Fabra proposarà una nova llei per a gestionar RTVV

Compromís exigeix que no es ratifique López Jaraba com a director i que se'ls facilite l'informe sobre la situació econòmica

El president de la Generalitat reformarà la llei electoral

Avança que Ripoll, imputat per diversos delictes, serà president de l'Autoritat Portuària d'Alacant

www.elpuntavui.cat

01/09/11 12:30 - VALÈNCIA - ENRIC ORTS

El síndic de Compromís, Enric Morera. Foto: JOSÉ CÚELLAR.

Notícies relacionades

Alarte qualifica de “buida” la reunió amb Fabra

El president de la Generalitat, Alberto Fabra, en un gest insòlit en el seu antecessor, Francisco Camps, s'ha reunit de forma separada amb cadascú dels síndics dels grups parlamentaris. El síndic de Compromís, Enric Morera, ha agraït el gest, però ha subratllat que aquest tipus de trobades no hauria de ser notícia en un sistema democràtic.

Morera, que ha qualificat de “positiva” la reunió , ha avançat la disposició del president a atendre algunes de les exigències de la seua formació. Entre d'elles l'aprovació d'una nova llei que regule Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). Morera ha insistir que pera canviar la situació actual de l'ens —pràcticament en fallida tècnica— caldria que hui no es ratificara, tal i com està previst, a José López Jaraba com a director de la cadena. Morera també ha exigit el president que la direcció de Canal 9 facilite al conseller de Compromís en l'ens, Rafa Xambó, l'informe que es va encarregar sobre la viabilitat econòmica a la consultora PriceWhiterhouse i que li ha sigut negat ja en dos ocasions.

A més, Morera ha assegurat que si el president vol iniciar una nova etapa que es caracteritze per la transparència, hauria de retirar el recurs que el Consell va presentar contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia Valencià (TSJ) que obliga a facilitar a Compromís la informació sol·licitada a les Corts sobre el cas Gürtel. El síndic de la formació ha destacat l'interés de Fabra per assumir aquesta reivindicació.

L'últim dels “requisits” exposats per Morera, ha sigut que es procedisca a votar novament els membres del Consell Valencià de Cultura (CVC), ja que en l'última ple que es va tractar el tema el PP va vetar el candidat de Compromís, l'escriptor, Joan Francesc Mira.

La CAM

Respecte a la situació de la CAM, el president exigirà responsabilitats pels préstecs multimilionaris que es van concedir a alguns directius en condicions molt favorables, segons ha dit Morera, que li ha recordat que l'Institut Valencià de Finances també és responsable, ja que és l'òrgan que s'encarrega de revisar aquests tipus d'operacions.

El síndic de Compromís també ha assenyalat que Fabra vol reformar la llei electoral actual, però que no li ha detallat cap aspecte concret. El president Fabra li ha donat a entendre que José Joaquín Ripoll, imputat per diversos delictes, serà el nou president de l'Autoritat Portuària d'Alacant.

edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir

QUÈ ENS HANPROHIBIT AVUI...

tv3.cat

41 DIES DE PROMESA

La crisi i la indignació propulsen la banca ètica

Triodos, una de les entitats més conegudes, ha fet un 45% més de clients aquests darrers sis mesos. www.vilaweb.cat

Cada vegada hi ha més gent que confia els estalvis o demana préstecs a les cooperatives de serveis financers i a les banques ètiques. N'hi ha molts que ja fa anys que existeixen, però FETS, una entitat paraigua que vol construir un sistema de finances ètic al Principat, diu que la crisi econòmica i la indignació de molta gent contra el sistema econòmic establert ha fet créixer els qui opten per aquesta mena de bancs.Triodos, un dels bancs ètics més populars, tenia el juny d'engany més de vint mil clients als Països Catalans, un 45% més que no pas a final del 2010, segons xifres que el banc mateix va fer públic ahir.

Al nostre país hi ha entitats que es regeixen pels principis de banca ètica, és a dir que destinen recursos a la transformació social, si bé treballen sectors diferents: Fiare i Coop57 posen l'èmfasi en el finançament de l'economia social i solidària, Triodos sobretot en les energies renovables i Oikocredit en el finançament de projectes als països subdesenvolupats.

Els responsables d'aquests projectes, amb qui ha parlat VilaWeb, han coincidit a dir que treballaven amb tota transparència envers socis i clients. És a dir, que dediquen molts esforços a explicar quines activitats es financen amb els seus diners: volen assegurar-los que els diners es dediquen a projectes ètics i sostenibles que els cients coneixen.

Creixement per causa del boca-orella

Des de FETS, l'entitat que impulsa aquesta llei d'empreses i cooperatives, asseguren que cada vegada hi ha més gent que els truca per demanar-los informació. Han fet desenes de col·loquis a molts pobles i ciutats, cridats, sovint, per les assemblees sorgides del moviment del 15-M. FETS creu que els índexs de morositat gairebé inexistents d'aquestes entitats en demostren la fiabilitat.

Triodos és un banc que depèn d'una fundació privada neerlandesa i que té delegacions a cinc països europeus. Ja té oficina a València i a Barcelona, i fonts de l'empresa han comunicat a VilaWeb que al setembre n'obririen una a Palma. Al nostre país el creixement de clients ha estat espectacular: d'un 45% aquests darrers sis mesos. Les mateixes fonts indiquen que la crisi i la indignació són alguns dels fonaments d'aquesta creixença, i el boca-orella, la millor publicitat. També cal tenir en compte el paper de les xarxes socials.

Banca Popolare Etica té al Principat Fiare, una agència cooperativa de banca ètica que només gestiona comptes d'estalvi a llarg terme. Jordi Ibáñez, un dels responsables, ha recalcat que, per ells, era bàsica una massa crítica que els tingués confiança. Si la gent hi continua confiant, hi haurà més serveis i se'n brindaran més al País Valencià i a les Illes, bo i tenint en compte, diu Ibañez que els seus processos de maduració són llargs.

Coop57 i Oikocredit són cooperatives de crèdit i tenen uns augments molt més pausats. David Fernández, responsable de comunicació de Coop57, comenta que la guerra de l'Irac els féu créixer i que amb el moviment dels indignats se'ls ha desbordat la feina. Avui aquesta cooperativa finança cinc-cents projectes, com ara l'Olivera, una cooperativa vinícola de Vallbona de les Monges, o la Fundació Futur.

També preveuen que la tendència de creixement es mantindrà i calculen que tancaran l'any amb xifra rècord de nous clients.

Les diputacions no tenen raó de ser

31/08/11 - JOAN VENTURA - www.elpuntavui.cat

Arriba un moment que els ciutadans
ja no poden suportar més nivells administratius que es paguen amb els diners de tots

Rubalcaba ha baixat del cavall i ha proposat reconvertir les diputacions per estalviar diners públics i evitar duplicitats (a bona hora: amb els anys que el PSOE ha governat, i després d'haver perdut el control, entre altres, de la Diputació de Barcelona, la que mou més pressupost...). A Catalunya aquesta demanda hauria de ser un anacronisme, ja que les lleis d'organització territorial, aprovades el 1987, advocaven per la desaparició de les diputacions i en aquesta línia es va aprovar la creació dels consells comarcals. Avui CiU les governa totes quatre i no ha tingut manies per pactar-hi amb el PP, de la mateixa manera que, en temps de Jordi Pujol, el PSC feia servir la Diputació (i l'Ajuntament) de contrapoder. I amb el tripartit ERC i ICV bé prou que se n'han aprofitat. És a dir, que si per una banda els partits polítics tenen un discurs crític sobre els diferents nivells d'administracions que cohabiten, en la pràctica són totalment acrítics i s'aprofiten de la institució per col·locar-hi aquells càrrecs municipals que han de completar el sou i per pagar favors en la figura dels assessors polítics o càrrecs de confiança del partit. Feta la llei feta la trampa, però és una situació d'escàndol i algú hi ha de posar remei. A més, els diputats provincials qui els ha votat? I quina és la funció actual de les diputacions? En el cas de Girona, amb un pressupost per sobre dels cent milions d'euros, entre els serveis que presta hi trobem sanitat, algunes carreteres, agricultura, publicacions, ajudes als municipis petits, etcètera. Només faltaria que amb 27 diputats, uns quants assessors i un bon grapat de funcionaris i personal laboral no es fes feina! Però diputats, partits i qui estigui mitjanament informat, convindran que el paper principal de la Diputació és el de repartidora per als qui en poden gaudir. Aquesta institució que arrossega dos-cents anys d'història és una incongruència i arriba un moment que els ciutadans ja no poden suportar més nivells administratius que es paguen amb els diners de tots. Els polítics han de ser els primers de predicar amb l'exemple en temps d'ERO, retallades i passos enrere en les conquestes socials. A Catalunya les diputacions no tenen raó de ser, i els partits han d'ensenyar les cartes i no fer més demagògia.