2 de maig 2012

1 any i 75 dies sense TV3 al País Valencià

1 de maig de 2012

Dia del tancament
de les emissions 
per satèl·lit de TV3
 
http://www.tv3.cat/comveure
Si ens estan veient des de fora de Catalunya, aquesta informació els interessa. A les dotze de la nit de dilluns, 30 d'abril, s'acaben les emissions internacionals de Televisió de Catalunya via satèl·lit. Però això no vol dir que s'hagin de quedar sense veure "La Riera", "Polònia" o els telenotícies. Ho podran seguir fent de diverses maneres. A la web tv3.cat/mon els les expliquem totes. TV3CAT continuarà les seves emissions per Internet a tot el món, per cable i xarxes de televisió IP a Espanya, i per TDT a les Balears. També es podrà veure TV3CAT en directe a través de TV3alacarta i de les aplicacions per a smartphone(iPhone i Android), iPad, televisors i consoles.

http://blogs.324.cat/espaiinternet.php?itemid=45872
aquesta pàgina del 324.cat
explica a través d'un vídeo
les alternatives per veure TV3

Per connectar TV3CAT al televisor es necessiten: una connexió a internet, un televisor amb entrada HDMI i un dispositiu d'accés a internet. Per garantir una bona recepció de TV3CAT recomanem disposar d'una línia de connexió amb el proveïdor d'internet (ADSL, cable...) amb un ample de banda de baixada de com a mínim 3Mb/s garantits. Per verificar que es compleix aquest requisit suggerim realitzar un test de velocitat de la connexió, com, per exemple, el que ofereix l'Associació d'internautes. Quan s'estigui reproduint TV3CAT, s'ha d'evitar fer servir simultàniament altres serveis que requereixin un ample de banda important, com, per exemple, P2P, altres streamings de vídeo, etc. No seguir aquesta recomanació podria afectar negativament la qualitat del servei de TV3CAT.






TV3 tanca les emissions per satèl·lit
A molts llocs del país, d'Europa i d'Amèrica es deixa de veure el canal internacional de TV3 · La decisió es va prendre per retallar 850.000 euros anuals -  www.vilaweb.cat

A mitjanit s'ha deixat de veure el canal TV3CAT per satèl·lit. Des d'avui el canal internacional de TV3 es veu només per internet i a les plataformes per cable dins de l'estat espanyol. L'apagada afecta els satèl·lits Astra i Hispasat i també a les zones on no arribava el desplegament de la TDT. El TV3CAT és el canal internacional de Televisió de Catalunya i agrupa continguts de TV3, 33, K3 i 3/24, però no els emet tots: en queden fora aquells que tenen reservats drets d'emissió, com films i retransmissions de partits de futbol.
La decisió es va prendre per estalviar 850.000 euros l'any. El problema és que cap operador per cable europeu o americà ha optat encara per redifondre el senyal que els arriba per internet, segons ha confirmat TV3 a VilaWeb. Televisió de Catalunya no descarta que en el futur algun operador ho faci, però per ara tots els operadors consideren que, o bé el senyal que reben via internet no és prou estable, o bé la tecnologia necessària per transformar el senyal és massa cara. TV3 ha volgut subratllar que aposta pels anomenats 'televisors intel·ligents', que en un futur no molt llunyà han de permetre veure la televisió en directe a partir del senyal que arriba d'internet (i no tan sols, com fins ara, els programes de televisió a la carta). El problema és que aquest tipus d'aparells encara no es venen, i que quan ho facin substituiran els aparells existents a poc a poc.
I el periodista Antoni Castells denunciava el dia després de la decisió del tancament, que l'apagada suposa trencar els lligams amb centenars de milers de catalans, valencians i balears que, com ell, viuen a l'estranger.



Com afectarà l'apagada de l'emissió per satèl·lit de TV3?
Us expliquem on es deixarà de veure el canal TV3CAT 
i quina serà l'única manera de veure'l  www.vilaweb.cat

El tancament de les emissions per satèl·lit de Televisió de Catalunya farà que es deixi de veure el canal TV3CAT a molts llocs del món. El TV3CAT és el canal internacional de Televisió de Catalunya i agrupa continguts de TV3, 33, K3 i 3/24, però no els emet tots: en queden fora aquells que tenen reservats drets d'emissió, com films i retransmissions de partits de futbol.
Aquest és el canal que es rep a les Illes Balears per TDT, i justament la limitació de continguts respecte de la programació de TV3 ha estat molt criticada per part d'entitats i partits. L'emissió de TV3CAT a les Illes continuarà com fins ara.
Però no serà el cas dels llocs d'Amèrica, Europa i alguns països del nord d'Àfrica, on es rep el canal per satèl·lit, ja sigui l'Astra o l'Hispasat. Des de l'1 de maig ja no es podrà rebre per satèl·lit, ni tampoc per cable a tot arreu. 
A l'estat espanyol es continuarà emetent per cable, per la plataforma d'emissió de pagament Ono; al País Basc per Euskaltel i a Galícia, la plataforma R. També es podrà veure per Imagenio i Orange, que utilitzen la línia telefònica, i que també és de pagament.
Però en altres estats europeus on es podia veure per cable fins ara, mitjançant Cablecom, KabelBW i Wilhelm.tel (Alemanya), Cabletel (Bulgària), Telecom (Liechtenstein), DigiTV i Naxoo (Suïssa), ja no es podrà veure, perquè tots aquests operadors agafen el senyal de satèl·lit. A l'estat francès també ho deixarà de fer la plataforma Free, que emet el canal per via telefònica de pagament.
Passarà el mateix a Amèrica, on les operadores de cable Cable Mágico (Perú), Cable Hogar (Argentina) i Echo Video Cable (El Salvador) emeten també la senyal captada del satèl·lit.
Fonts de TV3 han explicat a VilaWeb que negocien amb aquests operadors per convèncer-los que a partir del maig captin el senyal d'internet i el redirigeixin a les seves xarxes respectives. Admeten que no tots poden tenir la mateixa disposició a fer-ho, pel cost que els pugui suposar. És un fet, però, que el senyal emès per internet és de més baixa qualitat que no l'emès per satèl·lit i que difícilment s'adaptarà als estàndards de qualitat de la xarxa de cable.
Per tant, l'única emissió assegurada del TV3CAT per a després de l'1 de maig serà la que ofereix internet. TV3 prepara una guia per a explicar quins dispositius permeten de connectar la televisió a internet.




Compromís i PSPV demanen explicacions sobre el desmantellament de Gandia TV

Han sol·licitat la convocatòria extraordinària i urgent del Consell d'Administració d'Iniciatives de la Comunicació, SL, després que s'han publicat imatges que mostren l'extracció de material, sense que s'haja informat els consellers

Manifestació de protesta pel tancament de Gandia Televisió. Foto: EL PUNT AVUI.
Segons publica l'edició digital d'un mitjà de comunicació local la vesprada d'ahir, tècnics de dos televisions locals de Gandia retiraven de les instal·lacions de Gandia TV, equipament de producció i mobiliari accessori, radioenllaços d' alta freqüència i diversos aparells.
Davant aquesta informació, tant el PSPV com el Bloc Verds: Compromís, a través dels seus representants al Consell d'Administració d'Iniciatives de Comunicació, SL, han sol·licitat per registre d'entrada la convocatòria extraordinària i urgent del consell atenent al dret que els empara a ser informats al respecte.
Compromís també tornarà a demanar un inventari detallat de tot l'equipament i material de Gandia TV, així com la relació de béns que s'han extret fins a la data, sense el coneixement de la totalitat dels membres del Consell d'Administració. No és la primera vegada que es pregunta sobre informacions semblants i sempre s'ha negat, llevat del trasllat d'equips informàtics i altre mobiliari per a ser reutilitzat a l'Ajuntament.
Bloc Verds Compromís, continua defensant i reclamant una televisió pública comarcal de qualitat, que emeta en valencià i amb continguts basats en els principis d'imparcialitat, pluralitat i veracitat.
En aquest sentit, Compromís exigeix que l'Ajuntament de Gandia nomene “d'una vegada per totes” els seues representants en el Consorci de la televisió pública comarcal a la fi que este es puga constituir el més aviat possible per decidir el model i la forma de gestió de la televisió pública comarcal i fer efectives les obligacions contemplades en els plecs administratius dels contractes adjudicats.

Que tornen el que han furtat

REDACCIÓ
El portaveu del Grup Municipal Socialista en l'Ajuntament de Gandia, José Manuel Orengo, ha titllat d' “escàndol” la notícia destapada per Gente de la Safor i on es demostra que dues televisions privades s'han apropiat del material tècnic de Gandia Televisió. Una acció que Orengo qualifica com a “espoli” per part de Torró, “que ha regalat patrimoni dels gandians a dues empreses privades”.
Orengo s'ha mostrat sorprès per les imatges que s'han difós on es poden observar vehicles de les dues televisions privades carregant el material tècnic de Gandia Televisió. Una sorpresa que es deu, segons ha explicat el portaveu socialista, al fet que el govern de Torró “no ha donat coneixement ni a la corporació ni al Consell d'Administració d'Iniciatives de Comunicació”.
Per a Orengo, el motiu que ha portat a Torró a cometre aquest saqueig és que “es pensa que Gandia es seua i el que fa és agafar el que és de tots per a quedar-s'ho per a ell”, recordant que, el més greu de tot, és que una de les dues televisions beneficiades de l'espoli és de Torró.
Per tot això, els socialistes han demanat que es torne el material a les instal·lacions de Gandia Televisió i que es convoque al Consell d'Administració per tal de depurar responsabilitats




edicioanterioredicioanterioredicioanterioredicioanterioredicioanterior




clica i veuràs tota la programació
de tv3 per sant Jordi


NO AL TANCAMENT
DE TV3 PER SATÈ·LIT
A només 8 dies de la desaparició 
del senyal internacional de TV3 
MANIFESTA'T EN CONTRA, JA EN SOM: 

37.959




EL GOVERN ESPANYOL PRETÉN ACOLLAR
ECONÒMICAMENT LES TELEVISIONS AUTONÒMIQUES
DE MANERA QUE NO PUGUEN SER COMPETITIVES


Rajoy tira amb bala contra TV3, Canal9 i IB3


El govern espanyol acaba d'anunciar unes mesures sobre les televisions autonòmiques (contra les televisions autonòmiques, de fet) que, comptat i debatut, les inutilitzarà com a servei públic. Segons que ha explicat la portaveu del govern espanyol, els governs autonòmics podran vendre's les televisions públiques actuals. Ara, si no se les venen –i ací hi ha la trampa–, de cap manera no podran tenir dèficit. O siga: o bé se les venen o bé les hauran de rebaixar tant que no podran ni competir ni ser capdavanteres. Un atac en tota la regla.

La privatització serà un recurs segur en alguns casos –probablement Canal9. Ara, no és gens clar si aquesta privatització afectarà tots els canals o solament uns quants. Fa anys, per exemple, que el grup Godó somnia a apoderar-se del Canal 33 per fer una cadena privada que supere la marginalitat de 8TV en aquest camp.
Siga com siga, allò que preocupa més és l'exigència del dèficit zero. No veig, com s'ho farà TV3, per exemple, per continuar essent capdavantera, si no pot tenir gens de dèficit. Ara TVE, per cert, sí que en podrà tenir. No és que m'agrade que tinga dèficit, però és realista. No es pot fer una cadena de televisió capdavantera de la qualitat de TV3 amb els diners del mercat i prou. Ni ací ni enlloc d'Europa. La televisió pública és un servei essencial i, per tant, deficitari, com l'escola o la sanitat.
El fet de prohibir tot dèficit en les televisions públiques autonòmiques i de permetre'n en la televisió estatal fa veure ben clarament en què està la trampa: amb l'excusa del dèficit, més Espanya. Que és la maniobra, terrible, que anem vivint, i com més va, més.
director@vilaweb.cat  20/04/12






El nucli de la televisió pública
21/04/12   www.elpuntavui.cat

El govern espanyol acaba d'iniciar una reforma que afecta el model de televisió pública autonòmica, tot i que no seria d'estranyar que acabés estenent-se a l'estatal. En essència, aquesta reforma obre la porta a la privatització total o parcial del servei, però també obliga els seus ens gestors a l'equilibri financer, tot prohibint-ne el dèficit. És tracta d'una exigència que tindrà un important impacte en moltes televisions, que es veuran abocades al tancament o a reduir l'activitat a un nivell testimonial.

Moltes televisions autonòmiques van néixer pel mateix motiu que altres institucions: Catalunya en tenia una, i els territoris artificialment creats no volien ser menys. TV3, a més, va començar a operar malgrat el govern espanyol, que hauria volgut una emissora localista i de caràcter folklòric. Però TV3 va néixer amb la voluntat de ser una televisió de qualitat i homologable a la de qualsevol país europeu, objectiu que va assolir després del lògic temps de rodatge.

TV3 va néixer, també, amb l'objectiu de vertebrar el nostre país, ja que la seva llengua única era la catalana. Però la resta de televisions autonòmiques, amb les excepcions del País Basc i Galícia, no tenen cap objectiu vertebrador, perquè emeten en espanyol. Televisió de Catalunya és, doncs, un servei públic essencial per al nostre país. Per cert, no hi ha cap servei d'aquestes característiques que sigui rendible i, en canvi, el govern espanyol no imposa una norma tan draconiana com és el cas. Els comptes s'han d'equilibrar, cert, i és segur que els nous gestors de TV3 faran l'impossible per estalviar com més millor, però no ha de ser a càrrec de fer inviable el nostre model.






El president de l'AVL
DIU EN UNA ENTREVISTA QUE RECUPERAR 
LES EMISSIONS DE TV3 ÉS DE "SENTIT COMÚ"
www.elperiodicomediterraneo.com   24/04/12

Reproduïm el fragment:
"--Què pensa del clamor social pel retorn de les emissions de TV3?
 --Jo sóc partidari de la recuperació de les emissions de la Televisió de Catalunya: és de sentit comú, com també que els catalans puguen veure la nostra. En un món global resulta incomprensible que siga d’una altra manera. Crec que el tarannà de què parlava adés s’imposarà en breu. És important que entre territoris que compartim una mateixa llengua ens puguem reconéixer."







CiU i PP rebutgen mantenir les emissions de TV3 per satèl·lit
Finalment, CiU i PP han tornat a unir els seus vots al Parlament per aturar que prosperés una proposta de resolució d'ERC en què s'instava al Govern a mantenir les emissions de TV3 per satèl·lit per garantir la recepció en llocs on no és possible visionar-la per TDT o per Internet.

En la proposta de resolució, defensada pel diputat d'ERC Pere Bosch a la comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament celebrada aquest matí, es volia evitar que l'1 de maig cessin les emissions per satèl·lit de TV3 "fins que no s'habilitin els sistemes alternatius adients" tal i com ha aprovat el Govern.
ERC argüeix que gràcies a les emissions per satèl·lit de TV3 les comunitats catalanes a l'exterior poden veure la televisió pública catalana igual que la resta de televisions que poden ser vistes arreu del món. Segons la proposta dels independentistes es permetia als més de 450.000 catalans residents a l'exterior mantenir el contacte amb la realitat de catalana. De fet, Esquerra no entén com es tancaran unes emissions que "han anat guanyant espai progressivament en el consum televisiu d'aquests ciutadans", ha recordat Bosch. "Com veuran TV3 aquells catalans residents a l'exterior que no tinguin internet?", s'ha preguntat Bosch després de recordar que qui desitgi veure TV3 fora de Catalunya però dins de l'Estat Espanyol "només podrà fer-ho a través de plataformes de pagament".
Tant Joan Ferran (PSC) com Dolors Camats (ICV-EUiA) han expressat el seu suport a la proposta de mantenir TV3 per satèl·lit, mentre que Marta Alòs (CiU) i Santi Rodríguez (PP) s'hi han oposat "per raons econòmiques" i "tecnològiques", ja que és possible l'accés per internet.




Joan F. Mira: 'L'etapa triomfal del PP comença a tenir dificultats'
www.vilaweb.catL'escriptor valencià considera que 'hi ha coses de fons que van canviant' al País Valencià · En parla en aquesta entrevista.


Joan Francesc Mira, el molesta que Camps es passegi somrient i amb cara triomfal després de l'absolució, però creu que és 'un moniato' i que la seva trajectòria i allò que representa ja s'acaben. En aquesta entrevista considera que hi ha coses de fons que van canviant al País Valencià, que la dreta integrista ha deixat de bramar com abans i que el canvi al País Valencià està a tombar el PP. I no ho veu impossible. 'A vegades, amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.'


—Com us ha fet sentir el veredicte?
—Em molesta, a part la infladíssima repercussió que ha tingut als mitjans de comunicació, que un personatge funest i desagradable com Camps es passege amb aquell somriure i aquella cara triomfal, d'èxit i de gust i de satisfacció. Ell i la seua colla nefasta. És això que realment em molesta. Perquè no és un 'capo' de la màfia ni un lladre, és un moniato, un home que s'ha deixat afalagar, s'ha deixat estirar la jaqueta i s'ha deixat fer un regal… És més una qüestió de personalitat ètica i estètica que no la del típic polític lladre.

—Com pot ser que l'hagin absolt?
—Perquè les nou persones que formaven el jurat tenen les seues visions i opinions, i molt probablement la majoria que ha votat en favor de la no-culpabilitat de Camps ha votat també per adscripció ideològica. Són persones que segurament també el votaren en les últimes eleccions. I l'advocat de la defensa ha estat molt hàbil, intentant convèncer el jurat amb proves o documentació moltes vegades circumstancials per a suscitar afinitat o simpatia. I ja sabíem des del començament que, a Camps, l'havien d'absoldre.

—Per què?
—Perquè un tribunal professional mira l'objectivitat i la qualitat o el pes processal de les proves. I prendria decisions professionals. Però els membres d'un jurat finalment voten per simpatia, per afinitat, per sensacions. No són professionals de la valoració de les proves. 

—Sembla que una part de la societat valenciana encara vegi bé Camps i les coses que fa.
—No exactament. És ben vista la mena d'idees, eslògans i imatges que ell i el seu antecessor Zaplana, i la batllessa de València, van llançar durant molt de temps. Aquell llenguatge d'autoexaltació dient contínuament que som els millors, que som un exemple mundial d'enveja, que tothom volia ser com nosaltres, que érem els més fantàstics, que teníem el que no tenia ningú, que tothom mirava cap a València… I tot això sense tenir absolutament res, perquè la realitat dels números diu que al País Valencià som en el furgó de la cua de la renda per capita. 

—Això agrada a la gent fins que no li esclata la realitat a la cara.
—A molta gent, li ha esclatat a la cara. Ara comencen a canviar algunes coses en sectors importants de la població i fins i tot en ambients sociològics i ideològics de dretes, dels empresaris, i d'una part de la classe política conservadora i de la premsa conservadora. 

—Quins exemples en tenim?
—He llegit últimament dos editorials del diari Las Provincias, el clàssic defensor del senyor Camps, dient que ens hem equivocat, que hem fet les coses malament, que els governs d'aquests últims anys, és a dir els del PP, han comès excessos, ens han portat a la ruïna, hem perdut les institucions financeres, hem perdut massa trens, hem gastat massa diners inútilment i ara estem fotuts, i la culpa la tenim nosaltres, i no els catalans. Ja comencen a fer editorials en aquest sentit, que fa un any i mig o dos eren inimaginables.

—Hi ha una certa fractura social?
—És habitual que n'hi haja en qualsevol espai polític. Els qui són afins o que tenen simpatia al govern que han votat durant tants anys tenen tendència a culpar els altres. Aquesta divisió és normal. Però també hi ha hagut una gran incomunicació entre uns i altres, en els mitjans de comunicació i també en allò que en diuen la societat civil, les entitats, les associacions, on realment hi pot haver convivència i diàleg. No n'hi ha hagut, però això comença a canviar. Ara aquest sector de dreta, tan pagat i content d'aquests dispendis, comença a veure que això que han fet els seus ens porta a la ruïna. 

—També hi ha un sector que es declara molt pròxim a Camps, malgrat les converses vergonyants que tots hem sentit.
—Els qui tenen pes realment, les associacions empresarials, o els qui tenen més seny en el PP, no busquen gens el retorn a la presidència de Camps; no ho tolerarien. Ara té el suport dels qui han estat sempre al seu voltant, començant per la batllessa de València i els sectors més de l'Opus i de la dreta religiosa. Però aquesta gent ara són minoritaris. A la llarga, Camps i tot allò que significava d'aquesta vàcua exaltació, el dispendi i la imatge del triomfalisme amagant una realitat desastrosa, s'acabarà.

—Cap on pot portar tot plegat?
—Cap on pot portar, no ho sé. Però hi ha un sector, si vols reduït numèricament, però molt significatiu, de la població que sempre s'ha manifestat d'una manera activa. Hi ha hagut manifestacions molt grans al carrer, però mai no hi ha hagut una força política sòlida, solvent i potent, que els socialistes haurien tingut l'obligació de ser, capaç de recollir això. 

—Però no ho han estat.
—No, el PSPV és una petita empresa de col·locació d'amics, afins i coneguts i de baralles internes i no fan, ni pensen res més, ni els preocupa res més. Ara mateix, en aquest moment de canvi, els socialistes estan ocupats, al cent per cent, en les seues coses internes. És una força política que viu per una pura inèrcia històrica dels temps gloriosos del Felipe González.

—Qui recull la resistència i la protesta és Compromís.
—Sí, el Bloc ha lluitat molts anys, i la gent que ha passat d'Esquerra Unida a Iniciativa, la gent més digna i amb les idees més clares i més activa, és també dins de Compromís. Ells recullen una part de tot això. Una part que ve de molt antic, perquè aquesta minoria de què parlava és una composició de la gent més modernitzadora i moderna i més europea i amb més cultura i més nacionalista i més fidel al país, que ha existit sempre. Li ha tocat d'aguantar totes les pressions imaginables i les no imaginables. Això comença a traure el cap, i és significatiu. 

—I té més recorregut políticament? Com es pot articular tota aquesta força que hi ha al carrer?
—No ho sap ningú. Les manifestacions grosses a València que varen començar fa dos anys es deien 'en moviment'. És a dir, una part d'aquesta gent que ix al carrer no vol ser representada per ningú. I en paral·lel, encara que no tinga res a veure, hi ha els indignats, que diuen que no es volen organitzar ni que els represente ningú. Però què passa? Que això s'acaba, s'exhaureix per si mateix, el moviment espontani es dissol i ja està. No volen donar suport a res del que existeix però no són capaços de crear res nou. 

—S'ha de jugar el partit en el terreny polític?
—Si al País Valencià vols canviar les coses, has de tombar el PP; i si vols tombar el PP, necessites diputats, és a dir, vots; és a dir, una organització política. I no sé què passarà d'ací a tres anys, cinc o deu. Només sé una cosa com a constatació: hi ha coses de fons que van canviant. L'afrontament entre dos sectors ideològics no és tan salvatge ni tan virulent com quan aquesta dreta integrista, fins fa pocs anys, bramava i dominava. Aquesta dreta integrista són quatre desgraciats folclòrics. 

—Què passarà quan hi hagi eleccions? Veieu un panorama radicalment diferent del del maig passat?
—No radicalment diferent, sinó parcialment diferent. I no sé si la diferència serà prou grossa per a impedir que el PP torne a traure majoria absoluta. En les últimes eleccions a les Corts i a les espanyoles el PP no ha guanyat més vots. La fase expansiva ha tocat sostre, i si se'ls compliquen més les coses pot anar reculant. L'etapa triomfal i expansiva del PP en què podia arrasar comença a tenir dificultats. Què pot passar d'ací a tres anys? No crec que ningú ho puga saber. Canvis molt profunds en una societat es manifesten a vegades en un percentatge molt petit de l'electorat. No cal que canvie de vot el 40% de la població; a vegades amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.

—Què creieu que passaria, si demà hi hagués eleccions?
—No m'ho puc imaginar. Ni jo ni ningú. És imprevisible si ara tots aquests moviments han arribat a tenir una transferència electoral. És possible que el PP tornara a traure majoria absoluta per la situació dels socialistes, però ni se sap què podria votar la gent. És tot molt mòbil i molt fluid, però les coses ja no van fatal, com semblava que havien d'anar eternament. 

—Mentrestant, en l'actualitat, no queden caixes, no queden mitjans, l'ensenyament i la sanitat es troben amenaçats…
—L'ensenyament i la salut pública no es troben més amenaçats que a Andalusia, a Castella-la Manxa o a Catalunya. En això no hi ha una peculiaritat valenciana. Les retallades de pressupost passen a tot arreu i segurament que no es poden evitar de cap manera. 

—Algú ha comparat la situació del País Valencià amb Grècia fins i tot.
—No, són situacions completament diferents. És una fallida puntual, relativa i en uns termes que no són els mateixos que els d'un estat. La situació de precarietat financera dels comptes públics no es tan diferent de Catalunya, en termes de deute públic. La situació financera és pràcticament la mateixa. I l'espoliació financera, també, amb la diferència que ja no som dels rics, sinó dels pobres i ens continuen espoliant. Cada any tenim un dèficit fiscal brutal que s'acumula, i això en un territori que encara té la fama de pròsper i de ric, però que esdevé un territori pobre. Però continuem pagant. 

—El PP ho sap. I què fa?
—No saben què fer. També és cert que Alberto Fabra no té els mateixos judicis de fons, criteris, actituds i formes d'actuar que tenia Camps. Però ara què podrà fer?

—D'entrada renunciar a la política de grans esdeveniments.
—Això si aconsegueix de desempallegar-se dels grans contractes draconians que els seus predecessors van signar. Però ho anirà fent, perquè no té cap més solució. Fabra és un personatge menor, però és l'única cosa presentable que tenia el PP. La desgràcia és que l'oposició majoritària, el PSOE, és com és. És difícil caure més baix, ser més ineptes i inútils, però ho intenten, intenten ser encara més rucs.




25 ANYS SENSE

J. V. FOIX
clica-hi


Revista EL TEMPS
16 d'abril de 2011
18 de juny de 2011
21 de gener de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU

vilaweb.cat 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada