“Què passa amb la ILP -Iniciativa Legislativa del Poble- avalada per 651.650 signatures demanant les emissions de TV3 al País Valencià, -Televisió sense Fronteres- i que roman aturada en el Congrés de Diputats? Aixó és democràcia? A Europa o als Estats Units de Nord-Amèrica, per exemple, els ciutadans no tolelarien de cap manera aquest abús de poder.” http://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
MOBILITZACIONS per TV3 al País Valencià:
Divendres 11 de març
19:00h. Plaça Tirant lo Blanc. L'Alcúdia (Ribera Alta). Convocada pel PSPV de l'Alcúdia
19:30h. Plaça Major. Algemesí (Ribera Alta). Convoca Plataforma per TV3 d'Algemesí.
Dissabte 12 de març
19:00h. Vinaròs (Baix Maestrat). Plaça de l’Ajuntament, "VINARÒS PER TV3", solidaritat amb la resta del País Valencià.
19:00h. Benigànim (Vall d'Albaida). Concentració per TV3 a la plaça de l'Ajuntament. ConvocaPlataforma Sense Senyal
19:00h. Vila-real (la Plana Baixa). Casserolada, a la Plaça Major. A Vila-real VOLEM TV3 !
NOU Divendres, 18 de març
22:00h. Vilafranca (Els Ports). Teleclub per TV3 a la Casa Social. Es projectaran un seguit de programes d’APM? i Polònia d’aquestes passades setmanes. En acabar les projeccions, s’encetarà un intercanvi d’opinions al voltant d’aquesta polèmica actuació de l’executiu de Francesc Camps. Organitza la Plataforma “Volem TV3 a Vilafranca”.
Dissabte 22 de març
19:00h. Alacant (Alacantí). Concentració per TV3 davant de la Casa de Bruixes (seu de la Generalitat Valenciana a Alacant). Convoca la Delegació d'ACPV a Alacant.
NOU Dissabte 2 d'abril
I no oblideu que el 16 D'ABRIL, A VALÈNCIA, A LES 18 h, Plaça de Sant Aagustí, manifestació multitudinària !!!
NOU La plataforma Sense Senyal reivindica les emissions de TV3 amb una pancarta en la 'mascletà'
Van desplegar una pancarta de 20 metres quadrats amb el lema 'Volem TV3'
http://www.vilaweb.cat/noticia/3859420/20110311/plataforma-sense-senyal-reivindica-emissions-tv3-pancarta-mascleta.html
Fa poc més de mig any recordava, en aquesta mateixa pàgina, els inicis d’una persecució metòdica, incessant i brutal, que dura ja un quart de segle. Recordava la dedicació persecutòria de Joan Lerma, una inútil visita al ministre Josè Barrionuevo, un repetidor de televisió tancat per la força armada, les primeres estacions d’un calvari inacabable. L'aplicació continuada d’una antiga obsessió, d’una hostilitat irracional. O perfectament racional i compresible: el vell anticatalanisme espanyol, en la seua miserable i virulenta versió valenciana. El menyspreu, la violència dels uns i dels altres. Ara, aquesta hostilitat immutable, repressiva i mortal és obra sobretot del senyor Camps i els seus col·legues de govern i de partit. Deu ser que el simple intent de voler veure una televisió com la catalana és un atemptat a la salut pública, un perill de contagi, un risc de malaltia, o vés a saber què, davant del qual cal mostrar contundència autoritària i, si pot ser, la més alta eficàcia destructiva.
NOU Una multa. I una altra
Article de Joan F. Mira al Quadern de 'El País'
17.02.2011
Joan Francesc Mira |
També per al govern espanyol la idea sembla nefanda, i per això han bloquejat (amb intervenció personal de la senyora De la Vega, valencianíssima) la tramitació d’una ILP amb més 650.000 firmes, en prova de profunds sentiments democràtics. I les multes administratives i arbitràries que imposa Francisco Camps, valencià exemplar per tants conceptes, arriben ja a quantitats tan brutals que només busquen l’aniquilació total de l’enemic, destrucció física inclosa. He llegit que el fiscal del Tribunal Superior, atesos els indicis de delictes previstos en el Codi Penal, com ara rebre repetits regals indumentaris en virtut de càrrec presidencial, ha demanat una condemna rigorosa de l’imputat o presumpte, en forma d’una multa de poc més de 40.000 euros. Quantitat digna de tal delicte, o viceversa. Quin deu ser, doncs, el delicte de voler veure una certa televisió, quan les multes exigides arriben, tot sumat, a prop dels 800.000? Deu ser, doncs, un delicte vint vegades més gros. Dubte, però, que a Camps l’obliguen mai a pagar sota amenaça d’embargament i de ruïna, com ell a Acció Cultural. Tot plegat, aquesta llarga història m’omple de tristor, i d’un profund sentiment de repugnància.
NOU LA SENTÈNCIA GUANYADA A LA DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada