EL GOVERN BALEAR

NO ESCOLTA EL CLAM

El vice-president insisteix que

no retiraran el decret de llengües,

malgrat la històrica mobilització
www. vilaweb.cat

Els docents de les Illes comencen avui la tercera setmana de vaga indefinida, l'endemà d'una manifestació històrica que va ser un clam contra el decret de llengües, que vol ensorrar el consens sobre la immersió lingüística, i en defensa d'una educació pública de qualitat i en català. Malgrat tot, el govern no pensa escoltar ni cedir. Antonio Gómez, vice-president de les Illes Balears i conseller de la Presidència, ha dit avui que el govern no retiraria el decret argumentant que aquest havia 'sortit de les urnes'.

'De les urnes és d'on surt la manifestació popular i d'on surt el mandat per a determinada acció política', ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio, on ha criticat 'la lectura política' de la marxa i que s'hi veiessin símbols que, segons ell, 'no tenen res a veure amb la història i la cultura de les Illes Balears', en referència a les estelades i al suport d'ERC a la manifestació.

Gómez ha anunciat que el govern continuaria negociant amb els docents amb una actitud 'col·laboradora' i amb la intenció d'intentar arribar a acords, i ha dit que la màxima preocupació que tenia ara el govern era que els infants no anaven a escola.

Una riuada verda històrica planta cara a Bauzá

Desenes de milers de ciutadans es van posar ahir la samarreta verda de la revolta dels mestres i van sortir al carrer per alçar la veu contra les últimes imposicions del PP i l'aplicació del decret de llengües. Els organitzadors calculen que hi hagué noranta mil assistents a la manifestació de Palma (més de cent mil a totes les illes). La Societat Balear de Matemàtiques, que s'havia proposat de fer-ne un càlcul precís, diu que es va arribar a vuitanta mil manifestants a Palma. [Més informació]

Acaba sense acord la reunió entre la comunitat educativa i el govern balear

La vaga indefinida de mestres entra en la seva tercera setmana

Els docents reclamen la retirada del decret de trilingüisme que impulsa l'executiu de José Ramón Bauzá

www.elpuntavui.cat 30/09/13 21:07 - PALMA - AGÈNCIES

Representants dels sindicats d'ensenyament i l'assemblea de docents arriben aquest dilluns a la reunió amb la consellera d'Educació balear, Joana Maria Camps Foto: EFE.

Notícies relacionades

La quarta reunió entre el govern i la comunitat educativa per posar fi a la vaga indefinida de docents de les Balears en protesta pel decret de trilingüisme impulsat pel govern ha acabat aquest dilluns al vespre sense acord després d'unes cinc hores de converses, segons han informat els sindicats convocats.

L'aturada de mestres ha entrat avui en la seva tercera setmana després de la massiva protesta que es va viure ahir a Palma, Eivissa, Maó i Formentera per protestar contra la política educativa de l'executiu liderat per José Ramón Bauzá i reclamar la retirada del denominat decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), que posa fi al model d'immersió lingüística a les Balears.

Darrera actualització ( Dilluns, 30 de setembre del 2013 21:09 )

El Constitucional admet a tràmit el recurs contra la llei que denomina el català de la Franja LAPAO

www.324.cat - Redacció - 30/09/2013 - 23.24h.

L'acceptació del recurs no comporta la suspensió de la llei.

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs contra la reforma de la Llei de Llengües de l'Aragó, que canvia la denominació del català que es parla a la Franja de Ponent per LAPAO. El recurs el van presentar conjuntament el PSOE, la Chunta Aragonesista, l'Esquerra Plural, CiU i ERC el 13 d'agost. Consideren que aquesta reforma de la llei és una regressió dels drets fonamentals dels parlants de català a l'Aragó i creuen que les noves denominacions del català a la Franja són ridícules i no tenen l'empara científica de cap acadèmia.

La denominació de LAPAO del català que es parla a la Franja va provocar el rebuig des de diferents àmbits, tant des dels partits polítics, com dels ajuntaments catalans, de la Franja i de les diputacions de Lleida i d'Osca.

L'admissió a tràmit del recurs no significa la suspensió de la llei i la resolució encara pot trigar força a arribar. La llei de llengües va ser aprovada el 9 de maig, pel PP i el Partit Aragonès.

edicioanterioredicioanterioredicioanterioredic

"FIN DE LA CITA"

EL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

LLIG ELS PARÈNTESIS DEL REDACTOR

Aspencat: “Hem posat pinzellades d’electrònica al ‘reggae’”

CULTURA

Àlex Milian | ElTemps 1519, 23/07/2013

Un dels cantants i compositors d’Aspencat, Kiko Tur, explica els secrets de l’últim disc del grup de la Marina, ‘Essència’

En aquest últim disc vostre, Essència, hi ha molta més electrònica. Per què?

—Tot i que no hem perdut l’Essència –d’aquí el títol del disc– i continuem amb sons jamaicans –com el reggae i el reggae-fusió– i missatges crítics, sí que incorporem més sons electrònics perquè hem estat escoltant molta música durant els últims dos anys des de l’últim disc d’estudi. De concert en concert, a la furgo hem anat escoltant grups europeus de reggae, i hem volgut emmirallar-nos-hi. Pel que fa als Països Catalans sí que hi ha grups de ska però no hi ha un referent de reggae. Hi hem posat pinzellades d’electrònica perquè molts grups que fan i feien reggae a Europa estan optant per aquest camí. Et retroalimentes del que escoltes.

—I també perquè ho podíeu fer.

—Sí. Hem comptat amb la col·laboració de Dremen, un grup madrileny que està pegant prou a nivell estatal; amb Martin Plan B, un DJ valencià de Gandia que també està fent bolos internacionals, i amb Los chicos del maíz, que, en l’àmbit del hip-hop espanyol són molt bons.

—Essència té dues cares: la primera més Aspencat clàssic i la segona més electrònica. És volgut?

—Sí, l’ordre té un sentit. Intenta que la primera part –tot i que la primera cançó té una part de dubstep–, siga una mica continuista perquè la gent reconega Aspencat. I la segona part és allò que hem estat investigant, explorant, durant els dos últims anys i que representa una evolució musical. Les bandes, si no evolucionen, esgoten les idees. Però no renunciem al que som.

—Les cançons continuen sent crítiques i, a voltes, fins i tot aspres.

—Sí. El missatge té menys eufemismes, menys poesia i és més directe.

—Dic aspres per “Andreíta Fabra, que se joda”, per exemple, que ho canta un dels músics convidats.

—Sí, ho canta Nega, de Los chicos del maíz. I també “Amancio Ortega es un nazi”. És una manera de dir coses que potser nosaltres no diríem. És en aquesta línia tan energètica de Los chicos del maíz. Nosaltres no escrivim així, però ens agrada com ho diu.

—I als concerts?

—Ho cante jo. Però, si coincidim amb ells, Nega puja a cantar. Tenim molt bona relació.

—Combineu dues veus, la vostra i la d’Ivan Gosp, que donen molt de joc.

—Sí, tenim registres diferents. Jo sóc més ragga, potser, i Ivan és més melòdic però també ve del hip-hop i amb la barreja abastem prou camps.

—A “Nit d’esperança” aconseguiu un clímax molt interessant amb les dues veus masculines més el contrapunt de Remei.

—Sí, és un tema que m’agrada molt, perquè és un petit homenatge a la gent que ha lluitat i ha mort defensant la llibertat, des de la guerra civil fins a les de l’Amèrica llatina. I a tota la gent que ha mort a mans de l’estat. En acabat, l’hem volgut aprofitar per homenatjar Guillem Agulló, que també és un referent del valencianisme i s’ha convertit en una icona potent per abanderar moltes lluites al País Valencià.

—A “La distància” hi ha una mica de rap i una tornada més digna d’un himne.

—Sí, l’estrofa està a mig camí entre el hip-hop i ragga. Està buscada la sonoritat hip-hop per deixar clar que abandonem una mica l’ska per donar pas al reggae-roots, més a l’estil Dub Inc., una banda francesa amb un cantant àrab i un altre de francès molt melòdic. És una gran banda. A França es fa molt bona música i aquí n’arriba molt poca cosa.

—Això ho ha trencat una mica Internet.

—Sí, però es fan coses molt bones a casa nostra i als països veïns de les quals no se’n sap res. És trist.

—“Quan caminàvem” és un homenatge a Vicent Andrés Estellés?

—Sí, clarament. Perquè és l’Any Estellés, per molt que a l’administració valenciana li la sua i Canal 9 hi haja passat de puntetes amb algun informatiu. Fa poc, encara hem hagut de veure com la ultradreta amenaça l’alcalde de Burjassot i com van contra la figura d’Estellés, amb atacs a un monument. La lluita encara és ben viva i ens feia goig dedicar-li una cançó i alhora fer un cant a València. Va eixir aquesta lletra. Considere que és una cançó bastant redona, un himne, i aglutina les entitats que treballen per l’altra València: la gent de Benimaclet Viu, la gent del Terra, del Cabanyal, de Ca Revolta, del Micalet...

—“Antimatèria” és la cançó que marca el canvi: la segona part més electrònica. I és on col·laboren L.E. Flaco, Bman Zerowan, Tawas, i Ojcar...

—Sí, uns quants membres de Dremen. Ens abellia fer una cançó protesta de la societat actual però amb un color distint. Llavors hi ha una part en castellà, una en francès i una altra en anglès. Tant per la qüestió de llengües com de veus, ens abellia una cançó que oxigenara el disc. Venim d’una part més Aspencat i aquesta cançó feia respirar al disc. És un reggae modern...

—En canvi, “Fam de justícia” és una cançó més melòdica.

—Sí, és un reggae més melòdic, com el que fan Gentleman però amb un bombo electrònic per darrere. I una gran estrofa d’Ivan.

—La lletra és combativa: “Grans palaus i Parlaments/ I cridarem justícia als quatre vents/ Baixa a la plaça, tot està per fer/ Esgarra les costures del poder”.

—Sí, amb el que estem veient... i encara aquell diu que “la justícia és igual per a tothom”! En fi...

—A “Batega la ciutat” col·laboreu amb el DJ Martin Plan B.

—Sí, és més reggae. És clarament una referència al dubstep que estan fent Skrillex & Damian Marley, que és el que pretenem. A nivell global s’està fusionant el reggae amb músiques de pista de ball i al final hem fet dues pinzellades per demostrar que casa molt bé. El reggae no és un gueto i és cada vegada més oberta. Damian Marley, que és el que més m’agrada de tots els fills, fa un ragga mesclat amb hip-hop; ha col·laborat amb Alicia Keys, amb Skrillex i ha fet de tot. És un artista consagrat que no és prou conegut aquí. Llàstima. Hi ha gent que surt a tots els mitjans i no sap fer la o amb un canut.

—Us ho heu autoeditat, com sempre.

—Sí, amb un verkami.

—Què passa amb la indústria discogràfica que no és capaç d’aprofitar-se –ni que siga pel seu propi interès egoista– de grups que funcionen com el vostre?

—La indústria està bastant perduda. No saben on van. També és cert que nosaltres, al País Valencià, venim d’un circuit underground, perquè no hem tingut mai suport institucional ni als mitjans. Però, clar, el circuit popular s’ha fet tan gran –gràcies, en bona mesura, a les xarxes socials–, que ha suplit bona part de la feina que feia la indústria. Nosaltres tenim públic, Orxata té públic, Obrint Pas tenen molt de públic...

En canvi, la indústria està desorientada i, repetitívament, trau grups i grups que sonen igual i fan exactament el mateix. Tampoc ha apostat mai per grups que diuen les veritats i tenen missatge reivindicatiu. I menys en els temps que corren. I ara, com no es venen discos, els contractes que imposa la indústria inclouen un percentatge del directe, perquè amb les vendes no van enlloc. Nosaltres regalem el disc a la xarxa perquè el considerem una eina per a arribar al màxim de gent possible. El disc és un pas. Nosaltres potenciem el directe i mirar de sumar seguidors en cada concert.

—El finançament ja no són les vendes, però els concerts donen prou.

—Nosaltres estem en un impasse cap a la professionalitat. Som semiprofessionals; la música no ens dóna per a viure, però això li passa a molta gent per culpa de la crisi econòmica Nosaltres estem molt contents perquè ningú no ens diu què hem de dir.

MARIANO RAJOY OBLIGAT

A COMPARÉIXER DAVANT DEL PLE

PEL CAS BÀRCENAS

LA IMPLICACIÓ EN EL CAS BÀRCENAS TAMPOC TREU EL SON
A MARIANO RAJOY

Editorial, 1 d'agost de 2013

NO PENSA DIMITIR

Cal fer esforços per no tornar-se boig, o pitjor encara, per no acabar pensant que no hi ha res a fer quant a la possibilitat de regenerar la política. No parlem ni tan sols d’ètica, sinó de gestió d’una ideologia amb un objectiu i beneficiari únic, la ciutadania.

Mentre els bancs ressusciten entre les despulles de les pròpies víctimes estafades; mentre els corruptes fan malabarismes judicials per sortir-se’n de l’enèssim escàndol i sobretot per tancar tema sense tornar els diners; mentre el treballador o la persona aturada malviu deixant-se la pell en l’extorsió tributària; mentre els fonaments bàsics de l’estat del benestar són esbatuts per les arrels dels seus principis… al fòrum de l’ideari democràtic, els parlaments de diputats, estan ocupadíssims en els assalts d’un combat etern: trafegar amb la merda (brutícia, si sona malament). I tan penosa com treballosa és la tasca, que no deixa pensar amb claredat què necessita la classe social majoritària, la mateixa que mira indignada el safareig partidista que els mitjans li posen als ulls per entretenir-lo i que no mire que el plat el té buit.

Don Mariano, diu que s’ha equivocat (recordeu els “hilitos de plastilina…”?). Potser no és ell l’únic que s’ha equivocat, deuen estar pensant milers de votants del PP. La justícia actuarà amb independència i parcialitat en el cas Bàrcenas, ha dit també, mentre el fiscal de l’Estat s’ocupa de retre homenatge a Ramallets, cada vegada que algun peix gros pot ser pescat. Però sortosament els mals ara miren a Madrid, perquè al País Valencià SOM els primers en tot, o en quasi tot, per això toca usar eufemismes (“el principio del final de la recesión…”, és a dir, encara no sabem d’on eixirà l’ocupació). A Canal 9 donen voltes al cargol per fer veure que tot encaixa. He dit Caixa? Aquestes sí que s’han recuperat aviat del rescat! Ja tornen a oferir interessos a termini… Uuuuuuh, quina pooooor! I ara què, l’exBancaixa és a Madrid i l’exBanc de València a Barcelona. Llàstima, ara que SOM els primers en el marge de dèficit de totes les autonomies i no tenim banca a casa (a la d’Ontinyent que no s’acosten, per favor, que la desfaran també).

Sempre ens quedarà el patrimoni. Però quin, perquè el cultural és el que més fidelment es gestiona segons la utopia política del governs central i autonòmic: omissió dels artistes autòctons, subvenció zero als moviments cívics valencianistes, enterboliment de la imatge històrica de la llengua pròpia i enderrocament de la consicència lingüística, no solament a casa nostra, amb idiotades com ara la dels ibers, també els Werts i els Feijós, o els Bauzàs, amb les limitacions lingüístiques en els plans educatius dels centres, denunciant els equips directius en compte d’ajudar-los.

Només el trellat de la gent pot fer girar la truita, Perquè si les alternatives són l’augment de votants de partits com el de la Díez, UPD, ja tenim que Rajoy és gairebé la mateixa cosa, excepte en una lletra, NPD. Avui ho ha dit al ple: “No Pienso Dimitir”. A Berlusconi, pel cas Mediaset, quatre anys de presó. Fi de la cita.

L i TV3

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha tancat un acord amb la periodista Mònica Terribas perquè dirigeixi i presenti El matí de Catalunya Ràdio, el programa insígnia de l'emissora pública que combina informació, divulgació i entreteniment. Terribas dirigirà un equip de professionals dels mitjans públics que tindran com a objectiu mantenir la pluralitat, la qualitat i la innovació a l'antena de Catalunya Ràdio amb l'ambició de ser la primera referència informativa del país.

A proposta del seu president, Brauli Duart, el Consell de Govern de la CCMA ha aprovat avui per unanimitat la contractació que vincularà la professional amb els equips de l'emissora durant les pròximes dues temporades. La nova etapa d'El matí de Catalunya Ràdio arrencarà el dilluns 2 de setembre, després de la temporada d'estiu que condueix el periodista Marc Garriga.

Mònica Terribas assumeix el màxim repte que té en aquests moments l'emissora després que el 1986 va començar la seva carrera professional als informatius de la desapareguda Cadena 13. El 1988 es va incorporar als equips de redacció de diversos programes de TV3, sota el mestratge deJoaquim M. Puyal. Ha estat TV3 el mitjà on ha desenvolupat la seva experiència en programes informatius i de debat com "La vida en un xip" (1989-1991), "Les dues cares" (2001-2002) i "La nit al dia" (2002-2008); d'entreteniment i divulgació, com "Tres pics i repicó" (1988-1992), "Persones humanes" (1994-1996), "Solvència contrastada" (1997), "Efectes secundaris" (1998), "Un tomb per la vida" (1993-1994) o "Temps era temps" (2000), i espais culturals com "Avisa'ns quan arribi el 2000" (1997-2001). Va deixar la direcció i la presentació del programa informatiu nocturn "La nit al dia" per assumir la direcció de TV3 (2008-2012).

La periodista és professora titular del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix docència des del 1993, i va ser vicedegana dels estudis de Periodisme (2000-2004).Terribas és llicenciada en Ciències de la Informació (UAB) i doctora en Filosofia per la Universitat de Stirling (Escòcia). La seva trajectòria ha estat reconeguda, entre altres guardons, amb el Premi Nacional de Cultura de Periodisme (2003), el Premi Ciutat de Barcelona (2006), el Premi Nacional de Comunicació de Televisió (2007), el Premi Òmnium Cultural (2005), el Premi 1924 de Ràdio Associació (2004) i el Premi Quim Regàs (2009). Mònica Terribas també ha col·laborat en altres mitjans, com "El Periódico de Catalunya" i el diari "Ara", d'on fins aquest moment era la consellera delegada i editora.

www.catradio.cat

edicioanterioredicioanterioredicioanterior

RTVV suprimeix el canal Nou 2

www.vilaweb.cat

Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) fusionanarà des de demà el segon canal de televisió, Nou 2, amb el Nou 24 hores, arran de l'aprovació per part del ple del govern valencià del contracte programa de RTVV. La fusió suposarà un estalvi de 2,7 milions d'euros, segons RTVV. El nou canal de televisió, que serà el segon de RTVV, mantindrà la denominació de Nou 24, i estarà destinat fonamentalment a informació, cultura i retransmissions. L'ens diu que servirà 'per emetre qualsevol contingut o manifestació cultural o artística que fomente la difusió de la llengua i la cultura valencianes'.

Amb aquesta fusió, desapareixerà la programació infantil i de dibuixos animats del fins ara segon canal de l'ens públic valencià, que no trobaria espai en aquesta nova proposta. El Nou 2 (abans Punt 2) fou creat el 1997 com a segona cadena de Canal 9 amb una programació íntegrament en català.

Segons el vice-president, José Ciscar, els recursos econòmics previstos per als pròxims tres anys en el contracte programa. Segons que ha explicat Ciscar, aquests recursos seran inclosos en el pressupost d'enguany amb una despesa de 68 milions d'euros per al funcionament i 1,5 milions d'inversió a l'any (un total de 69,5 milions).

El contracte programa tipifica els programes considerats de servei públic: informatius, divulgatius i culturals, entreteniment, infantils i juvenils, programes, sèries i retransmissions esportives.

Les línies estratègiques passen pels informatius com a eix central, la informació esportiva amb àmplia cobertura local, gestió sostenible, manteniment de les seues a Alacant, Castelló i Madrid, optimització dels nous edificis i instal·lacions, fusió de Nou Dos i Nou 24, col·laboració i coordinació d'informatius i esports així com l'aprofitament de sinèrgies.

El contracte-programa també preveu difondre i finançar audiovisuals valencians en un percentatge mai inferior al 6%.

edicioanterioredicioanterioredicioanterior

FOTO: 324.cat

VÍDEO: "sobiranisme" (Youtube)

29 DE JULIOL DE 2013

"CONCERT PER

LA LLIBERTAT"

FOTO: vilaweb.cat

Barcelona

90.000 persones omplen el Camp Nou pel dret a decidir en el Concert per la Llibertat

http://www.324.cat/noticia/2143693/catalunya/Milers-de-persones-omplen-el-Camp-Nou-per-assistir-al-Concert-per-la-Llibertat

El clam per la llibertat ha omplert el Camp Nou. Milers de persones han assitit a l'estadi al Concert per la Llibertat, organitzat per Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana.

El concert ha començat a les vuit del vespre amb la Cobla de Cambra de Catalunya, que ha interpretat la sardana "Juny", de Juli Garreta. Sopa de Cabra, Paco Ibáñez, Cesk Freixas, Pep Sala, Dyango i Peret han estat alguns dels artistes que han passat per l'escenari del Camp Nou. Peret ha protagonitzat un moment emotiu de la nit amb "L'emigrant" i amb una versió de "Barcelona és poderosa", convertida en "Catalunya és poderosa".

El públic ha vibrat amb la festa dalt de l'escenari i ho ha celebrat amb onades i estelades a les grades. En la primera part del concert hi ha hagut temps per a tots els gèneres, des del country-blues de Projecte Mut fins a la poesia musicada pel cantautor espanyol Paco Ibáñez, que ha cantat "Como tú", o els ritmes àrabs de Yacine Belahcene.

A la mitja part, Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, ha llegit un text en què ha demanat als partits polítics que siguin conscients de "les expectatives que s'han generat", que necessiten "ser concretades en el calendari". Poc després s'ha cantat "Els segadors" i s'ha desplegat un mosaic gegant amb el text "Freedom Catalonia 2014".

Els Castellers de Vilafranca han descarregat un 3 de 9 amb folre i han donat pas a un dels moments més emotius de la nit: el retorn de Lluís Llach als escenaris. El cantautor ha obert una segona part que ha estat un homenatge al seu concert d'ara fa 28 anys al Camp Nou. Els Amics de les Arts, Gossos i l'Orfeó Català són alguns dels que han interpretat temes de Llach en la segona part.

Durant el concert també s'han pogut sentir veus crítiques amb les retallades i a favor dels mitjans de comunicació públics, com Catalunya Ràdio i TV3. Han estat sis hores de música, poesia, cultura i moltes reivindicacions en què s'han viscut moments emocionats i en què s'ha tornat a posar una fita històrica.

L'himne "Tossudament alçats"

El concert ha acabat amb Lluís Llach. El tema final ha estat"Tossudament alçats", una cançó que Llach va compondre el 2006, després de les retallades a l'Estatut, un missatge de fermesa i alhora d'optimisme davant del panorama polític. Els organitzadors han volgut que la cançó es convertís en un himne amb l'ajuda del públic.

Llach ha dit: "La circumstància que sigui, el país, la ciutadania, qui va al davant, ho canvia tot, i això, a mi, em fa ser optimista malgrat els entrebancs."

90.000 veus

Hi havia 80.000 entrades venudes, però l'organització n'han continuat venent fins a les vuit del vespre. Segons Òmnium, s'ha arribat a la xifra màgica de 90.000 assistents. Més de 500 autocars han arribat des de totes les comarques catalanes.

Per part del govern i de les diferents formacions, hi han assistit lavicepresidenta, Joana Ortega, i cinc consellers, a banda de dirigents de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Ni el PSC, ni el PP ni Ciutadans hi han enviat representació.

A diversos punts de l'estadi, s'hi han instal·lat sis pantalles gegants, i tot el públic ha pogut tenir imatges properes del concert.

Famílies senceres, grups d'amics, petits i grans han passat les hores prèvies al concert fent-se fotos a l'entorn del camp, passejant per la fira d'entitats i mostrant estelades i pancartes per reivindicar la independència de Catalunya. També hi ha hagut qui ha aprofitat l'ocasió per dedicar uns moments a la solidaritat, ja que el Banc dels Aliments ha establert punts de recollida de menjar per als més necessitats en el marc de la seva campanya "La fam no fa vacances".

En directe a Londres i a Brussel·les

El concert s'ha pogut seguir en directe a Londres i a Brussel·les. Les delegacions de l'Assemblea Nacional Catalana en aquestes dues capitals europees han organitzat actes per oferir als catalans que així ho han volgut la possibilitat de seguir l'espectacle.

A Londres, l'ANC-London, en col·laboració amb Catalans UK, ha proposat als catalans trobar-se al Comedy Pub, a prop de Piccadilly Circus; a Brussel·les, l'ANC i el Casal Català han convocat els interessats a l'Espai Catalunya-Europa de la delegació del govern.

El concert també s'ha pogut seguir en directe per TV3,
Catalunya Ràdio, tv3.cat i 324.cat.

edicioanterioredicioanterioredicioanterioredicioanterior

RECIPROCITAT A CANVI

DE XANTATGE IDENTITARI

LES CORTS HAN APROVAT EL CONVENI,

CONSIDERAT INACCEPTABLE PER L'OPOSICIÓ

www.vilaweb.cat

El vice-president i portaveu de la Generalitat Valenciana, José Ciscar, ha explicat avui que el govern valencià sol·licitarà al ministeri d'Indústria un nou múltiplex per a la recepció de TV3 un cop que el Parlament de Catalunya aprovi donar el vistiplau al conveni de reciprocitat i aquest sigui signat. A preguntes dels mitjans després del ple del Consell que s'ha celebrat aquest divendres a Torrevella (Baix Segura), José Ciscar ha explicat ha explicat que perquè el conveni pugui ser executat primer s'havien d'aprovar els acords per part d'ambdós governs i aquests havien de ser refrendats pels parlaments respectius. Un cop efectuats aquests tràmits, se signarà el conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana. 'En el moment en què això es produisca sol·licitarem de seguida el multiplex al ministeri d'Indústria', ha assenyalat Ciscar.

Les Corts Valencianes ja han fet aquest pas i varen aprovar el dimecres el conveni de reciprocitat. Ho va fer amb el suport majoritari del PP, mentre que tots els grups de l'oposició es van abstenir, argüint que els condicionants de la reciprocitat recollits en el conveni i que fa referència als signes d'identitat no són acceptables.

Imposició dels signes d'identitat

Segons el conveni, la llengua oficial del País Valencià és el valencià i l'autoritat normativa en la matèria és l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En segon lloc, el terme 'País Valencià' no podrà ser utilitzat per TV3 i en lloc seu caldrà fer ús de 'Comunitat Valenciana'. També fixa que la bandera serà la senyera de quatre barres vermelles sobre fons groc, coronada per una franja blava i que el territori que representa és estrictament el dels municiìs de les províncies d'Alacant, Castelló i València.   L'executiu que presideix Alberto Fabra també ha advertit en diverses manifestacions que trencarà l'acord si TV3 no respecta aquests pressupòsits.

Acció Cultural exigeix terminis

Per una altra banda, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va exigir el mateix dimecres al president valencià, Alberto Fabra, que fixés una data per aplicar el conveni. A través d'un comunicat, l'entitat avisava que la coartada per a no fixar una data d'execució –no disposar d'espai radiolèctric– és falsa. ACPV recordava en el comunicat que sí que existeix aquest espai radioelèctric perquè el govern valencià duplica el senyal del canals de Ràdio Televisió Valenciana a través dels dos múltiplex de què disposa.

ACPV també es demana perquè el PP no ha acceptat aquest dimecres incloure una proposta per fixar en un termini de 3 mesos màxim l'aplicació del conveni a partir de la seva ratificació, en cas que el ministeri d'Indústria no concedeixi abans aquest tercer múltiplex.

ACCIÓ CULTURAL DEMANA A FABRA

UNA DATA CONCRETA PER APLICAR

EL CONVENI ENTRE TV3 i CANAL 9

No és necessari un tercer múltiplex, com demana el govern valencià,

per poder distribuir el senyal de TV3 al País Valencià
www.ara.cat - 12/06/2013

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha reclamat aquest dimecres al president valencià, Alberto Fabra, que fixi una data per aplicar el conveni de reciprocitat per a les emissions de TV3 i Canal 9. A través d'un comunicat, l'entitat ha celebrat que després de tants anys la Generalitat Valenciana hagi expressat la necessitat de la reciprocitat però ha manifestat el temor que quedi en "una simple expressió de bona voluntat".

Segons ACPV, la "coartada" per no fixar una data d'execució és no disposar d'espai radiolèctric. L'entitat, però, remarca que actualment sí que existeix aquest espai perquè el govern valencià duplica el senyal del canals de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) a través dels dos múltiplexs de què disposa. Acció Cultural del País Valencià ha respost a través d'un comunicat a l'aprovació per part de les Corts Valencianes de donar vistiplau a un futur acord per a la reciprocitat entre els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i RTVV.

Aquest vistiplau només ha comptat amb el suport del PP, mentre que tots els grups de l'oposició (PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida del País Valencià) s'han abstingut. L'oposició considera insuficient aquest acord i lamenta que vagi vinculat a la prohibició a la CCMA d'utilitzar termes com 'País Valencià' o 'català' per referir-se al territori o la llengua.

L'entitat ha considerat "molt positiva" l'assumpció per part de l'executiu de Fabra de la necessitat d'un conveni de reciprocitat però l'ha instat a fixar una data perquè no quedi en una simple declaració de bones intencions. ACPV ha expressat que "s'alegra que finalment s'haja imposat el respecte a la pluralitat informativa, la llibertat d'expressió i l'intercanvi de senyals entre comunitats que comparteixen llengua i cultura".

ACPV ha lamentat que el PP no hagi acceptat aquest dimecres incloure una proposta d'Esquerra Unida del País Valencià per fixar en un termini de tres mesos màxim l'aplicació del conveni a partir de la seva ratificació, en cas que el ministeri d'Indmúltiplex.ústria no concedeixi abans aquest tercer múltiplex.

NOMÉS EL PP VALENCIÀ

APROVA LA RECIPROCITAT

CANAL 9 - TV3
Les Corts Valencianes donen el vistiplau al conveni.

El PSPV creu que tornarà "la batalla dels símbols"
www.naciodigital.cat - 12/06/2013

El president Alberto Fabra. Foto: José Soler

Les Corts Valencianes han aprovat aquest dimecres el conveni de reciprocitat entre la Generalitat Valenciana i la Generalitat Catalunya per a la difusió de les emissions dels canals de televisió de la seva titularitat als territoris respectius. El futur acord ha comptat amb el vot majoritari del PP mentre que tots els grups de l'oposició s'hi ha abstingut. Entre altres motius, els grups de l'oposició han criticat els condicionants de respecte a les senyes d'identitat, recollides al conveni, i el perill de reobrir el debat identitari dels símbols, el nom del territori i el nom de la llengua. L'acord també vincula les emissions a la concessió d'un tercer múltiplex per part del ministeri d'Indústria.

El PP ha rebutjat les esmenes plantejades pel PSPV-PSOE i per Esquerra Unida del País Valencià (EUPV). Els socialistes plantejaven el retorn del projecte al govern valencià mentre que EUPV rebutjava que l'acord estigués vinculat al respecte a les senyes d'identitat i que no depengui de la concessió d'un múltiplex.

Durant el debat, el vicepresident i conseller de Presidència, José Ciscar, ha celebrat que l'acord estigui vinculat al respecte de les senyes d'identitat recollides a l'Estatut valencià. Ciscar ha indicat que aquest conveni suposarà "un pas endavant per a la reciprocitat, sense renunciar a res ni hipotecar els mitjans que tenim".

El vicepresident ha celebrat que per primera vegada un govern de Catalunya reconegui per escrit el "respecte a les senyes d'identitat" i ha agraït "la col·laboració i la voluntat d'enteniment" de l'executiu que presideix Artur Mas. Ciscar ha avançat que el conveni preveu una comissió mixta de seguiment que se celebrarà almenys una vegada a l'any.

Un conveni "amb censura prèvia"

El diputat socialista Josep Moreno, de la seva banda, ha criticat el conveni perquè "aixecarà la polseguera de la batalla dels símbols" i ha dit que el PSPV-PSOE "no farà de comparsa". Moreno ha dit que la seva formació està a favor de la reciprocitat des de sempre però ha rebutjat un conveni "amb censura prèvia".

El síndic de Compromís, Enric Morera, ha agraït l'esforç dels milers de valencians que a través d'Acció Cultural del País Valencià varen impulsar la xarxa de repetidors per poder veure TV3. Morera ha lamentat "l'atac" del govern del PP contra l'entitat amb el tancament de repetidors. En aquest sentit ha reclamat que el govern valencià "demani perdó als valencians".

El diputat d'Esquerra Unida del País Valencià, Lluís Torró, també ha remarcat que aquest conveni té el risc d'obrir "una guerra de banderes" i s'ha mostrat en contra d'un text que en la seva opinió "continuarà dividint els valencians". Torró ha recordat que durant 25 anys s'ha pogut veure TV3 al territori gràcies a ACPV i que va estar el govern valencià qui va trencar aquesta situació.