MANIFESTACIÓ AVUI 18 FEBRER 2012
VOLEM TV3 AL PAÍS VALENCIÀ
LA XARXA S'INUNDA AMB
LA PROTESTA #FabraVolemTV3
El govern valencià no permetrà l'emissió de TV3 fins que "es respecti" el nom de "Comunitat Valenciana"
El vicepresident del govern valencià, José Císcar, manifesta que per tancar el conflicte amb el canal televisiu cal que el Govern "respecti la denominació, la cultura i aquelles senyes d'identitat previstes a l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. www.cronica.cat
17.02.2012 - Països Catalans
El vicepresident del govern valencià, José Císcar, ha dit avui que per tancar el conflicte amb el TV3 cal que el Govern "respecti la denominació, la cultura i aquelles senyes d'identitat previstes a l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana". A més, ha afegit que una altra condició per a la reciprocitat entre les dues autonomies és que el govern espanyol autoritzi al País Valencià un nou canal múltiplex.
"Quan es compleixin aquestes condicions, que estem convençuts que es compliran perquè hi ha prou sensibilitat per part del govern espanyol i del de Catalunya, es podran veure aquí TV3 i altres televisions autonòmiques, i a Catalunya podran gaudir també de Canal 9", ha sentenciat Ciscar.
Més informació: El Partit Popular exigeix que TV3 parli en castellà
TV3 i el rei
El debat monarquia o república a Espanya queda obert, com el del paper del rei en la Transició o el 23-F, i que podria tenir davant la vindicació de referèndums d'autodeterminació a Euskadi o Catalunya
L'aposta de TV3 per posar en escena el rei i la casa reial espanyola ha basculat entre el culte i la ironia. Culte i respecte pel rei com a institució màxima de l'Estat (espanyol) i mirada irònica sobre una monarquia reinstaurada per voluntat de Franco. Els espais televisius que a TV3 exemplifiquen aquests dos extrems editorials envers la corona serien, al meu parer, la transmissió anual del discurs de Nadal i l'escenificació burlesca de la família reial al programa d'humor Polònia.
Entre un paradigma i l'altre, els altres programes. Entre l'epifania domèstica de sa majestat desitjant el bon Nadal als súbdits (catalans) des de la intimitat de la llar i la caricatura del rei a l'estil anglès en el clàssic de l'humor polític de TV3, hi trobaríem les informacions, els reportatges o les tertúlies més o menys amables sobre la vida i les actuacions dels monarques.
Però, al compromís de TV3 pels grans temes d'actualitat li faltava abordar, més enllà de la crònica tòpica dels especialistes en la casa reial, el tema tabú per excel·lència des de la Transició. El model d'estat, el tema del documental Monarquia o república, emès dimecres passat. Per què aquest tema ha estat tan absent dels debats polítics i de les columnes i els editorials dels grans diaris? Per què la figura del rei s'associa al paper “exemplar” atribuït en la conducció de la Transició (23-F inclòs) i de la democràcia? Aquesta imatge, tanmateix, ha sofert una erosió per l'afer judicial contra Urdangarin i per les recents revelacions de Der Spiegel sobre les simpaties de Joan Carles pels conspiradors del 23-F. Era oportuna ara l'emissió del documental de TV3?
Vist el documental, crec que no hi pot haver dubtes sobre la seva oportunitat i conveniència. A favor de la decisió de TV3 hi ha el llarg trajecte d'aquest temerari encàrrec fet el 2009 i un laboriós procés de producció, de selecció de punts de vista, d'avaluació i d'autocontrol, que el documental dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis ha superat amb nota. Els dos periodistes són professionals experimentats en el difícil art del documental televisiu sobre temes tabú: és just recordar com el seu magnífic Els nens perduts del franquisme és un document de referència. La direcció de TV3 ha sabut compaginar la visibilitat d'un debat, que és al carrer per més que es vulgui tapar –Anasagasti diu en el documental que en trenta anys és la primera vegada que li preguntaven l'opinió sobre el tema!–, amb una escrupolosa ponderació dels interessos en joc, de la divisió d'opinions i de les ferides que el tabú manté obertes encara entre les dues Espanyes.
Tot és perfectible, òbviament, i a l'obra d'Armengou i Belis se li poden fer retrets sobre l'estil, els apartats, les referències a la Transició o la selecció de la trentena de protagonistes, experts i periodistes entrevistats. Però, més enllà de la crítica sempre necessària, sobretot en produccions televisives de gran públic, queda l'evidència d'una valuosa aportació de la televisió pública catalana al debat general sobre un tema tan escamotejat a l'opinió pública espanyola i catalana.
En resum, a TV3 i als seus directius cal agrair la valentia de fer visibles les raons de la discrepància i sobretot l'exercici d'una normalitat informativa i d'una pluralitat manifesta en un tema tan controvertit en la història espanyola. Per això, l'interès del documental desborda les fronteres de la cobertura de TV3 i reclama una difusió molt més àmplia, amb doblatge a l'espanyol i altres llengües, per a les televisions de l'Estat i el ciberespai.
El debat sobre si monarquia o república a Espanya queda obert, com ho és el debat sobre el paper del rei en la Transició, en el 23-F i en altres afers polèmics. I queda a l'aire l'interrogant sobre quin podria ser el paper de la corona davant la vindicació de referèndums d'autodeterminació a Euskadi o a Catalunya.
edició anterior edició anterior edició anterior edició
UN ANY SENSE TV3
AL PAÍS VALENCIÀ
17 DE FEBRER DE 2011
17 DE FEBRER DE 2012
VOLEM TV3
150 DIES DE PREOMESA
clica-hi
| VOLEM TV3 |
| divendres, 17 de febrer de 2012 12:35 | |
 La manifestació de demà a Castelló per TV3 l’obrirà els representants de la cultura, el sindicalisme i la política. La Xarxa Vives d’Universitats defensa la reciprocitat d’emissions dels canals de TV al conjunt del domini lingüístic. PIULADA MASIVA A TWITTER Divendres 17 de febrer de 2012 a les 21:37 h. es compleix un any #sensesenyal al País Valencià, l'objectiu és aconseguir fer trending topic a Twitter durant 24 hores amb el hashtag #fabravolemTV3 fins que acabe la manifestació per TV3. |
demà dissabte 18, dia de la MANIFESTACIÓ
a CASTELLÓ, no us perdeu l'edició especial
de LLIBERTAT i TV3
ELS AGENTS INICIEN LA REPRESSIÓ CONTRA LES RESPOSTES A LA POLÍTICA DE FABRA |
 |
| Els xiquets reben primer |
| LAURA L. DAVID. LINFORMATIU.COM |
La Policia Nacional colpeja estudiants i deté fins a onze persones en dos dies arran de les protestes de l’alumnat de l’IES Lluís Vives contra els impagaments i les retallades patides en el centre per part del Consell. EUPV, Compromís i l’STEPV demanen la dimissió de Paula Sánchez De León , delegada del Govern. |
edició anterior edició anterior edició anterior
| LA MANIFESTACIÓ SERÀ A CASTELLÓ EL 18 DE FEBRER |
 |
UN MOMENT DE LA PRESENTACIÓ AHIR A CASTELLÓ. FOTO: L'INFORMATIU |
| La reivindicació de TV3 tornarà al carrer un any després del tancament |
| Els convocants es congratulen de l’aprovació per unanimitat a la Diputació de Castelló d'una declaració que insta el govern central a donar suport al projecte de llei de “Televisió sense fronteres”. Acció Cultural anunciava per al proper 18 de febrer una marxa a Castelló per reivindicar el retorn del senyal de TV3 al nostre teritori. |
www.linformatiu.com
Un any després de la interrupció de l'emissió. En aqueix dia, el 18 de febrer, han fixat Acció Cultural i la plataforma Sense Senyal la pròxima gran cita per a reivindicar la tornada del senyal de TV3 al País Valencià i així ho van presentar ahir a la Llotja del Cànem de Castelló de la Plana, capital on tindrà lloc una manifestació que eixirà a les 18 hores des de la Plaça de la Independència (La Farola), i recorrerà els carrers cèntrics de la ciutat fins arribar a la plaça Major. Ho van fer en una roda de premsa protagonitzada per l’escriptor Joan Francesc Mira, membre de la Junta Directiva d’Acció Cultural; l’actor de L'Alqueria Blanca,Josep Manuel Cassany; el cantant del grup Obrint Pas, Xavi Sarrià; el secretari d’Acció Cultural, Toni Gisbert; i els castellonencs Maria Nebot i Toni Vizcarro, de la plataforma Sense Senyal. Gisbert va aprofitar la ocasió per remarcar les dues vies obertes per al retorn del senyal de TV3: per una banda, la via judicial, ja que Acció Cultural té recorreguda al Suprem “l’ordre de tancament donada per la Generalitat de Camps, ja que entenem que no tenia competències per intervenir en una freqüència televisiva que no li havia estat atorgada”; i per l’altra, i com a via principal, l’aprovació al Congrés dels Diputats de la Iniciativa Legislativa Popular, que va aplegar més de 650.000 signatures i que va ser admesa a tràmit, amb la qual cosa ha esdevingut projecte de llei. |
Acció Cultural i Sense Senyal van comunicar que, independentment del suport institucional, en acomplir-se l’any del tancament, "cal també reiterar el suport popular a aquesta reivindicació" En este sentit va destacar la importància de l’aprovació per unanimitat en la Diputació de Castelló d’una moció sobre el tema, que acorda en primer lloc "instar el Govern central a donar suport al projecte de llei impulsat per la Iniciativa Legislativa Popular Televisió sense fronteres, per tal de garantir les emissions de totes les televisions realitzades totalment o parcial en la nostra llengua pròpia en el conjunt del domini lingüístic"; i en segon, instar el Consell"a arribar a un acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya pel que fa a les emissions de TV3 i els altres Canals públics catalans i Canal 9 i la resta de canals públics valencians, que permeta que tots siguen rebuts en el conjunt del territori valencià i català". Acció Cultural està fent arribar aquesta moció al conjunt dels ajuntaments valencians, per a la seua aprovació. Per altra banda, Acció Cultural i Sense Senyal van comunicar que, independentment del suport institucional, en complir-se l’any del tancament, "cal també reiterar el suport popular a aquesta reivindicació". |
L'emissió de TV3 a Catalunya Nord ja és legal
Consell Superior de l'Audiovisual francès (CSA) i l'Agència Nacional de les Freqüències (ANFR) situen les emissions de TVC al canal 37 www.vilaweb.cat
foto: vilaweb
AEROPORT DE CASTELLÓ, 11 febrer 2012
Ensenyants i AMPA manifestant-se. Un cordó policial ha impedit als congregats accedir a les instal.lacions.
foto: vilaweb
foto: intersindical valenciana
Joan F. Mira: 'L'etapa triomfal del PP comença a tenir dificultats'
www.vilaweb.catL'escriptor valencià considera que 'hi ha coses de fons que van canviant' al País Valencià · En parla en aquesta entrevista.
www.vilaweb.catL'escriptor valencià considera que 'hi ha coses de fons que van canviant' al País Valencià · En parla en aquesta entrevista.
A Joan Francesc Mira, el molesta que Camps es passegi somrient i amb cara triomfal després de l'absolució, però creu que és 'un moniato' i que la seva trajectòria i allò que representa ja s'acaben. En aquesta entrevista considera que hi ha coses de fons que van canviant al País Valencià, que la dreta integrista ha deixat de bramar com abans i que el canvi al País Valencià està a tombar el PP. I no ho veu impossible. 'A vegades, amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.'—Com us ha fet sentir el veredicte?
—Em molesta, a part la infladíssima repercussió que ha tingut als mitjans de comunicació, que un personatge funest i desagradable com Camps es passege amb aquell somriure i aquella cara triomfal, d'èxit i de gust i de satisfacció. Ell i la seua colla nefasta. És això que realment em molesta. Perquè no és un 'capo' de la màfia ni un lladre, és un moniato, un home que s'ha deixat afalagar, s'ha deixat estirar la jaqueta i s'ha deixat fer un regal… És més una qüestió de personalitat ètica i estètica que no la del típic polític lladre.
—Com pot ser que l'hagin absolt?
—Perquè les nou persones que formaven el jurat tenen les seues visions i opinions, i molt probablement la majoria que ha votat en favor de la no-culpabilitat de Camps ha votat també per adscripció ideològica. Són persones que segurament també el votaren en les últimes eleccions. I l'advocat de la defensa ha estat molt hàbil, intentant convèncer el jurat amb proves o documentació moltes vegades circumstancials per a suscitar afinitat o simpatia. I ja sabíem des del començament que, a Camps, l'havien d'absoldre.
—Per què?
—Perquè un tribunal professional mira l'objectivitat i la qualitat o el pes processal de les proves. I prendria decisions professionals. Però els membres d'un jurat finalment voten per simpatia, per afinitat, per sensacions. No són professionals de la valoració de les proves.
—Sembla que una part de la societat valenciana encara vegi bé Camps i les coses que fa.
—No exactament. És ben vista la mena d'idees, eslògans i imatges que ell i el seu antecessor Zaplana, i la batllessa de València, van llançar durant molt de temps. Aquell llenguatge d'autoexaltació dient contínuament que som els millors, que som un exemple mundial d'enveja, que tothom volia ser com nosaltres, que érem els més fantàstics, que teníem el que no tenia ningú, que tothom mirava cap a València… I tot això sense tenir absolutament res, perquè la realitat dels números diu que al País Valencià som en el furgó de la cua de la renda per capita.
—Això agrada a la gent fins que no li esclata la realitat a la cara.
—A molta gent, li ha esclatat a la cara. Ara comencen a canviar algunes coses en sectors importants de la població i fins i tot en ambients sociològics i ideològics de dretes, dels empresaris, i d'una part de la classe política conservadora i de la premsa conservadora.
—Quins exemples en tenim?
—He llegit últimament dos editorials del diari Las Provincias, el clàssic defensor del senyor Camps, dient que ens hem equivocat, que hem fet les coses malament, que els governs d'aquests últims anys, és a dir els del PP, han comès excessos, ens han portat a la ruïna, hem perdut les institucions financeres, hem perdut massa trens, hem gastat massa diners inútilment i ara estem fotuts, i la culpa la tenim nosaltres, i no els catalans. Ja comencen a fer editorials en aquest sentit, que fa un any i mig o dos eren inimaginables.
—Hi ha una certa fractura social?
—És habitual que n'hi haja en qualsevol espai polític. Els qui són afins o que tenen simpatia al govern que han votat durant tants anys tenen tendència a culpar els altres. Aquesta divisió és normal. Però també hi ha hagut una gran incomunicació entre uns i altres, en els mitjans de comunicació i també en allò que en diuen la societat civil, les entitats, les associacions, on realment hi pot haver convivència i diàleg. No n'hi ha hagut, però això comença a canviar. Ara aquest sector de dreta, tan pagat i content d'aquests dispendis, comença a veure que això que han fet els seus ens porta a la ruïna.
—També hi ha un sector que es declara molt pròxim a Camps, malgrat les converses vergonyants que tots hem sentit.
—Els qui tenen pes realment, les associacions empresarials, o els qui tenen més seny en el PP, no busquen gens el retorn a la presidència de Camps; no ho tolerarien. Ara té el suport dels qui han estat sempre al seu voltant, començant per la batllessa de València i els sectors més de l'Opus i de la dreta religiosa. Però aquesta gent ara són minoritaris. A la llarga, Camps i tot allò que significava d'aquesta vàcua exaltació, el dispendi i la imatge del triomfalisme amagant una realitat desastrosa, s'acabarà.
—Cap on pot portar tot plegat?
—Cap on pot portar, no ho sé. Però hi ha un sector, si vols reduït numèricament, però molt significatiu, de la població que sempre s'ha manifestat d'una manera activa. Hi ha hagut manifestacions molt grans al carrer, però mai no hi ha hagut una força política sòlida, solvent i potent, que els socialistes haurien tingut l'obligació de ser, capaç de recollir això.
—Però no ho han estat.
—No, el PSPV és una petita empresa de col·locació d'amics, afins i coneguts i de baralles internes i no fan, ni pensen res més, ni els preocupa res més. Ara mateix, en aquest moment de canvi, els socialistes estan ocupats, al cent per cent, en les seues coses internes. És una força política que viu per una pura inèrcia històrica dels temps gloriosos del Felipe González.
—Qui recull la resistència i la protesta és Compromís.
—Sí, el Bloc ha lluitat molts anys, i la gent que ha passat d'Esquerra Unida a Iniciativa, la gent més digna i amb les idees més clares i més activa, és també dins de Compromís. Ells recullen una part de tot això. Una part que ve de molt antic, perquè aquesta minoria de què parlava és una composició de la gent més modernitzadora i moderna i més europea i amb més cultura i més nacionalista i més fidel al país, que ha existit sempre. Li ha tocat d'aguantar totes les pressions imaginables i les no imaginables. Això comença a traure el cap, i és significatiu.
—I té més recorregut políticament? Com es pot articular tota aquesta força que hi ha al carrer?
—No ho sap ningú. Les manifestacions grosses a València que varen començar fa dos anys es deien 'en moviment'. És a dir, una part d'aquesta gent que ix al carrer no vol ser representada per ningú. I en paral·lel, encara que no tinga res a veure, hi ha els indignats, que diuen que no es volen organitzar ni que els represente ningú. Però què passa? Que això s'acaba, s'exhaureix per si mateix, el moviment espontani es dissol i ja està. No volen donar suport a res del que existeix però no són capaços de crear res nou.
—S'ha de jugar el partit en el terreny polític?
—Si al País Valencià vols canviar les coses, has de tombar el PP; i si vols tombar el PP, necessites diputats, és a dir, vots; és a dir, una organització política. I no sé què passarà d'ací a tres anys, cinc o deu. Només sé una cosa com a constatació: hi ha coses de fons que van canviant. L'afrontament entre dos sectors ideològics no és tan salvatge ni tan virulent com quan aquesta dreta integrista, fins fa pocs anys, bramava i dominava. Aquesta dreta integrista són quatre desgraciats folclòrics.
—Què passarà quan hi hagi eleccions? Veieu un panorama radicalment diferent del del maig passat?
—No radicalment diferent, sinó parcialment diferent. I no sé si la diferència serà prou grossa per a impedir que el PP torne a traure majoria absoluta. En les últimes eleccions a les Corts i a les espanyoles el PP no ha guanyat més vots. La fase expansiva ha tocat sostre, i si se'ls compliquen més les coses pot anar reculant. L'etapa triomfal i expansiva del PP en què podia arrasar comença a tenir dificultats. Què pot passar d'ací a tres anys? No crec que ningú ho puga saber. Canvis molt profunds en una societat es manifesten a vegades en un percentatge molt petit de l'electorat. No cal que canvie de vot el 40% de la població; a vegades amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.
—Què creieu que passaria, si demà hi hagués eleccions?
—No m'ho puc imaginar. Ni jo ni ningú. És imprevisible si ara tots aquests moviments han arribat a tenir una transferència electoral. És possible que el PP tornara a traure majoria absoluta per la situació dels socialistes, però ni se sap què podria votar la gent. És tot molt mòbil i molt fluid, però les coses ja no van fatal, com semblava que havien d'anar eternament.
—Mentrestant, en l'actualitat, no queden caixes, no queden mitjans, l'ensenyament i la sanitat es troben amenaçats…
—L'ensenyament i la salut pública no es troben més amenaçats que a Andalusia, a Castella-la Manxa o a Catalunya. En això no hi ha una peculiaritat valenciana. Les retallades de pressupost passen a tot arreu i segurament que no es poden evitar de cap manera.
—Algú ha comparat la situació del País Valencià amb Grècia fins i tot.
—No, són situacions completament diferents. És una fallida puntual, relativa i en uns termes que no són els mateixos que els d'un estat. La situació de precarietat financera dels comptes públics no es tan diferent de Catalunya, en termes de deute públic. La situació financera és pràcticament la mateixa. I l'espoliació financera, també, amb la diferència que ja no som dels rics, sinó dels pobres i ens continuen espoliant. Cada any tenim un dèficit fiscal brutal que s'acumula, i això en un territori que encara té la fama de pròsper i de ric, però que esdevé un territori pobre. Però continuem pagant.
—El PP ho sap. I què fa?
—No saben què fer. També és cert que Alberto Fabra no té els mateixos judicis de fons, criteris, actituds i formes d'actuar que tenia Camps. Però ara què podrà fer?
—D'entrada renunciar a la política de grans esdeveniments.
—Això si aconsegueix de desempallegar-se dels grans contractes draconians que els seus predecessors van signar. Però ho anirà fent, perquè no té cap més solució. Fabra és un personatge menor, però és l'única cosa presentable que tenia el PP. La desgràcia és que l'oposició majoritària, el PSOE, és com és. És difícil caure més baix, ser més ineptes i inútils, però ho intenten, intenten ser encara més rucs.
 |
Revista EL TEMPS |
16 d'abril de 2011
18 de juny de 2011
21 de gener de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada