Aquest blog ha nascut com a reacció cívica contra el tancament de la senyal de TV3 al País Valencià i protestarà insistentment fins que la recuperem. Per la llibertat d'accés a la informació, per la cultura en la nostra llengua... VOLEM TV3!
La televisió d'À Punt ha iniciat hui les emissions regulars, com estava previst. I ho ha fet a les 14.30 hores amb un informatiu de 45 minuts en què s'evidencia la clara aposta dels mitjans públics valencians per la vertebració territorial i per la informació de proximitat. Una informació que done les claus, als valencians i valencianes, del que passa al seu territori i també del més destacat a Espanya i el món.
La primera part de l'informatiu ha estat dedicada als mateixos mitjans públics, al seu inici, a la vocació de servei públic i al que espera d'À Punt la societat. Representants de tots els partits polítics amb presència en les Corts, i responsables d'organismes com ara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de Cultura, el Consell de la Ciutadania de la CVMC o el sector audiovisual, han explicat als micròfons de la televisió pública el que esperen i el que dessitgen. També s'ha parlat del Llibre d'estil i de la Carta de valors com a referents per a la informació.
Després d'aquest primer bloc, en el qual s'ha detallat als espectadors la programació prevista per a hui, l'informatiu ha prestat atenció a les primeres decisions que el nou Govern espanyol ha anunciat en dos aspectes que, sens dubte, tindran gran ressò a la Comunitat Valenciana: l'encaix territorial i les infraestructures. Les notícies han estat acompanyades de connexions en directe amb Madrid, Barcelona, Alacant, Castelló i també València.
Durant l'informatiu, les càmeres d'À Punt s'han traslladat a Alacant per a parlar del segon cap de setmana de les Fogueres, que enguany celebren el seu 90é aniversari. També han viatjat a distints punts de l'actualitat de Castelló, com ara el Festival de Famílies Orgulloses LGTBI que ha tingut lloc aquest matí a la capital de la Plana o la Trobada de Bèsties de Foc.
L'informatiu també ha dedicat una part al més destacat en clau internacional. I el bloc d'esports ha començat amb la Copa d'Espanya de triatló, que se celebra hui a la platja de les Arenes de València. El primer informatiu ha acabat amb unes imatges d’una muixeranga al cim del Penyagolosa.
El full de reivindicacions valencianes a Madrid obri el primer informatiu d'À Punt Aquest diumenge, 10 de juny, l'ens ha recuperat les emissions amb una programació especial
Diumenge, 10 de juny de 2018 14:45h
S.F. / València
A les 14.30 hores d'aquest 10 de juny, la televisió d'À Punt ha començat les seues emissions. Durant les hores prèvies a l'engegada, polítics, gent de la cultura i persones anònimes no han dubtar de qualificar la jornada com a històrica per la recuperació total dels mitjans de comunicació públics.
Tal i com estava previst, 1.650 dies després, À Punt a retornat als valencians la seua televisió en el moment en què s'han posat en marxa els informatius À Punt notícies, dirigits per Adelaida Ferre i Vanessa Gregori.
El magazín vespertí seguirà amb la programació especial d'aquest dia inaugural, a partir de les 15.15 hores, un espai conduït per Carolina Ferre, acompanyada pels periodistes Juan Nieto i Joan López, i amb la participació de Clara Castelló, conductora del matinal El matí à punt.
La jornada seguirà amb l'estrena d'Assumptes interns i, posteriorment, tornaran els informatius nocturns i el programa de reportatge Punt Docs.
Eugeni Alemany tornarà a la televisió a les 22.30 hores amb Trau la llengua i a les 23.20 hores el xef Ricard Camarena presentarà el programa Cuineres i cuiners. La jornada acabarà amb el documental Five days to dance de José Andreu i Rafa Molés. La programació, però, va rebre el caliu de bona part dels protagonistes que el passat divendres es van aplegar al Centre de Produccions de Burjassot (veure fotogaleria) on es va celebrar una gala per a mostrar la graella televisiva.
Això no obstant, la programació d'aquest diumenge no serà la que es podrà veure a partir de dilluns quan la franja horària per a emetre continguts s'ampliarà des de les 7.30 hores amb dibuixos animats fins les 00.45 amb documentals.
Primers informaius
Adelaida Ferre i Vanessa Gregori han donat la benvinguda als valencians a la televisió, un canal que vol convertir-se en "referent" per a la societat.
La primera notícia ha posat l'accent en el full de reclamacions valencianes a Madrid. Qüestions com l'infrafinançament i les inversions necessàries que traslladarà el govern valencià a l'executiu de Pedro Sánchez. Tot seguit, s'ha informat sobre la cimera del G7 i la decisió del president nord-americà Donald Trump d'abandonar-la.
Les fogueres d'Alacant, que enguany celebren la 90a edició, i l'èxit de la Conlloga de Castelló, que va aconseguir aquesta setmana alçar un pilar de 4 al cim del Penyagolosa han sigut les primeres informacions que ha donat la televisió d'À Punt.
Des del passat 5 de març, la ràdio d'À Punt va començar a emetre butlletins horaris. Així, cada dia de dilluns a divendres i des de les set del matí fins a les onze de la nit, la societat valenciana pot rebre informació general i de servei públic cada hora en punt. El dissabte i el diumenge els informatius comencen a les huit del matí.
A més, un dia abans, dimarts 10 d'abril, À Punt Mèdia va posar en marxa la seua pàgina web definitiva. Segons va explicar l'ens públic en un comunicat, la web inclou una organització de la informació més flexible i el disseny s'ha millorat i és adaptable a tots els dispositius (telèfons intel·ligents i tauletes).
El passat 11 d'abril, la directora general d'À Punt Mèdia, Empar Marco, anunciava la data del l'engegada de la televisió. El dia era el 25 d'abril, això sí, les emissions començarien en proves durant uns mesos per tal de calibrar el funcionament tècnic.
Marco va reiterar en aquella comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l'Espai Audiovisual a les Corts que el nou mitjà obriria la programació oficial abans de l'estiu. No va ser fins a mitjan mes de maig quan la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació anunciava, a través d'un comunicat, que el 10 de juny, tot coincidint amb el 70é aniversari de la primera emissió de televisió al món en 1948, la tele d'À Punt iniciaria el seu recorregut.
"Gràcies i fins sempre a tota la gent del País Valencià" és l'última frase que els oients valencians de Catalunya Ràdio han pogut sentir, de la boca de Kílian Sebrià, ...
Al Catalunya Vespre de Kílian Sebrià vivim el moment en què Catalunya Ràdio i Catalunya Informació s'han deixat de sentir per la FM al País Valencià. El govern espanyol ha obligat ...
Pocs minuts abans que s'hagi tallat l'emissió de Catalunya Ràdio al País Valencià, Kilian Sebrià ha entrevistat el director de l'emissora, Fèlix Riera, per analitzar les ...
El govern espanyol obliga Acció Cultural del País Valencià a clausurar la seva xarxa de repetidors sota amenaça d'una multa d'un milió d'euros. La redactora en cap dels serveis ...
Aquesta és la conclusió del president d'honor d'Acció Cultural del País Valencià, i un dels màxims impulsors que el senyal de TV3 i Catalunya Ràdio arribés a terres valencianes.
RedactaVeu / València El tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià constitueix l’enèsim atac que fa el Govern espanyol a la llengua dels valencians. ... +
“El tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià suposa un nou atac del PP contra la llibertat d’expressió, contra els mitjans de comunicació públics ... +
"Gràcies i fins sempre a tota la gent del País Valencià". Amb aquestes paraules s'ha acomiadat Catalunya Ràdio del País Valencià després de 24 anys. Ha estat en veu de l'editor del Catalunya Vespre Kílian Sebrià.
El govern espanyol ha obligat Acció Cultural del País Valencià a tancar aquest mateix dimarts les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià. La mateixa entitat ha afirmat en un comunicat que el Ministeri d'Indústria els ha amenaçat amb una sanció d'un milió d'euros si mantenen les emissions i que, davant de la notificació del Ministeri d'Indústria, que van rebre divendres passat, han decidit deixar inactius aquest mateix dimarts els repetidors.
El tancament de les emissions s'ha fet efectiu a les 8 del vespre. Els minuts previs coincidiran amb la recta final de l'informatiu "Catalunya vespre", que condueix Kílian Sebrià i que es destinaran a recordar la història dels més de 20 anys d'emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià.
El comunicat d'Acció Cultural explica que han decidit encarregar al servei jurídic de l'entitat un escrit d'al·legacions davant l'expedient d'Indústria i les dues possibles multes. També convoquen una compareixença per dimarts que ve, 28 de gener, a València, en què s'explicaran les pròximes accions i els detalls del cas.
El govern espanyol ha obert l'expedient a ACPV per "la instal·lació d'estacions i freqüències radioelèctriques sense autorització". Els dóna un mes per recórrer-hi i els avisa que si no tanquen de manera "immediata i efectiva" les emissions, els precintarà els aparells.
Catalunya Ràdio i Catalunya Informació es podran continuar escoltant a través de la pàgina web de Catalunya Ràdio i dels aplicatius dels telèfons mòbils.
A instàncies del Círculo Cívico Valenciano
L'origen de l'apagada de les emissores és una denúncia de l'associació anticatalanista Círculo Cívico Valenciano. La denúncia va arribar al govern valencià, però les accions legals es van derivar a Indústria després que el Tribunal Suprem va anul·lar les sancions anàlogues per les emissions de TV3 perquè la Generalitat Valenciana no hi tenia competències.
Homs: "Només els deu quedar prohibir internet"
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha confirmat en la roda de premsa posterior al Consell Executiu que el govern ha tingut coneixement de la notícia, que ha qualificat de "molt greu", just abans de la reunió setmanal. "Només els deu quedar ja prohibir internet", ha ironitzat Homs, que ha denunciat que tenen la "sensació" que tot plegat és una forma "d'atacar la llengua catalana, perquè, si no, no s'explica".
Homs ha afegit que es tem que ara "vinguin amb l'argument de la legalitat, que fan servir per a la seva estricta conveniència" i ha recordat que, en 25 anys d'emissions, no hi hagi hagut mai cap problema en aquest sentit.
Sense cap mitjà en llengua catalana
L'apagada de les emissores de Catalunya Ràdio al País Valencià per ordre del govern espanyol arriba gairebé dos mesos després del tancament de Ràdio Televisió Valenciana per part del govern d'Alberto Fabra, que va al·legar que no en podia assumir el cost.
El diputat d'Esquerra Unida Ignacio Blanco ha considerat que el tancament és "un nou atac contra la llibertat d'expressió, els mitjans de comunicació públics i la nostra llengua". Blanco ha denunciat que la desaparició de les emissions de RTVV, després de les de TV3 -malgrat l'acord de reciprocitat- i, ara, les de Catalunya Ràdio, el panorama audiovisual que queda al País Valencià és "propi del franquisme, únicament en castellà".
No recorde el seu nom. Era un professor de llengua espanyola que jo tenia a la facultat. Li déiem Max perquè la majoria d’oracions que donava a analitzar tenien un tal “Max” de protagonista. Doncs bé, tinc memòria d’una de les frases que al professor Max li agradava comentar. Era la següent: “Plou a Espanya”. On està el subjecte? El subjecte, el subjecte…? Indeterminat, el subjecte és indeterminat. No hi ha un responsable concret de l’acció. Plou, qui plou? Indeterminat.
Amb el pas dels anys, qui m’ho anava a dir llavors, el subjecte indeterminat ha acabat perseguint-me o, almenys, aquesta és la sensació que tinc i, per això, me’n recorde sovint del professor Max i el seu “Plou a Espanya”. Em venen a la memòria aquelles classes, aquell “plou? Qui plou?” quan tope cada dos per tres amb l’exèrcit de subjectes indeterminats que corren per la vida real, coses que passen i que tenen responsables concrets però que no hi ha manera de posar-los nom.
Dos fets recents: 1. Tancament de Canal 9, desenes de periodistes que s’havien salvat de l’ERO es queden sense treball i, de sobte, com Pau de Tars cap a Damasc, cauen del cavall i comencen a reconéixer la manipulació i la censura a la que han estat sotmesos durant anys (i la que ells mateixos s’han vist obligats aplicar). 2. El Govern de la Generalitat nomena Lola Johnson secretària autonòmica de Comunicació. Johnson va ser durant dos anys, entre 2007 i 2009, cap d’Informatius de Canal 9. Lliguem, per favor els dos fets. Com pot ser que encara cap d’aquells periodistes que ara demanen a crits la dimissió de Fabra en les concentracions d’extreballadors de RTVV, que van pels pobles predicant el molt que s’ha mentit a Canal 9, no hagen eixit a donar detalls sobre què feia, què els ordenava, què els manipulava Lola Johnson quan era la cap d’Informatius de Canal 9? La manipulació de Canal 9 no és com la “pluja a Espanya”. La manipulació i la censura a Canal 9 té noms i cognoms i els que ara s’han convertit a la democràcia informativa i al dret a una informació lliure i veraç s’haurien de plantar hui mateix davant l’ordinador (ja tarden) i començar a explicar que els deia Johnson quan els cridava al despatx. Donar detalls, especificar frases, concretar les consignes i que cada vegada que el govern Fabra faça una roda de premsa se’ls puga bombardejar a preguntes sobre el passat de la nova secretaria de Comunicació. En un país normal, un personatge com Johnson no podria accedir a un càrrec públic com el que ara ocupa.
Els conversos tenen això, que, si volen, disposen de molta informació a donar. Ara mateix en el “ai, ai, ai quanta manipulació hem patit, què malament ens hem portat” hi ha directors i editors d’informatius que eren els que rebien directament les ordres de Johnson i els que, amb mà de ferro, les aplicaven, “cas Gürtel”, inclòs; hi ha responsables de les notícies polítiques que escrivien al dictat de Johnson; hi ha presentadors i presentadores que es dedicaven a servir la “desinformació” com la cuinava Johnson… Què esperen per explicar-ho? Algú tindrà la mínima decència necessària per donar detalls?
Els extreballadors de Canal 9, jo ho sóc, com a col·lectiu, no ens mereixem ni un 10% del suport que estem rebent. Ja sé que no és un suport a nosaltres sinó a la necessitat que té el país de disposar d’uns mitjans públics independents i de qualitat però és que el nostre comportament segueix tenyit per la vergonya, la indigne i la misèria. La gran majoria de la gent desconfia, i molt, de nosaltres. Els periodistes continuem parlant de censura i manipulació, demanem perdó a les víctimes del Metro, a la ciutadania en general però, en la millor tradició catòlica, donem la confessió per suficient i fem veure que ens sentim perdonats. Doncs no. No hi ha d’haver perdó. Se li ha de dir a la ciutadania que tenim moltíssima informació que seria de gran utilitat per evitar que en el futur tornen a passar les coses que han passat.
Ningú pensa donar raó del que obligava a fer Jesús Sánchez Carrascosa quan era director de RTVV? Els seus màxims col·laboradors estan en les concentracions d’extreballadors. I Genoveva Reig? Callaran els seus lloctinents? També estan en les concentracions. I els ajudants directes de Pau Pérez Rico, de Maite Fernández o de Salud Pedrós quan van ser cap d’Informatius? Seguiran muts? No pensen explicar els detalls de com es va manipular la informació sobre l’accident del Metro els homes i dones de confiança de Lluís Motes? Sí, sí també són dels que ara criden en les manifestacions.
Sembla com si estiguérem davant subjectes indeterminats: “es manipulava”, “no ens deixaven informar”, “rebien ordres dels despatxos”… Sí però, quins despatxos? Quines ordres? Qui les donava? Noms, situacions, casos concrets. Aquesta és la fase en la qual ja estem. Els temps dels colps al pit, els dies de les llàgrimes i els penediments ja han passat. Ara toca dir les coses pel seu nom, buscar i destacar el subjecte de cada acció. El moment dels sentiments ha caducat, ara cal informació, dades. Encara que només siga per justícia poètica, per decència o per anar fent pràctiques de periodisme de cara al futur, ja va sent hora que cadascú explique el que sap.
edicioanterioredicioanterioredicioanterior
EL GOVERN DEL PP DEIXA
ALS VALENCIANS SENSE RTVV
EL PAÍS VALENCIÀ OBRI ELS ULLLS,
DEMANA LA DIMISSIÓ DE FABRA
I ELECCIONS ANTICIPADES
EDITORIAL
Durant molts anys, els valencians han vist com es malgastava irresponsablement la vidriola pública i la paciència, els diners aportats pels ciutadans amb el seu treball diari, en projectes interessats, partidistes i que només afavorien els entorns d'amiguisme dels governs Zaplana, Camps i Fabra.
No han pogut (no han volgut) dissimular les seues intencions i han pensat que el poble valencià podia ser submís i resignat per sempre, davant els abusos de poder, la mala gestió i la manipulació. Tot això anava ajudat per la seua màquina de control i censura de la informació, el mitjà de comunicació públic: Canal 9 TV. Han utilitzat un instrument que havia de ser ressort en la vertebració del País Valencià, com a pamflet descarat i totalitarista en favor del seu partit polític, com a propanganda de to feixista, com a insquisició contra els entorns oposats a la seua política, o simplement a la seua ideologia de dreta anacrònica. Personatges com Ricardo Costa, Rus, Font de Mora, Paula Sánchez de León, Rita Barberà, Camps, Carlos i Alberto Fabra... són difícils d'imaginar en qualsevol altre país occidental amb un govern democràtic.
La Ràdio Televisió Valenciana havia arribat a un grau de manipulació sobre la qual molts ciutadans, per damunt de la decepció i la vergonya, se sentien enganyats i menyspreats, per un govern que havia de representar-los, però els portava a la misèria moral i econòmica. La realitat, en canvi, era la d'un poder apartat dels interessos dels seus ciutadans, dirigint un país amb senyes d'identitat que no senten, no coneixen i ni tan sols es creuen, perquè viuen físicament a València però no són valencians. En lloc de la coherència i l'honradesa en la gestió, era la corrupció la que s'hi havia apoderat, amb una xarxa de favoritismes que es perdia en el còmput de milions desviats de les arques dels valencians. Tot i el control informatiu del mitjà a les seues mans, altres mitjans minoritzats i la cistella per on sempre se'ls escapava l'aigua, les xarxes socials, van advertir que el patrimoni d'un poble se n'anava a norris per culpa d'uns incompetents que, per la sana intenció del vot democràtic, s'havien entronat al poder de la Generalitat i estaven desfent la casa des de dins. Barbaritats mereixedores de denúncia, de presó, impossibles de tolerar (accident del metro a València, amb morts; desballestament d'un barri històric, el Cabanyal; destrucció del sistema educatiu en valencià, repressió policial a les manifestacions estudiantils, desviament corrupte de la hisenda pública en butxaques personals del partit, censura franquista a la cultura valencianista, etc.) van omplir el got a vessar. I finalment la darrera gota, el tancament de RTVV, que no per ser la més grossa sinó per arribar quan el poble ja estava fart, els ha posat davant del precipici, que és l'únic lloc on es pot acabar quan es va contra la societat a qui s'ha de servir.
No solament l'acomiadament del gruix important de treballadors de RTVV, sinó efectes contraproduents com ara deixar descol·locats aquells que es manifestaven seguidors del mitjà, fins i tot votants de la mateixa ideologia, o dels majors que veien en els programes de Canal 9 una finestra propera que no els oferien les televisions i ràdios estatals, han cavat més fons el clot on haurien de ser soterrats en les properes eleccions, si la raó i el seny continuen sent un valor en les persones. Els treballadors de Canal 9 van estar massa temps emmudits, però finalment han parlat, han demanat perdó i han rectificat, cosa que mai farà la classe política governant, tal vegada perquè ja no saben com es viu sent un habitant normal, sense la cobertura de les lleis fabricades a mesura, i tenen por d'amollar el mànec. Per això són capaços de suportar les recriminacions, acusacions i epítets que els darrers dies els ha dedicat l'oposició al complet.
Camps va eixir indemne del cas Gurtel, Carlos Fabra no entrarà a la presó, Alberto Fabra serà recompensat amb algun càrrec estatal... però l'error del tancament de RTVV sí que farà justícia, perquè en aquest cas el tribunal serà el poble, el País Valencià autèntic, a través de les urnes. O ara, o mai!
L i TV3
2 anys i 273 dies sense TV3 i 2 dies sense RTVV al País valencià
manifestació a València, 30 de novembre de 2013
EL CLAM DEL POBLE
"FABRA DIMISSIÓ. ELECCIONS ANTICIPADES JA"
Milers de persones han omplit els carrers de la ciutat de valència per protestar contra el tancament de la ràdio i televisió de tots els valencians i valencianes. Després de les últimes actuacions del govern de Fabra, el poble valencià ha eixit al carrer per demanar la dimissió del president i la convocatòria d'eleccions anticipades ja.
www.laveupv.com
Uns 60.000 valencians, segons els organitzadors, han recorregut els carrers de València per reclamar la dimissió d'Alberto Fabra i la convocatòria d'eleccions. Amb el ritme de 'L'Estaca' de Lluís Llach, que ha estat molt present al llarg del recorregut, els manifestants han respost al carrer contra el tancament de la Ràdio i Televisió Valenciana d'aquest divendres al crit de "No teniu vergonya!", "Botiflers", "Açò és un colp d'estat" o "Fabra feixista, ets un colpista", entre altres consignes.
Una gran pancarta amb l'explícit 'Eleccions anticipades ja!' ha encapçalat la manifestació amb una capçalera conformada pels líders dels partits polítics de l'oposició així com els portaveus de les entitats, associacions i sindicats convocats.
Un dels assistents ha sigut Ignasi Blanco d'EUPV qui ha manifestat que Fabra "està desacreditat per a continuar governant. Han estat molts anys aplicant unes retallades en contra del poble i ara s'ha carregat la ràdio i televisió de tots els valencians" A més ha afegit que des d'EUPV "demanem la seua dimissió i eleccions anticipades ja".
Blanco ha dit que aquesta és una mesura "precipitada, errònia i antidemocràtica". Blanco ha lamentat que el País Valencià siga notícia per una mesura "autoritària" i ha confiat que la manifestació d'aquest dissabte serveis per deixar ben palès que "la societat valenciana no vol un govern que actua d'aquesta manera i reclama eleccions".
Per la seua banda, Enric Morera de Compromís ha assenyalat que Fabra "està incapacitat per a governar. Ens ha tancat RTVV." Morera ha insistit que "hui comença el dia 1 de la nova televisió valenciana, una televisó de qualitat. El govern de Fabra és le govern de la indecència. Volem un mitjà de comunicació valencià lliure d'injerències".
El líder del PSPV, Ximo Puig, ha criticat durament la gestió del PP al aís valencià i l'acusa "de portar-nos a la misèria", amb un 30% de persones aturades, un 30% de corrupció i un 30% d'indecència" Puig ha recordat que que al programa electoral del PP no entrava el tancament de la RTVV i per això: "Han mentit el poble valencià. Per tant, exigim la convocatòria d'eleccions anticipades".
Pepa Ferrer, Víctor Villar i Josep Casanovas ens recullen en aquest reportatge els moments del programa "El matí de Catalunya Ràdo" dedicats als companys de Canal 9 ...
Ignasi Muñoz, delegat de Catalunya Ràdio a València i Coia Ballasté ens acosten les primeres reaccions al tancament de Canal 9.Tornem a sentir Amàlia Garrigós, periodista de ...
Actuació musical del músic andorrà Lluís Cartes que presenta en directe el seu disc: "Carenant l'absurd" i també ens parla de l'espectacle "El vigilant del no ...
Vivim en directe amb el nostre corresponsal a València i la nostra enviada especial Coia Ballasté com són els últims instants abans del tancament de Canal ...
Entrevistem Victòria Maso, periodista de Canal 9 després d'haver estat al capdavant de les emissions de la cadena durant tota la matinada. Ens explica quines són les emocions de ...
Les manifestacions d'ahir a la vesprada a València i Alacant contra el tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) la matinada de divendres van ser multitudinàries. A València, desenes de milers de ciutadans van omplir els carrers més cèntrics de la ciutat. La pancarta que obria la marxa deia 'Eleccions avançades ara' i el crit més unànime era 'Fabra dimissió'. A la capçalera hi havia tots els màxims dirigents de l'oposició valenciana –Ximo Puig (PSPV), Enric Morera (Compromís) i Ignacio Blanco (EUPV)– així com representants de les entitats cíviques –Vicent Moreno (Escola Valenciana) i Toni Gisbert (ACPV), entre més–. Els treballadors de RTVV marxaven plegats en un bloc amb la pancarta '#RTVVnoestanca És la teua' i eren rebuts amb aplaudiments pels assistents que miren com passa la manifestació.
Convocats pel comitè d'empresa de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), els sindicats, entitats, associacions i tots els partits de l'oposició, els manifestants van exigir la depuració de responsabilitats després del tancament de Canal 9 i van repudiar la manera com s'havia dut a terme el cessament d'emissions després de la resistència dels treballadors. Els manifestants van cridar consignes com 'Fabra dimissió', 'RTVV no es tanca' o 'Lladres, lladres'.
PODCAST
POP UP
AFEGIR ALS MEUS ÀUDIOS
