13 de març 2012

Un any i vint-i-cinc dies sense TV3 al País Valencià

TOTHOM NEGUITÓS
PER RECUPERAR TV3
13/3/2012

PER QUÈ CAL MANTENIR
ELS CANALS AUTONÒMICS
elpuntavui.cat

En defensa dels canals autonòmics
La FORTA presenta un informe per reivindicar el seu paper com a “garantia de proximitat, diversitat i qualitat”09/03/12 02:00 - BARCELONA - LURDES ARTIGAS www.elpuntavui.cat

Coincidint amb el canvi legislatiu promogut pel PP perquè es puguin privatitzar les televisions autonòmiques públiques, la FORTA –l'associació que les agrupa– va presentar ahir un informe per reivindicar el seu paper “com a garantia de proximitat, diversitat i continguts de qualitat” que no ofereix l'oferta privada. L'actual president de la FORTA, Pablo Carrasco, va afirmar que les autonòmiques públiques són “necessàries i insubstituïbles” perquè són un servei públic originat en una demanda social.
L'informe sobre el paper de les autonòmiques elaborat per la multinacional Accenture destaca l'alt compliment que fan de diversos aspectes de la funció de servei públic i també el fet que la programació informativa dels principals canals duplica la de les cadenes privades. També s'assenyala que són el motor de la indústria audiovisual dels seus territoris.
Cost per habitant
El seu cost el 2010 va ser de 30,6 euros per habitant, xifra que és un 30% inferior a la de cadenes similars a la resta d'Europa. Iván de Cristóbal, coordinador de l'estudi, va dir que, a més, el cost s'ha reduït els últims dos anys per la reducció de les aportacions públiques, i tot i això s'han augmentat els serveis creant nous canals. I va defensar la importància de mantenir la publicitat per compensar la reducció dels governs.




FALLES FOLLES FETES RITA



L'ALCALDESSA TRACTA DE MANTINDRE EL CONTROL D'UN ESCENARI QUE HA POLITITZAT 

L'AJUNTAMENT VA LLANÇAR A EXTREMISTES I RADICALS 
CONTRA ELS CIUTADANS QUE PROTESTAVEN LEGÍTIMAMENT. FOTO: J.E.T.
Barberá incendia les Falles  www.linformatiu.com
Després que, amb l'inici de les mascletaes, les protestes ciutadanes a la gestió del PP es traslladaren davant de l'ajuntament de València, l'alcaldessa i el seu equip van emprendre un atac als ciutadans utilitzant les Falles i la Cort d'Honor com a arma i escut. Ahir va recuperar terreny.
JUAN E. TUR. 05 març 2012
Ja passaven les 14:20 hores d'ahir diumenge, i llanguien les protestes davant de la balconada de l'ajuntament de València, quan des d'una finestra lateral de la part frontal de l'edifici, l'alcaldessa Rita Barberá va apuntar mig cos i, després d'assenyalar els primers ciutadans que —o bé reclamaven en el carrer o bé havien acudit a acoquinar els que ho feien— van detectar la seua presència, va alçar la mà i va realitzar el signe de la victòria. En el seu rostre ja no quedava rastre del somriure forçat mantingut en la balconada minuts abans, només una ganyota de menyspreu.
Era el final provisional al penúltim enfrontament que la veterana política del PP ha decidit emprendre contra les legítimes protestes ciutadanes que critiquen les mesures antisocials empreses pels membres del seu partit des de tots els estaments del poder a que tenen accés i que l'han portada en els últims dies a utilitzar la festa de les Falles, mitjançant la Junta Central Fallera i fins i tot les falleres majors, com a defensa i arma d'atac.
Ahir, en un fet sense precedents, la Policia Local va decidir ampliar el cordó de seguretat de l'espectacle, de manera que ningú poguera situar-se enfront de la balconada abans de la mascletà
Tot va començar fa poc més d'una setmana, quan ciutadans i moviments socials van adonar-se que els moments previs i posteriors a la mascletà eren l'escenari idoni per a mostrar el descontent ciutadà que campa en les nostres terres per múltiples motius. Prova d'açò és que el lloc, dominat des de fa lustres pel PP i les seues hosts, ha sigut instrumentalitzat en nombroses ocasions per a criticar l'oposició o el govern estatal quan este va estar en mans del PSOE. Sense anar més lluny, la ministra Maria Teresa Fernández de la Vega no hi va poder veure una mascletà en 2008, i en 2010, quan hi va ser, va rebre una sonora xiulada.
No obstant açò, dijous passat van començar a canviar les tornes, i diversos centenars de ciutadans, malgrat estar convocats per una cridada de protesta fragmentada i no unitària (en lloc de mantenir un únic lema, alguns col·lectius segueixen obstinats a fragmentar les protestes per temes, encara que el responsable de tots els problemes siga el mateix), es van plantar davant la balconada i van decidir trencar el silenci i la seua docilitat.
Llavors, el govern municipal va combatre els seus crits amb música atronadora, però el poc que va transcendir de la protesta (de la qual l'Informatiu va informar) va animar l'endemà més ciutadans. La resposta de l'ajuntament, amb més volum i vehicles de la neteja llançats sobre els manifestants, evidenciava que els aquestos havien tocat un punt sensible. I el que va acabar d'evidenciar-ho va ser la repercussió en els mitjans de comunicació.
Falleres com a arma d'atac
La Cadena Ser el mateix divendres no informava ja de les protestes i sí que l'ajuntament "havia innovat en l'aspecte musical, en introduir música de discoteca" per a final de la mascletà. L'endemà, l'assumpte era tema de portada dels dos diaris de la província. Las Provincias titulava "Los abucheos indignan al mundo fallero", i exercia d'altaveu per al missatge d'instrumentalització de les Falles com a escut de l'alcaldessa i el seu partit. I ho feia, a més a més, insinuant una falsedat: que els manifestants criticaven a la cort d'honor i que necessiten escorta. Levante-EMV, al seu torn, optava simplement per donar veu al regidor de festes i president de la Junta Central Fallera, el popularista Francisco Lledó, que unilateralment llançava el mateix missatge.
El PP es decidia, doncs, a instrumentalitzar ja obertament les Falles, la festa de tots, com a arma d'atac contra els valencians disconformes amb les seues polítiques, però la ciutadania no es va fer arrere i dissabte les protestes enfront de la balconada van ser encara més nombroses. Açò va desfermar els nervis de l'equip de govern que, a través del regidor Lledó, també les va utilitzar per a atacar al grup municipal de Compromís, acusant-los —sense cap justificació— d'incitar les protestes.
Hores després, amb la seua connivència o la seua participació, la Junta Central Fallera publicava en el seu web sengles comunicats —un signat per les falleres majors, l'altre per les 23 Agrupacions Falleres— reproduint les fal·làcies abocades pel regidor i parlant de falsos insults, vexacions i intimidacions a les falleres majors i de les seues corts d'honor. En boca de les falleres —sense que elles hagen desmentit fins anit haver escrit el que signen— s'insultava els ciutadans i se'ls acusava d'emprar la violència, quan en tot cas són víctimes de la que exerceix el govern municipal coartant el seu dret constitucional a manifestar-se.
Barberá es blindaFinalment, ahir van canviar les coses, i l'alcaldessa, que no havia assistit a la mascletà de dissabte (al contrari de l'insinuat en alguns llocs, és rar l'any que Barberá ha assistit a tots els espectacles), no es va exposar a una situació "no controlada". I és que, en un fet sense precedents, la Policia Local va decidir ampliar el cordó de seguretat de l'espectacle de manera que ningú poguera situar-se davant de la balconada abans de la mascletà.
Que la mesura perjudicara a tots els ciutadans (ja que l'aforament de la plaça es va veure enormement reduït), no importava. Beneficiava Barberá, que s'evitava protestes prèvies, i alhora permetia en controlar les posteriors, perque una horda de bel·ligerants entusiastes va acudir amb celeritat a ocupar la part frontal de la balconada després de l'espectacle, tractant de fer callar amb els seus càntics els ciutadans que van voler mostrar les seues protestes. Malgrat açò, a la vista que no ho aconseguien, alguns d'ells van tractar d'acoquinar sense èxit als concentrats —se'ls encararen amb crits i insults— que van continuar amb la seua actitud ferma i pacífica.
No obstant açò, Rita Barberá va voler transmetre una sensació de victòria, encara que —a la vista del desplegament per a evitar-se les protestes— va ser pírrica. Que siga definitiva o un mer miratge enfront de la seua pèrdua del control de la ciutat, depén de la resposta ciutadana a este nou atac als seus drets per part de l'equip de govern de l'alcaldessa. Del que no hi ha dubte és que una protesta davant de la balconada li fa, ara per ara, més mal que cent manifestacions.








Talibans de la llengua en peu de guerra permanent     www.directe.cat, 12/3/12

Consuelo Santos una de les mares denunciants de la immersió lingüística va dir sentir-se “com els negres als Estats Units” i ho va dir amb ple ús de raó, i sobretot ho va dir perquè segueix un full de ruta marcat i estratègicament dissenyat, un desgast constant permanent i amb vocació de perpetuïtat, amb l’objectiu clar, el de debilitar encara més la llengua d’aquest país.
El seu èxit serà el nostre fracàs i per aquest motiu és important no defallir i tenir consistència en les respostes a les constants agressions que patim, no és possible normalitzar un partit que dia darrera dia converteix aquest país en un objectiu de caça major, per intentar aconseguir la nostra claudicació, l’espanyolització que va començar fa centenars d’anys i que encara està més viva que mai.
Consuelo Santos o Sánchez Camacho o Albert Rivera formen part d’un tot, però en cap cas es poden homologar als afroamericans que habiten els Estats Units, principalment perquè ells són els agressors i no els agredits. El que pretenen en veritat és que els catalans siguem com els negres en el pitjor apartheid. Per això és molt important tenir fermesa davant els atacs dirigits i perpetrats contra nosaltres, no podem dir que la sentencia del TSJC és una victòria per la immersió lingüística quant ja sabem que un o altre o tots junts seguiran portant als tribunals la nostra llengua i cultura, ells mai no s’aturen. 





edicióanterioredicióanterioredicióanterioredicióante


TV3 tanca l'emissió per satèl·lit 
del seu canal internacional
TV3CAT emetrà només a través d'internet i de les plataformes de cable
 a partir de l'1 de maig

ARA.cat
Barcelona | Actualitzada el 16/02/2012 12:28

TV3CAT, el canal internacional de Televisió de Catalunya, deixarà d'emetre a través del satèl·lit a partir del dia 1 de maig, segons ha anunciat la cadena en un comunicat aquest dijous. El canal es podrà seguir veient a través d'internet i de les plataformes de cable estatals que l'inclouen, com Imagenio o Ono.
TV3CAT es va posar en marxa el 1997, i a través dels satèl·lits Astra i Hispasat es podia sintonitar a Europa i a Amèrica, a més de tot el territori espanyol. Segons assegura la cadena, a partir de l'1 de maig el canal mantindrà els mateixos continguts que fins ara, formats en bona part per l'emissió simultània dels programes de TV3 i complementada amb diversos espais de producció pròpia dels altres canals de TVC.
A més de la possibilitat de veure'l a través d'internet i les plataformes de cable, TV3 es compromet a "fer una aposta decidida" perquè TV3CAT "es pugui sintonitzar a tot el món a través de televisors connectats i altres dispositius, i avança que informarà de com fer-ho durant les properes setmanes.
El tancament de les emissions per satèl·lit de TV3CAT no afectarà, diu TV3, el pla TDT SAT, que permet que els canals de Televisió de Catalunya arribin, via satèl·lit, a zones del país sense cobertura de TDT. 






Catalans al món denuncia 
el tancament de TV3 per satèl·lit
Catalans Al MónTancamentTV3Satèl·lit,
TV3CAT, el canal internacional de Televisió de Catalunya, deixarà d'emetre a través del satèl·lit a partir del dia 1 de maig del 2012. La decisió privarà milers de catalans residents a l'exterior de poder participar amb condicions de l'espai català de comunicació.
Barcelona · A través d'un comunicat emès per Televisió de Catalunya el passat mes de febrer es coneixia la notícia del tancament de TV3CAT, el canal internacional de Televisió de Catalunya, que deixarà d'emetre a través del satèl·lit a partir del dia 1 de maig. La indignació entre els catalans residents a l'exterior no ha trigat a aparèixer a través de Catalans Abroad, o Catalans al món, un projecte virtual de connexió entre els catalans que viuen arreu del món.
La plataforma ha denunciat a través del web que el tancament de les emissions per satèl·lit suposarà un pas enrere per a la cultura i la llengua catalanes. "Es tracta d'una decisió errònia i contrària a la nostra projecció exterior, i que ens tanca les portes a Europa, a més de privar els milers de catalans residents a l'exterior de poder participar en condicions de l'espai català de comunicació" han destacat.
Catalans al món han iniciat una campanya d'oposició en la qual s'ha programat l'enviament massiu de correus electrònics al president de la Generalitat, al president de la CCMA, al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i als principals partits del parlament. S'hi pot accedir a través del Facebook o del web de la campanya No al tancament de TV3 per satèl·lit! - www.tribuna.cat




MIQUEL GIL EN CONCERT A VALÈNCIA
dijous, 1 de març de 2012 08:16


Al Col·legi Major Lluís Vives de València, 
entrada gratuïta.
Miquel Gil ens oferirà un concert amb temes inclosos al seu darrer disc (Per marcianes, 2011) i poemes d'Estellés, poeta que ha musicat al llarg de la seua carrera.

Encetarà el concert un col·loqui amb Begonya Pozo, escriptora i responsable de l’Aula de Poesia de la Universitat de València.

Miquel Gil enceta el divendres 2 de març un cicle dedicat a Vicent Andrés Estellés enquadrat dintre del projecte del Centre Ovidi Montllor "Poesia i Cançó". Aquest cicle reunirà al llarg del mes de març diversos actes dedicats al poeta de Burjassot en els que participaran diferents artistes, músics, poetes i escriptors.

Aquest concert s’inclou dintre del projecte “ Poesia i Cançó” del Centre Ovidi Montllor patrocinat per Unnim Obra Social i amb la col·laboració de la Universitat de València.

El concert es celebrarà al Col·legi Major Lluís Vives, Av. Blasco Ibáñez, 23, València, a les 19:30h i l'entrada serà gratuïta.

Altres actes del cicle al Col·legi Major Lluís Vives:

- dijous 8 de març a les 19:30h:
Pau Alabajos presentant: La poesia d'Estellés.
+ Rodonors Invictes

- divendres 23 de març a les 19:30h:
Marquet presentant: Plantar-li cara a la vida.

- divendres 30 de març a les 19:30h:
Pau Miquel Soler presentant: L'amor o la guerra. Mural del País Valencià.
+ Manel Rodriguez-Castelló



edicionsanteriorsedicionsanteriorsedicionsanteriors

EL POBLE VALENCIÀ
RECLAMA QUE HA PASSAT
UN ANY SENSE TV3




VÍDEO DE LA MANIFESTACIÓ AL 324.cat
(CLICA-HI)





ELS MÀXIMS REPRESENTANTS DEL MÓN CULTURAL
I INTEL·LECTUAL DEL PAÍS VALENCIÀ PER TV3


MANIFEST

Vivim moments de desfeta social i econòmica en què el clam per TV3 -tot just un any després del tall de les emissions- potser s'identifique com una reivindicació menys priorititària que d'altres.
No obstant, cal tindre clar que el moll de l'òs de tot plegat és una defensa clara i rotunda de la llibertat d'expressió i informació dels valencians que és sens dubte una causa tan noble com necessària.
La demanda de la TV3 al País Valencià ha estat avalada per més de 650.000 signatures i reivindicada en l'últim any des de centenars de municipis i institucions com ara totes les universitats públiques valencianes o la pròpia Diputació de Castelló governada pel Partit Popular.
Tot i això, ni Zapatero i Camps abans, ni Rajoy i Fabra actualment demostren cap voluntat política aparent per solventar aquest conflicte de fàcil i variades solucions.
Que el govern valencià done llicència d'emissió a TV3 com ho ha fet amb tantes altres cadenes de televisió.
Que el govern valencià signe un conveni de reciprocitat amb el govern català.
Que el govern estatal tramite el projecte de llei de la Televisió sense fronteres que a hores d'ara té paralitzat.
Per tal de desencallar aquest conflicte i tot just un any després del tall de TV3 al País Valencià, des de la Plataforma Sense_Senyal i Acció cultural com a convocants de la manifestació en favor de les emissions de TV3 al País Valencià.




QUAN EL PRESIDENT ERA SIMPLEMENT ALBERTO

152 DIES DE PROMESA



Clam a Castelló pel retorn de TV3

Uns 15.000 manifestants recorren els carrers de la ciutat per reclamar el retorn de les emissions, un any després de l'apagada.

Els carrers de Castelló s'han omplert de gom a gom, amb uns 15.000 manifestants que han volgut dir al president de la Generalitat: '#FabraVolemTV3'. La manifestació ha aplegat gent vinguda d'arreu del territori i ha estat encapçalada per representants de la cultura, el sindicalisme i la política, demanant que s'impulse una solució de futur, que es pose fi a la situació actual i recordant que la reivindicació encara és viva. 'Li recordem al govern valencià en territori del president Fabra que la majoria de la societat valenciana vol les emissions de TV3', ha declarat el coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, un cop acabada la manifestació.
Gisbert valora el canvi de situació que podria significar que ara presidisca la Generalitat Alberto Fabra, i no Camps. 'De la bel·ligerància de Camps hem passat a una no bel·ligerància amb Fabra. Però ara volem que es passe d'una actitud passiva a una d'activa, perquè ja no hi ha excuses. Està clar que la majoria de la societat valenciana vol TV3'.
I admet una certa desconfiança enversa el govern de Fabra, després de les declaracions d'ahir del vice-president, José Císcar, dient que les emissions de TV3 serien possibles quan es disposés d'un nou múltiplex de TDT i si el govern català repectava 'les senyes d'identitat valencianes'. Gisbert opina: 'Poden ser dues coses: o bé un discurs adreçat al consum intern, destinat a calmar determinades bases perquè no se'ls acuse de carrergar-se l'herència de Camps, i podria significar que Fabra no significaras un canvi real. Ho sabrem en els pròxims mesos, que és quan Fabra hauria de fer un gest positiu'.


Personalitats en la manifestació

A primera fila hi anava Vicent Climent, rector de la Universitat Jaume I de Castelló; Eliseu Climent, president d'ACPV; Joan Francesc Mira, de la junta directiva d’ACPV; Teresa Parejo, de la plataforma Sense Senyal; Vicent Pitarch, de l'Institut d’Estudis Catalans; Lluís Meseguer, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana; Maria Nebot, de Castelló per la Llengua; Maribel Peris, del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló; Guillem Palomo, president del Centre Excursionista de Castelló, i l'escriptor Vicent Usó.
Rere una segona pancarta, amb el lema 'Per la legalització de les emissions de TV3', hi havia Encarna Barragán, de Comissions Obreres; Tino Calero, d’UGT; Àlvar Anyó, d’Intersindical Valenciana; Francesc Colomer, del PSPV; Josep Maria Panyella, president del Bloc; Joan Baldoví, diputat de Compromís; Marina Albiol, diputada d’EUPV; Núria Arnau, d’ERPV; Pura Peris, dels Verds; Josep Guia, del PSAN, i Alfons López Tena, diputat de Solidaritat Catalana per la Independència.
La manifestació havia començat a les sis de la vesprada a la plaça de les Faroles i ha acabat a la plaça de l'Ajuntament, on el lingüista Vicent Pitarch ha fet la lectura del manifest reclamant que es posi fi a l'apagada.


Un any sense senyal

La desconnexió dels repetidors d'ACPV, el 17 de febrer de 2011, va posar punt final a vint-i-sis anys d'emissions. L'apagada va tenir una resposta molt contundent des de la societat civil, en forma de concentracions i manifestacions espontànies a tot el País Valencià, i l'aprovació de nombroses mocions municipals. El punt culminant va ser la multitudinària manifestació que el 16 d'abril va omplir amb unes cent mil persones els carrers més cèntrics de València.






Torna el clam per TV3
Milers de valencians reclamen a Castelló el restabliment del senyal dels canals de la televisió catalana al País Valencià en complir-se un any de l'apagada
19/02/12 02:00 - CASTELLÓ DE LA PLANA - EMPAR PEIRÓ  -  www.elpuntavui.cat


Capçalera de la manifestació que va recórrer ahir els carrers de Castelló 
amb el lema “Volem TV3 al País Valencià” Foto: ACN. 

El president d'ACPV, Eliseu Climent, augura que el conflicte es resoldrà

La reivindicació de la reobertura de les emissions de TV3 a terres valencianes és ben viva. Ho demostraren ahir els milers de participants (15.000, segons els organitzadors) en la manifestació commemorativa de l'aniversari del cessament de les emissions, convocada per la plataforma Sense Senyal i Acció Cultural del País Valencià (ACPV).
Els assistents a la marxa van justificar la seua demanda en la llibertat d'informació i expressió, i en la necessitat d'un espai de comunicació conjunt per a tota l'àrea lingüística catalana. En aquest sentit, van reclamar la reciprocitat d'emissions entre les televisions públiques catalana i valenciana, i també de la balear, a través de la tramitació al Congrés de la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió sense fronteres, convertida ja en projecte de llei.
Com a solució més immediata van apel·lar directament al president de la Generalitat, Alberto Fabra, perquè s'implique en la resolució del conflicte. “Podria donar llicència d'emissions a TV3, com ja ha fet el govern valencià amb tantes altres cadenes de televisió, i podria també signar un conveni de reciprocitat amb el govern català”, va reclamar Violeta Tena, portaveu de Sense Senyal.
L'optimisme el va posar el president d'ACPV, Eliseu Climent. “El tema porta camí de resoldre's enguany”, va declarar. Climent va remarcar que “alguna cosa s'està trencant dins del PP” i va recordar que la Diputació de Castelló —amb majoria absoluta del PP— ha aprovat una moció que insta el govern espanyol a donar suport al projecte de llei de la ILP i que demana al Consell que arribi a un acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya.
El president d'ACPV va estar acompanyat en la capçalera de la manifestació per diversos representants de la cultura, el sindicalisme i la política.

ACPV aconsegueix més termini per pagar les multes
L'Agència Tributària ha confirmat aquesta setmana a ACPV que podrà abonar de forma fraccionada fins al 2015 els vora 400.000 euros que li resten per pagar de les sancions (800.000 euros en total) que li va imposar el govern de Camps per emetre TV3 al País Valencià,i que van forçar l'entitat a aturar les emissions. Hisenda ha accedit a ampliar el termini de l'abonament —s'hauria d'haver satisfet abans del 2011— per la “demostrada voluntat de pagament”. L'acord dóna “aire” a ACPV i dissipa el temor de l'embargament. L'entitat ha anat pagant amb aportacions populars. Per satisfer la quantitat que resta, posarà a la venda obres donades per artistes de renom.


La manifestació, pel centre de Castelló / ACN


"No ens valen les excuses"
Milers de veus reclamen que tornin 
les emissions de TV3 al País Valencià

Els manifestants que han participat en la marxa de Castelló asseguren en el manifest final que "Fabra té la solució a les seves mans". 
SALVADOR ALMENAR - www.ara.cat Castelló | Actualitzada el 18/02/2012


La capçalera de la manifestació de Castelló per reclamar 
que tornin les emissions de TV3 al País Valencià.  SALVADOR ALMENAR


"Alberto Fabra té la solució a les seves mans. Demà mateix podríem recuperar TV3. No ens valen les excuses". Aquest és el missatge del manifest llegit al final de la manifestació de Castelló per Vicent Pitarch, membre delegat de l'Institut d'Estudis Catalans. Representa el punt de vista dels milers de ciutadans que aquest dissabte han participat en la marxa per reclamar que es tornin a permetre les emissions de TV3 al País Valencià, just quan fa un any que es van desconnectar els últims repetidors.
L'endemà que el govern d'Alberto Fabra advertís que TV3 no tornarà al País Valencià fins que es comenci a referir a aquest territori com a "Comunitat Valenciana", milers de ciutadans –uns 15.000, segons l'organització, 3.000, segons la Policia Local– han sortit al carrer.
Sota el lema "Continuem sense senyal, però no sense veu. Volem TV3 al País Valencià", la marxa ha recorregut el centre de Castelló en direcció a la plaça de l'Ajuntament. A més de la capçalera amb la pancarta que obria la manifestació, s'han vist diverses pancartes crítiques amb l'actual president del govern valencià, Alberto Fabra: "Fabra, no ens retallis TV3" i "Fabra, no ens toquis el Bartolo [muntanya on hi ha un dels repetidors clausurats pel govern de Francisco Camps]" eren algunes de les consignes més repetides. 
El restabliment de les emissions de TV3 al País Valencià és, segons els organitzadors i participants en la protesta, una qüestió política. "Avui és un dia trist perquè fa un any que estem sense veure TV3, però durant aquest any han passat coses que conviden a l'optimisme, com ara l'acceptació de la ILP Televisió Sense Fronteres al Congrés", ha dit Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià, copropietària de les antenes clausurades. Per Climent, que ha demanat a Artur Mas i Alberto Fabra que solucionin la situació, "el problema no és tècnic, el múltiplex que reclama el govern valencià no és un problema, és una qüestió de voluntat política".
I encara més clar ha sigut l'escriptor Joan Francesc Mira: "Això és una qüestió ideològica. Si estiguéssim parlant de la televisió de Castella-la Manxa, no hi hauria cap problema. I el problema amb TV3 és de fa 20 anys, quan Barrionuevo ja tancava repetidors".





edició anterior edició anterior edició anterior


MANIFESTACIÓ AVUI 18 FEBRER 2012
VOLEM TV3 AL PAÍS VALENCIÀ








151 DIES DE PROMESA



LA XARXA S'INUNDA AMB
LA PROTESTA #FabraVolemTV3
CLICA-HI


El govern valencià no permetrà l'emissió de TV3 fins que "es respecti" el nom de "Comunitat Valenciana"

El vicepresident del govern valencià, José Císcar, manifesta que per tancar el conflicte amb el canal televisiu cal que el Govern "respecti la denominació, la cultura i aquelles senyes d'identitat previstes a l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.   www.cronica.cat

17.02.2012 - Països Catalans

El vicepresident del govern valencià, José Císcar, ha dit avui que per tancar el conflicte amb el TV3 cal que el Govern "respecti la denominació, la cultura i aquelles senyes d'identitat previstes a l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana". A més, ha afegit que una altra condició per a la reciprocitat entre les dues autonomies és que el govern espanyol autoritzi al País Valencià un nou canal múltiplex.
"Quan es compleixin aquestes condicions, que estem convençuts que es compliran perquè hi ha prou sensibilitat per part del govern espanyol i del de Catalunya, es podran veure aquí TV3 i altres televisions autonòmiques, i a Catalunya podran gaudir també de Canal 9", ha sentenciat Ciscar.







TV3 i el rei

El debat monarquia o república a Espanya queda obert, com el del paper del rei en la Transició o el 23-F, i que podria tenir davant la vindicació de referèndums d'autodeterminació a Euskadi o Catalunya

L'aposta de TV3 per posar en escena el rei i la casa reial espanyola ha basculat entre el culte i la ironia. Culte i respecte pel rei com a institució màxima de l'Estat (espanyol) i mirada irònica sobre una monarquia reinstaurada per voluntat de Franco. Els espais televisius que a TV3 exemplifiquen aquests dos extrems editorials envers la corona serien, al meu parer, la transmissió anual del discurs de Nadal i l'escenificació burlesca de la família reial al programa d'humor Polònia.
Entre un paradigma i l'altre, els altres programes. Entre l'epifania domèstica de sa majestat desitjant el bon Nadal als súbdits (catalans) des de la intimitat de la llar i la caricatura del rei a l'estil anglès en el clàssic de l'humor polític de TV3, hi trobaríem les informacions, els reportatges o les tertúlies més o menys amables sobre la vida i les actuacions dels monarques.
Però, al compromís de TV3 pels grans temes d'actualitat li faltava abordar, més enllà de la crònica tòpica dels especialistes en la casa reial, el tema tabú per excel·lència des de la Transició. El model d'estat, el tema del documental Monarquia o república, emès dimecres passat. Per què aquest tema ha estat tan absent dels debats polítics i de les columnes i els editorials dels grans diaris? Per què la figura del rei s'associa al paper “exemplar” atribuït en la conducció de la Transició (23-F inclòs) i de la democràcia? Aquesta imatge, tanmateix, ha sofert una erosió per l'afer judicial contra Urdangarin i per les recents revelacions de Der Spiegel sobre les simpaties de Joan Carles pels conspiradors del 23-F. Era oportuna ara l'emissió del documental de TV3?
Vist el documental, crec que no hi pot haver dubtes sobre la seva oportunitat i conveniència. A favor de la decisió de TV3 hi ha el llarg trajecte d'aquest temerari encàrrec fet el 2009 i un laboriós procés de producció, de selecció de punts de vista, d'avaluació i d'autocontrol, que el documental dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis ha superat amb nota. Els dos periodistes són professionals experimentats en el difícil art del documental televisiu sobre temes tabú: és just recordar com el seu magnífic Els nens perduts del franquisme és un document de referència. La direcció de TV3 ha sabut compaginar la visibilitat d'un debat, que és al carrer per més que es vulgui tapar –Anasagasti diu en el documental que en trenta anys és la primera vegada que li preguntaven l'opinió sobre el tema!–, amb una escrupolosa ponderació dels interessos en joc, de la divisió d'opinions i de les ferides que el tabú manté obertes encara entre les dues Espanyes.
Tot és perfectible, òbviament, i a l'obra d'Armengou i Belis se li poden fer retrets sobre l'estil, els apartats, les referències a la Transició o la selecció de la trentena de protagonistes, experts i periodistes entrevistats. Però, més enllà de la crítica sempre necessària, sobretot en produccions televisives de gran públic, queda l'evidència d'una valuosa aportació de la televisió pública catalana al debat general sobre un tema tan escamotejat a l'opinió pública espanyola i catalana.
En resum, a TV3 i als seus directius cal agrair la valentia de fer visibles les raons de la discrepància i sobretot l'exercici d'una normalitat informativa i d'una pluralitat manifesta en un tema tan controvertit en la història espanyola. Per això, l'interès del documental desborda les fronteres de la cobertura de TV3 i reclama una difusió molt més àmplia, amb doblatge a l'espanyol i altres llengües, per a les televisions de l'Estat i el ciberespai.
El debat sobre si monarquia o república a Espanya queda obert, com ho és el debat sobre el paper del rei en la Transició, en el 23-F i en altres afers polèmics. I queda a l'aire l'interrogant sobre quin podria ser el paper de la corona davant la vindicació de referèndums d'autodeterminació a Euskadi o a Catalunya.



LA MANIFESTACIÓ SERÀ A CASTELLÓ
EL 18 DE FEBRER
UN MOMENT DE LA PRESENTACIÓ AHIR A CASTELLÓ. FOTO: L'INFORMATIU
La reivindicació de TV3 tornarà al carrer un any després del tancament
Els convocants es congratulen de l’aprovació per unanimitat a la Diputació de Castelló d'una declaració que insta el govern central a donar suport al projecte de llei de “Televisió sense fronteres”. Acció Cultural anunciava per al proper 18 de febrer una marxa a Castelló per reivindicar el retorn del senyal de TV3 al nostre teritori.



          www.linformatiu.com
Un any després de la interrupció de l'emissió. En aqueix dia, el 18 de febrer, han fixat Acció Cultural i la plataforma Sense Senyal la pròxima gran cita per a reivindicar la tornada del senyal de TV3 al País Valencià i així ho van presentar ahir a la Llotja del Cànem de Castelló de la Plana, capital on tindrà lloc una manifestació que eixirà a les 18 hores des de la Plaça de la Independència (La Farola), i recorrerà els carrers cèntrics de la ciutat fins arribar a la plaça Major.
Ho van fer en una roda de premsa protagonitzada per l’escriptor Joan Francesc Mira, membre de la Junta Directiva d’Acció Cultural; l’actor de L'Alqueria Blanca,Josep Manuel Cassany; el cantant del grup Obrint Pas, Xavi Sarrià; el secretari d’Acció Cultural, Toni Gisbert; i els castellonencs Maria Nebot i Toni Vizcarro, de la plataforma Sense Senyal. Gisbert va aprofitar la ocasió per remarcar les dues vies obertes per al retorn del senyal de TV3: per una banda, la via judicial, ja que Acció Cultural té recorreguda al Suprem “l’ordre de tancament donada per la Generalitat de Camps, ja que entenem que no tenia competències per intervenir en una freqüència televisiva que no li havia estat atorgada”; i per l’altra, i com a via principal, l’aprovació al Congrés dels Diputats de la Iniciativa Legislativa Popular, que va aplegar més de 650.000 signatures i que va ser admesa a tràmit, amb la qual cosa ha esdevingut projecte de llei.
Acció Cultural i Sense Senyal van comunicar que, independentment del suport institucional, en acomplir-se l’any del tancament, "cal també reiterar el suport popular a aquesta reivindicació"
En este sentit va destacar la importància de l’aprovació per unanimitat en la Diputació de Castelló d’una moció sobre el tema, que acorda en primer lloc "instar el Govern central a donar suport al projecte de llei impulsat per la Iniciativa Legislativa Popular Televisió sense fronteres, per tal de garantir les emissions de totes les televisions realitzades totalment o parcial en la nostra llengua pròpia en el conjunt del domini lingüístic"; i en segon, instar el Consell"a arribar a un acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya pel que fa a les emissions de TV3 i els altres Canals públics catalans i Canal 9 i la resta de canals públics valencians, que permeta que tots siguen rebuts en el conjunt del territori valencià i català".
Acció Cultural està fent arribar aquesta moció al conjunt dels ajuntaments valencians, per a la seua aprovació. Per altra banda, Acció Cultural i Sense Senyal van comunicar que, independentment del suport institucional, en complir-se l’any del tancament, "cal també reiterar el suport popular a aquesta reivindicació".








L'emissió de TV3 a Catalunya Nord ja és legal
Consell Superior de l'Audiovisual francès (CSA) i l'Agència Nacional de les Freqüències (ANFR) situen les emissions de TVC al canal 37  www.vilaweb.cat

foto: vilaweb



AEROPORT DE CASTELLÓ, 11 febrer 2012
Ensenyants i AMPA manifestant-se. Un cordó policial ha impedit als congregats accedir a les instal.lacions.


foto: vilaweb

foto: intersindical valenciana


Joan F. Mira: 'L'etapa triomfal del PP comença a tenir dificultats'
www.vilaweb.catL'escriptor valencià considera que 'hi ha coses de fons que van canviant' al País Valencià · En parla en aquesta entrevista.


Joan Francesc Mira, el molesta que Camps es passegi somrient i amb cara triomfal després de l'absolució, però creu que és 'un moniato' i que la seva trajectòria i allò que representa ja s'acaben. En aquesta entrevista considera que hi ha coses de fons que van canviant al País Valencià, que la dreta integrista ha deixat de bramar com abans i que el canvi al País Valencià està a tombar el PP. I no ho veu impossible. 'A vegades, amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.'


—Com us ha fet sentir el veredicte?
—Em molesta, a part la infladíssima repercussió que ha tingut als mitjans de comunicació, que un personatge funest i desagradable com Camps es passege amb aquell somriure i aquella cara triomfal, d'èxit i de gust i de satisfacció. Ell i la seua colla nefasta. És això que realment em molesta. Perquè no és un 'capo' de la màfia ni un lladre, és un moniato, un home que s'ha deixat afalagar, s'ha deixat estirar la jaqueta i s'ha deixat fer un regal… És més una qüestió de personalitat ètica i estètica que no la del típic polític lladre.

—Com pot ser que l'hagin absolt?
—Perquè les nou persones que formaven el jurat tenen les seues visions i opinions, i molt probablement la majoria que ha votat en favor de la no-culpabilitat de Camps ha votat també per adscripció ideològica. Són persones que segurament també el votaren en les últimes eleccions. I l'advocat de la defensa ha estat molt hàbil, intentant convèncer el jurat amb proves o documentació moltes vegades circumstancials per a suscitar afinitat o simpatia. I ja sabíem des del començament que, a Camps, l'havien d'absoldre.

—Per què?
—Perquè un tribunal professional mira l'objectivitat i la qualitat o el pes processal de les proves. I prendria decisions professionals. Però els membres d'un jurat finalment voten per simpatia, per afinitat, per sensacions. No són professionals de la valoració de les proves. 

—Sembla que una part de la societat valenciana encara vegi bé Camps i les coses que fa.
—No exactament. És ben vista la mena d'idees, eslògans i imatges que ell i el seu antecessor Zaplana, i la batllessa de València, van llançar durant molt de temps. Aquell llenguatge d'autoexaltació dient contínuament que som els millors, que som un exemple mundial d'enveja, que tothom volia ser com nosaltres, que érem els més fantàstics, que teníem el que no tenia ningú, que tothom mirava cap a València… I tot això sense tenir absolutament res, perquè la realitat dels números diu que al País Valencià som en el furgó de la cua de la renda per capita. 

—Això agrada a la gent fins que no li esclata la realitat a la cara.
—A molta gent, li ha esclatat a la cara. Ara comencen a canviar algunes coses en sectors importants de la població i fins i tot en ambients sociològics i ideològics de dretes, dels empresaris, i d'una part de la classe política conservadora i de la premsa conservadora. 

—Quins exemples en tenim?
—He llegit últimament dos editorials del diari Las Provincias, el clàssic defensor del senyor Camps, dient que ens hem equivocat, que hem fet les coses malament, que els governs d'aquests últims anys, és a dir els del PP, han comès excessos, ens han portat a la ruïna, hem perdut les institucions financeres, hem perdut massa trens, hem gastat massa diners inútilment i ara estem fotuts, i la culpa la tenim nosaltres, i no els catalans. Ja comencen a fer editorials en aquest sentit, que fa un any i mig o dos eren inimaginables.

—Hi ha una certa fractura social?
—És habitual que n'hi haja en qualsevol espai polític. Els qui són afins o que tenen simpatia al govern que han votat durant tants anys tenen tendència a culpar els altres. Aquesta divisió és normal. Però també hi ha hagut una gran incomunicació entre uns i altres, en els mitjans de comunicació i també en allò que en diuen la societat civil, les entitats, les associacions, on realment hi pot haver convivència i diàleg. No n'hi ha hagut, però això comença a canviar. Ara aquest sector de dreta, tan pagat i content d'aquests dispendis, comença a veure que això que han fet els seus ens porta a la ruïna. 

—També hi ha un sector que es declara molt pròxim a Camps, malgrat les converses vergonyants que tots hem sentit.
—Els qui tenen pes realment, les associacions empresarials, o els qui tenen més seny en el PP, no busquen gens el retorn a la presidència de Camps; no ho tolerarien. Ara té el suport dels qui han estat sempre al seu voltant, començant per la batllessa de València i els sectors més de l'Opus i de la dreta religiosa. Però aquesta gent ara són minoritaris. A la llarga, Camps i tot allò que significava d'aquesta vàcua exaltació, el dispendi i la imatge del triomfalisme amagant una realitat desastrosa, s'acabarà.

—Cap on pot portar tot plegat?
—Cap on pot portar, no ho sé. Però hi ha un sector, si vols reduït numèricament, però molt significatiu, de la població que sempre s'ha manifestat d'una manera activa. Hi ha hagut manifestacions molt grans al carrer, però mai no hi ha hagut una força política sòlida, solvent i potent, que els socialistes haurien tingut l'obligació de ser, capaç de recollir això. 

—Però no ho han estat.
—No, el PSPV és una petita empresa de col·locació d'amics, afins i coneguts i de baralles internes i no fan, ni pensen res més, ni els preocupa res més. Ara mateix, en aquest moment de canvi, els socialistes estan ocupats, al cent per cent, en les seues coses internes. És una força política que viu per una pura inèrcia històrica dels temps gloriosos del Felipe González.

—Qui recull la resistència i la protesta és Compromís.
—Sí, el Bloc ha lluitat molts anys, i la gent que ha passat d'Esquerra Unida a Iniciativa, la gent més digna i amb les idees més clares i més activa, és també dins de Compromís. Ells recullen una part de tot això. Una part que ve de molt antic, perquè aquesta minoria de què parlava és una composició de la gent més modernitzadora i moderna i més europea i amb més cultura i més nacionalista i més fidel al país, que ha existit sempre. Li ha tocat d'aguantar totes les pressions imaginables i les no imaginables. Això comença a traure el cap, i és significatiu. 

—I té més recorregut políticament? Com es pot articular tota aquesta força que hi ha al carrer?
—No ho sap ningú. Les manifestacions grosses a València que varen començar fa dos anys es deien 'en moviment'. És a dir, una part d'aquesta gent que ix al carrer no vol ser representada per ningú. I en paral·lel, encara que no tinga res a veure, hi ha els indignats, que diuen que no es volen organitzar ni que els represente ningú. Però què passa? Que això s'acaba, s'exhaureix per si mateix, el moviment espontani es dissol i ja està. No volen donar suport a res del que existeix però no són capaços de crear res nou. 

—S'ha de jugar el partit en el terreny polític?
—Si al País Valencià vols canviar les coses, has de tombar el PP; i si vols tombar el PP, necessites diputats, és a dir, vots; és a dir, una organització política. I no sé què passarà d'ací a tres anys, cinc o deu. Només sé una cosa com a constatació: hi ha coses de fons que van canviant. L'afrontament entre dos sectors ideològics no és tan salvatge ni tan virulent com quan aquesta dreta integrista, fins fa pocs anys, bramava i dominava. Aquesta dreta integrista són quatre desgraciats folclòrics. 

—Què passarà quan hi hagi eleccions? Veieu un panorama radicalment diferent del del maig passat?
—No radicalment diferent, sinó parcialment diferent. I no sé si la diferència serà prou grossa per a impedir que el PP torne a traure majoria absoluta. En les últimes eleccions a les Corts i a les espanyoles el PP no ha guanyat més vots. La fase expansiva ha tocat sostre, i si se'ls compliquen més les coses pot anar reculant. L'etapa triomfal i expansiva del PP en què podia arrasar comença a tenir dificultats. Què pot passar d'ací a tres anys? No crec que ningú ho puga saber. Canvis molt profunds en una societat es manifesten a vegades en un percentatge molt petit de l'electorat. No cal que canvie de vot el 40% de la població; a vegades amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.

—Què creieu que passaria, si demà hi hagués eleccions?
—No m'ho puc imaginar. Ni jo ni ningú. És imprevisible si ara tots aquests moviments han arribat a tenir una transferència electoral. És possible que el PP tornara a traure majoria absoluta per la situació dels socialistes, però ni se sap què podria votar la gent. És tot molt mòbil i molt fluid, però les coses ja no van fatal, com semblava que havien d'anar eternament. 

—Mentrestant, en l'actualitat, no queden caixes, no queden mitjans, l'ensenyament i la sanitat es troben amenaçats…
—L'ensenyament i la salut pública no es troben més amenaçats que a Andalusia, a Castella-la Manxa o a Catalunya. En això no hi ha una peculiaritat valenciana. Les retallades de pressupost passen a tot arreu i segurament que no es poden evitar de cap manera. 

—Algú ha comparat la situació del País Valencià amb Grècia fins i tot.
—No, són situacions completament diferents. És una fallida puntual, relativa i en uns termes que no són els mateixos que els d'un estat. La situació de precarietat financera dels comptes públics no es tan diferent de Catalunya, en termes de deute públic. La situació financera és pràcticament la mateixa. I l'espoliació financera, també, amb la diferència que ja no som dels rics, sinó dels pobres i ens continuen espoliant. Cada any tenim un dèficit fiscal brutal que s'acumula, i això en un territori que encara té la fama de pròsper i de ric, però que esdevé un territori pobre. Però continuem pagant. 

—El PP ho sap. I què fa?
—No saben què fer. També és cert que Alberto Fabra no té els mateixos judicis de fons, criteris, actituds i formes d'actuar que tenia Camps. Però ara què podrà fer?

—D'entrada renunciar a la política de grans esdeveniments.
—Això si aconsegueix de desempallegar-se dels grans contractes draconians que els seus predecessors van signar. Però ho anirà fent, perquè no té cap més solució. Fabra és un personatge menor, però és l'única cosa presentable que tenia el PP. La desgràcia és que l'oposició majoritària, el PSOE, és com és. És difícil caure més baix, ser més ineptes i inútils, però ho intenten, intenten ser encara més rucs.






25 ANYS SENSE

J. V. FOIX
clica-hi


Revista EL TEMPS
16 d'abril de 2011
18 de juny de 2011
21 de gener de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU

vilaweb.cat 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada