més l’agrade. La reflexió serveix tant per al País Valencià, en particular, com els Països Catalans o, com no, per a Espanya, eixa idea amb què, ens agrade o no, hem de conviure ara per ara. El cas és que la Unió Europea està esperant que el Govern (espanyol, és clar) es pronuncie sobre on pensa posar els diners d’ací a 2030 i, d’aquesta manera, anunciar si finançarà l’esperat Corredor Mediterrani o, per contra, el Corredor Central. Ambdós ferrocarrils tenen el mateix origen i final: la connexió de la xarxa ferroviària peninsular amb Europa fins a morir en el port d’Algesires. La diferència és que, mentre l’eix mediterrani passa per unes regions que suposen el 40% del PIB estatal i, a més a més, connecta dos ports tan potents com València i Barcelona, l’eix central travessa Aragó i Castella, passant, això sí, per Madrid, eixe immens melic que va alegrar-se en la inauguració de l’AVE perquè ja tenia “la playa de Levante a hora y media”. | ||||||
Com si fórem xiquets menuts, necessitem que el papa i la mama vinguen a defensar les nostres coses i, és clar, a voltes, els nostres interessos no coincideixen amb els seus En un país normal, i ací, de nou, que cadascú pense el que desitge, la decisió estaria clara. El Corredor Mediterrani beneficia a més gent, travessa amb una zona amb més potencial econòmic i, en unir tres ports com València, Barcelona i Algesires, convertiria aquest troç de món en la porta sud d’Europa de l’entrada de mercaderies. El Corredor Central, en canvi, més enllà de passar per Madrid a fer-se un chocolate con porras, no aprofita per a res més. A més a més, quan la butxaca està en joc, ni tan sols la terrible, impensable i aterradora idea dels Països Catalans ens fa por. Per això, el president valencià, Alberto Fabra, no va dubtar en dir que el Corredor Central “no hi aporta res” i s’ha llançat en braços dels seus homòlegs català i balear –ai, ai, ai…- per a forçar Brussel·les a finançar l’eix costaner. El problema és que ho fa un poquet tard i que, a més a més, no tenim cap poder de convicció. No som ningú. Les coses de no ser un país sobirà –i ací, evidentment, no esmente Espanya, sinó els valencians, els catalans i els balears- és que necessitem que l’estat espanyol parle per nosaltres davant la UE. Com si fórem xiquets menuts, necessitem que el papa i la mama vinguen a defensar les nostres coses i, és clar, a voltes, els nostres interessos no coincideixen amb els seus. I, en aquest cas concret, no cal ser massa llest per a pensar que un Govern instal·lat a Madrid, en clau de Madrid i amb visió madrilenya, prendrà una decisió ideològica més que no econòmica i apostarà pel ferrocarril del centre. I, si no, al temps… El que caldrà pensar aleshores és si aquesta situació ens apanya. Més enllà de la qüestió lingüística o identitària, tindre una sobirania de tercera –abans, havíem de passar per Madrid i, ara, per Madrid i per Brussel·les- ens costa cada vegada més car. La nostra butxaca té un forat més i més gran i ningú no ens respecta perquè, òbviament, no som allò que es diu “un país del món”. Això sí, tenim Madrid a hora i mitja, molt de sol i algunes platges, entre ciment i ciment… Si som el Levante feliz és perquè ens ho hem guanyat a pols. Caldria començar a rectificar o seguirem sent, com deia el comte-duc d’Olivars, “los más muelles” tota la vida. I la cara d’imbècil, sincerament, no li para bé a ningú. Ni tan sols a nosaltres. |
Acte de contrició
El consell de RTVE rectifica sobre el control informatiu i només dimiteix el conseller de CC0O que es va abstenir
El consell de RTVE es declara el primer ‘garant' de la neutralitat dels informatius
El consell d'administració de RTVE es va retractar ahir, per unanimitat, de la seva decisió de permetre l'accés als seus membres –designats per partits polítics i sindicats– al sistema informàtic utilitzat pels periodistes i es va proclamar com el “primer garant de la neutralitat” dels informatius de la televisió pública. La mesura, adoptada dimecres a la nit, va provocar ahir a primera hora la primera víctima: la dimissió del conseller a proposta de CCOO, Héctor Maravall. La mesura es va aprovar pels vots dels quatre consellers designats pel PP i el de CiU. El PSOE i ERC es van abstenir i només IU i UGT hi van votar en contra.
Després de la indignació generalitzada i l'oposició de partits polítics i els seus dirigents, organitzacions professionals i mitjans en contra de la mesura, el consell de RTVE va fer marxa enrere en una reunió d'urgència. El consell, a més, va reunir les compareixences del director de TVE, el de RNE, el cap d'informatius i la presidenta del consell d'informatius de RTVE, que ho havien sol·licitat a petició pròpia. També Maravall va lamentar el seu “error ” i va esdevenir el primer “sacrificat” per la polèmica.
En acabar la reunió, el consell de RTVE va emetre un comunicat en què els consellers asseguren que la voluntat no va ser “mai” interferir en la tasca dels professionals ni condicionar la seva independència. No només això, sinó que s'afirma que “el consell n'és el primer garant [de la neutralitat dels informatius] no només per mandat legal sinó també per propi convenciment”. En aquest sentit, el consell va refermar el seu “màxim compromís” amb la neutralitat, el pluralisme informatiu “i el més escrupolós respecte a la independència professional dels treballadors de la corporació”. El conseller de CiU, Josep Manel Silva –que va votar a favor de la proposta del PP–, va reconèixer que “va ser un error” i per això s'ha rectificat. Silva va defensar “la tasca dels professionals de la comunicació i la seva independència”. “El meu error va ser votar a favor d'una decisió sense valorar-ne les conseqüències”, va dir.
IU i UGT, en contra
L'anul·lació de l'acord es va aprovar per unanimitat. Amb tot, el comunicat de rectificació del consell no el van compartir ni IU ni UGT; els seus consellers van votar en contra de la mesura dimecres. “IU com a partit i UGT com a sindicat van ser els únics que vam votar “no”, i dels del “sí” i els abstencionistes només CCOO ha dimitit”, deia IU al seu Twitter, mentre que el coordinador general de la formació, Cayo Lara, afirmava: “Els consellers de RTVE haurien de dimitir, no és admissible la seva actitud en un mitjà públic.” D'altra banda, IU assegura que els consellers que hi van votar a favor han fet marxa enrere només pel malestar suscitat: “No creiem que els consellers de RTVE actuessin al marge dels seus partits, es rectifica per la reacció contrària de la majoria.”
El govern ‘mai creuarà aquestes línies vermelles
El govern va celebrar ahir que el consell d'administració de RTVE s'hagi “retractat” de la seva intenció inicial d'accedir al sistema informàtic d'edició dels informatius de TVE i va subratllar que el govern “mai creuarà aquestes línies vermelles”. En declaracions al Palau de la Generalitat, el portaveu del govern, Francesc Homs, va afirmar que la petició que va fer el consell d'administració de poder disposar del sistema d'edició delsTelediarios –amb els vots a favor de PP i CiU– era “incomprensible”. Segons Homs, l'executiu català vetllarà per la llibertat d'informació i per la pluralitat en els mitjans de comunicació dependents de la Generalitat. D'aquesta manera, Homs contesta al vicepresident d'ICV, Jordi Guillot, que va demanar a CiU si el que va votar al consell d'administració RTVE també ho vol per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
www.vilaweb.cat
Una quarantena d'autors s'han vinculat a la societat literària de Gandia des de l'any passat
Es presenta a Gandia la web de la Societat Literària Saforíssims (també Facebook iTwitter), que té la intenció de fer ús de les tecnologies per a valoritzar el ric patrimoni literari de la Safor, des dels clàssics (Ausiàs March, Joanot Martorell, Roís de Corella) fins el segle XXI. Fins ara formen Saforíssims trenta-nou escriptors, entre els quals hi ha Isabel Canet, Maria Josep Escrivà, Ferran Garcia-Oliver, Rafa Gomar, Àngels Gregori, Ignasi Mora, Gemma Pasqual, Josep Piera.
L'any passat, a la Setmana Literària de Gandia, es va presentar el col·lectiu Saforíssims per a reivindicar i abanderar la tradició literària de la Safor i per a incidir més enllà de la comarca. El primer acte va consistir a promoure el nomenament de Josep Piera com a fill predilecte de la ciutat. Gràcies al projecte, es pretén cohesionar el col·lectiu d’escriptors, atorgar-li més visibilitat mediàtica i social i establir complicitats i intercanvis amb organitzacions de més territoris.
La pàgina ofereix informació personalitzada de cada escriptor (obra publicada, premis literaris, ressenyes, etc.), els quals periòdicament hi publiquen articles a l’apartat 'Saforíssims en reflexió'. A més, Saforíssims també comença una tasca de difusió a les xarxes socials, per tal d'acostar-se a tots els públics i crear un autèntic diàleg amb la gent. Per a fer-ho, la plataforma literària disposa de comptes a Facebook i Twitter.
Revista EL TEMPS |
16 d'abril de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada