QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
tv3.cat
L'Atlantis comença l'últim vol dels transbordadors espacials amb uns segons de retard
08/07/2011 - www.tv3.cat
L'Atlantis ja vola. Ho fa cap a l'Estació Espacial Internacional. Ha sortit amb quasi tres minuts de retard perquè el compte enrere s'ha aturat quan era a menys de 31 segons. Per un moment ha semblat que hi podia haver algun problema greu tot i que els controls dels motors ja s'havien fet i havien donat bons resultats.
Manel i Antònia Font encapçalen el setè PopArb
El festival d'Arbúcies ja fa dies que va esgotar les entrades
Avui comença la setena edició del festival de música independent feta a casa nostra, el PopArb. Enguany, la llegenda que envolta el festival d'Arbúcies segueix creixent gràcies a una programació rodona capitanjeada per dos caps de cartell als que sovint s'atribueix el mèrit de ser pioners de l'escena musical del país, Manel i Antònia Font. L'expectació que genera, l'ambient que aconsegueix, l'entorn natural on es troba i l'apropament entre músics i espectadors que proposa fan que se'l consideri més que un festival.
A la falda de la muntanya del Montseny, els dos escenaris de Can Cassó també rebran la visita d'artistes que, tot i que fa poc que han fet pública la seva proposta, ja han aconseguit destacar. Són, entre d'altres, la darrera aposta dels mànagers de Manel, Mishima i Antònia Font, elsNacho Umbert & La Compañia, encarregats d'obrir el festival (Can Torres, 20.30h), els 4t 1a, La iaia, Mine! o Estúpida Erikah. També hi haurà propostes més consagrades que, encara que no han arribat a fer-se tan populars com els dos caps de cartell, tenen un públic en creixement, com Inspira, Mazoni, Refree, The New Raemon o El Guincho.
Un dels atractius complementaris del PopArb són les piscines municipals, espai on es podrà gaudir del concert de Doble Petina i de la ja tradicional sessió de Dj Txarli Brown. El Prat Rodó, al passeig de la Riera, és el nou escenari d'enguany, i demà l'estrenaran Wantun, Illa Carolina i La iaia.
PAIROLÍ
ALFRED BOSCH, 08/07/2011 - www.avui.cat
edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir
Vaig compartir poques coses amb tu, i no per res, sinó per falta de coincidència. Però sovint, en els darrers temps, havíem anat a la mateixa pàgina del mateix diari. I algun cop ho havíem parlat amb satisfacció, apuntant com dues persones d'aire tan diferent érem companys de viatge sobre el paper –o la pantalla–, i la convivència podia ser tan harmònica. Tu, meticulós, enormement prudent amb el llenguatge, evitant qualsevol excés personal, i jo... bé, ja ho sabeu.
 |
| vilaweb.cat |
El lema del teu bloc, Miquel Pairolí, és encara viu ara mateix, quan tu ja has traspassat, i constitueix un bon testament vital; “l'alzina persevera”, hi diu. L'alzina aquesta que creix forta a les teves terres de Girona, que dóna vida, que dóna suro, que és discreta i s'adapta als tons del paisatge; l'alzina resistent, que tan poc necessita i que no desentona mai. Aquest eres tu, el columnista perseverant, fidel a un diari i a un estil, d'escrits robustos, excel·lents i poc cridaners. La soca que desafia la mort quan l'arbre ja no hi és.
Des d'aquí el meu homenatge particular a la teva mesura i contenció, que molts cops amagava una força colossal. Com a la teva novel·la El convit, on un comissari franquista convida a sopar uns pares que proven de salvar el seu fill anarquista; sota una aparença cortesa i formal, els drames de la vida van cremant a l'interior de les persones. Al teu darrer article vas abaixar el teló amb una recepta d'arròs, que modestament oferies com a recepta d'escriptor i d'home decent. Que quotidià i que poderós.
 |
| fotocommunity.com |
FESLLOCH 2011
segon dia
vilaweb.cat
Mugroman obre el Feslloch davant més d'un miler de joves
El festival de música que organiza Escola Valenciana a Benlloch (Plana Alta) programa més de trenta grups fins dissabte
edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir
QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...
FESTA COMIAT DE TEMPORADA
tv3.cat
L'escriptor i periodista Miquel Pairolí mor als 55 anys a Quart www.3cat24.cat
Quart (ACN).- L'escriptor i periodista Miquel Pairolí ha mort aquest dimecres a la matinada al seu domicili a Quart (Gironès) als 55 anys.
Habitual ploma als diaris 'El Punt' i l''Avui', Pairolí combinava la dedicació a l'articulisme amb novel·les, dietaris, assajos literaris i biografies. El seu tercer i últim dietari es va publicar el 2010 sota el títol d''Octubre', i arribava després de 'L'enigma' (1999) i 'Paisatge amb flames' (1990). L'última columna la va signar el 29 de maig a 'El Punt' i l''Avui' i s'acomiadava dels lectors reflexionant sobre el paper del columnista. Va començar la trajectòria periodística el 1976 al 'Presència' i també va treballar al 'Diari de Barcelona' al 'Nou diari'.
Comença el Feslloch, el festival de la música en valencià |
Hui comença el Feslloch , el festival que se celebra a Benlloch i culmina els concerts itinerants de La Gira 2011, organitzat per Escola Valenciana . Amb la participació de grups com Orxata Sound System, Obrint Pas i, com a convidats internacionals, New York Ska-Jazz Ensemble, es perfila com un dels festivals valencians més importants de la temporada. |
"Benvingut Mr. Ska-Jazz"
(clica-hi, NO te'l pots perdre)
POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Diego Gómez, 7/07/2011 - www.linformatiu.com
En aquest País de l’olivera (quina cançó més preciosa la d’Obrint Pas!) sols recordem les lleis quan fan aniversari o quan interessadament les volem canviar o les prenem com a referents indiscutibles. El cas de la nostra Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià no es paradigmàtic, ni es troba fora dels models prescriptius, però en els darrers mesos partits polítics, sindicats i associacions ciutadanes diverses l’anomenen sense parar, alguns la volen ofegar i d’altres reivindicar. Recordem que la LUEV és la nostra llei de normalització lingüística (no s’ha fet altra), és la llei protectora de la nostra llengua minoritzada i que malgrat les seues mancances, sobre tot sancionadores, ha estat respectada per tots i totes. Però també ha estat una llei poc desenvolupada i fins i tot oblidada. I ara el partit majoritari que ens governa, comença a signar la seua desaparició. Comença amb una estratègia de lenta agonia plena d’hipocresia, a fer realitat els temors de molts valencians i valencianes preocupats per salvaguardar el nostre tret patrimonial i cultural que ens identifica com a poble. |
Que ningú es sorprenga, perquè mai ha hagut política lingüística, sols un departament que ha anat pegant bacs i que sols s’ha identificat amb la Junta Qualificadora, les subvencions a les falles i les traduccions i correccions escaients pels departaments administratius corresponents Per una banda ataca directament a línia de flotació i amb un parell d’ordres i decrets volen afonar el treball que tant han fet els docents i les famílies per la nostra llengua a l’ensenyament. Malgrat la gent al carrer, la lluita permanent d’Escola Valenciana, les recomanacions del Parlament espanyol i de la Carta Europea de les Llengües, les avaluacions de qualitat de l’escola en valencià,... malgrat tot un argumentari científic i acadèmic, la nova Conselleria vol continuar aplicant un plurilingüisme polític que liquida l’aprenentatge de la nostra llengua envers el castellà i l’anglés com a llengües majoritàries. I també desfan el poquet que ens queda d’Ús, certificant la si més no desaparició, per no dir defunció, de la Direcció General de Política Lingüística, amagada per algun racó de la nova macro i important Conselleria de Turisme, Cultura i alguna cosa més. Que ningú es sorprenga, perquè mai ha hagut política lingüística, sols un departament que ha anat pegant bacs i que sols s’ha identificat amb la Junta Qualificadora, les subvencions a les falles i les traduccions i correccions escaients pels departaments administratius corresponents. I ara amb els retalls i l’austeritat de mig amagat, és l’hora de carregar-se tot allò que fa oloreta a valencià sense preocupar-se de la lletra i l’esperit de la LUEV, una llei a la qual li queden quatre dies. I després diuen que estimen el valencià. Són uns mentiders compulsius. I nosaltres demanant que la Política Lingüística siga assumida per la Presidència de la Generalitat. És per riure o per plorar? |
CLICA-HI i VEURÀS TOTS ELS GRUPS
LA FESTA ÉS A BENLLOCH
7,8 i 9 juliol
COL.LABORADORS
 |
JUAN E. TUR.  Sense comentaris |
Després que Vicente Sanz es jubilara fa escasses setmanes del seu lloc de secretari general de RTVV, del qual havia sigut simplement apartat de manera temporal i no se li havia obert ni tan sols un expedient, el titular del jutjat que segueix la causa per la implicació de Sanz en un presumpte cas d'assetjament sexual a tres empleades dictava ahir una ordre de processament contra ell en considerar que es contemplen clars indicis de delicte. |
"Cabolo, l'aconseguidor"
NÚM. 1412, Revista EL TEMPS (clica-hi)
Nou disc d´élena
Nou disc d´élena
"D´HEROiS i DESASTRES"
"D´HEROiS i DESASTRES"
A LA VENDA EL 28 DE JUNY
A LA VENDA EL 28 DE JUNY
"D´herois i desastres",gravat durant el mes de febrer de 2011 a Ultramarinos Costa Brava(Sant Feliu de Guíxols).
"D´herois i desastres",gravat durant el mes de febrer de 2011 a Ultramarinos Costa Brava(Sant Feliu de Guíxols).
Produït i mesclat per Santi Garcia.Masteritzat per Víctor Garcia a Ultramarinos Costa Brava.
Produït i mesclat per Santi Garcia.Masteritzat per Víctor Garcia a Ultramarinos Costa Brava.
Amb la col.laboració de Xarli Oliver(teclats,percussió),Cristina Pujol(acordió),LOS VIENTOS DEL PANORAMA:Ferran Puig(trombó),Ramón Marc Bataller(Saxo) i Pep Arimont(trompeta).
Amb la col.laboració de Xarli Oliver(teclats,percussió),Cristina Pujol(acordió),LOS VIENTOS DEL PANORAMA:Ferran Puig(trombó),Ramón Marc Bataller(Saxo) i Pep Arimont(trompeta).
mulla't a Sumacàrcer
Dissabte 9 de juliol a Sumacàrcer: VIIé MULLA’T PEL XÚQUER - XÚQUER VIU
A L'OCTUBRE VEURÀ LA LLUM 'OMBRES EN LA NIT', LA SEUA NOVA NOVEL·LA |
 |
UNA CAPTURA DEL NOU WEB DE FERRAN TORRENT. FOTO: L'INFORMATIU. |
Ferran Torrent 2.0 (al seu pesar) www.linformatiu.com |
A poques setmanes que la seua nova novel•la arribe a les llibreries, l'escriptor de Sedaví acaba d'estrenar web. Un espectacular lloc multimèdia que inclou des del clàssic repàs a la seua obra, fins a antigues entrevistes realitzades al llarg de la seua carrera, alguns dels seus articles periodístics o un documental original. Una web a l'altura de l'escriptor valencià més llegit dels nostres temps, encara que el seu protagonista no dispose en la seua casa d'un ordinador prou potent com per a gaudir-la. |
"Està molt xula encara que en la meua casa no puc sentir-la, perquè el meu ordinador no té altaveus", comentava Ferran Torrent en una presentació informal de la seua nova web ahir a València. Ja és, malgrat tot, un avanç. Fa quinze dies, segons reconeixia Salvador Giménez, el periodista responsable de la idea i la direcció de la web, va confessar en la ràdio que amb la seua connexió no podia ni veure-la. I és que la web allotjada en www.ferrantorrent.com, cal dir-ho, no és qualsevol cosa. Un espectacular documental original, de 25 minuts de durada i fet ex profeso per a ella, és el seu nucli central, al qual se suma l'habitual repàs a la seua bibliografia (encara que completat amb ressenyes de l'època de la majoria de les novel·les), la seua biografia, les adaptacions cinematogràfiques de les seues obres i, fins i tot, algunes mostres de la seua activitat periodística. Tot un desplegament realitzat amb un brillant disseny que no hauria sigut possible sense l'aportació econòmica de la Institució de les Lletres Catalanes i laFundació Valencianista i Democràta Josep Lluís Blasco, que han sufragat a mitges les despeses, i el treball de Giménez, ideòleg i impulsor del projecte. "Si no ho haguera fet ell, no existiria" apuntava ahir Torrent, malgrat ser conscient que pot ser positiva per a la seua promoció. "Entenc que la fama pot ser bona per a mi però la veritat és que no la vull. Una vegada em van dir en el poble de posar-li el meu nom a un institut i els vaig dir que feren el que volgueren, però que si ho posaven me n''anava", bromejava. |
Torrent, tot i la seua popularitat, prefereix limitar les seues aparicions públiques als períodes de promoció de les seues obres, un moment que, com ahir recordava, es precipitarà cap a finals del proper mes d'octubre, quan veja la llum la seua nova novel·la No obstant això, i si tinguem en compte el fet que acaba d'estrenar web i recentment s'ha sumat a la xarxa social Facebook, algú podria pensar que s'està llançant al món 2.0. Però res més lluny de la realitat, com sabran les seues prop de 3.000 "amistats" en la xarxa social, als quals, a diferència d'altres referents culturals que es prodiguen en la xarxa, regala un comentari o dos a la setmana com a molt. "Per a dir bon dia com fan alguns, preferisc no dir res. O em fique amb algú o no dic res", apuntava l'escriptor, que recorda com recentment va ser víctima d'un dels virus de la xarxa social pel qual semblava que animava als seus seguidors a veure un vídeo eròtic. "Amb el meu nom estan enviant missatges pornogràfics, quan de tots és sabut que jo només envie el missatge de nadal del rei". Amb aquest post, Torrent aconseguia eixir del pas. Un gitano valencià en Dachau I és que Torrent, tot i la seua popularitat, prefereix limitar les seues aparicions públiques als períodes de promoció de les seues obres, un moment que, com ahir recordava, es precipitarà cap a finals del proper mes d'octubre, quan veja la llum la seua nova novel·la. Ombres en la nit serà el seu títol, i segons va desvetlar ahir, la seua acció transcorrerà entre Viena i València. El seu protagonista serà un gitano comunista —"és inversemblant, ho sé, però m'he pres eixa llicència literària"—que, després de passar pel camp de concentració de Dachau en la Segona Guerra Mundial, decidirà, anys després, venjar-se dels seus carcellers. "És una mena de reacció a la relectura de L'home a la recerca de sentit, deViktor Frankl. En el seu moment em va agradar, però en rellegir-la fa poc em va venir al cap que jo no podria perdonar als meus opressors. Jo optaria per la venjança", apuntava Torrent com a gènesi d'un llibre que desitja que servisca d'homenatge als 600.000 gitanos que van morir en aquells camps de concentració i dels quals ningú sembla recordar-se. "Però, yo he venido aquí a hablar de mi web" resolia, i tornava a les bromes, deixant la presentació del llibre per més endavant. Ahir tocava la de la seua web, que sent ell com és, no dubtava en corregir. "Em sobren plànols curts", "potser hi ha massa música", apuntava; "igual ho canviem en un any", concloïa. I Giménez es tirava les mans al cap. "Si no costa molts diners", matisava Torrent, i tornaven també les rialles. |
AL TALL
"ROMANÇ CONTRA CAMPS"
Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.
Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.
Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.
Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.
TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita.
Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.
Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.
Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.
Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat
La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.
Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.
Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.
Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.
Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.
Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.
I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.
Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.
Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.
Al Tall
 |
Revista EL TEMPS |
16 d'abril de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
18 de juny de 2011
vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada