QUÈ NO VEUREM AVUI A TV3
A 30 dies de la desaparició
del senyal internacional de TV3 !
MANIFESTA'T EN CONTRA,
JA EN SOM: 36.218
Catalans al món denuncia el tancament de TV3 per satèl·lit
Catalans Al Món, Tancament, TV3, Satèl·lit,
TV3CAT, el canal internacional de Televisió de Catalunya, deixarà d'emetre a través del satèl·lit a partir del dia 1 de maig del 2012. La decisió privarà milers de catalans residents a l'exterior de poder participar amb condicions de l'espai català de comunicació.
Barcelona · A través d'un comunicat emès per Televisió de Catalunya el passat mes de febrer es coneixia la notícia del tancament de TV3CAT, el canal internacional de Televisió de Catalunya, que deixarà d'emetre a través del satèl·lit a partir del dia 1 de maig. La indignació entre els catalans residents a l'exterior no ha trigat a aparèixer a través de Catalans Abroad, o Catalans al món, un projecte virtual de connexió entre els catalans que viuen arreu del món.
La plataforma ha denunciat a través del web que el tancament de les emissions per satèl·lit suposarà un pas enrere per a la cultura i la llengua catalanes. "Es tracta d'una decisió errònia i contrària a la nostra projecció exterior, i que ens tanca les portes a Europa, a més de privar els milers de catalans residents a l'exterior de poder participar en condicions de l'espai català de comunicació" han destacat.
Catalans al món han iniciat una campanya d'oposició en la qual s'ha programat l'enviament massiu de correus electrònics al president de la Generalitat, al president de la CCMA, al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i als principals partits del parlament. S'hi pot accedir a través del Facebook o del web de la campanya No al tancament de TV3 per satèl·lit!
RTVV castiga el presentador de Ràdio 9 que va donar suport a la vaga www.vilaweb.cat
La direcció aparta Vicent Grau de la conducció del programa 'Punt a punt' en els partits europeus del València
La direcció de RTVV ha castigat al periodista Vicent Grau retirant-li les funcions de presentador del programa esportiu 'Punt a punt' en els partits europeus que juga el València. Grau va interrompre l'emissió del programa (àudio) el 18 de març proppassat per anunciar que secundava la vaga que havien convocat els sindicats a l'ens.
Per evitar que pogués fer el mateix dijous durant la jornada de vaga general, el subdirector de Ràdio 9, José Vicente Oliver, el va fer lliurar i el va substituir per Carles Baixauli en la retransmissió de l'AZ-Alkmaar-València, tal com explica la delegació de la Intersindical a RTVV.
Grau tampoc no podrà participar en el partit de tornada de l'eliminatòria, previst per al dia 5 d'abril vinent. El comitè d'empresa denunciarà els fets per considerar que atempten contra el dret de vaga. 'Són corresponsables d’esta decisió arbitrària la directora de Ràdio 9, Núria Romeral; la subdirectora de Recursos Humans, Noèlia Estarlich, i el secretari general de RTVV, Juan Prefaci', afegeix la Intersindical Valenciana.
ALUMNES D'INSTITUT TAMBÉ SENSIBLES A
LA PRIVACIÓ DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ
L'IES Honori Garcia (la Vall d'Uixó)
fan balanç de l'ANY sense TV3.
Podeu visitar el reportatge i la
magnífica revista que editen a l'enllaç:
CANÇÓ OFICIAL DEL LIPDUB
PEL CATALÀ A PERPINYÀ
'Lipdub' de 7000 persones a Perpinyà en defensa de la llengua
Els organitzadors de la iniciativa volen pressionar el govern francès
per protegir les llengües minoritàries - www.elsingulardigital.cat
www.elsingulardigital.cat
Unes 7.150 persones d'arreu de Catalunya i França han participat aquest dissabte a Perpinyà en la creació d'un lipdub a favor de la llengua i cultura catalana. Aquesta excepcional mobilització està emmarcada en un conjunt de manifestacions i concentracions arreu del territori francès per reclamar els drets de les llengües minoritàries. L'enregistrament ha començat a la plaça de la Llotja de Perpinyà amb un grup de nens escenificant una aula d'una escola i ha recorregut el carrer de la Llotja fins arribar a la plaça del Castellet enmig de fum, confeti i senyeres.
Superades totes les expectatives o objectius. El lipdub en defensa el català a Perpinyà ha agrupat a 7.150 persones. Un miler més que el nombre fixat per la entitat organitzadora d'aquest vídeo. D'aquesta manera, el lipdub de la organització Federació per la llengua catalana ha fixat el nou rècord mundial en participació en un lipdub en defensa del català superant el vídeo enregistrat a Vic o el de Barcelona que va comptar amb 1.500 persones i nombroses personalitats catalanes.
L'enregistrament d'aquest vídeo musical ha començat a dos quarts de tres del migdia i s'ha allargat fins passades les cinc de la tarda. En total s'han rodat quatre gravacions i posteriorment s'escollirà la millor d'elles. La història narrativa del lipdub ha començat a la plaça de la Llotja de Perpinyà amb un grup d'infants que escenificaven l'aula d'una escola. Posteriorment les càmeres s'han anat movent pel carrer de la Llotja on han aparegut grallers, timbalers, castellers, persones disfressades de pastissers, ossos i multitud de voluntaris que vestien samarretes amb la bandera catalana i feien onejar diverses senyeres.
La filmació ha finalitzat davant del 'Castellet' de Perpinyà d'on penjava un llençol on estava escrit 'Entre tots ho farem tot...i més!'. Allà, les càmeres han gravat a milers de persones que cridaven i cantaven la cançó ' Parlem català' enmig de fum, confeti i gegants. Un altre element que fa aquest lipdub excepcional és que ha estat gravat en 3D. Per això, els participants portaven unes ulleres de cartró, semblants a les que s'utilitzen en els cinemes per veure les pel·lícules en tres dimensions.
El president de la federació d'entitats que ha organitzat la mobilització, Hervè Pi, s'ha mostrat "molt satisfet" del nombre de participants i ha destacat que el vídeo ha estat "una forma de mobilització transversal" que ha agrupat multituds d'entitats i organitzacions culturals, esportives, polítiques i populars d'arreu de Catalunya i altres territoris de l'Estat francès.
Menyspreu pel català
31/03/12 MIQUEL RIERA WWW.elpuntavui.cat
La potent companyia Samsung rectificarà finalment i els seus terminals de gamma més alta amb el sistema operatiu Android inclouran el català. La filial espanyola de l'empresa coreana ha donat unes excuses de mal pagador per justificar el menyspreu cap a la nostra llengua que ha mostrat de manera ben clara no incloent el català als seus mòbils intel·ligents, una operació que els experts en el tema diuen que no és gens complicada. A més, l'Android, que és un sistema operatiu que utilitzen molts altres dispositius mòbils, porta el català inclòs. Sortosament, la mobilització ciutadana ha tornat a fer efecte de nou i la direcció de l'empresa a l'Estat espanyol ha vist que no pot menystenir tan fàcilment els interessos de milers d'usuaris catalanoparlants. Allò trist de tot plegat no és el problema en si, que atribuïm directament a la mala fe d'alguns directius espanyols, sinó que hi hàgim hagut de tornar de nou. Francament, estic convençut que tots plegats estem cansats d'insistir sempre en els mateixos temes, i més quan sabem perfectament que la qüestió s'acabaria ràpidament amb una legislació catalana adequada i punitiva i també, és clar, amb un estat propi. Posem fil a l'agulla?
 |
| vilaweb.cat |
nou treball al festival Barnasants
El concert comença a les 21.00 a l'Auditori de Barcelona - www.vilaweb.cat
El grup VerdCel presenta avui a l'Auditori de Barcelona el seu nou disc, 'Els dies del saurí'. Avui ha arribat l'hora de l'ara o mai, com diuen ells mateixos. Pujaran a l'escenari per descobrir les cançons que fa temps que preparen. 'Els dies del saurí és un àlbum més intimista, que s'acosta al territori del pop sense deixar de banda l'essència mediterrània, i reflexiona sobre la inestabilitat dels projectes vitals i la seva supervivència malgrat el context de crisi social i personal que ens ha tocat viure. Com és habitual en el grup alcoià, el disc va acompanyat d'un còmic, part integrant i independent, alhora, del treball, com ho és el disc mateix.
El concert d'aquesta nit comença a les 21.00 a l'Auditori, i forma part de la programació del festival Barnasants.
 |
| http://www.facebook.com/LlibertatiTV3 |
edicioanterioredicioanterioredicioanterioredicioant
TOTHOM NEGUITÓS
PER RECUPERAR TV3
13/3/2012
PER QUÈ CAL MANTENIR
ELS CANALS AUTONÒMICS
 |
| elpuntavui.cat |
La FORTA presenta un informe per reivindicar el seu paper com a “garantia de proximitat, diversitat i qualitat”09/03/12 02:00 - BARCELONA - LURDES ARTIGASwww.elpuntavui.cat
Coincidint amb el canvi legislatiu promogut pel PP perquè es puguin privatitzar les televisions autonòmiques públiques, la FORTA –l'associació que les agrupa– va presentar ahir un informe per reivindicar el seu paper “com a garantia de proximitat, diversitat i continguts de qualitat” que no ofereix l'oferta privada. L'actual president de la FORTA, Pablo Carrasco, va afirmar que les autonòmiques públiques són “necessàries i insubstituïbles” perquè són un servei públic originat en una demanda social.
L'informe sobre el paper de les autonòmiques elaborat per la multinacional Accenture destaca l'alt compliment que fan de diversos aspectes de la funció de servei públic i també el fet que la programació informativa dels principals canals duplica la de les cadenes privades. També s'assenyala que són el motor de la indústria audiovisual dels seus territoris.
Cost per habitant
El seu cost el 2010 va ser de 30,6 euros per habitant, xifra que és un 30% inferior a la de cadenes similars a la resta d'Europa. Iván de Cristóbal, coordinador de l'estudi, va dir que, a més, el cost s'ha reduït els últims dos anys per la reducció de les aportacions públiques, i tot i això s'han augmentat els serveis creant nous canals. I va defensar la importància de mantenir la publicitat per compensar la reducció dels governs.
FALLES FOLLES FETES RITA
| L'ALCALDESSA TRACTA DE MANTINDRE EL CONTROL D'UN ESCENARI QUE HA POLITITZAT |
 |
L'AJUNTAMENT VA LLANÇAR A EXTREMISTES I RADICALS
CONTRA ELS CIUTADANS QUE PROTESTAVEN LEGÍTIMAMENT. FOTO: J.E.T.
|
| Barberá incendia les Falles www.linformatiu.com |
| Després que, amb l'inici de les mascletaes, les protestes ciutadanes a la gestió del PP es traslladaren davant de l'ajuntament de València, l'alcaldessa i el seu equip van emprendre un atac als ciutadans utilitzant les Falles i la Cort d'Honor com a arma i escut. Ahir va recuperar terreny. |
| JUAN E. TUR. 05 març 2012 |
Ja passaven les 14:20 hores d'ahir diumenge, i llanguien les protestes davant de la balconada de l'ajuntament de València, quan des d'una finestra lateral de la part frontal de l'edifici, l'alcaldessa Rita Barberá va apuntar mig cos i, després d'assenyalar els primers ciutadans que —o bé reclamaven en el carrer o bé havien acudit a acoquinar els que ho feien— van detectar la seua presència, va alçar la mà i va realitzar el signe de la victòria. En el seu rostre ja no quedava rastre del somriure forçat mantingut en la balconada minuts abans, només una ganyota de menyspreu.
Era el final provisional al penúltim enfrontament que la veterana política del PP ha decidit emprendre contra les legítimes protestes ciutadanes que critiquen les mesures antisocials empreses pels membres del seu partit des de tots els estaments del poder a que tenen accés i que l'han portada en els últims dies a utilitzar la festa de les Falles, mitjançant la Junta Central Fallera i fins i tot les falleres majors, com a defensa i arma d'atac.
|
Ahir, en un fet sense precedents, la Policia Local va decidir ampliar el cordó de seguretat de l'espectacle, de manera que ningú poguera situar-se enfront de la balconada abans de la mascletà
Tot va començar fa poc més d'una setmana, quan ciutadans i moviments socials van adonar-se que els moments previs i posteriors a la mascletà eren l'escenari idoni per a mostrar el descontent ciutadà que campa en les nostres terres per múltiples motius. Prova d'açò és que el lloc, dominat des de fa lustres pel PP i les seues hosts, ha sigut instrumentalitzat en nombroses ocasions per a criticar l'oposició o el govern estatal quan este va estar en mans del PSOE. Sense anar més lluny, la ministra Maria Teresa Fernández de la Vega no hi va poder veure una mascletà en 2008, i en 2010, quan hi va ser, va rebre una sonora xiulada.
No obstant açò, dijous passat van començar a canviar les tornes, i diversos centenars de ciutadans, malgrat estar convocats per una cridada de protesta fragmentada i no unitària (en lloc de mantenir un únic lema, alguns col·lectius segueixen obstinats a fragmentar les protestes per temes, encara que el responsable de tots els problemes siga el mateix), es van plantar davant la balconada i van decidir trencar el silenci i la seua docilitat.
Llavors, el govern municipal va combatre els seus crits amb música atronadora, però el poc que va transcendir de la protesta (de la qual l'Informatiu va informar) va animar l'endemà més ciutadans. La resposta de l'ajuntament, amb més volum i vehicles de la neteja llançats sobre els manifestants, evidenciava que els aquestos havien tocat un punt sensible. I el que va acabar d'evidenciar-ho va ser la repercussió en els mitjans de comunicació.
Falleres com a arma d'atac
La Cadena Ser el mateix divendres no informava ja de les protestes i sí que l'ajuntament "havia innovat en l'aspecte musical, en introduir música de discoteca" per a final de la mascletà. L'endemà, l'assumpte era tema de portada dels dos diaris de la província. Las Provincias titulava "Los abucheos indignan al mundo fallero", i exercia d'altaveu per al missatge d'instrumentalització de les Falles com a escut de l'alcaldessa i el seu partit. I ho feia, a més a més, insinuant una falsedat: que els manifestants criticaven a la cort d'honor i que necessiten escorta. Levante-EMV, al seu torn, optava simplement per donar veu al regidor de festes i president de la Junta Central Fallera, el popularista Francisco Lledó, que unilateralment llançava el mateix missatge.
El PP es decidia, doncs, a instrumentalitzar ja obertament les Falles, la festa de tots, com a arma d'atac contra els valencians disconformes amb les seues polítiques, però la ciutadania no es va fer arrere i dissabte les protestes enfront de la balconada van ser encara més nombroses. Açò va desfermar els nervis de l'equip de govern que, a través del regidor Lledó, també les va utilitzar per a atacar al grup municipal de Compromís, acusant-los —sense cap justificació— d'incitar les protestes.
Hores després, amb la seua connivència o la seua participació, la Junta Central Fallera publicava en el seu web sengles comunicats —un signat per les falleres majors, l'altre per les 23 Agrupacions Falleres— reproduint les fal·làcies abocades pel regidor i parlant de falsos insults, vexacions i intimidacions a les falleres majors i de les seues corts d'honor. En boca de les falleres —sense que elles hagen desmentit fins anit haver escrit el que signen— s'insultava els ciutadans i se'ls acusava d'emprar la violència, quan en tot cas són víctimes de la que exerceix el govern municipal coartant el seu dret constitucional a manifestar-se.
Barberá es blindaFinalment, ahir van canviar les coses, i l'alcaldessa, que no havia assistit a la mascletà de dissabte (al contrari de l'insinuat en alguns llocs, és rar l'any que Barberá ha assistit a tots els espectacles), no es va exposar a una situació "no controlada". I és que, en un fet sense precedents, la Policia Local va decidir ampliar el cordó de seguretat de l'espectacle de manera que ningú poguera situar-se davant de la balconada abans de la mascletà.
Que la mesura perjudicara a tots els ciutadans (ja que l'aforament de la plaça es va veure enormement reduït), no importava. Beneficiava Barberá, que s'evitava protestes prèvies, i alhora permetia en controlar les posteriors, perque una horda de bel·ligerants entusiastes va acudir amb celeritat a ocupar la part frontal de la balconada després de l'espectacle, tractant de fer callar amb els seus càntics els ciutadans que van voler mostrar les seues protestes. Malgrat açò, a la vista que no ho aconseguien, alguns d'ells van tractar d'acoquinar sense èxit als concentrats —se'ls encararen amb crits i insults— que van continuar amb la seua actitud ferma i pacífica.
No obstant açò, Rita Barberá va voler transmetre una sensació de victòria, encara que —a la vista del desplegament per a evitar-se les protestes— va ser pírrica. Que siga definitiva o un mer miratge enfront de la seua pèrdua del control de la ciutat, depén de la resposta ciutadana a este nou atac als seus drets per part de l'equip de govern de l'alcaldessa. Del que no hi ha dubte és que una protesta davant de la balconada li fa, ara per ara, més mal que cent manifestacions.
|
Talibans de la llengua en peu de guerra permanent www.directe.cat, 12/3/12
Consuelo Santos una de les mares denunciants de la immersió lingüística va dir sentir-se “com els negres als Estats Units” i ho va dir amb ple ús de raó, i sobretot ho va dir perquè segueix un full de ruta marcat i estratègicament dissenyat, un desgast constant permanent i amb vocació de perpetuïtat, amb l’objectiu clar, el de debilitar encara més la llengua d’aquest país.
El seu èxit serà el nostre fracàs i per aquest motiu és important no defallir i tenir consistència en les respostes a les constants agressions que patim, no és possible normalitzar un partit que dia darrera dia converteix aquest país en un objectiu de caça major, per intentar aconseguir la nostra claudicació, l’espanyolització que va començar fa centenars d’anys i que encara està més viva que mai.
Consuelo Santos o Sánchez Camacho o Albert Rivera formen part d’un tot, però en cap cas es poden homologar als afroamericans que habiten els Estats Units, principalment perquè ells són els agressors i no els agredits. El que pretenen en veritat és que els catalans siguem com els negres en el pitjor apartheid. Per això és molt important tenir fermesa davant els atacs dirigits i perpetrats contra nosaltres, no podem dir que la sentencia del TSJC és una victòria per la immersió lingüística quant ja sabem que un o altre o tots junts seguiran portant als tribunals la nostra llengua i cultura, ells mai no s’aturen.
Joan F. Mira: 'L'etapa triomfal del PP comença a tenir dificultats'
www.vilaweb.catL'escriptor valencià considera que 'hi ha coses de fons que van canviant' al País Valencià · En parla en aquesta entrevista.
www.vilaweb.catL'escriptor valencià considera que 'hi ha coses de fons que van canviant' al País Valencià · En parla en aquesta entrevista.
A Joan Francesc Mira, el molesta que Camps es passegi somrient i amb cara triomfal després de l'absolució, però creu que és 'un moniato' i que la seva trajectòria i allò que representa ja s'acaben. En aquesta entrevista considera que hi ha coses de fons que van canviant al País Valencià, que la dreta integrista ha deixat de bramar com abans i que el canvi al País Valencià està a tombar el PP. I no ho veu impossible. 'A vegades, amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.'
—Com us ha fet sentir el veredicte?
—Em molesta, a part la infladíssima repercussió que ha tingut als mitjans de comunicació, que un personatge funest i desagradable com Camps es passege amb aquell somriure i aquella cara triomfal, d'èxit i de gust i de satisfacció. Ell i la seua colla nefasta. És això que realment em molesta. Perquè no és un 'capo' de la màfia ni un lladre, és un moniato, un home que s'ha deixat afalagar, s'ha deixat estirar la jaqueta i s'ha deixat fer un regal… És més una qüestió de personalitat ètica i estètica que no la del típic polític lladre.
—Com pot ser que l'hagin absolt?
—Perquè les nou persones que formaven el jurat tenen les seues visions i opinions, i molt probablement la majoria que ha votat en favor de la no-culpabilitat de Camps ha votat també per adscripció ideològica. Són persones que segurament també el votaren en les últimes eleccions. I l'advocat de la defensa ha estat molt hàbil, intentant convèncer el jurat amb proves o documentació moltes vegades circumstancials per a suscitar afinitat o simpatia. I ja sabíem des del començament que, a Camps, l'havien d'absoldre.
—Per què?
—Perquè un tribunal professional mira l'objectivitat i la qualitat o el pes processal de les proves. I prendria decisions professionals. Però els membres d'un jurat finalment voten per simpatia, per afinitat, per sensacions. No són professionals de la valoració de les proves.
—Sembla que una part de la societat valenciana encara vegi bé Camps i les coses que fa.
—No exactament. És ben vista la mena d'idees, eslògans i imatges que ell i el seu antecessor Zaplana, i la batllessa de València, van llançar durant molt de temps. Aquell llenguatge d'autoexaltació dient contínuament que som els millors, que som un exemple mundial d'enveja, que tothom volia ser com nosaltres, que érem els més fantàstics, que teníem el que no tenia ningú, que tothom mirava cap a València… I tot això sense tenir absolutament res, perquè la realitat dels números diu que al País Valencià som en el furgó de la cua de la renda per capita.
—Això agrada a la gent fins que no li esclata la realitat a la cara.
—A molta gent, li ha esclatat a la cara. Ara comencen a canviar algunes coses en sectors importants de la població i fins i tot en ambients sociològics i ideològics de dretes, dels empresaris, i d'una part de la classe política conservadora i de la premsa conservadora.
—Quins exemples en tenim?
—He llegit últimament dos editorials del diari Las Provincias, el clàssic defensor del senyor Camps, dient que ens hem equivocat, que hem fet les coses malament, que els governs d'aquests últims anys, és a dir els del PP, han comès excessos, ens han portat a la ruïna, hem perdut les institucions financeres, hem perdut massa trens, hem gastat massa diners inútilment i ara estem fotuts, i la culpa la tenim nosaltres, i no els catalans. Ja comencen a fer editorials en aquest sentit, que fa un any i mig o dos eren inimaginables.
—Hi ha una certa fractura social?
—És habitual que n'hi haja en qualsevol espai polític. Els qui són afins o que tenen simpatia al govern que han votat durant tants anys tenen tendència a culpar els altres. Aquesta divisió és normal. Però també hi ha hagut una gran incomunicació entre uns i altres, en els mitjans de comunicació i també en allò que en diuen la societat civil, les entitats, les associacions, on realment hi pot haver convivència i diàleg. No n'hi ha hagut, però això comença a canviar. Ara aquest sector de dreta, tan pagat i content d'aquests dispendis, comença a veure que això que han fet els seus ens porta a la ruïna.
—També hi ha un sector que es declara molt pròxim a Camps, malgrat les converses vergonyants que tots hem sentit.
—Els qui tenen pes realment, les associacions empresarials, o els qui tenen més seny en el PP, no busquen gens el retorn a la presidència de Camps; no ho tolerarien. Ara té el suport dels qui han estat sempre al seu voltant, començant per la batllessa de València i els sectors més de l'Opus i de la dreta religiosa. Però aquesta gent ara són minoritaris. A la llarga, Camps i tot allò que significava d'aquesta vàcua exaltació, el dispendi i la imatge del triomfalisme amagant una realitat desastrosa, s'acabarà.
—Cap on pot portar tot plegat?
—Cap on pot portar, no ho sé. Però hi ha un sector, si vols reduït numèricament, però molt significatiu, de la població que sempre s'ha manifestat d'una manera activa. Hi ha hagut manifestacions molt grans al carrer, però mai no hi ha hagut una força política sòlida, solvent i potent, que els socialistes haurien tingut l'obligació de ser, capaç de recollir això.
—Però no ho han estat.
—No, el PSPV és una petita empresa de col·locació d'amics, afins i coneguts i de baralles internes i no fan, ni pensen res més, ni els preocupa res més. Ara mateix, en aquest moment de canvi, els socialistes estan ocupats, al cent per cent, en les seues coses internes. És una força política que viu per una pura inèrcia històrica dels temps gloriosos del Felipe González.
—Qui recull la resistència i la protesta és Compromís.
—Sí, el Bloc ha lluitat molts anys, i la gent que ha passat d'Esquerra Unida a Iniciativa, la gent més digna i amb les idees més clares i més activa, és també dins de Compromís. Ells recullen una part de tot això. Una part que ve de molt antic, perquè aquesta minoria de què parlava és una composició de la gent més modernitzadora i moderna i més europea i amb més cultura i més nacionalista i més fidel al país, que ha existit sempre. Li ha tocat d'aguantar totes les pressions imaginables i les no imaginables. Això comença a traure el cap, i és significatiu.
—I té més recorregut políticament? Com es pot articular tota aquesta força que hi ha al carrer?
—No ho sap ningú. Les manifestacions grosses a València que varen començar fa dos anys es deien 'en moviment'. És a dir, una part d'aquesta gent que ix al carrer no vol ser representada per ningú. I en paral·lel, encara que no tinga res a veure, hi ha els indignats, que diuen que no es volen organitzar ni que els represente ningú. Però què passa? Que això s'acaba, s'exhaureix per si mateix, el moviment espontani es dissol i ja està. No volen donar suport a res del que existeix però no són capaços de crear res nou.
—S'ha de jugar el partit en el terreny polític?
—Si al País Valencià vols canviar les coses, has de tombar el PP; i si vols tombar el PP, necessites diputats, és a dir, vots; és a dir, una organització política. I no sé què passarà d'ací a tres anys, cinc o deu. Només sé una cosa com a constatació: hi ha coses de fons que van canviant. L'afrontament entre dos sectors ideològics no és tan salvatge ni tan virulent com quan aquesta dreta integrista, fins fa pocs anys, bramava i dominava. Aquesta dreta integrista són quatre desgraciats folclòrics.
—Què passarà quan hi hagi eleccions? Veieu un panorama radicalment diferent del del maig passat?
—No radicalment diferent, sinó parcialment diferent. I no sé si la diferència serà prou grossa per a impedir que el PP torne a traure majoria absoluta. En les últimes eleccions a les Corts i a les espanyoles el PP no ha guanyat més vots. La fase expansiva ha tocat sostre, i si se'ls compliquen més les coses pot anar reculant. L'etapa triomfal i expansiva del PP en què podia arrasar comença a tenir dificultats. Què pot passar d'ací a tres anys? No crec que ningú ho puga saber. Canvis molt profunds en una societat es manifesten a vegades en un percentatge molt petit de l'electorat. No cal que canvie de vot el 40% de la població; a vegades amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.
—Què creieu que passaria, si demà hi hagués eleccions?
—No m'ho puc imaginar. Ni jo ni ningú. És imprevisible si ara tots aquests moviments han arribat a tenir una transferència electoral. És possible que el PP tornara a traure majoria absoluta per la situació dels socialistes, però ni se sap què podria votar la gent. És tot molt mòbil i molt fluid, però les coses ja no van fatal, com semblava que havien d'anar eternament.
—Mentrestant, en l'actualitat, no queden caixes, no queden mitjans, l'ensenyament i la sanitat es troben amenaçats…
—L'ensenyament i la salut pública no es troben més amenaçats que a Andalusia, a Castella-la Manxa o a Catalunya. En això no hi ha una peculiaritat valenciana. Les retallades de pressupost passen a tot arreu i segurament que no es poden evitar de cap manera.
—Algú ha comparat la situació del País Valencià amb Grècia fins i tot.
—No, són situacions completament diferents. És una fallida puntual, relativa i en uns termes que no són els mateixos que els d'un estat. La situació de precarietat financera dels comptes públics no es tan diferent de Catalunya, en termes de deute públic. La situació financera és pràcticament la mateixa. I l'espoliació financera, també, amb la diferència que ja no som dels rics, sinó dels pobres i ens continuen espoliant. Cada any tenim un dèficit fiscal brutal que s'acumula, i això en un territori que encara té la fama de pròsper i de ric, però que esdevé un territori pobre. Però continuem pagant.
—El PP ho sap. I què fa?
—No saben què fer. També és cert que Alberto Fabra no té els mateixos judicis de fons, criteris, actituds i formes d'actuar que tenia Camps. Però ara què podrà fer?
—D'entrada renunciar a la política de grans esdeveniments.
—Això si aconsegueix de desempallegar-se dels grans contractes draconians que els seus predecessors van signar. Però ho anirà fent, perquè no té cap més solució. Fabra és un personatge menor, però és l'única cosa presentable que tenia el PP. La desgràcia és que l'oposició majoritària, el PSOE, és com és. És difícil caure més baix, ser més ineptes i inútils, però ho intenten, intenten ser encara més rucs.
 |
Revista EL TEMPS
|
16 d'abril de 2011
18 de juny de 2011
21 de gener de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada