Ensenyament té dos mesos per justificar el model d'immersió

Ultimàtum del TSJC perquè el castellà també sigui llengua vehicular a l'escola

La consellera confia plenament a guanyar el recurs contra la nova resolució judicial

La decisió es coneix dies abans de l'inici de curs

03/09/11 - BARCELONA - LAURA NICOLÁS - www.elpuntavui.cat

Un alumne de l'escola Rosa dels Vents fa un exercici de ciències naturals en català Foto: JOSEP LOSADA / ARXIU.

Notícies relacionades

“El nostre model és constitucional.” Amb aquesta contundència va respondre ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, al nou atac judicial contra la immersió lingüística a l'escola. A poc més d'una setmana del començament del curs, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) comunicava una resolució en què marca una data límit de dos mesos perquè Ensenyament compleixi una de les tres sentències dictades el desembre passat pel Tribunal Suprem (TS), en què s'insta a fer que el castellà també sigui llengua vehicular a l'ensenyament obligatori.

Rigau va anunciar que Ensenyament presentarà un recurs en què, a diferència del que demana el TSJC, no comunicarà canvis en l'actual model, sinó que es justificarà “que no cal cap modificació perquè el català i el castellà tenen el tractament pertinent i constitucionalment respectuós”. En cap moment, la consellera va voler especular sobre el que passarà si el recurs no prospera, ja que es va mostrar convençuda de guanyar-lo.

A petició dels magistrats del TSJC encarregada de supervisar l'execució d'una de les sentències del TS, Ensenyament ja va presentar un escrit en què defensava el model vigent. Concretament, assegurava que l'estat de la normalització lingüística no permetia canvis per continuar garantint el ple domini del català i el castellà en acabar l'escolarització obligatòria. Una argumentació que el TSJC considera insuficient i que Ensenyament intentarà ampliar en el recurs.

De rerefons, hi ha el pronunciament del Tribunal Constitucional, que retalla l'Estatut. Emparant-se en ell, el Suprem va dictar el desembre passat tres sentències (en resposta a casos particular de pares militants de Convivència Cívica Catalana) en què afirma que el procés de normalització que atorga al català un tracte diferenciat no s'ha de traduir en el fet que el castellà sigui una simple assignatura més.

Rigau apel·larà a la mateixa sentència del TC, ja que, segons la interpretació del departament, sí que reconeix el català com a centre de gravetat del model educatiu mentre no s'exclogui el castellà i es garanteixi a bastament el seu ús i coneixement. Una situació que, segons va defensar la consellera, es compleix àmpliament.

Si les sentències del Suprem es van conèixer la vigília de la investidura d'Artur Mas com a president, la resolució d'ahir es va fer pública a poc més d'una setmana del començament del curs escolar.

vilaweb.cat

JO NO ACATO LA SENTÈNCIA CONTRA EL CATALÀ

www.vilaweb.cat

La xarxa s'ha encès contra el nou atac al català amb les etiquetes a Twitter: #somescola i #jonoacato. Milers de seguidors del grup 'Jo no acato la sentència contra el català' de Facebook.

elpuntavui.cat

Caamaño recorda que el TC avala el català com a llengua vehicular

El ministre de Justícia espanyol considera que la interlocutòria del TSJC demana resoldre “casos concrets i puntuals”

03/09/11 17:03 - SILLEDA (GALÍCIA) - EFE - www.elpuntavui.cat

Notícies relacionades

Duran vol esgotar totes les vies per evitar un “atac al cor” del sistema educatiu

El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, ha recordat aquest dissabte que el Constitucional ha avalat que el català pot ser la llengua vehicular a l'ensenyament i ha indicat que les lleis catalanes son constitucionals.

Així s'ha pronunciat el ministre en referència a la interlocutòria del TSJC que dóna dos mesos al govern per a que adapti el seu sistema educatiu i el castellà sigui llengua vehicular.

Caamaño ha explicat respecte a l'interlocutòria que la justícia “no fa ultimàtums, dicta sentències” que responen a “casos concrets i puntuals que es ressolen”.

Por tant, diu, “caldrà analitzar la sentència i resoldre el cas”, però ha insistit en que el què diuen les lleis catalanes, “que son constitucionals, es el que ens vincula a tots” tot i que pugui haver, “en cada cas concret, excepcions acordades por un jutge en una sentència”.

El ministre ha opinat que, “malgrat els titulars”, aquesta és la interpretació que cal fer, ja que el Tribunal Constitucional “va reconèixer que el català pugui ser la llengua vehicular de l'ensenyament, i ho va dir en una sentència”.

Pot haver-hi, ha afegit, “necessitats d'adaptació” a normes, “però no per això hem de fer un salt d'un cas a la generalitat de tot el sistema de cooficialitat lingüística en l'ensenyament que existeix a Catalunya, però també en altres comunitats com Galícia o fins i tot el País Valencià i el País Basc”, ha dit.

Preguntat per si aquest afer pot suposar algun tipus de sanció, Caamaño ha dit desconèixer el contingut concret de la interlocutòria, i ha insistit en que les sentències s'han de complir, però “són per a casos concrets” i no per a supòsits generals.

“El que regula la conducta general de tots s'anomena llei, no sentència”, ha conclòs.

Uns documents trobats a Trípoli revelen la relació entre la CIA i els serveis secrets de Gaddafi

Els van trobar uns periodistes i membres de Human Rights Watch, segons informa The New York Times · Els EUA enviaven detinguts per terrorisme a Líbia per ser interrogats

www.vilaweb.cat

Un arxiu trobat a Trípoli per un grup de periodistes i membres de Human Rights Watch (HRW) revela els vincles entre l'Agència Central d'Intel·ligència nord-americana (CIA), els serveis secrets britànics (MI6) i l'espionatge del règim de Muammar al-Gaddafi entre els anys 2002 i 2007, informa el diari 'The New York Times'. Els documents, l'autenticitat dels quals no és fàcil de verificar, diuen que la CIA enviava a Líbia sospitosos de terrorisme per ser interrogats, fet que encaixa amb els anomenats 'vols de la CIA'.En un dels documents s'enumeren vuitanta-nou preguntes que els interrogadors libis havien de fer a un sospitós de terrorisme. En alguns textos s'insta a les autoritats a respectar els drets humans dels detinguts, però grups com HRW denuncien l'historial de tortures i violacions d'aquests drets del règim de Gaddafi.'El programa de vols era per lliurar a figures destacades vinculades a al-Qaida perquè fossin torturats per aconseguir informació concreta', ha explicat un membre de HRW que ha pogut estudiar els documents, Peter Bouckaert.