EDITORIAL
11-J:
EL DIA EN QUÈ L’ECONOMIA
VA
SOTMETRE DEFINITIVAMENT LES PERSONES
11 de juliol de 2012
Mariano Rajoy, en un to entre messiànic i màrtir, acaba
d’anuciar les mesures que ha decidit el Govern espanyol per pal·liar la
situació de dèficit econòmic que ha acabat amb l’estat del benestar dels
ciutadans. Cal recuperar 65.000 milions d’euros i tancar l’any amb un dèficit
del 6,3 %, una càrrega que cau fonamentalment sobre les espatlles dels qui no
tenen la fortalesa per suportar-ho.
Avui s’inaugura una altra data per a la Història en
majúscula, però la història negra. Han canviat coses sense precedents. La més
greu, que no hi ha esperança per a aquelles persones que es troben en la pitjor
situació. Se’ls explicat de quina manera han d’ofegar-se, però no se’ls ha dit
res sobre la presència d’alguna taula per surar; se’ls ha dit com han de
sofrir, però no s’ha dit res absolutament sobre com sobreviure. Tanmateix, la
banca té un pla ben traçat per al rescat. I tampoc oblidem les amnisties al
frau fiscal, és a dir, al diner negre. Un greuge comparatiu en què tornen a
pagar els mateixos.
Apujar l’IVA, apujar la llum, apujar l’aigua,
apujar impostos, apujar els estudis als joves, retallar drets sanitaris,
retallar drets en educació, eliminar subvencions a les societats cíviques, retallar
drets laborals i sindicals, retallar la prestació per atur... Tot això sense
possibilitat de creixement econòmic i sense facilitar la creació de llocs de
treball. Una primera conclusió: després de cimeres ministerials i esprémer
cervells d’experts en política econòmica, s’ha arribat a la decisió brillant que
mai haguérem pogut pensar la resta de mortals: la solució és acollar i
estrangular definitivament les persones que treballen, les que ja ho pagaven
tot i les que ja no poden sinó malviure. Enhorabona per aquest èxit
intel·lectual. “Yo soy el primero que estoy haciendo lo que dije que no
haría...”, apuntava en el seu discurs el president espanyol, ara que no pot
perdre les eleccions a efectes retroactius. I en referència a la supressió del
segon pagament extraordinari als funcionaris, ha volgut matisar que també s’aplicarà
als alts càrrecs (com si en el cas de no matisar no es consideraren dins de la
funció pública) i ho ha fet usant l’expressió “esforç”.
En totes les etapes de la Història, esprémer els
dèbils sempre ha estat l’opció fàcil: no tenen poder per rebel·lar-se, no tenen
escenaris on fer-se escoltar i tenen por a ser anihilats socialment. Hem vist
casos massa recents, amb l’intent de suprimir les protestes al carrer o les
amenaces al funcionariat interí per evitar que es sumaren a les vagues. Però la
indignació creix quan se’ls demana donar-ho tot, mentre els qui han contribuït
al desastre econòmic (ara ja humà), a base de malversar el diner públic,
d’abusar del poder i d’estafar els ciutadans a qui en teoria havien de
governar, continuen mirant el terratrèmol des dels seus bunkers de luxe, construïts amb
les estructures de la corrupció.
Tot va començar, segons els experts, amb la màxima
del professor de Georgtown, José María Aznar, quan va deixar anar l’exitosa
frase: Espanya va bien. El seu heureu
Rodríguez Zapatero se’l va creure i li va seguir l’eufòria negligent, com a bon
col·lega de la militància capitalista liberal. Ara les finances reconeixien que
no es van “portar bé” amb els guanys del boom,
per això els actes de constricció els han de fer els que no van guanyar, els
que ni tan sols tenien possibilitat d’entar en el joc? L’austeritat té un imant
que repel·leix pel mateix pol tots aquells que s’hi acosten amb la cara del de
la manca d’ètica. Mesures de l’asfixia venudes coma “solució”. Solució... per a qui? Qui organitza les
prioritats? No es pot fer d’altra manera? Per a aconseguir els objectius dels
qui controlen el poder, evidentment no, però per a una organització de la societat
de drets democràtics, sí. La reflexió és massa òbvia: tenen els mateixos
objectius els mercats financers que les famílies? Per a qui governen els
nostres governants? Amb qui podem confiar?
La majoria social ha esdevingut un magma manipulat
i traït, que avui és transportat en vagons de la misèria, cap a un destí
desesperant, perquè probablement no se li ha buscat un nou lloc on habitar sinó
que se l’ha volgut apartar definitivament.
http://llibertat-i-tv3.blogspot.com
http://www.facebook.com/LlibertatiTV3
https://twitter.com/Llibertat_i_TV3
La llista de les dures reformes
anunciades per Rajoy
www.vilaweb.cat
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat una seguida de dures mesures d'ajustament per a estalviar 65.000 milions fins el 2014, d'acord amb l'objectiu de dèficit que li imposa la Unió Europea. Heus-la ací:
- L'IVA general s'apujarà del 18% actual al 21%.
- També s'apujarà l'IVA reduït, del 8% al 10%. L'IVA reduït s'aplica a la majoria de productes alimentaris, sanitaris, a transports terrestres de viatgers i equipatges, a viatges aeris i marítims a les Illes Balears, a la majoria de serveis d'hoteleria i a la construcció d'habitatges. També inclou les entrades a espectacles culturals.
- L'IVA molt reduït es mantindrà al 4%. Grava els productes de primera necessitat com ara pa i cereals, llet, formatge, ous, fruita, verdura, llegum, patates, llibres, diaris i revistes, cotxes, pròtesis i habitatges de protecció oficial. L'apujada de l'IVA no afectarà la indústria turística.
- Se suprimirà la paga de Nadal dels funcionaris de l'administració estatal, autonòmica i local; també la dels alts càrrecs de l'estat, i Rajoy ha demanat a tots els diputats que hi renunciessin; també ha dit que els treballadors públics recuperarien la paga de Nadal del 2012 com a fons de pensions a partir del 2015.
- Condicions laborals dels funcionaris afectades: es reduiran els dies de lliure disposició; s'equipararan les condicions en situació d'incapacitat amb les del sector privat; s'incentivarà la mobilitat laboral.
- Reducció del 30% del nombre de regidors de tots els ajuntaments de l'estat. Es farà 'per trams de població, segons la llei orgànica de règim de bases locals'.
- Els sous de batlles i regidors es retallaran; les retribucions 's'homogeneïtzaran i publicaran'.
- Les empreses públiques locals se suprimiran o es retallaran.
- Se suprimirà la deducció per la compra d'habitatge a partir del 2013.
- Hi haurà noves taxes ambientals.
- Se suprimiran les bonificacions a la contractació de personal.
- A partir del sisè mes es reduirà la prestació de desocupació, del 60% de la base reguladora al 50%, dels qui perdin la feina, 'per tal d'animar la cerca activa de treball'. La prestació màxima es mantindrà als 24 mesos.
- Les cotitzacions es rebaixaran un punt el 2013, i un punt més el 2014
- El transport ferroviari i aeroportuari es liberalitzarà o privatitzarà.
.jpg)
edicioanterioredicioanterioredicioanterior...
RESCAT EUROPEU
DE LA BANCA ESPANYOLA
Rescatats els bancs, ara podem parlar de nosaltres?
El govern espanyol finalment ha cedit a l’obvietat. El seu orgull nacionalista no bastava davant una crisi de proporcions èpiques i Rajoy ha hagut de demanar diners als socis europeus. S’ha trobat una fórmula, la intervenció directa dels bancs, que esquiva un rescat de l’estat com a tal i que probablement vol ser un avís davant les eleccions franceses de demà i gregues de la setmana vinent.
En qualsevol cas els problemes de la banca espanyola s’han acabat en una bona temporada. Amb cent mil milions d’euros com a fons de rescat la seua viabilitat està molt més que assegurada. Un problema menys, i un certament de greu.
La pregunta, però, és com i de quina manera, aquest rescat acabarà impactant en els ciutadans. Ací hi ha la mare dels ous. Si aquest rescat només val per als bancs, per a que tornen a ser rics els bancs, però no es tradueix en menys angoixa del conjunt de la societat potser haurem resolt un problema però n’haurem creat un de més greu encara.
Posaré un exemple. Un dels grans problemes dels bancs és que tenen una enormitat d’immobles que oficialment tenen un preu (posem-hi deu) però que en la pràctica tots sabem que valen més o menys la meitat (posem-hi quatre). Molt probablement un dels problemes que ara amb aquest rescat els bancs resoldran serà una adequació d’aquests preus oficials a la realitat. O siga que baixaran els preus, també comptables, d’aquests pisos que tenen paralitzats. I que ara es coneixen com a actius tòxics.
Però quan facen això els clients que estan pagant hipoteques a preu deu per pisos que també deuen valer ara quatre tindran raons i motius per a reclamar raonablement pagar no el preu ‘fals’ que havien acordat en el seu moment amb el banc sinó pel real. I de la resposta dels bancs es derivarà un front obert de confrontació social o una millora clara de la situació financera de tothom. Començant pels qui estan sotmesos a la pressió de ser desallotjats de casa seua.
Els bancs doncs tenen ara una responsabilitat social més gran encara de la que tenien que abans: perquè com a societat ara no podríem consentir que amb els diners de tots els europeus ells es limiten a refer el seu compte de resultats mentre mantenen la usura sobre la població.
Concert contra la SIDA
Lluís Llach, Pep Guardiola i Sílvia Pérez
edicioanterioredicioanterioredicioanterior
 |
| Diumenge 27 de maig de 2012 |
MARATÓ PER LA POBRESA A TV3
LA SEGONA MARATÓ CONSECUTIVA
PROHIBIDA PER ALS VALENCIANS
Ajudar els que ajuden
TV3 emet avui ‘La marató per la pobresa', una edició puntual de l'espai, en què
es combinarà divulgació i recaptació de fons per a les entitats del tercer sector
27/05/12 - SANT JOAN DESPÍ - www.elpuntavui.cat - REDACCIÓ
 |
| Sílvia Cóppulo presentarà l'espai a Catalunya Ràdio i Antoni Bassas i Agnès Marquès, a TV3 Foto: TVC. |
Més implicació de Catalunya Ràdio
i un partit dels jugadors del Barça, principals novetats
TV3 viu avui una jornada que promet ser única: La marató per la pobresa, una edició especial del programa solidari que s'ha promès que serà puntual i no tornarà a repetir-se. TV3 afirma que es tracta d'un “projecte excepcional com a resposta a la creixent demanda de col·lectius i entitats socials i del conjunt de la societat catalana”. L'objectiu és divulgar i sensibilitzar sobre l'alta taxa de risc d'exclusió social i pobresa, i recaptar fons per a les entitats que hi treballen.
Com en el tradicional programa del desembre, en què la recaptació va a la recerca mèdica, La marató per la pobresa omplirà avui tota la graella de TV3 combinant la divulgació i sensibilització amb l'entreteniment: reportatges, entrevistes amb testimonis, voluntaris, professionals de les entitats i experts, actuacions a plató i connexions amb les activitats d'arreu del país.
La major implicació de Catalunya Ràdio i un partit dels jugadors del Barça són les dues principals novetats de l'especial d'avui. Així, l'emissora radiofònica serà l'encarregada d'obrir La marató per la pobresa durant el matí (de 9 a 13 h), amb actualitzacions de marcador incloses. A partir del migdia, començarà l'espai de TV3 que s'allargarà fins a la una de la matinada. I el Barçatancarà temporada amb un partit de futbol sala entre les estrelles blaugrana –dividides en dos equips: el de Pep Guardiola i el de Tito Vilanova– al Palau Sant Jordi (19 h), que serà el plat fort de la jornada.
L'eix del programa televisiu seran els reportatges que retraten històries de persones que per diversos motius tenen una situació econòmica complicada i com les entitats treballen per pal·liar-ho. TV3 destaca que la tria d'històries “s'ha fet de manera conjunta amb les entitats”. Un cop exposades les experiències concretes, els experts a plató ajudaran a contextualitzar-les en un marc més general.
Pel que fa a les actuacions, hi haurà una combinació d'espectacles que inclou circ, ball, música, humor, màgia i il·lusionisme. Entre les veus més conegudes que hi participaran hi ha Lídia Pujol, Nina, La Cubana, Macaco i Joan Manuel Serrat, a més dels actors de Polseres vermelles i de l'especial Cor d'‘Opera en texans', una gravació coral amb cares de TV3 i Catalunya Ràdio. A més, la majoria de programes tant de TVC com de Catalunya Ràdio col·laboren amb l'espai.
600 activitats i una seu
La societat civil ha organitzat unes 600 activitats arreu del país en suport al programa, entre concerts, competicions esportives, actes culturals, festivals, caminades, dinars... Quatre equips de reporters voltaran pel país per fer connexions en directe i reportatges enregistrats els dies previs per reflectir la mobilització ciutadana. Un dels canvis de l'especial respecte La marató és que només hi haurà una seu telefònica, a Fira de Barcelona, amb 1.700 voluntaris. El telèfon es manté: 905 11 50 50.
EL VÍDEO CRÍTIC DE LA MARATÓ
El van penjar a la xarxa fa pocs dies uns quants col·lectius de Sabadell
www.vilaweb.cat
En tan sols cinc dies, un vídeo crític amb la Marató de la Pobresa de TV3 que es fa avui, ha tingut un gran impacte a la xarxa i ha estat vist més de cent mil vegades a YouTube. El vídeo es titula #sobrencadires, i, amb la mateixa cançó de la marató i basant-se en la idea de l'anunci original, ofereix una visió crítica de la proposta. 'Si recaptéssim els diners de l’evasió fiscal dels més rics obtindríem nou mil vegades els ingressos obtinguts en una marató de TV3', diu l'anunci crític.
Aquest vídeo, que es va enregistrar en una pedrera al peu del Puig de la Creu, a Castellar del Vallès, l'han dut a terme el Moviment Popular de Sabadell, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la CUP, entre més col·lectius, tal com s'explica en aquesta notícia de VilaWeb Sabadell.
QUÈ PASSAVA A LA LLOTJA
DURANT LA XIULADA DE LA FINAL
9 OFF THE RECORD
També privatitzaran els informatius
Tot i que a l'avant-projecte de llei de RTVV es deia que els informatius no podrien ser privatitzats, ara, el projecte que presenten a Les Corts diu (Art. 24.3) que "Radiotelevisió Valenciana S.A. podrà cedir a tercers la producció i edició dels programes informatius sempre que no es trobe expressament prohibit per la legislació bàsica estatal en matèria de comunicació audiovisual". Cap de les recomanacions que va fer el Consell Valencià de Cultura, especialment pel que fa al valencià i a la declaració com a BIC de l'arxiu audiovisual, han estat incloses. El PP pretén prémer l'accelerador, aprovar la llei a juny, acomiadar mil dos-cents treballadors a juliol i lliurar la televisió pública als grups mediàtics de l'extrema dreta espanyola que han fracassat, en termes econòmics i d'audiència, en la seua pretensió de dominar el mercat audiovisual valencià. Ara tornaran a la càrrega des de Canal 9 i pagats per la Generalitat. Ni tan sols tindran l'obligació de fer-ho en valencià.
Wert, entre arrogància i prepotència
www.elpuntavui.cat
El ministre José Ignacio Wert ha demostrat, en els pocs mesos que fa que ocupa el càrrec, una incompetència absoluta en l'exercici d'una responsabilitat com la de ministre d'Educació i Cultura. En primer lloc, el senyor Wert és, literalment, un maleducat que tracta sense el respecte degut un col·lectiu com el dels rectors d'universitat, que en qualsevol país normal simbolitzen la punta de llança de la potència formativa i intel·lectual. En segon lloc, algunes manifestacions de les últimes setmanes referents a l'accés a la universitat i als estudis en general, demostren una falta de delicadesa que voreja la insensibilitat. En tercer lloc, el senyor ministre amenaça amb un assumpte tan sensible com són les beques, i per postres en traspassa el mort del finançament a les mateixes comunitats que l'Estat colla per altres bandes. Són uns quants motius, però n'hi ha més.
Tot aquest cúmul de mala pràctica té l'origen en una concepció prepotent i arrogant de l'exercici del poder. José Ignacio Wert pertany, segons es desprèn de la seva actuació fins ara, a aquella categoria de polítics que es pensen que una majoria absoluta parlamentària atorga carta blanca a aquell govern que en surt. Les majories absolutes no donen dret a tirar pel dret sense tractar amb les parts afectades, implicades o interessades, en els diferents àmbits de l'acció de govern. Però el ministre d'Educació s'ha envalentit fins al punt de redactar un programa d'educació per a la ciutadania, tot i l'esmena acceptada a última hora, com si elaborés un autèntic catecisme del bon espanyol. No estaria malament que abans de donar lliçons, aquest governant repassés les beceroles del respecte.
Foto: elimparcial.es
JOSÉ IGNACIO MANOSTIJERAS
27/05/2012 ENRIQUE JAVIER DÍEZ GUTIÉRREZ - www.elpais.com
Se está produciendo una mutación en la concepción del derecho a la educación: si durante años fue una causa social, ahora la conciben como un imperativo económico, al servicio de la economía y de su competitividad.
Nos cuenta Noami Klein, en su libro La Doctrina del Shock, que Milton Friedman, gran gurú y líder intelectual del capitalismo de libre mercado, afirmaba que las inundaciones y la catástrofe provocadas por el huracán Katrina en 2005 eran una tragedia, pero también “una oportunidad para emprender una reforma radical del sistema educativo”: en lugar de reconstruir y mejorar el sistema de educación pública de Nueva Orleáns, entregar cheques escolares a las familias, para que estas pudieran dirigirse a escuelas privadas. La Administración de George W. Bush apoyó sus planes y en menos de 19 meses, en contraste con la parálisis con que se repararon los diques, las escuelas públicas de Nueva Orleans fueron sustituidas casi en su totalidad por una red de escuelas chárter, escuelas originalmente creadas y construidas por el Estado que pasaron a ser gestionadas por empresas privadas según sus propias reglas. De 123 escuelas públicas, sólo quedaron cuatro. Los maestros y las maestras de la ciudad fueron despedidos. Algunos de los profesores más jóvenes volvieron a trabajar para las escuelas chárter, con salarios reducidos. La mayoría no recuperaron sus empleos.
Estos ataques organizados contra los servicios públicos, aprovechando crisis provocadas para generar “tales oportunidades de negocio”, es lo que Klein denomina capitalismo del desastre. En España, el PP está aprovechando la “oportunidad” de la crisis para consolidar el saqueo de la educación pública, siguiendo las propuestas de Friedman de actuar con rapidez, para imponer los cambios rápida e irreversiblemente. Estimaba que una administración disfruta de seis a nueve meses para poner en marcha cambios legislativos importantes generando un estado de shock en la población que facilite el “tratamiento de choque” del programa de ajuste. Aprovechar momentos de trauma colectivo para dar el pistoletazo de salida a reformas económicas y sociales de corte radical, pues se tiende a aceptar esos “tratamientos de choque” creyendo en la promesa de que salvarán de mayores desastres.
El ministro Wert ha iniciado así una educación de desastre que apunta de forma persistente a recortar la extensión del derecho a la educación pública para toda la ciudadanía. Apuesta, como dice el profesor Viñao, por la exclusión de una cierta parte de quienes han sido incluidos, en el último medio siglo, en el proceso de escolarización creciente de la población. Mediante estrategias que están siendo reforzadas: el endurecimiento de las exigencias para promocionar, fortaleciendo así el carácter selectivo, incluso en los niveles obligatorios; la consolidación de itinerarios o ramas paralelas a edades cada vez más tempranas; la segregación en forma de grupos de clase según capacidades; el establecimiento de diferenciaciones competitivas relevantes entre centros docentes de un mismo nivel, etapa o ciclo obligatorio ―centros de excelencia, bilingües, etc.
Estrategias que se ven acompañadas simultáneamente de la reformulación del principio de gratuidad, mediante la extensión de los conciertos o subvenciones a la enseñanza privada, la implantación de los cheques o bonos escolares, introduciendo sistemas de re-pago, aduciendo que es necesario asumir la “responsabilidad” del coste real de la educación.
Debemos combatir este nuevo neoconservadurismo desigualitario que nos inunda, reclamando un sistema público de educación inclusiva que garantice el derecho a la educación de todos y todas
Por otra parte, se busca también consolidar y aumentar la diferenciación de las dos redes de educación. El sector público centrado en atender a quienes sean rechazados por el sector privado o no hallen acomodo en el mismo, y dar servicio en aquellas zonas, como las rurales, que no son rentables para la iniciativa privada. Permanecerá así la Educación Pública como una red subsidiaria de la privada, de cuya financiación se desentienden progresivamente el Estado y las Comunidades Autónomas, con progresivos recortes: reduciendo el número de profesorado e incrementando el número de alumnado por profesor, las horas lectivas del profesorado; la desaparición o reducción de programas de refuerzo o apoyo, desdobles y atención a la diversidad, tutorías, módulos de formación profesional, servicios de orientación o biblioteca, ayudas para adquisición de libros de texto, comedores y actividades extraescolares, etc. Recortes acompañados, ante la oposición de la comunidad educativa, de una campaña de criminalización de toda protesta y de descrédito del profesorado y de los sindicatos.
Mientras, se fomenta el proceso de privatización educativa, mediante la cesión de suelo público o la adjudicación directa a empresas de la explotación de centros públicos; la creación de zonas únicas de escolarización (eliminando el criterio de proximidad y de distribución equilibrada de todo el alumnado a la hora de la matriculación), la ampliación de los criterios de los centros concertados para seleccionar a su alumnado, el establecimiento de mecanismos para financiar públicamente más tramos de la enseñanza privada como la educación no obligatoria (la concertación de todo el Bachillerato) o las desgravaciones fiscales para quienes lleven a sus hijos e hijas a colegios privados.
Nos jugamos el futuro de nuestros hijos.
Educación o barbarie, no hay neutralidad posible.
En paralelo se extienden medidas de privatización de la red pública mediante la introducción de técnicas de gestión de la empresa privada en la dirección y organización de los centros educativos, con sus indicadores de resultados medibles, lo cual permite establecer sistemas de “rendición de cuentas” y "rankings comparativos”, así como la gestión “flexible” desde la dirección/gerencia de los “recursos humanos” (facilitado con la actual reforma laboral) o el establecimiento de fórmulas contractuales (contratos-programa) de “gestión por objetivos” y “pago por resultados” para la financiación y sostenimiento de los centros (dar más a las escuelas o al profesorado que mejores resultados académicos obtienen). Medidas de comercialización que avanzan en la utilización de los centros por empresas privadas que llevan a cabo actividades lucrativas complementarias en horario escolar o fuera del mismo; el fomento de la financiación externa (publicidad, alquiler de locales, patrocinio privado, máquinas expendedoras de productos, etc.) que convierten al centro docente en un espacio más comercial que educativo; la externalización o subcontratación de actividades extraescolares, comedores, formación del profesorado, la evaluación de los centros, etc.
Se está produciendo así una mutación en la concepción del derecho a la educación: si durante años la educación fue una causa social, ahora la conciben como un imperativo económico, al servicio de la economía y de su competitividad. La formación y el conocimiento se convierten en un bien privado, en una ventaja competitiva para insertarse en el futuro mercado laboral. Las nociones de igualdad, emancipación y democracia han sido remplazadas por un discurso de excelencia, autonomía financiera y reducción de costes.
Debemos combatir este nuevo neoconservadurismo desigualitario que nos inunda, reclamando un sistema público de educación inclusiva que garantice el derecho a la educación de todos y todas, que cubra la necesidades de plazas escolares de todo el conjunto de la población y con la suficiente calidad en cada centro para que toda la población pueda recibir el máximo posible de oportunidades en su aprendizaje y desarrollo personal y profesional.
Todo esto no es posible con el brutal recorte de los Presupuestos en Educación al que estamos asistiendo a nivel estatal y autonómico de la mano de los últimos gobiernos. En cualquier caso es imprescindible que se garantice la suficiencia de recursos para afrontar las medidas planteadas, asegurando alcanzar el 7% del PIB en gasto público educativo. Sólo así se podrá hacer realidad la mejora del sistema educativo y el derecho universal a una educación de calidad en condiciones de igualdad.
Ahora, más que nunca, es necesario articular un amplio espacio de confluencia en la defensa de lo público como garante de nuestros derechos sociales. Y en ese empeño, debemos construir colectivamente un discurso sólidamente fundamentado que se contraponga y contrarreste el lenguaje neorwelliano dominante de PP, que con su ambigua retórica (libre elección de centro, gobernanza…) oculta intereses neoliberales puramente mercantilistas, buscando convertir este derecho en una oportunidad de negocio (mueve dos billones de euros anuales a nivel mundial, según datos de la UNESCO), a la vez que perpetúa un modelo social neoconservador segregador y excluyente, que refuerza los aspectos más autoritarios, competitivos, academicistas y religioso-confesionales.
Nos jugamos el futuro de nuestros hijos e hijas. Educación o barbarie, no hay neutralidad posible.
Enrique Javier Díez Gutiérrez es profesor de la Universidad de León y coordinador Federal del Área de Educación de IU
 |
Revista EL TEMPS
|
16 d'abril de 2011
18 de juny de 2011
21 de gener de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ
VA DIR PROU
VA DIR PROU
vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada