QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
46 DIES DE PROMESA
VICENT PARTAL - 05.09.2011 - www.vilaweb.cat - director@vilaweb.cat
Un dels mals de la política del nostre país és que no tendim a parlar clar. Fem servir un codi ple de senyals poètics i de frases condicionals que a vegades no deixa entendre què volem. Als altres, no ho deixa entendre. I qui sap si ni a nosaltres tampoc.
Hi ha qui opina que això és bo, que aconseguim més coses així que no essent rudes. Potser en el passat, i en alguna ocasió concreta. Avui no sé quin sentit té especular, vista l'aliança espanyolista del PP i del PSOE. Ens van demostrar prou la setmana passada a quin grau d'autisme podien arribar. Ni ens veuen ni ens consideren, i això no minvarà pas, ja ens hi podem posar com vulguem.
Per tant, parlem clar. Diguem exactament per on passarem i què implicarà cada xoc. Ahir, diumenge, a darrera hora, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el ministre espanyol del ram van provar de rebaixar la importància de la interlocutòria contra la immersió lingüística, dient, de sobte, que únicament concernia quatre famílies o cinc.
Tinc la seguretat que no haguessen dit res, sense l'enrenou i la contundència amb què la societat catalana va denunciar aquest atac. Des de les associacions de pares als diaris i des dels polítics als sindicats d'ensenyants. Això ha estat un clam, amplificat a més per la xarxa, que ha arribat a qui havia d'arribar.
Hem parlat clar i hem de continuar parlant-hi. La immersió és intocable al Principat, igual que el decret Font de Mora era impossible d'acceptar al País Valencià. I qui vulga traspassar aquestes ratlles ha de saber que toparà amb una societat compacta disposada a no callar i disposada també a demostrar que, qui es creu que per la força guanya, per la raó ho pot perdre tot.
Jornada important per a l'ensenyament al PV
Escola Valenciana es reuneix amb el conseller d'Educació, al cap de setze anys
Exigirà a Císcar un compromís oficial i ferm d’abandonar el decret de Font de Mora
www.vilaweb.cat
Escola Valenciana es reunirà avui amb el conseller d'Educació, José Císcar, per confirmar-li que repudia frontalment el polèmic decret de l'ex-conseller Font de Mora, que volia incorporar l'anglès a l'escola en detriment del català i suprimir les línies en català.
 |
| José Ciscar (Conseller d'Educació PV) |
La reunió es farà en un context especial: d'una banda, és la primera vegada en setze anys que un conseller d'educació rep l'entitat (la darrera fou el 1995, quan era conseller Fernando Villalonga); d'una altra, fa pocs dies el president Alberto Fabra va declarar que no pensava pas desenvolupar el decret i que repensaria la manera d'incorporar l'anglès a l'ensenyament.
Escola Valenciana: 'Frenant el decret contra el valencià no n'hi ha prou'
Escola Valenciana va manifestar, amb molta prudència sobre les paraules de Fabra, que exigiria un compromís ferm i públic a Císcar en la reunió d'avui (comunicat). Perquè frenant el decret no n'hi ha pas prou. Com explicava a VilaWeb el gerent d'Escola Valenciana, Àngel Martí, el govern ha aprovat una sèrie d'ordres i normes noves, fora del decret, que van contra l'ensenyament en català i per això és necessària una negociació clara amb tot el sector educatiu per tal que, a més del decret, també es retirin aquestes normes: 'Allò que volem és el compromís ferm de repudiar el decret i que el govern no aprofiti les altres ordres per anar anquilosant el sistema.'
Per exemple, no fa gaire s'han agrupat algunes línies de secundària en català amb línies en espanyol, i la preferència s'ha donat a l'espanyol, de manera que han desaparegut moltes de les poques línies en català de secundària existents.
Escola Valenciana també vol exigir al conseller que no hi hagi més obstacles a l'obertura de noves línies en català, atès que hi ha més demanda que no pas oferta --a banda que els entrebancs administratius no deixen créixer l'entitat, malgrat la intensa demanda social i educativa.
Recuperar la interlocució
Una altra cosa que Escola Valenciana vol demanar és de recuperar la interlocució amb el govern, perduda fa setze anys, i de mantenir reunions periòdiques amb el conseller, perquè vol ser tinguda en compte en tot debat educatiu. No debades les línies en català són les que millors resultats ofereixen en català, anglès, castellà i en les altres matèries, de tot el País Valencià. Per això, pensa a sol·licitar al conseller que faci públics els estudis de la Generalitat mateixa, d'aquests últims anys, que ho corroboren.
| CAPDAVANTERS EN DEUTE, A LA CUA EN OCUPACIÓ |
 |
| El personal es retalla, les grans despeses no |
| LAURA L. DAVID. |
| www.linformatiu.com |
| La Generalitat comença a acomiadar treballadors de l’Administració, que se sumen a les vacants no ofertes en l’ensenyament públic. La Comunitat, que acumula un deute de 12.193 milions d’euros, és la tercera en nombre d’aturats de l’estat espanyol |
Jaraba, reelegit director de RTVV
Els vots dels consellers del PP al Consell d'Administració li donen la majoria simple necessària per a ocupar el càrrec en segona convocatòria
Un conseller socialista no ha assistit a la votació
El consell d'Administració de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) ha reelegit José López Jaraba com a director general de l'ens públic.
El nomenament s'ha fet efectiu amb els vots a favor dels sis representants del PP i ha contat amb el vot en contra dels representants dels partits de l'oposició --PSPV, EUPV i Compromís--, quatre en aquesta ocasió en lloc de cinc al no assistir un dels consellers socialistes.
La reelecció de López Jaraba al capdavant de RTVV s'ha portat a terme aquest dijous després que dilluns passat PSPV, EUPV i Compromís rebutjaren la proposta del PP de mantenir-lo en el càrrec.
En aquell moment, el nomenament de Jaraba hauria d'haver obtingut la majoria de dos terços del Consell d'Administració i en no aconseguir-la es va decidir una segona convocatòria per a aquesta jornada en la qual només era necessària la majoria simple.
| NI CONTRACTES DE GÜRTEL, NI FI A LA MANIPULACIÓ A CANAL 9, NI REUNIÓ AMB L'AVM... |
 |
| Fabra promet però no actua |
| JESSICA MARTORELL. www.linformatiu.com |
| "Aspire a aconseguir que es torne a parlar en positiu de la Comunitat”, foren les paraules de l’estrenat president dies després d’ocupar la cadira de la Generalitat. Quaranta dies després, Alberto Fabra sols s’ha obstinat en projectar amb el seu discurs una nova imatge de València: transparència, canvis a RTVV, diàleg amb l’oposició i altres grups oblidats per Camps. Però les seues promeses sols s’han quedat en paraules i a hores d’ara, encara amaga els papers en relació al cas Gürtel i la manipulació segueix intacta a la televisió pública. Res no ha canviat. |
El 3 de novembre la Fira Mediterrània de Manresa acollirà la gran final
www.enderrock.cat
Riu, Naia, Katroi Ensemble i Borinots Tres Quar-trance són els quatre grups finalistes del IV Concurs Sons de la Mediterrània. Tots ells actuaran a la final, que se celebrarà d'aquí a dos mesos: serà el dijous 3 de novembre a la Fira Mediterrània de Manresa. Aquell dia se sabrà qui pren el relleu de Tazzuff, guanyadors de l'anterior edició del concurs.
edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir
www.enderrock.cat
Riu, Naia, Katroi Ensemble i Borinots Tres Quar-trance són els quatre grups finalistes del IV Concurs Sons de la Mediterrània. Tots ells actuaran a la final, que se celebrarà d'aquí a dos mesos: serà el dijous 3 de novembre a la Fira Mediterrània de Manresa. Aquell dia se sabrà qui pren el relleu de Tazzuff, guanyadors de l'anterior edició del concurs.
A la final del 4t Concurs de Maquetes confluiran quatre camins musicals que tenen l’origen en la tradició musical mediterrània, però que prenen direccions diferents. Els santboians Riu combinen el repertori tradicional català amb estructures de la música celta; Naia és una banda amb integrants de diversos pobles valencians que es mou entre el folk i la cançó d’autor; Katroi Ensemble, de les comarques gironines, emparenten les tonades tradicionals amb els arranjaments jazzístics, mentre que Borinots Tres Quar-trance, de Mataró i Sants, duen la tradicional formació de la cobla de tres quartans a les sonoritats discotequeres.El jurat del Concurs Sons, format per representants de la Fira Mediterrània, el Centre Artesà Tradicionàrius, iCat fm, el Festacarrer d'Ondara i la revista Sons de la Mediterrània, ha escollit aquestes quatre propostes entre les 56 rebudes. El premi del concurs comprèn actuacions al Tradicionàrius, la Fira Mediterrània, el Circuit Folc, el FIMPT de Vilanova i la Geltrú, la Festcat de Llívia i el Festacarrer d’Ondara, a més de la gravació d’un disc i una campanya de promoció a la revista Sons de la Mediterrània i a l’emissora iCat fm.
edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir
QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
45 DIES DE PROMESA
Tortosa
Mas es compromet a encapçalar "una defensa clara i inequívoca" de la llengua davant qualsevol intent de margina-la
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat des de Tortosa que el govern i ell mateix encapçalaran "una defensa clara i inequívoca" de la llengua catalana davant de qualsevol intent que hi hagi de margina-la.Mas ha llançat un missatge d'encoratjament al poble català i les institucions a mantenir la lluita i la defensa per la identitat i la llengua catalanes. Una lluita, ha recordat, que fa segles que perdura i que seguirà davant els atacs i les amenaces actuals. "Per molts intents que hi hagi en aquests moments de laminar i marginar la nostra cultura i la nostra llengua, nosaltres ens mantindrem fidels i dempeus en defensa de la identitat, les tradicions i la llengua més que centenària", ha dit.Pel president de la Generalitat, és més la decisió de la majoria del poble català a lluitar per la seva identitat que "les ganes que hi hagi de convertir el català en quelcom residual". "Tots els intents fracassaran", ha sentenciat. El president ha recordat que són molts els segles durant els quals s'ha intentat marginar la cultura de Catalunya i la seva llengua i que, abans com ara, les intencions de laminar-la "xocaran amb la voluntat del poble".Mas ha assegurat que el govern i ell com ha president defensaran de forma inequívoca la personalitat catalana i s'ha mostrat confiat que també les institucions i els ajuntaments en primer lloc sabran defensar el model lingüístic i la preeminència del català, "que és l'única manera que tenim que el nostre idioma, més que secular, es mantingui com a nervi de la nostra nació", ha apuntat. I és que el president s'ha mostrat convençut que darrere les institucions hi haurà tot "un poble sencer" que es nega a ser marginat pels que, "tot i que són pocs i de vegades poderosos", ataquen el català.El president Mas ha recordat que la identitat col·lectiva del país "és de tots els catalansque ens l'hem guanyat forjant-la al llarg de la història i ara és el moment de preservar-la i de defensar-la de cara el futur". Mas ha assegurat que no es permetrà que la llengua catalana es converteixi en res de "folklòric i provincià".
La campanya 'Jo no acato la sentència contra el català' supera els trenta-cinc mil adherits
Oriol Pujol avisa el PP que serà descartat per a futurs acords si posen la condició de l'escola bilingüe · Entitats, sindicats i partits demanen fermesa a la Generalitat per defensar la immersió lingüística
La campanya a Facebook 'Jo no acato la sentència contra el català' ha superat els trenta-cinc mil adherits en poc més de vint-i-quatre hores d'existència. Reuneix la indignació ciutadana per la interlocutòria (pdf) del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) exigint a la Generalitat desmuntar en dos mesos la immersió lingüística. Avui, Oriol Pujol ha avisat al PP que serà descartat per a futurs acords si posen la condició de l'escola bilingüe.
El moviment per a la desobediència creix cada minut amb força i proposa una reacció activa contra la sentència. Són moltes les propostes que es plantegen, però totes tenen el denominador comú de no acatar la sentència.
Avui, el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha avisat el PP que el govern el descartarà per a futurs acords si posen la condició de l'escola bilingüe. En declaracions a Catalunya Informació, ha dit que els populars 'fan més bandera d'això de portes enfora', perquè mai han posat la condició de tirar endavant uns pressupostos a canvi d'introduir el castellà com a llengua vehicular. 'I si ens la posa, el PP deixarà de ser un company de viatge en la dinàmica pressupostària', ha apuntat Pujol, que també ha advertit que no renunciaran a res per defensar el model d'immersió. 'Si en alguns moments hem d'estar al límit del que plantegi algun tribunal, potser estarem al límit', ha dit.
El ministre de Justícia espanyol, Francisco Caamaño, va avisar que el Tribunal Constitucional avala que el català pot ser la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. El ministre va subratllar que la interlocutòria emesa divendres pel TSJC es refereix a un cas concret i va deixar clar que les lleis catalanes 'són constitucionals'. En referència al termini de dos mesos que ha donat el TSJC al govern català perquè inclogui el castellà com a llengua vehicular, Caamaño diu que 'la justícia no dóna ultimàtums, dicta sentències'.
Tots els partits catalans, a excepció del PP i Ciutadans, fan costat al govern, que ja va anunciar que presentaria un recurs a la interlocutòria del TSJC. A més, els partits demanen al govern que es mostri ferm en la defensa de la immersió lingüística i que no faci cap pas enrere en la qüestió del català a l'escola.
Entitats, associacions de pares i mares, i sindicats també han proclamat la seva disposició a desobeir l'ordre del tribunal i reclamen fermesa i unitat als partits. Així ho van fer l'Òmnium Cultural, la plataformaSomescola.cat, la Plataforma per la Llengua, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), UGT, CC OO, USTEC·STE's, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (FAPAC).
Recurs de la Generalitat
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va anunciar (vídeo) divendres que presentarà un recurs a la interlocutòria del TSJC que dóna dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, aplicant així la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem (TS).
La consellera Rigau va explicar que el departament ja va enviar un document al TSJC sobre l'ús del castellà on donava raó motivada de la seva posició el passat juliol, però el tribunal va considerar que es mantenia l'incompliment de la sentència del TS. Rigau va remarcar que presentaran el recurs amb la lleialtat institucional que correspon, diu, a la Generalitat, però que mantindran el compromís amb l'immersió lingüística.
La consellera va afirmar que el model d'immersió és un patrimoni col·lectiu com a país que ha garantit la cohesió social i va recordar les paraules d'Alexandre Galí: 'No separeu mai als infants per raó de llengua'.
 |
Revista EL TEMPS |
16 d'abril de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
18 de juny de 2011
vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada