 |
| www.esport3.cat Una llengua que atempta "la seguretat de les persones" |
La primera semifinal Champions
R.Madrid - Barça
per www.tv3.cat
Eduard Punset de Crackòvia (TV3)
analitza la ment de Sergio Ramos
El músic retirat, Joel Joan i Àlex Casanovas han firmat avui un text que recull ja el suport de 27 personalitats del món de la cultura
ROGER TUGAS, 26/04/2011 - www.ara.cat
 |
| Foto: racocatala.cat |
El músic ja retirat Lluís Llach s'ha tornat a mullar avui pel país, després de cantar per Acció Cultural del País Valencià durant la manifestació de la Diada del País Valencià del 16 d'abril, i ha inaugurat el procés derecollida de signatures d'un manifest d'artistes en suport a la Conferència Nacional per l'Estat Propi que tindrà lloc aquest dissabte a Barcelona. Juntament amb els actors Joel Joan i Àlex Casanovas, Llach ha firmat un text que subratlla que "només és possible racionalment d'escollir entre la independència o la desaparició com a nació" i que "l'estat propi és també el mitjà més clar per aconseguir uns nivells de benestar que estiguin en consonància amb l'esforç, el treball i el sacrifici esmerçats col·lectivament pel poble català".
També donen suport al manifest altres artistes com Antoni Albà, Alfred Bosch, Jaume Cabré, Lluís Gavaldà, Julià de Jòdar, Quim Masferrer, Francesc Ribera Titot i Isabel-Clara Simó dins un llistat de fins a 27 personalitats. Dijous es firmarà un altre text on els protagonistes seran representants provinents del món polític. De tot l'aspectre sobiranista, segons avancen els organitzadors.
| l'escriptor Jaume Cabré, (foto: omnium.cat) |
"Hem de fer un pensament sobre què som i on volem anar, ara que el mapa de carreteres amb Espanya s'ha aclarit" i "els partits estan molt despistats, per dir-ho finament", segons Llach, que ha subratllat la transversalitat que busca aquesta Conferència. Casanovas ha lamentat que "són ells [els espanyols] els que no volen que pertanyem al seu estat", mentre qe Joel Joan ha defensat que "toca arriscar i comprometre's" i "plantar cara ara i no quan sigui tard".
La decisió pot asseure al mateix banc dels acusats el president valencià, Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez - 27/04/2011 - www.vilaweb.cat
El TSJ valencià ha acceptat incorporar la causa dels vestits regalats al president del Consell, Francisco Camps, al cas 'Gürtel' que investiga els regals fets de Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez a dirigents del Partit Popular. La decisió deixa en mans del jutge instructor, José Flores, decidir si Camps seurà en el mateix banc dels acusats que els pressumptes instigadors de la trama de suborns.
 |
| Foto: linformatiu.com |
El tribunal de València ha de decidir aviat si porta Camps a judici per suborn impropi, per l'acceptació de regals de la trama, o si la seva situació judicial empitjora encara més en transformar-se en un delicte de suborn propi, per acceptar regals a canvi d'un tracte de favor a les empreses de la xarxa de Correa.
 |
| Foto: linformatiu.com |
JUAN E. TUR. www.linformatiu.com
Ni sorteig de costat, ni de torn, ni elecció entre diverses possibilitats de moderador. A diferència de les televisions públiques de referència, el Consell d'administració de RTVV va aprovar ahir, gràcies als vots dels membres triats pel PP, la proposta rígida i obscurantista imposada per la direcció sense diàleg amb els partits de l'oposició. Una proposta que situa el model de democràcia de Camps més pròxim al dels governs totalitaris que a les més veteranes democràcies occidentals.
Julià Alvaro 27/04/2011 www.vilaweb.cat
Fem l’entrevista passades les vuit de la nit, sense llevar-nos l’abric perquè resulta que en el seu despatx de la Facultat de Geografia la calefacció no funciona. Diu Isabel Morant (Almoines, la Safor, 1947) que la Universitat de València no passa el millor moment i no es refereix a la calefacció, evidentment. Ha arrancat l’entrevista amb una idea fixa, que era explicar-nos totes les maldats del Partit Popular. No era el que a mi més m’interessava però estava clar que Morant tenia interès a deixar clares algunes coses per, a continuació, contestar el que jo li preguntava. Es tractava d’un pròleg a manera de “i ara, dit tot això, quina és la pregunta?” Isabel Morant és de tracte agradable i no l’ha molestada ni haver hagut d’esperar-se els vint minuts que hem arribat tard a l’entrevista.
 |
| Foto: R. Ortín (vilaweb.cat) |
"Al PSPV no crec que estiguen fent les coses malament sinó que els falta força"
Julià Álvaro: Com s'explica l'hegemonia electoral, i també en les enquestes, del PP, tot i els diferents fronts que té oberts?
Isabel Morant: Aquesta és la pregunta que et fa tot el món quan ixes de València. Hi penses i veus que les anàlisis que fa la gent són molt simples i desorientades. A mi m'agradaria viure en un país on el que els polítics fan tinguera a veure amb el resultat que després obtenen a les urnes... Siguen partits d'esquerres o de dretes. Encara que ja sé que la gent no vota igual a la dreta que a l'esquerra. Normalment a l'esquerra les coses li passen més factura. La dreta d'ací ha fet passar molt bé el discurs de la riquesa i el progrés econòmic i molta gent s’ho ha cregut. Era molt difícil oposar-se a aquest discurs, els grans esdeveniments... Ara les coses es veu que van malament, que estem en la ruïna i encara, però, hi ha molta gent que no n'està convençuda. Ara resulta que és més difícil de demostrar la nostra ruïna particular, ja que estem malament, molt malament a tot Espanya. La llàstima és no haver-ho demostrat abans, devia costar molt fer els números, o no es disposava de tota la informació... A més, nosaltres, ací al País València, no només estem en la ruïna econòmica, sinó també moral. No és només que es posen diners en la butxaca sinó que se'n burlen de tot i de tots, sense conseqüències. Jo tinc l'experiència de com es boicotegen les Corts, per exemple... És inadmissible. Mira, quan van començar els primers alcaldes de la dreta pensàvem que era gent que venia a fer diners però no a robar, una espècie de capitalisme net, però era una imatge idíl·lica, ingènua i no ha sigut a això... i això no s'ha destapat quan tocava...
JA: De qui és la responsabilitat d'haver arribat fins ací?
IM: Espera, espera... Perquè a més de fer-nos creure això de la riquesa, a més hi ha la qüestió de la identitat. Quan parlàvem de llibertat, amnistia i estatut d'autonomia teníem una imatge romàntica del nacionalisme. El nacionalisme també pot ser conservador i ells això ho han fet bé. S'han gastat molts diners i això els ha donat un gran rendiment i han fet una identitat del país a la seua mida.
JA: El PP treballa bé, però i l'oposició? Com fa els seu treball l'oposició? Quina part de culpa hi té l'oposició?
IM: A mi no m'agrada parlar de culpes... Ells fan un ús del poder trampós. S'han trobat una societat democràtica i l'han usada de forma perversa. De tota manera, a mi em sorprèn que abans del tema de la corrupció no s'haja parlat de fins a quin punt són mals gestors. El conseller Font de Mora, suposem, sembla nomenat per a carregar-se l'educació... Podríem parlar de la sanitat, però, de la cultura, què s'hi ha fet? Res.
"Al País Valencià no només estem en una ruïna econòmica sinó també moral"
JA: Jo et preguntava per l'oposició, pel que el PP té enfront.
IM: Jo no vull caure en la temptació de dir que la culpa és nostra... Ells han fet un partit de masses, eh? Però la pregunta teua seria enfront què ha passat...
JA: Sí.
IM: D'entrada et diré que jo no crec que tarde massa perquè tot això comence a explotar. Segurament, el que haguera anat més ràpid, ara que la socialdemocràcia està com està i que hi ha molts problemes, és possible que siga un poquet més lent. Vaig a la teua pregunta. Quan un perd les eleccions ve una època de davallada, una part dels teus t'abandona, és perd la il·lusió. A mi em sembla que molta gent, quan va perdre el PSOE, es pensava que la cosa no tenia tanta importància, que no seria tant greu, que era l’alternança... Jo, per exemple, no era capaç d'imaginar fins on ha sigut capaç d'arribar la dreta. Jo, quan Aznar va guanyar les eleccions i Zaplana va continuar normalment, vaig començar a preocupar-me. Em semblava que si tu, Aznar, vull dir, li guanyes les eleccions a un que se suposa que ha sigut corrupte, no es pot esperar que Zaplana es mantinga sense problemes.
JA: Això seria el primer moment, i després què?
IM: Sí, la primera etapa pot ser que tu et quedes un poquet parat però després arriba el moment aquest que jo deia de la necessitat de denunciar el que estan fent. I en eixe moment, sí que tinc la sensació que no hi havia ningú. Això és així. Ni tan sols la Universitat. Ja no parle dels polítics que era la seua obligació, parle també de la Universitat... Hi ha hagut una espècie de consentiment. Davant dels abusos del PP no hi ha hagut resposta, ni de la política, ni de la ciutadania. Hi ha hagut una resposta quan ha arribat això de la corrupció però a mi em sembla que les coses no es poden improvisar. Ara em sembla, en la meua opinió, que parlar només de la corrupció no és prou i, en qualsevol cas, s'hauria de començar pel principi, per quan Zaplana, per Terra Mítica, per tot el que ha anat venint i tindre un relat potent i aquest relat no està preparat.
"Davant dels abusos del PP no hi ha hagut resposta, ni de la política, ni de la ciutadania"
JA: El PSPV et pareix una eina útil per a l'esquerra d'aquest país?
IM: A veure... Jo no trobe molta diferència entre la societat valenciana i els seus polítics... Tant el PSPV com els altres. Hi ha una diferència, és veritat. Els polítics han estat elegits i, per tant, han de fer la seua faena. La resta, cadascú treballa en el que treballa. En aquest sentit, a mi sí que em pareix que hi ha hagut molt de temps que no han fet el que havien de fer. Dir ara si el PSPV és o no una bona eina... el que està clar és que tenim el Parlament que tenim. Crec que no s'ha fet tot el que s’havia de fer i que mentre els partits d'esquerres no s'òbriguen a una ciutadania més àmplia no hi ha res a fer. Això és fonamental. O l'esquera s'obri i fa un moviment més fort, amb més gent i amb més contacte amb les coses que passen al carrer o això no anirà bé. El que passa és que això és contradictori amb l'actitud de la gent d'esquerres...
JA: Vols dir falta de compromís?
IM: No, falta de compromís , no...
JA: Compromís partidista...
IM: Exacte, exacte...
JA: Però parles de militar?
IM: No, no. El que vull dir és que perquè les coses pogueren anar millor s'hauria de tindre més força i per això fa falta més gent.
"Mentre els partits d'esquerres no s'òbriguen a una ciutadania més àmplia no hi ha res a fer"
JA: Et pareix que l'esquerra valenciana aprofita el capital humà que té a la seua disposició?
IM: Tinc la sensació que l'esquerra constituïda en partits no aprofita prou la gent que està en el seu àmbit, també tinc la impressió, però, que la gent que no militem tampoc no aprofitem les possibilitats de participació que tenim. Ho he dit abans, la societat i els seus polítics són pareguts. Tinc la sensació que ho deixem tot en els partits polítics i si no fan una determinada cosa els critiquem, no tenim, però, ni el costum d'actuar com a ciutadans ni la confiança en la nostra capacitat...
JA: I els partits d'esquerres, sols, podran donar-li la volta al mapa electoral valencià?
IM: Jo crec que això del PP com més va pitjor; perquè el PSPV guanyara les eleccions, però, hauria de fer una esforç... Necessita més capital humà, més esforç conjuntat. A veure, el PSPV és el partit més gran i s'hi ha de confiar, però o funciona o no en traure'm trellat... Només enfortint-se funcionaran, però.
JA: Quan parles de capital humà, penses en la necessitat de participació per la base o penses en les persones que han d'assumir el lideratge?
IM: Les dues coses, falten líders i bases. Ja sé que en la societat de la comunicació funciona així, però un líder o dos poden ells a soles? No ho crec. Em pareix que falten més líders en tots els llocs, la gent que milita, cadascú en el seu àmbit, han de ser líders.
"La gent que no militem tampoc no aprofitem les possibilitats de participació que tenim"
JA: En aquest sentit, et sembla que per l'esquerra hi ha desafecció per la política?
IM: Em sembla que des de l'establiment de la democràcia, des que els partits polítics s'han consolidat, hi em confiat... que ho facen. I això comporta que quan ells s'equivoquen ens enfadem, els diem de tot, ja no volem saber-ne res... És culpa només de la ciutadania? No. És culpa també dels partits que se n’han distanciat, que no han fet res per acostar la gent cap a ells. Si pense en Obama, o en Segolene Royal quan va intentar ser presidenta de França, considere que van arribar on van arribar perquè van ser porosos.
JA: Veus per algun lloc, siga de baix cap a dalt o a la inversa, alguna iniciativa en el sentit de buscar més participació, més mobilització pel cantó de l'esquerra?
IM: Jo crec que dins dels partits polítics es té por a la porositat. No saben que es poden trobar... A més les estructures internes són poc favorables que les sacsegen des de fora...
JA: Però això és impropi de l'esquerra, no?
IM: Imagine... No, no imagine, n’estic segura, això és impropi de l'esquerra. Si algun retret li faria als partits d'esquerres, assumint la part de culpa que com a ciutadana tinc, és esta falta d'obertura a la societat. Ara, i cap el futur, cal obrir-se, carregar-se de força. Això és el que han de fer els partits.
"Dins dels partits polítics hi ha por de ser porosos, no saben què es poden trobar"
JA: I si no ho fan els partits? Pot ser des de la societat mateixa d'on isca aquesta necessitat d'una nova manera de fer les coses? Amb més gent, amb més debat?
IM: Ha de ser un conjunció. Jo, en àmbit reduït, he intentat iniciatives de l'estil de plataformes i m’adone que tenim tots molt poca força. Mobilitzen coses puntuals, com ara la guerra, això sí, després, però, coses més generals no hi ha manera.
JA: Vols dir que ni els partits podran a soles, ni...
IM: Els partits podran només quan aquesta gent que ens governa s'afone més i podran a soles si s'enforteixen molt més. Cal un relat molt ben elaborat que explique què està passant i què es pot fer, i cal que en tots els sectors socials hi haja referents que siguen capaços d'explicar aquest relat. És qüestió d'anar multiplicant i anar avançant. Un dia poden ser els partits els que diguen: això!... i la societat seguir. Un altre dia poden ser els mestres o qui siga... la societat i els partits els que seguisquen. Com a resum et diré que quan veig actuar el PSPV no crec que estiguen fent les coses malament sinó que els falta força. Força vull dir multiplicar-se per trenta, per seixanta, per cent, per sis-cents.
AGENDE DE MOBILITZACIONS
VOLEM TV3
Dissabte 30 d'abril
Ontinyent (La Vall d'Albaida)
Sopar de germanor per reivindicar el dret a la llibertat d’expressió.
Els diners recaptats aniran destinats a fer front a les multes.
Els tiquets s’han d’adquirir al Casal del 18 al 28 d’abril.
Més informació als telèfons 962389291i 664681591 o a valldalbaida@acpv.cat
Preu del sopar: 10 euros.
Després del sopar hi haurà COL·LABORACIONS MUSICALS + JAM POÈTICO-MUSICAL
Diumenge 1 de maig
Borriol. Plaça de la Font, 16:00 h.
Consentració en favor de TV3.
Entrevista amb Joan Francesc Mira
Julià Alvaro 25/04/2011 www.vilaweb.cat
Parlar ràpid, molt ràpid i molt concret. No sabria dir si és així perquè ja ha reflexionat sobre quasi tot i només li queda abocar-ne les conclusions o perquè el món li passa lent i el veu vindre. Reclama el que ofereix, intel·ligència al servei del compromís, i no assimila que moltes insignificances juntes pugan més que una bona anàlisi. Joan Francesc Mira (València, l’Horta, 1939) està en política des de sempre, des de la transició en les assemblees del socialisme nacionalista i últimament en les llistes electorals del Bloc. No es pot dir que siga profeta en la seva terra i la seva terra s’ho perd. Mentre parlem, asseguts en la cafeteria del Centre Octubre, em demana parar uns instants per alçar-se a saludar al centenari professor Josep Lluís Bausset, que acaba d’entrar i amb qui, quan jo el deixe en pau, farà tertúlia.
"Hi ha una responsabilitat gran dels intel·lectuals progressistes que s'han desentès de la política"
Julià Álvaro: Com s’explica que el Partit Popular, rodejat de problemes judicials i amb una gestió més que discutible, no només no experimente cap desgast electoral després de tants anys de govern al País Valencià sinó que les enquestes li auguren una millora en els seus resultats?
Joan Francesc Mira: En primer lloc, segurament, la societat valenciana no era allò que ens havíem imaginat fa 20 o 25 anys... republicana, lliberal, d’esquerres. Segurament hi havia un component molt més conservador del que pensàvem. Ací no hem tingut mai una dreta, allò que diríem, entre cometes, civilitzada, lliberal... Hem tingut una dreta bastant curta d’idees, pendent de les aparences, les floritures i l’autoexaltació absurda , amb un model de país arcaic, amb conceptes molt agraris, com a conceptes, eh? La realitat ha canviat però la imatge l’han mantinguda. A banda, la dreta en el govern no han sigut tan burros com podíem imaginar, han sigut més intel·ligents. S’han dedicat a projectar una imatge de país basada en aparences externes, en eslògans senzills i en buscar sempre un enemic de fora, siga el govern de Zapatero o els catalans, o els dos a l’hora i els ha anat bé. Els enemics estan fora i nosaltres som magnífics, més els grans esdeveniments... coses que donen una espècie de satisfacció superficial a un sector de la població que no s’ha acostumat a reflexionar, o no se’ls ha donat la possibilitat d’acostumar-se. Hi ha un decalatge entre la realitat i la percepció de la gent. Tenim indicadors pèssims en deute, en renda, en sanitat, en educació... però això no arriba a la gent...
JA. Alguna responsabilitat deuen tindre els partits d’esquerres en tot això, no?
JFM. L’esquerra absolutament majoritària, que és el PSOE, no ha sabut presentar una alternativa atractiva, una visió de país alternativa atractiva. Van governar durant molts anys però durant aquell temps no van fer res per canviar eixes actituds o mentalitats de fons arcaiques que et comentava. Van deixar el país bastant desarmat. Es va desmuntar, juntament amb la dreta, primer la UCD i després el PP, el projecte de país alternatiu al de la dreta de sempre. Era un model de país amb una imatge més moderna, més dinàmica, més tolerant, més progressista... i això va desaparéixer com a element d’aglutinació. Ho van desmuntar.
"La dreta te una visió del país superficial i folklòrica però els altres no tenen una visió alternativa"
JA. I ara en l’oposició?
JFM. En l’oposició no han actuat. Han dedicat la major part del temps a les seues picabaralles internes, coses internes... Mira, el que era President de la Generalitat perd unes eleccions i immediatament se’n va. No es queda ací representant el seu model alternatiu al de la dreta, no. Se’n va. Pumba! Se’n va a un ministeri menor. Això és molt més seriós del que pareix... Els socialistes no tenen un model de país i la poca gent que la tenia, la que procedia de l’antic PSPV, està absolutament desactivada, se’n han anat a casa incapaços de suportar tanta mediocritat... i han passat a primera línia els pitjors, els que tenen la política com a modus vivendi... saben de baralles internes però no són capaços de presentar davant l’opinió pública un altra visió de país perquè no la tenen, no la tenen. Prova d’això és ara una cosa tan absurda com l’AVE a Madrid...
JA. Per què absurda?
JFM. Mira, el secretari general dels socialistes, el Sr. Alarte, en unes declaracions a la premsa, que jo he llegit, deia “el AVE que nos trae Zapatero y que traigo yo transformará la sociedad valenciana...” Això és absurd. És a dir, tu vas de pressa a Madrid i tornes i això transforma la societat valenciana... Això és la imatge de país que tenen, això és molt revelador, demostra la carència de model... La dreta té una visió superficial i folklòrica, basada en la falsedat... però els altres no tenen una visió alternativa.
"Existeixen moviments socials interessants [...] però estan contínuament bloquejats"
JA. En el país hi ha gent que tinga eixa visió alternativa a la dreta que reclames?
JFM. Sí, molta...
JA. Però no arriben als partits? Ni ells, ni les seus idees?
JFM. Arriben fins on poden perquè se’ls ha privat de mitjans. No disposen de una televisió, ni d’una ràdio, no tenen una premsa... La poca premsa que no és pro-PP no projecta un model alternatiu... Hi ha coses. Per exemple, Escola Valenciana que mobilitza milers de persones tots els anys... Vol dir això que la societat no està morta, que hi ha una minoria molt activa... però els partits que podrien presentar una alternativa, parle del Bloc, de Compromís... no tenen com arribar a la gent.
JA. Dius que la societat no està morta...
JFM. No, no està morta... On hi ha un gruix ideològic o intel·lectual que no està controlat pel poder, les coses funcionen. Funcionen les Universitats, funciona un cert món intel·lectual, funciona la producció literària... tot això va en una direcció diferent a la línia de pensament majoritari de la dreta... Existeixen moviments socials interessants però... Mira, Escola Valenciana, que és el més extens, és potent però estan contínuament bloquejats... i després algunes altres iniciatives arranquen però els falta estructura i no es consoliden.
JA. I això com se soluciona?
JFM. És difícil... Jo no tinc una bola màgica. Sé el que faig jo, el que intente... Jo continue sent un militant actiu d’una manera de fer política valencianista, nacional i d’esquerres, més o menys d’esquerres, que és el Bloc. En este país hi ha hagut un bloqueig continu, des de la dreta a l’esquerra majoritària, a allò que políticament i ideològicament podria haver representat eixe model alternatiu de país... i sense un model alternatiu de país no hi ha res a fer.
JA. Has parlat de sectors amb pes intel·lectual, de l’existència de moviments socials valuosos però no sembla que tinguen articulació per arribar a les institucions polítiques.
JFM. Per arribar a les institucions polítiques necessites una força política i quant a forces polítiques n’hi ha una, que és majoritària, que governa; un altra que ha governat i que va deixar el territori com el va deixar i ara és incapaç de presentar un alternativa. Els socialistes només pensen en termes interns, que si Alarte, que si Pajín... Els socialistes no tenen un model propi i, per això, van a remolc de la dreta. Ara estan decidint si estan a favor o no que vinga Ferrari... No pot ser... I les forces minoritàries no tenen possibilitats perquè se’ls bloqueja, se’ls castiga... Fins i tot en la premsa suposadament progressista tot són tocadetes, picadetes...
"Els socialistes no tenen un model propi i van a remolc de la dreta"
JA. La veu dels intel·lectuals tampoc es pot dir que ressone amb força...
JFM. Una gran part del sector universitari, cultural intel·lectual.. han deixat de fer política. Quan arriben les eleccions algun d’ells es fa la foto amb el PSOE, i ja està. Hi ha una responsabilitat gran dels intel·lectuals progressistes que s’han desentés de la política.
JA. Què haurien de fer?
JFM. Qué haurien de fer?... Per exemple, participar en l’acció política i donar suport a forces pròpies del país que sí que tenen model de país.
JA. Quantes derrotes es necessiten perquè des d’algun àmbit de l’esquerra hi haja una reacció diferent a tot el que hem vist fins ara?
JFM. Ahhhh, això és una pregunta que no té resposta... De tota manera, jo no sóc optimista. No veig la manera... Si que veig la manera però no que hi haja desig en un sector important de la societat d’aplicar eixa capacitat d’alternativa ja que es tractaria de donar suport a forces polítiques que realment tenen un altra idea de país.
JA. On estan els lideratges que puguen facilitar eixe procés?
JFM. No és només de lideratge. És un qüestió que la molta gent valuosa que hi ha en el món universitari, cultural, en entitats cíviques pensen que sense una alternativa política no es pot fer res, que tot seguirà igual. Això no vindrà dels grans partits: Uns, els que governen, perquè ja estan bé com estan, i els altres perquè només estan en la cosa interna... Tot plegat suposa una sensació d’impotència, una degradació moral en el sentit que molta gent que hauria d’estar implicada, no ho està. Pense en la gent de la cultura, els intel·lectuals, que no hem sigut capaços d’articular cap tipus d’associació que projecte les necessitats del país...
"Patim una espècia de gran resignació implícita"
JA. Valencians pel Canvi, que tu vas presidir, pretenia ser això.
JFM. Jo vaig impulsar això però la major part de la gent també participa d’esta espècie de passivitat... Patim una espècie de gran resignació implícita. Una resignació que afecta a l’esquerra en general i també a la que té un model alternatiu de país.
JA. Hi pot haver alternativa política sense el PSPV?
JFM. No, en absolut. Els que van intentar fer un altre tipus de Partit Socialista van ser anul·lats, o els han domesticat, o estan marginats.. Però així està el partit. Ells mateixos haurien de pensar que així no van enlloc, estan condemnats a estar sempre igual. Veient com estan els últims anys el PSOE, perquè a mi parlar del PSPV em sona a broma, veient el PSOE no imagine com poden canviar, perquè crec que no volen, no volen. El PSOE no canvia perquè no vol canviar. Hi ha una cosa molt important que són les idees, i d’això no en tenen. Ells estan en posa’m en la llista, posa a este, posa a aquell... però a les idees han renunciat. Tots això dels vestits... està bé, cal denunciar, però això no els donarà la victòria electoral. La gent espera una alternativa i ells no la donen perquè no la tenen.
JA. L’existència de tants focus de malestar com estan apareixent en la societat valenciana durant els últims anys creus que pot acabar concretant-se en alguna cosa?
JFM. El malestar queda com a malestar, no provoca l’actitud positiva de dir anem a organitzar alguna cosa, o anem a adherir-nos a alguna cosa de les que hi ha...
"El PSOE encara no s'ha assabentat de que el Bloc hauria de ser el seu aliat natural per a una majoria alternativa"
JA. I més a l’esquerra del PSPV, donats tots els dèficit que tu esmentes sobre el seu funcionament, per què no és consolida res potent? El Bloc, per exemple, en l’àmbit autonòmic no passa de tindre un paper testimonial.
JFM. Val el que t’he comentat abans, el Bloc, valga la irònica redundància, està bloquejat: no li dona suport ningú des de fora. Hi ha tot un grapat de col·lectius, entitats cíviques, del món universitari que no volen sumar-se a això... Preferixen estar esperant què passa amb el PSPV... No volen perquè això requereix compromís, participació, dedicar temps, esforços... Està bloquejat, com pots arribar a la gent si no ixes en els mitjans, en la premsa, en la televisió... Arriben on poden arribar... Per això on tenen contacte directe amb la gent, en els municipis, allà arriben però en els àmbits que necessites mitjans més generals, com que no es tenen... A més, el PSOE encara no s’ha adonat que el Bloc hauria de ser el seu aliat natural per a una majoria alternativa. El veuen com un competidor positiu i tracten de minimitzar-lo, posar-li bastons a les rodes. En lloc de pensar que si estos creixen a nosaltres ens interessa. No s’adonen que el PSOE sol no governarà mai, mai, en la vida... Com que són curts de mires, no veuen més enllà...
JA. No observes ni un fil de llum?
JFM. Sí, home... Ací hi ha una capacitat de resistència, minoritària, però resistència, molt gran... Hi ha un sector minoritari però significatiu de la societat que està ahí, resistint.
JA. I com pot anar més enllà de la resistència?
JFM. No ho sé. Torne a dir que jo estic molt decebut de tot eixe molt intel·lectual, acadèmic, que està passiu. L’única manera que passe alguna cosa és que esta gent done suport a unes determinades forces polítiques i fer-les créixer. No ho volen veure. Passen anys i anys i tot segueix igual. Sí, es queixen, protesten, fan tertúlies, fins i tot escriuen algun article però ahí estan, passius, com si res tinguera solució.
Desplegament policial (econòmic!)
per prohibir l'accés a l'aeroport de Castelló
Foto: www.levante-emv.com
Guàrdia civil i policia va prohibir durant 24 hores l'accés al recinte per evitar una festa reivindicativa 25/04/2011 www.vilaweb.cat
Des de la mitjanit de dissabte fins la passada mitjanit, cotxes i agent de la guàrdia civil i la policia han custodiat l'aeroport de Castelló per evitar que ningú no hi accedir ni pogués celebrar la festa reivindicativaconvocada per Facebook. Tant Compromís com EUPV han denunciat la desproporció del desplegament policíac i el malbaratament de diners públics que això ha suposat.
El secretari general del Bloc i portaveu de Compromís, Enric Morera, ha lamentat que la delegada del govern espanyol al País Valencià haig 'col·laborat a evitar una protesta ciutadana contra l'aeroport sense avions' i l'ha avisada que amb aquesta actuació es feia 'còmplice de les polítiques d'aparador i cartó pedra del PP'. 'La delegada d'un govern que s'anomena socialista ha evitat una concentració pacífica i festiva per denunciar a tot el món la política de malbaratament de diners públics que fa el PP valencià', ha criticat Morera.
Per la seva banda, la diputada d'EUPV Marina Albiol ha retret que la subdelegació del govern valencià a Castelló impedís l'arribada del bus que havia muntat la formació política per anar l'aeroport 'per fer una reivindicació pacífica i festiva' i l'ha acusat d'organitzar 'un estat de setge amb els cossos de seguretat de l'estat'. Albiol explica que la intenció de la festa era menjar-se la mona de Pasqua en un ambient festiu i reivindicatiu, però que, en una rotonda a uns quants quilòmetres de l'aeroport, els havien prohibit l'accés. A més, critica que quan va demanar explicacions, la guàrdia civil no els en va donar cap: 'Es tractava de la lliure circulació de les persones i era una carretera pública que no tenia cap motiu per tallar-se'.
Albiol considera que el dispositiu policíac desplegat durant vint-i-quatre hores ha estat totalment desproporcionat, i recorda els diners que ha suposat: 'Ha estat una forma ridícula de gastar els diners, perquè no érem persones perilloses sinó unes quantes famílies amb mones, llonganisses de pasqua i entrepans'.
La iniciativa de la festa, nascuda arran de la controvertida inauguració de l'aeroport, sense avions, convidava a visitar les instal·lacions i a fer-hi 'barbacoes, menjar-se 'la mona' o aixecar el catxirulo'. Segons els promotors, la festa volia 'aprofitar l'oportunitat brindada pel president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, en inaugurar un aeroport sense ni avions ni permís de navegació'.
Polònia Valenciana
El 22 de març del 2007, en Pasqual Maragall dePolònia va cloure el programa transvestit de fallera major, amb arracades, i banda i manteleta. Fa quatre anys, Camps començava la seva ofensiva contra les emissions de TV3 al País Valencià. Aquella primavera, la resistència valenciana –que són com el poble d'Astèrix envoltat de romans però sense la poció màgica del druida Panoràmix– va tenir una petita victòria a la Carrasqueta, on va aconseguir fer enrere la Guàrdia Civil, que pretenia segellar el repetidor. La mateixa resistència, ara, només li queda el Youtube i el 3alacarta. Però, el 2007, en Maragall polonès protagonitzava segurament el primer gag protesta reivindicatiu en relació amb la “qüestió valenciana”. Al llarg d'aquests quatre anys, Polònia n'ha fet uns quants, de gags sobre TV3 i sobre els xics que la volen veure i els que no la volen ni veure. Fa un mes, el personatge de Mikimoto acompanyava el reducte de valencians en una reunió clandestina. Però qui millor personifica els gags protesta reivindicatius és en Lluís Llach que broda Manel Lucas, especialment quan canta. Tres dies abans que Llach –que reapareix per la causa– tanqui la mani a València amb un recital reivindicatiu, en Llach dePolònia va avançar “en primícia” les cançons. I no són les sintonies de TV3, melodies que formen part de la nostra cultura sentimental, el millor repertori per a un concert protesta? El cor de la ciutat, Bola de drac, la sintonia de la Lotto 6/49 presentada com a Que tinguem sort o l'èxit recent que ésEfectivament. TV3 hauria d'encarregar la cançó de l'estiu a Llach.
EL DIA QUE EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
16 d'abril de 2011
