www.vilaweb.cat
Softcatalà acaba de presentar el Traductor, una aplicació per a dispositius mòbils, concretament per a Android, iPhone i Nokia N900. És, de fet, la versió mòbil d'un dels serveis més utilitzats de la web de l'associació, el de traducció, basat en la tecnologia lliure Apertium. Tradueix entre català, anglès, espanyol, francès i portuguès.
La versió de cada models presenta essencialment la mateixa funcionalitat, però en alguns casos hi ha característiques addicionals, com ara la integració amb el servei de reconeixement de veu Google Voice en la versió per a mòbils Android. Aquesta funció permet de dictar el text a traduir en anglès, espanyol, francès i portuguès, però encara no en català.
Softcatalà també ha preparat una versió web del traductor compatible amb la majoria de dispositius que tinguin un navegador web.
edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir
QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
55 DIES DE PROMESA
Buenafuente torna a TV3
Buenafuente tornarà a TVC amb dos programes d'entrevista a Eduard Punset aquesta temporada. La televisió pública catalana estrena curs amb la voluntat de "ser al costat de la societat" en aquests moments difícils.
09.09.2011 - 23:09 - www.cronica.cat
El 'showman' Andreu Buenafuente torna a la seva casa televisiva. De moment, de forma fugaç: el proper novembre dirigirà dos programes d'entrevista amb el divulgador científic Eduard Punset. Buenafuente ho ha anunciat aquest migdia en la presentació de la nova temporada de TVC.
Un cop desplegats, el curs passat, els nous canals de la TDT, la televisió pública estrena aquesta temporada amb la voluntat de "ser al costat de la societat" en "moments difícils", ha indicat la seva directora, Mònica Terribas.
Les novetats en la programació es concentren en el camp de la ficció, amb dues sèries centrades en policies o investigadors, i una altra d'animació per a adults feta per Òscar Dalmau i Òscar Andreu.
| ||||||
13 setembre 2011 - www.linformatiu.com | ||||||
Realment desencantat de les polítiques que fan ús i abús dels conflictes lingüístics presents en les nostres terres, potser ha arribat ja el moment d’adoptar una postura digna i allunyada, en bona mesura, de les declaracions i sentències pamfletàries dels respectius partits i tribunals que ens gestionen l’existència i la nostra capacitat de decidir el que volem o no volem parlar. Perquè no ens hem d’enganyar: els catalanoparlants estem sols i no ens ha d’ajudar ningú, ni els que fan campanya assegurant-nos la supervivència de la llengua al País Valencià, ni evidentment els antany terratinents transformats ara en mediocres governants d’extrema dreta. | ||||||
La nostra lluita pel foment del català, del nostre valencià, és solitària. I reclama sacrificis, tot plegat assumir uns costos que no ens mereixem però que ens empenten a plantar-nos d’una vegada per totes Ni els uns ni els altres. La nostra lluita pel foment del català, del nostre valencià, és solitària. I reclama sacrificis, tot plegat assumir uns costos que no ens mereixem però que ens empenten a plantar-nos d’una vegada per totes. Només amb coherència, sense a penes parpellejar, parlant i escrivint la nostra llengua amb naturalitat i correcció, des de la nostra llibertat individual. Només això. O dit amb altres paraules: ignorant totes i cadascuna de les polèmiques al voltant de la llengua que tant d’impacte mediàtic tenen en la nostra rutina com a ciutadans amb drets consolidats al llarg del temps. La nostra ha de ser una resposta contundent, una demostració de fidelitat lingüística plena que fregue fins i tot el que alguns anomenen desobediència als que ens volen fer veure que és normal i no ho és, és a dir, des del fet de demanar un simple café tallat en castellà en un poble com Sagunt fins al fet de presentar com a extraordinari que una persona reba un ensenyament públic en la llengua pròpia del seu país, o comunitat, o el que siga. Ens farem molt de mal a nosaltres mateixos si dimitim de la nostra llengua a les primeres de canvi o si intentem ser “educats” amb aquells que volen —no hem d’oblidar— esborrar-nos del mapa i convertir-nos, directament, en un patètic aparador turístic connectat a Madrid amb trens d’alta velocitat. Siguem coherents, deixem-los en evidència malgrat que parega impossible i malgrat que siguen més i, en aparença, més organitzats. No és veritat. A la nostra, i a per totes. |
Revista EL TEMPS |
16 d'abril de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada