 |
| Diumenge 27 de maig de 2012 |
MARATÓ PER LA POBRESA A TV3
LA SEGONA MARATÓ CONSECUTIVA
PROHIBIDA PER ALS VALENCIANS
TV3 emet avui ‘La marató per la pobresa', una edició puntual de l'espai, en què
es combinarà divulgació i recaptació de fons per a les entitats del tercer sector
27/05/12 - SANT JOAN DESPÍ - www.elpuntavui.cat - REDACCIÓ
 |
| Sílvia Cóppulo presentarà l'espai a Catalunya Ràdio i Antoni Bassas i Agnès Marquès, a TV3 Foto: TVC. |
Més implicació de Catalunya Ràdio
i un partit dels jugadors del Barça, principals novetats
TV3 viu avui una jornada que promet ser única: La marató per la pobresa, una edició especial del programa solidari que s'ha promès que serà puntual i no tornarà a repetir-se. TV3 afirma que es tracta d'un “projecte excepcional com a resposta a la creixent demanda de col·lectius i entitats socials i del conjunt de la societat catalana”. L'objectiu és divulgar i sensibilitzar sobre l'alta taxa de risc d'exclusió social i pobresa, i recaptar fons per a les entitats que hi treballen.
Com en el tradicional programa del desembre, en què la recaptació va a la recerca mèdica, La marató per la pobresa omplirà avui tota la graella de TV3 combinant la divulgació i sensibilització amb l'entreteniment: reportatges, entrevistes amb testimonis, voluntaris, professionals de les entitats i experts, actuacions a plató i connexions amb les activitats d'arreu del país.
La major implicació de Catalunya Ràdio i un partit dels jugadors del Barça són les dues principals novetats de l'especial d'avui. Així, l'emissora radiofònica serà l'encarregada d'obrir La marató per la pobresa durant el matí (de 9 a 13 h), amb actualitzacions de marcador incloses. A partir del migdia, començarà l'espai de TV3 que s'allargarà fins a la una de la matinada. I el Barçatancarà temporada amb un partit de futbol sala entre les estrelles blaugrana –dividides en dos equips: el de Pep Guardiola i el de Tito Vilanova– al Palau Sant Jordi (19 h), que serà el plat fort de la jornada.
L'eix del programa televisiu seran els reportatges que retraten històries de persones que per diversos motius tenen una situació econòmica complicada i com les entitats treballen per pal·liar-ho. TV3 destaca que la tria d'històries “s'ha fet de manera conjunta amb les entitats”. Un cop exposades les experiències concretes, els experts a plató ajudaran a contextualitzar-les en un marc més general.
Pel que fa a les actuacions, hi haurà una combinació d'espectacles que inclou circ, ball, música, humor, màgia i il·lusionisme. Entre les veus més conegudes que hi participaran hi ha Lídia Pujol, Nina, La Cubana, Macaco i Joan Manuel Serrat, a més dels actors de Polseres vermelles i de l'especial Cor d'‘Opera en texans', una gravació coral amb cares de TV3 i Catalunya Ràdio. A més, la majoria de programes tant de TVC com de Catalunya Ràdio col·laboren amb l'espai.
600 activitats i una seu
La societat civil ha organitzat unes 600 activitats arreu del país en suport al programa, entre concerts, competicions esportives, actes culturals, festivals, caminades, dinars... Quatre equips de reporters voltaran pel país per fer connexions en directe i reportatges enregistrats els dies previs per reflectir la mobilització ciutadana. Un dels canvis de l'especial respecte La marató és que només hi haurà una seu telefònica, a Fira de Barcelona, amb 1.700 voluntaris. El telèfon es manté: 905 11 50 50.
EL VÍDEO CRÍTIC DE LA MARATÓ
El van penjar a la xarxa fa pocs dies uns quants col·lectius de Sabadell
www.vilaweb.cat
En tan sols cinc dies, un vídeo crític amb la Marató de la Pobresa de TV3 que es fa avui, ha tingut un gran impacte a la xarxa i ha estat vist més de cent mil vegades a YouTube. El vídeo es titula #sobrencadires, i, amb la mateixa cançó de la marató i basant-se en la idea de l'anunci original, ofereix una visió crítica de la proposta. 'Si recaptéssim els diners de l’evasió fiscal dels més rics obtindríem nou mil vegades els ingressos obtinguts en una marató de TV3', diu l'anunci crític.
Aquest vídeo, que es va enregistrar en una pedrera al peu del Puig de la Creu, a Castellar del Vallès, l'han dut a terme el Moviment Popular de Sabadell, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la CUP, entre més col·lectius, tal com s'explica en aquesta notícia de VilaWeb Sabadell.
QUÈ PASSAVA A LA LLOTJA
DURANT LA XIULADA DE LA FINAL
9 OFF THE RECORD
També privatitzaran els informatius
Tot i que a l'avant-projecte de llei de RTVV es deia que els informatius no podrien ser privatitzats, ara, el projecte que presenten a Les Corts diu (Art. 24.3) que "Radiotelevisió Valenciana S.A. podrà cedir a tercers la producció i edició dels programes informatius sempre que no es trobe expressament prohibit per la legislació bàsica estatal en matèria de comunicació audiovisual". Cap de les recomanacions que va fer el Consell Valencià de Cultura, especialment pel que fa al valencià i a la declaració com a BIC de l'arxiu audiovisual, han estat incloses. El PP pretén prémer l'accelerador, aprovar la llei a juny, acomiadar mil dos-cents treballadors a juliol i lliurar la televisió pública als grups mediàtics de l'extrema dreta espanyola que han fracassat, en termes econòmics i d'audiència, en la seua pretensió de dominar el mercat audiovisual valencià. Ara tornaran a la càrrega des de Canal 9 i pagats per la Generalitat. Ni tan sols tindran l'obligació de fer-ho en valencià.
Wert, entre arrogància i prepotència
www.elpuntavui.cat
El ministre José Ignacio Wert ha demostrat, en els pocs mesos que fa que ocupa el càrrec, una incompetència absoluta en l'exercici d'una responsabilitat com la de ministre d'Educació i Cultura. En primer lloc, el senyor Wert és, literalment, un maleducat que tracta sense el respecte degut un col·lectiu com el dels rectors d'universitat, que en qualsevol país normal simbolitzen la punta de llança de la potència formativa i intel·lectual. En segon lloc, algunes manifestacions de les últimes setmanes referents a l'accés a la universitat i als estudis en general, demostren una falta de delicadesa que voreja la insensibilitat. En tercer lloc, el senyor ministre amenaça amb un assumpte tan sensible com són les beques, i per postres en traspassa el mort del finançament a les mateixes comunitats que l'Estat colla per altres bandes. Són uns quants motius, però n'hi ha més.
Tot aquest cúmul de mala pràctica té l'origen en una concepció prepotent i arrogant de l'exercici del poder. José Ignacio Wert pertany, segons es desprèn de la seva actuació fins ara, a aquella categoria de polítics que es pensen que una majoria absoluta parlamentària atorga carta blanca a aquell govern que en surt. Les majories absolutes no donen dret a tirar pel dret sense tractar amb les parts afectades, implicades o interessades, en els diferents àmbits de l'acció de govern. Però el ministre d'Educació s'ha envalentit fins al punt de redactar un programa d'educació per a la ciutadania, tot i l'esmena acceptada a última hora, com si elaborés un autèntic catecisme del bon espanyol. No estaria malament que abans de donar lliçons, aquest governant repassés les beceroles del respecte.
Foto: elimparcial.es
JOSÉ IGNACIO MANOSTIJERAS
27/05/2012 ENRIQUE JAVIER DÍEZ GUTIÉRREZ - www.elpais.com
Se está produciendo una mutación en la concepción del derecho a la educación: si durante años fue una causa social, ahora la conciben como un imperativo económico, al servicio de la economía y de su competitividad.
Nos cuenta Noami Klein, en su libro La Doctrina del Shock, que Milton Friedman, gran gurú y líder intelectual del capitalismo de libre mercado, afirmaba que las inundaciones y la catástrofe provocadas por el huracán Katrina en 2005 eran una tragedia, pero también “una oportunidad para emprender una reforma radical del sistema educativo”: en lugar de reconstruir y mejorar el sistema de educación pública de Nueva Orleáns, entregar cheques escolares a las familias, para que estas pudieran dirigirse a escuelas privadas. La Administración de George W. Bush apoyó sus planes y en menos de 19 meses, en contraste con la parálisis con que se repararon los diques, las escuelas públicas de Nueva Orleans fueron sustituidas casi en su totalidad por una red de escuelas chárter, escuelas originalmente creadas y construidas por el Estado que pasaron a ser gestionadas por empresas privadas según sus propias reglas. De 123 escuelas públicas, sólo quedaron cuatro. Los maestros y las maestras de la ciudad fueron despedidos. Algunos de los profesores más jóvenes volvieron a trabajar para las escuelas chárter, con salarios reducidos. La mayoría no recuperaron sus empleos.
Estos ataques organizados contra los servicios públicos, aprovechando crisis provocadas para generar “tales oportunidades de negocio”, es lo que Klein denomina capitalismo del desastre. En España, el PP está aprovechando la “oportunidad” de la crisis para consolidar el saqueo de la educación pública, siguiendo las propuestas de Friedman de actuar con rapidez, para imponer los cambios rápida e irreversiblemente. Estimaba que una administración disfruta de seis a nueve meses para poner en marcha cambios legislativos importantes generando un estado de shock en la población que facilite el “tratamiento de choque” del programa de ajuste. Aprovechar momentos de trauma colectivo para dar el pistoletazo de salida a reformas económicas y sociales de corte radical, pues se tiende a aceptar esos “tratamientos de choque” creyendo en la promesa de que salvarán de mayores desastres.
El ministro Wert ha iniciado así una educación de desastre que apunta de forma persistente a recortar la extensión del derecho a la educación pública para toda la ciudadanía. Apuesta, como dice el profesor Viñao, por la exclusión de una cierta parte de quienes han sido incluidos, en el último medio siglo, en el proceso de escolarización creciente de la población. Mediante estrategias que están siendo reforzadas: el endurecimiento de las exigencias para promocionar, fortaleciendo así el carácter selectivo, incluso en los niveles obligatorios; la consolidación de itinerarios o ramas paralelas a edades cada vez más tempranas; la segregación en forma de grupos de clase según capacidades; el establecimiento de diferenciaciones competitivas relevantes entre centros docentes de un mismo nivel, etapa o ciclo obligatorio ―centros de excelencia, bilingües, etc.
Estrategias que se ven acompañadas simultáneamente de la reformulación del principio de gratuidad, mediante la extensión de los conciertos o subvenciones a la enseñanza privada, la implantación de los cheques o bonos escolares, introduciendo sistemas de re-pago, aduciendo que es necesario asumir la “responsabilidad” del coste real de la educación.
Debemos combatir este nuevo neoconservadurismo desigualitario que nos inunda, reclamando un sistema público de educación inclusiva que garantice el derecho a la educación de todos y todas
Por otra parte, se busca también consolidar y aumentar la diferenciación de las dos redes de educación. El sector público centrado en atender a quienes sean rechazados por el sector privado o no hallen acomodo en el mismo, y dar servicio en aquellas zonas, como las rurales, que no son rentables para la iniciativa privada. Permanecerá así la Educación Pública como una red subsidiaria de la privada, de cuya financiación se desentienden progresivamente el Estado y las Comunidades Autónomas, con progresivos recortes: reduciendo el número de profesorado e incrementando el número de alumnado por profesor, las horas lectivas del profesorado; la desaparición o reducción de programas de refuerzo o apoyo, desdobles y atención a la diversidad, tutorías, módulos de formación profesional, servicios de orientación o biblioteca, ayudas para adquisición de libros de texto, comedores y actividades extraescolares, etc. Recortes acompañados, ante la oposición de la comunidad educativa, de una campaña de criminalización de toda protesta y de descrédito del profesorado y de los sindicatos.
Mientras, se fomenta el proceso de privatización educativa, mediante la cesión de suelo público o la adjudicación directa a empresas de la explotación de centros públicos; la creación de zonas únicas de escolarización (eliminando el criterio de proximidad y de distribución equilibrada de todo el alumnado a la hora de la matriculación), la ampliación de los criterios de los centros concertados para seleccionar a su alumnado, el establecimiento de mecanismos para financiar públicamente más tramos de la enseñanza privada como la educación no obligatoria (la concertación de todo el Bachillerato) o las desgravaciones fiscales para quienes lleven a sus hijos e hijas a colegios privados.
Nos jugamos el futuro de nuestros hijos.
Educación o barbarie, no hay neutralidad posible.
En paralelo se extienden medidas de privatización de la red pública mediante la introducción de técnicas de gestión de la empresa privada en la dirección y organización de los centros educativos, con sus indicadores de resultados medibles, lo cual permite establecer sistemas de “rendición de cuentas” y "rankings comparativos”, así como la gestión “flexible” desde la dirección/gerencia de los “recursos humanos” (facilitado con la actual reforma laboral) o el establecimiento de fórmulas contractuales (contratos-programa) de “gestión por objetivos” y “pago por resultados” para la financiación y sostenimiento de los centros (dar más a las escuelas o al profesorado que mejores resultados académicos obtienen). Medidas de comercialización que avanzan en la utilización de los centros por empresas privadas que llevan a cabo actividades lucrativas complementarias en horario escolar o fuera del mismo; el fomento de la financiación externa (publicidad, alquiler de locales, patrocinio privado, máquinas expendedoras de productos, etc.) que convierten al centro docente en un espacio más comercial que educativo; la externalización o subcontratación de actividades extraescolares, comedores, formación del profesorado, la evaluación de los centros, etc.
Se está produciendo así una mutación en la concepción del derecho a la educación: si durante años la educación fue una causa social, ahora la conciben como un imperativo económico, al servicio de la economía y de su competitividad. La formación y el conocimiento se convierten en un bien privado, en una ventaja competitiva para insertarse en el futuro mercado laboral. Las nociones de igualdad, emancipación y democracia han sido remplazadas por un discurso de excelencia, autonomía financiera y reducción de costes.
Debemos combatir este nuevo neoconservadurismo desigualitario que nos inunda, reclamando un sistema público de educación inclusiva que garantice el derecho a la educación de todos y todas, que cubra la necesidades de plazas escolares de todo el conjunto de la población y con la suficiente calidad en cada centro para que toda la población pueda recibir el máximo posible de oportunidades en su aprendizaje y desarrollo personal y profesional.
Todo esto no es posible con el brutal recorte de los Presupuestos en Educación al que estamos asistiendo a nivel estatal y autonómico de la mano de los últimos gobiernos. En cualquier caso es imprescindible que se garantice la suficiencia de recursos para afrontar las medidas planteadas, asegurando alcanzar el 7% del PIB en gasto público educativo. Sólo así se podrá hacer realidad la mejora del sistema educativo y el derecho universal a una educación de calidad en condiciones de igualdad.
Ahora, más que nunca, es necesario articular un amplio espacio de confluencia en la defensa de lo público como garante de nuestros derechos sociales. Y en ese empeño, debemos construir colectivamente un discurso sólidamente fundamentado que se contraponga y contrarreste el lenguaje neorwelliano dominante de PP, que con su ambigua retórica (libre elección de centro, gobernanza…) oculta intereses neoliberales puramente mercantilistas, buscando convertir este derecho en una oportunidad de negocio (mueve dos billones de euros anuales a nivel mundial, según datos de la UNESCO), a la vez que perpetúa un modelo social neoconservador segregador y excluyente, que refuerza los aspectos más autoritarios, competitivos, academicistas y religioso-confesionales.
Nos jugamos el futuro de nuestros hijos e hijas. Educación o barbarie, no hay neutralidad posible.
Enrique Javier Díez Gutiérrez es profesor de la Universidad de León y coordinador Federal del Área de Educación de IU
edicioanterioredicioanterioredicioanterioredicioan
RITA "KONG"
S'ENFILA AL MICALET...
 |
| clica-hi |
Eureka! Una mascletà
IGNASI MUÑOZ - www.linformatiu.com - 15 maig 2012
I. Ei, per què no parem una mascletà a la plaça i així quan vinguen no podran ocupar-la? No és mala idea. A vore qui s’atreveix a colar-se entre els masclets. Jo no estaria tan segura. Eixa colla de desarrapats és capaç de qualsevol cosa. No exageres. Ara que ja no governen hi ha molt de socialista. Ens volen fotre igual, però no estan tan bojos com per a jugar-se la vida. Ja, però també hi ha el grupuscle d’exaltats que es pensen que van a salvar el món amb quatre proclames i que s’enyoren dels seus dies de glòria de l’any passat. Ba, no et preocupes, dis-li a la pirotècnica que en faça els preparatius, hi poses quatre tanques i uns quants policies i ja voràs com no passa res. Ja te n’envie uns quants dels meus per si la cosa es complica. No patisques. Fet.
Amb el risc i tot, tenim la imatge dels desarrapats entrant a la força a la plaça i destrossant una mascletà. Això els valencians no els ho perdonaran. És com si hagueren entrat a la basílica i tombat la Mare de Déu
II. Hòstia! Què fort! Hi han entrat i s’ho han carregat tot. Esta gent està molt malalta. Encara com que no ha passat res de greu. Una espurna i hui és el dia que eixim a tot arreu amb morts a les portades. Sí, però amb el risc i tot, tenim la imatge dels desarrapats entrant a la força a la plaça i destrossant una mascletà. Això els valencians no els ho perdonaran. És com si hagueren entrat a la basílica i tombat la Mare de Déu. Diràs el que voldràs, però la tragèdia ha passat de llarg per ben poc. Hi havia gent fumant i tot. No penses en això ara. Al final ens ha anat de puta mare. Ara podem dir que són uns eixelebrats i que han demostrat que només entenen la mà dura. Per cert, els teus xics ni es van menejar quan la massa començà a tombar les tanques. Dona, després del Lluís Vives els vaig dir que no volia vore una porra fins a nova ordre. Tu tampoc és que posares un exèrcit per a aturar-los. Esta sí que és bona. Tu eres l’encarregada de mantindre l’ordre públic. Els meus estaven per a vigilar que no es colara cap incontrolat, no per aturar una desbandada. A més, la idea d’instal·lar la mascletà a la plaça va ser teua. Sí, però convindràs amb mi que hem fregat la catàstrofe i no tinc tan clar qui hauria acabat pagant els plats trencats. No ho penses ara. Només hem de centrar-nos en els avantatges.
Al final la cosa ens ha eixit bé. Deixa ben clar a tots els teus que no s’han d’eixir ni una coma del missatge oficial. Que l’esquerra radical abrandada pels socialistes ha pogut provocar una tragèdia. No patisques, que estan ben alliçonats. Això espere. Per cert, ara que ho pense, també podrien haver mort uns quants policies. Doncs no ho penses, aixó. I en tot cas, ja els hi entra al sou
Experts critiquen a Alacant el centralisme espanyol i reclamen el corredor mediterrani
L'economista Germà Bel, el geògraf Josep Vicent Boira, el catedràtic d'Història Econòmica, Xavier Vidal, el rector de la Universitat d'Alacant, Ignacio Jimenez Raneda i el periodista Josep Maria Perea han analitzat a Alacant les infraestructures ferroviàries en un debat organitzat per la Xarxa Vives d'Universitats i la Universitat d'Alacant. 15/05/12 11:56 - ALACANT - DANIEL BETORET - www.elpuntavui.cat
Foto: B. VIDAL.
Davant un centenar de persones, el debat ha analitzat la situació de les infraestructures ferroviàries, la seua història i la política del govern espanyol vers el corredor ferroviari de mercaderies. Les diferents intervencions han coincidit en assenyalar la importància de la infraestructura per a l'economia valenciana, però també els entrebancs que troba des del govern central que aposta clarament pel corredor central que aniria des d'Algesires a Madrid.
L'economista de les Cases d'Alcanar, Germà Bel, ha explicat que “és impossible que Europa es crega les inversions espanyoles en infraestructures” quan la ministra Ana Pastor vota en contra del corredor mediterrani enfront de la resta de països de la Unió —26 vots contra 1— i ha assenyalat que Espanya “no fa política de transports sinó que es dedica a fer construcció nacional”. Segons Bel, “és difícil que a Europa entenguen que per a Espanya la prioritat siga un corredor —el central— que només suposa un 4 per cent del trànsit de mercaderies, enfront del mediterrani que n'aglutina el 60 per cent”.
L'economista ha posat com a exemple l'argument del director del port d'Algesires quan el que defensa és “una millor connexió al mercat de Madrid” i no amb Europa, i ha pronosticat que als pressupostos espanyols seguirà apareixent l'AVE de viatgers com a prioritat en lloc dels corredors de mercaderies i en contra dels postulats de la Unió Europea que aposta pel transport aeri per a les persones i el ferroviari per a les mercaderies. Per a Bel, que Espanya es presente davant Europa 'no amb un, ni dos... sinó amb tres corredors prioritaris —el central, l'atlàntic i el mediterrani— vol dir que cap no és prioritari'.
El debat també ha analitzat la situació de les infraestructures ferroviàries d'Alacant i del País Valencià des d'una perspectiva històrica on el catedràtic Xavier Vidal ha explicat que inicialment el que es creà és una xarxa radial de connexió entre Madrid i els ports perifèrics, una situació que deixa una xarxa obsoleta i que ara necessita “un cost d'oportunitat molt elevats per a resoldre els problemes adquirits del passat” per a superar “l'eix radial de més de 150 anys i transformar-lo en una xarxa europea”. En aquesta línia, Josep Vicent Boira apunta que “la xarxa ferroviària sempre s'ha fet des de la percepció de la meseta” i cita a Azorín com a exemple d'una altra visió d'Espanya quan l'any 1924, en el seu discurs d'entrada a la Real Academia Española de la Llengua diu que “de alguna manera, Catalunya es Valencia y también Alicante', el que el geògraf considera com una manera de parlar de l'actual 'eix mediterrani” i és que Boira reclama als valencians “eixir-se de la geometria única radial que ens ha vingut imposada”, per a defensar altres visions, com la que defensa l'articulació de l'arc mediterrani des de les “necessitats del territori” i apostant per un nou concepte que suposaria passar de les “infraestructures a les intraestructures”.
Xavier Vidal ha explicat que “mai no ha existit cap planificació ferroviària de competències ferroviàries autonòmiques” i ha destacat el canvi que s'ha produït els darrers temps en els empresaris valencians que ara “si que tenen una visió de País Valencià” a l'hora de defensar i pressionar el Govern perquè aposte pel corredor mediterrani. El periodista Josep Maria Perea, per la seua banda, ha apuntat la importància del corredor mediterrani per a vertebrar l'arc mediterrani i recorda que la línia ferroviària entre Alacant i La Encina va ser la darrera en electrificar-se de tot l'estat, d'això ja fa anys, i encara queda per electrificat la connexió Alacant-Elx-Múrcia.
L'Alta Velocitat també ha estat un dels protagonistes del debat, tant per la seua concepció radial des de Madrid com pel fet que, segons Bel, “l'alta velocitat desvertebra el territori i crea efecte túnel, com molt bé saben a França o al Japó”.
eidicioanterioredicioanterioredicioanterioredicioan
UN DIUMENGE ESPORTIU A TV3
QUE TAMPOC NO VEUREU...
GRAN PREMI D'ESPANYA 2012 (clica-hi)
UN EQUIP NOSTRE SE LA JUGA
TV3 treballa sobre el comportament dels menors a la xarxa
Dilluns s'estrena aquest projecte que ajudarà els súpers a conèixer les possibilitats, els bons usos, les limitacions i també els perills de la xarxa.
La campanya durarà set setmanes"Supercrac d'internet" és un projecte de col·laboració del canal Super3 i el CESICAT (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya) sobre el comportament dels menors a la xarxa. La població infantil catalana s'està incorporant ràpidament a l'ús d'internet i, per fer-ho de manera adequada, cal conèixer les possibilitats, els bons usos, les limitacions i també els perills de la xarxa.
Aquesta campanya, que comença el 14 de maig i que s'allargarà durant set setmanes, se centra en els consells bàsics per a una navegació segura i de qualitat i abasta totes els plataformes del Super3 (televisió, web, revista "Súpers!" i Festa dels súpers).
Una part important del projecte "Supercrac d'internet" seran els gags televisius de la Família del Super3 al voltant de l'ús d'internet. A més, en aquesta ocasió, estaran acompanyats pels consells del Cesc i la Cati, que actuaran com a prescriptors.
Durant les set setmanes que dura la campanya, es donaran set consells adreçats als súpers sobre el bon ús de la xarxa, que giraran sobre qüestions com la protecció de les dades personals, la fiabilitat d'internet, la selecció d'una contrasenya difícil o la importància de la instal·lació d'antivirus.
A la web super3.cat, es podrà trobar el nou joc "LaberinTIC", creat especialment per a l'ocasió i que portarà a un concurs, en què els súpers podran guanyar ordinadors.
"Supercrac d'internet" tindrà també una part destinada a mares i pares, amb consells adaptats a aquest públic sobre els bons usos d'internet i sobre una navegació segura dels seus fills a la xarxa. Aquest vessant del projecte tindrà un apartat específic sota el títol "Mares i pares" a la web super3.cat.
LaberinTIC, un nou joc a la web
Dins de la campanya "Supercrac a internet", s'ha creat un nou joc per a la web del Super3, anomenat "LaberinTIC". En aquest joc, els súpers hauran de connectar un "firewall" que es troba al centre d'un laberint, protegit per quatre anelles d'energia. Amb l'ajuda d'uns vestits especials i uns propulsors, els súpers es desplaçaran per dins del laberint, en què hauran de trobar quatre escuts necessaris per desactivar les anelles d'energia i accedir al "firewall". Però no serà gens fàcil, ja que el laberint està ple trampes, virus, raigs làsers, zones no segures... Per no perdre's dins del laberint, el súper rebrà instruccions d'un amic a través del correu electrònic. Però caldrà anar amb compte, perquè els correus de destinataris desconeguts no ajudaran el súper, sinó que faran tot el contrari.
"EL TEMPS" desapareix dels quioscs
Després de 28 anys el setmanari només arribarà als subscriptors
Països Catalans, el temps, setmanari, revista
El número d'aquesta setmana de la revista 'El Temps' serà l'últim que arribarà els quiscos. A partir de la vinent, només els que en siguin subscritpors el rebran a casa seva. I és que la publicació que ha tret 1.456 números i ha sortit setmanalment durant 28 anys ha estat víctima de "tot un seguit de condicionants nous que tenen a veure amb la crisi en general i amb el model de negoci periodístic en particular", segons la carta oberta del seu editor, Eliseu Climent, les quals "fan aconsellable obrir una nova etapa per al setmanari" i així "disposar de les eines adequades per a una travessia més complicada que mai". D'aquesta manera la publicació degana en paper de l'àmbit dels Països Catalans viurà una reestructura que no es limitarà només en la suspensió de la distribució comerciaal sinó que també se sotmetrà a "diverses fases" de canvis que afectaran tant el setmanari com l'empresa editora.
SOLIDARIS AMB LA COMPRA D'ENTRADES - MARATÓ TV3
Onze raons a favor del català a l'escola
La Plataforma per la Llengua difon un argumentari en defensa de la immersió lingüística. Rebat tòpics que tergiversen la realitat www.elpuntavui.cat - 13/05/12 02:00 - BARCELONA
Una pancarta i una senyera en un acte de defensa del català a l'escola celebrat a Barcelona el mes de febrer passat Foto: ORIOL DURAN/ ARXIU.
La Plataforma per la Llengua acaba d'editar un llibret que pretén omplir d'arguments la defensa de la immersió lingüística a l'escola, respecte a aquells que recorren a tòpics per tergiversar la realitat i presenten les escoles catalanes com un camp d'ensinistrament d'anticastellans. Res més lluny de la realitat i per això la Plataforma adverteix que l'argumentari que ara difonen explica que el model lingüístic de l'escola catalana, amb la immersió, “ha estat lloat internacionalment” i, a més a més, “s'utilitza arreu i demostren que els nivells de competència en llengua castellana a Catalunya són similars als de la resta de l'Estat”. El document està estructurat en onze afirmacions falses a les quals es contraposen uns arguments que destaquen “la validesa de la metodologia de la immersió, que suposa adquirir el domini d'una segona llengua fent-la servir com a vehicle en l'aprenentatge i com a eina de comunicació”.
El document es dirigeix, fonamentalment, a la comunitat educativa, que és on més es pateix el conflicte atiat per alguns col·lectius contraris a l'aprenentatge en llengua catalana. Aquests han aconseguit que els tribunals els garanteixin l'escolarització dels fills en castellà en un marc general que respecta la immersió lingüística a les aules.
Entre els arguments exposats es recorda precisament que la immersió lingüística ha rebut l'aval judicial del Tribunal Constitucional. També s'explica que és un sistema educatiu basat en experiències del Quebec i els Estats Units, i que es tracta d'un model lloat internacionalment per diversos organismes, com ara una comissió de la Unió Europea que el posa com a exemple de gestió multilingüística que es pot exportar a altres països. Es rebutja que la immersió atempti contra el coneixement de la llengua castellana i, en aquest sentit, s'aporten dades de la competència de l'alumnat en llengua castellana.
PRODUCTES DE LA TERRA
 |
| SAMARRETA "FROILAN STYLE" |
www.vilaweb.cat
Les Trobades d'Escoles en Valencià s'aturen avui diumenge a València ciutat. Escola Valenciana, l'entitat organitzadora, espera una afluència en massa d'assistents a l'Albereda, on les coordinadores comarcals del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Horta Nord, Horta Sud i la Cappepv de València commemoraran els vint-i-cinc anys del primer encontre que van organitzar de 1987. La mactrotrobada d'avui al cap i casal vol transmetre una crida 'clara i oberta' al lema d'enguany: 'Sí al valencià. No a les retallades.'
'Una crida perquè els nostres governants entenguen que la ciutadania valenciana vol més valencià a l'escola i al carrer, més valencià per a aconseguir un sistema educatiu plurilingüe real i més valencià perquè els nens, els valencians i valencianes del futur, tinguen més oportunitats", diuen els organitzadors.
A més, avui mateix des de les deu del matí a les Coves de Vinromà té lloc la quarta Festa per la Llengua de les comarques del nord, amb la participació de centres educatius, AMPA i entitats del Maestrat, els Ports i municipis veïns. Una vintena d'escoles i instituts, acompanyats d'associacions culturals, editorials i entitats cíviques, oferiran al públic assistent tota mena d'activitats al llarg del dia.
edicioanterioredicioanterioredicioanterioredicioant
1 de maig de 2012
Dia del tancament
de les emissions
per satèl·lit de TV3
 |
| http://www.tv3.cat/comveure |
Si ens estan veient des de fora de Catalunya, aquesta informació els interessa. A les dotze de la nit de dilluns, 30 d'abril, s'acaben les emissions internacionals de Televisió de Catalunya via satèl·lit. Però això no vol dir que s'hagin de quedar sense veure "La Riera", "Polònia" o els telenotícies. Ho podran seguir fent de diverses maneres. A la web tv3.cat/mon els les expliquem totes. TV3CAT continuarà les seves emissions per Internet a tot el món, per cable i xarxes de televisió IP a Espanya, i per TDT a les Balears. També es podrà veure TV3CAT en directe a través de TV3alacarta i de les aplicacions per a smartphone(iPhone i Android), iPad, televisors i consoles.
 |
| http://blogs.324.cat/espaiinternet.php?itemid=45872 |
aquesta pàgina del 324.cat
explica a través d'un vídeo
les alternatives per veure TV3
Per connectar TV3CAT al televisor es necessiten: una connexió a internet, un televisor amb entrada HDMI i un dispositiu d'accés a internet. Per garantir una bona recepció de TV3CAT recomanem disposar d'una línia de connexió amb el proveïdor d'internet (ADSL, cable...) amb un ample de banda de baixada de com a mínim 3Mb/s garantits. Per verificar que es compleix aquest requisit suggerim realitzar un test de velocitat de la connexió, com, per exemple, el que ofereix l'Associació d'internautes. Quan s'estigui reproduint TV3CAT, s'ha d'evitar fer servir simultàniament altres serveis que requereixin un ample de banda important, com, per exemple, P2P, altres streamings de vídeo, etc. No seguir aquesta recomanació podria afectar negativament la qualitat del servei de TV3CAT.
TV3 tanca les emissions per satèl·lit
A molts llocs del país, d'Europa i d'Amèrica es deixa de veure el canal internacional de TV3 · La decisió es va prendre per retallar 850.000 euros anuals - www.vilaweb.cat
A mitjanit s'ha deixat de veure el canal TV3CAT per satèl·lit. Des d'avui el canal internacional de TV3 es veu només per internet i a les plataformes per cable dins de l'estat espanyol. L'apagada afecta els satèl·lits Astra i Hispasat i també a les zones on no arribava el desplegament de la TDT. El TV3CAT és el canal internacional de Televisió de Catalunya i agrupa continguts de TV3, 33, K3 i 3/24, però no els emet tots: en queden fora aquells que tenen reservats drets d'emissió, com films i retransmissions de partits de futbol.
La decisió es va prendre per estalviar 850.000 euros l'any. El problema és que cap operador per cable europeu o americà ha optat encara per redifondre el senyal que els arriba per internet, segons ha confirmat TV3 a VilaWeb. Televisió de Catalunya no descarta que en el futur algun operador ho faci, però per ara tots els operadors consideren que, o bé el senyal que reben via internet no és prou estable, o bé la tecnologia necessària per transformar el senyal és massa cara. TV3 ha volgut subratllar que aposta pels anomenats 'televisors intel·ligents', que en un futur no molt llunyà han de permetre veure la televisió en directe a partir del senyal que arriba d'internet (i no tan sols, com fins ara, els programes de televisió a la carta). El problema és que aquest tipus d'aparells encara no es venen, i que quan ho facin substituiran els aparells existents a poc a poc.
En aquest article ja us explicàvem com afecta l'apagada de l'emissió per satèl·lit de TV3
I el periodista Antoni Castells denunciava el dia després de la decisió del tancament, que l'apagada suposa trencar els lligams amb centenars de milers de catalans, valencians i balears que, com ell, viuen a l'estranger.
Us expliquem on es deixarà de veure el canal TV3CAT
i quina serà l'única manera de veure'l www.vilaweb.cat
El tancament de les emissions per satèl·lit de Televisió de Catalunya farà que es deixi de veure el canal TV3CAT a molts llocs del món. El TV3CAT és el canal internacional de Televisió de Catalunya i agrupa continguts de TV3, 33, K3 i 3/24, però no els emet tots: en queden fora aquells que tenen reservats drets d'emissió, com films i retransmissions de partits de futbol.
Aquest és el canal que es rep a les Illes Balears per TDT, i justament la limitació de continguts respecte de la programació de TV3 ha estat molt criticada per part d'entitats i partits. L'emissió de TV3CAT a les Illes continuarà com fins ara.
Però no serà el cas dels llocs d'Amèrica, Europa i alguns països del nord d'Àfrica, on es rep el canal per satèl·lit, ja sigui l'Astra o l'Hispasat. Des de l'1 de maig ja no es podrà rebre per satèl·lit, ni tampoc per cable a tot arreu.
A l'estat espanyol es continuarà emetent per cable, per la plataforma d'emissió de pagament Ono; al País Basc per Euskaltel i a Galícia, la plataforma R. També es podrà veure per Imagenio i Orange, que utilitzen la línia telefònica, i que també és de pagament.
Però en altres estats europeus on es podia veure per cable fins ara, mitjançant Cablecom, KabelBW i Wilhelm.tel (Alemanya), Cabletel (Bulgària), Telecom (Liechtenstein), DigiTV i Naxoo (Suïssa), ja no es podrà veure, perquè tots aquests operadors agafen el senyal de satèl·lit. A l'estat francès també ho deixarà de fer la plataforma Free, que emet el canal per via telefònica de pagament.
Passarà el mateix a Amèrica, on les operadores de cable Cable Mágico (Perú), Cable Hogar (Argentina) i Echo Video Cable (El Salvador) emeten també la senyal captada del satèl·lit.
Fonts de TV3 han explicat a VilaWeb que negocien amb aquests operadors per convèncer-los que a partir del maig captin el senyal d'internet i el redirigeixin a les seves xarxes respectives. Admeten que no tots poden tenir la mateixa disposició a fer-ho, pel cost que els pugui suposar. És un fet, però, que el senyal emès per internet és de més baixa qualitat que no l'emès per satèl·lit i que difícilment s'adaptarà als estàndards de qualitat de la xarxa de cable.
Per tant, l'única emissió assegurada del TV3CAT per a després de l'1 de maig serà la que ofereix internet. TV3 prepara una guia per a explicar quins dispositius permeten de connectar la televisió a internet.
Compromís i PSPV demanen explicacions sobre el desmantellament de Gandia TV
Han sol·licitat la convocatòria extraordinària i urgent del Consell d'Administració d'Iniciatives de la Comunicació, SL, després que s'han publicat imatges que mostren l'extracció de material, sense que s'haja informat els consellers
Segons publica l'edició digital d'un mitjà de comunicació local la vesprada d'ahir, tècnics de dos televisions locals de Gandia retiraven de les instal·lacions de Gandia TV, equipament de producció i mobiliari accessori, radioenllaços d' alta freqüència i diversos aparells.
Davant aquesta informació, tant el PSPV com el Bloc Verds: Compromís, a través dels seus representants al Consell d'Administració d'Iniciatives de Comunicació, SL, han sol·licitat per registre d'entrada la convocatòria extraordinària i urgent del consell atenent al dret que els empara a ser informats al respecte.
Compromís també tornarà a demanar un inventari detallat de tot l'equipament i material de Gandia TV, així com la relació de béns que s'han extret fins a la data, sense el coneixement de la totalitat dels membres del Consell d'Administració. No és la primera vegada que es pregunta sobre informacions semblants i sempre s'ha negat, llevat del trasllat d'equips informàtics i altre mobiliari per a ser reutilitzat a l'Ajuntament.
Bloc Verds Compromís, continua defensant i reclamant una televisió pública comarcal de qualitat, que emeta en valencià i amb continguts basats en els principis d'imparcialitat, pluralitat i veracitat.
En aquest sentit, Compromís exigeix que l'Ajuntament de Gandia nomene “d'una vegada per totes” els seues representants en el Consorci de la televisió pública comarcal a la fi que este es puga constituir el més aviat possible per decidir el model i la forma de gestió de la televisió pública comarcal i fer efectives les obligacions contemplades en els plecs administratius dels contractes adjudicats.
Que tornen el que han furtat
REDACCIÓ
El portaveu del Grup Municipal Socialista en l'Ajuntament de Gandia, José Manuel Orengo, ha titllat d' “escàndol” la notícia destapada per Gente de la Safor i on es demostra que dues televisions privades s'han apropiat del material tècnic de Gandia Televisió. Una acció que Orengo qualifica com a “espoli” per part de Torró, “que ha regalat patrimoni dels gandians a dues empreses privades”.
Orengo s'ha mostrat sorprès per les imatges que s'han difós on es poden observar vehicles de les dues televisions privades carregant el material tècnic de Gandia Televisió. Una sorpresa que es deu, segons ha explicat el portaveu socialista, al fet que el govern de Torró “no ha donat coneixement ni a la corporació ni al Consell d'Administració d'Iniciatives de Comunicació”.
Per a Orengo, el motiu que ha portat a Torró a cometre aquest saqueig és que “es pensa que Gandia es seua i el que fa és agafar el que és de tots per a quedar-s'ho per a ell”, recordant que, el més greu de tot, és que una de les dues televisions beneficiades de l'espoli és de Torró.
Per tot això, els socialistes han demanat que es torne el material a les instal·lacions de Gandia Televisió i que es convoque al Consell d'Administració per tal de depurar responsabilitats
Joan F. Mira: 'L'etapa triomfal del PP comença a tenir dificultats'
www.vilaweb.catL'escriptor valencià considera que 'hi ha coses de fons que van canviant' al País Valencià · En parla en aquesta entrevista.
www.vilaweb.catL'escriptor valencià considera que 'hi ha coses de fons que van canviant' al País Valencià · En parla en aquesta entrevista.
A Joan Francesc Mira, el molesta que Camps es passegi somrient i amb cara triomfal després de l'absolució, però creu que és 'un moniato' i que la seva trajectòria i allò que representa ja s'acaben. En aquesta entrevista considera que hi ha coses de fons que van canviant al País Valencià, que la dreta integrista ha deixat de bramar com abans i que el canvi al País Valencià està a tombar el PP. I no ho veu impossible. 'A vegades, amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.'
—Com us ha fet sentir el veredicte?
—Em molesta, a part la infladíssima repercussió que ha tingut als mitjans de comunicació, que un personatge funest i desagradable com Camps es passege amb aquell somriure i aquella cara triomfal, d'èxit i de gust i de satisfacció. Ell i la seua colla nefasta. És això que realment em molesta. Perquè no és un 'capo' de la màfia ni un lladre, és un moniato, un home que s'ha deixat afalagar, s'ha deixat estirar la jaqueta i s'ha deixat fer un regal… És més una qüestió de personalitat ètica i estètica que no la del típic polític lladre.
—Com pot ser que l'hagin absolt?
—Perquè les nou persones que formaven el jurat tenen les seues visions i opinions, i molt probablement la majoria que ha votat en favor de la no-culpabilitat de Camps ha votat també per adscripció ideològica. Són persones que segurament també el votaren en les últimes eleccions. I l'advocat de la defensa ha estat molt hàbil, intentant convèncer el jurat amb proves o documentació moltes vegades circumstancials per a suscitar afinitat o simpatia. I ja sabíem des del començament que, a Camps, l'havien d'absoldre.
—Per què?
—Perquè un tribunal professional mira l'objectivitat i la qualitat o el pes processal de les proves. I prendria decisions professionals. Però els membres d'un jurat finalment voten per simpatia, per afinitat, per sensacions. No són professionals de la valoració de les proves.
—Sembla que una part de la societat valenciana encara vegi bé Camps i les coses que fa.
—No exactament. És ben vista la mena d'idees, eslògans i imatges que ell i el seu antecessor Zaplana, i la batllessa de València, van llançar durant molt de temps. Aquell llenguatge d'autoexaltació dient contínuament que som els millors, que som un exemple mundial d'enveja, que tothom volia ser com nosaltres, que érem els més fantàstics, que teníem el que no tenia ningú, que tothom mirava cap a València… I tot això sense tenir absolutament res, perquè la realitat dels números diu que al País Valencià som en el furgó de la cua de la renda per capita.
—Això agrada a la gent fins que no li esclata la realitat a la cara.
—A molta gent, li ha esclatat a la cara. Ara comencen a canviar algunes coses en sectors importants de la població i fins i tot en ambients sociològics i ideològics de dretes, dels empresaris, i d'una part de la classe política conservadora i de la premsa conservadora.
—Quins exemples en tenim?
—He llegit últimament dos editorials del diari Las Provincias, el clàssic defensor del senyor Camps, dient que ens hem equivocat, que hem fet les coses malament, que els governs d'aquests últims anys, és a dir els del PP, han comès excessos, ens han portat a la ruïna, hem perdut les institucions financeres, hem perdut massa trens, hem gastat massa diners inútilment i ara estem fotuts, i la culpa la tenim nosaltres, i no els catalans. Ja comencen a fer editorials en aquest sentit, que fa un any i mig o dos eren inimaginables.
—Hi ha una certa fractura social?
—És habitual que n'hi haja en qualsevol espai polític. Els qui són afins o que tenen simpatia al govern que han votat durant tants anys tenen tendència a culpar els altres. Aquesta divisió és normal. Però també hi ha hagut una gran incomunicació entre uns i altres, en els mitjans de comunicació i també en allò que en diuen la societat civil, les entitats, les associacions, on realment hi pot haver convivència i diàleg. No n'hi ha hagut, però això comença a canviar. Ara aquest sector de dreta, tan pagat i content d'aquests dispendis, comença a veure que això que han fet els seus ens porta a la ruïna.
—També hi ha un sector que es declara molt pròxim a Camps, malgrat les converses vergonyants que tots hem sentit.
—Els qui tenen pes realment, les associacions empresarials, o els qui tenen més seny en el PP, no busquen gens el retorn a la presidència de Camps; no ho tolerarien. Ara té el suport dels qui han estat sempre al seu voltant, començant per la batllessa de València i els sectors més de l'Opus i de la dreta religiosa. Però aquesta gent ara són minoritaris. A la llarga, Camps i tot allò que significava d'aquesta vàcua exaltació, el dispendi i la imatge del triomfalisme amagant una realitat desastrosa, s'acabarà.
—Cap on pot portar tot plegat?
—Cap on pot portar, no ho sé. Però hi ha un sector, si vols reduït numèricament, però molt significatiu, de la població que sempre s'ha manifestat d'una manera activa. Hi ha hagut manifestacions molt grans al carrer, però mai no hi ha hagut una força política sòlida, solvent i potent, que els socialistes haurien tingut l'obligació de ser, capaç de recollir això.
—Però no ho han estat.
—No, el PSPV és una petita empresa de col·locació d'amics, afins i coneguts i de baralles internes i no fan, ni pensen res més, ni els preocupa res més. Ara mateix, en aquest moment de canvi, els socialistes estan ocupats, al cent per cent, en les seues coses internes. És una força política que viu per una pura inèrcia històrica dels temps gloriosos del Felipe González.
—Qui recull la resistència i la protesta és Compromís.
—Sí, el Bloc ha lluitat molts anys, i la gent que ha passat d'Esquerra Unida a Iniciativa, la gent més digna i amb les idees més clares i més activa, és també dins de Compromís. Ells recullen una part de tot això. Una part que ve de molt antic, perquè aquesta minoria de què parlava és una composició de la gent més modernitzadora i moderna i més europea i amb més cultura i més nacionalista i més fidel al país, que ha existit sempre. Li ha tocat d'aguantar totes les pressions imaginables i les no imaginables. Això comença a traure el cap, i és significatiu.
—I té més recorregut políticament? Com es pot articular tota aquesta força que hi ha al carrer?
—No ho sap ningú. Les manifestacions grosses a València que varen començar fa dos anys es deien 'en moviment'. És a dir, una part d'aquesta gent que ix al carrer no vol ser representada per ningú. I en paral·lel, encara que no tinga res a veure, hi ha els indignats, que diuen que no es volen organitzar ni que els represente ningú. Però què passa? Que això s'acaba, s'exhaureix per si mateix, el moviment espontani es dissol i ja està. No volen donar suport a res del que existeix però no són capaços de crear res nou.
—S'ha de jugar el partit en el terreny polític?
—Si al País Valencià vols canviar les coses, has de tombar el PP; i si vols tombar el PP, necessites diputats, és a dir, vots; és a dir, una organització política. I no sé què passarà d'ací a tres anys, cinc o deu. Només sé una cosa com a constatació: hi ha coses de fons que van canviant. L'afrontament entre dos sectors ideològics no és tan salvatge ni tan virulent com quan aquesta dreta integrista, fins fa pocs anys, bramava i dominava. Aquesta dreta integrista són quatre desgraciats folclòrics.
—Què passarà quan hi hagi eleccions? Veieu un panorama radicalment diferent del del maig passat?
—No radicalment diferent, sinó parcialment diferent. I no sé si la diferència serà prou grossa per a impedir que el PP torne a traure majoria absoluta. En les últimes eleccions a les Corts i a les espanyoles el PP no ha guanyat més vots. La fase expansiva ha tocat sostre, i si se'ls compliquen més les coses pot anar reculant. L'etapa triomfal i expansiva del PP en què podia arrasar comença a tenir dificultats. Què pot passar d'ací a tres anys? No crec que ningú ho puga saber. Canvis molt profunds en una societat es manifesten a vegades en un percentatge molt petit de l'electorat. No cal que canvie de vot el 40% de la població; a vegades amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.
—Què creieu que passaria, si demà hi hagués eleccions?
—No m'ho puc imaginar. Ni jo ni ningú. És imprevisible si ara tots aquests moviments han arribat a tenir una transferència electoral. És possible que el PP tornara a traure majoria absoluta per la situació dels socialistes, però ni se sap què podria votar la gent. És tot molt mòbil i molt fluid, però les coses ja no van fatal, com semblava que havien d'anar eternament.
—Mentrestant, en l'actualitat, no queden caixes, no queden mitjans, l'ensenyament i la sanitat es troben amenaçats…
—L'ensenyament i la salut pública no es troben més amenaçats que a Andalusia, a Castella-la Manxa o a Catalunya. En això no hi ha una peculiaritat valenciana. Les retallades de pressupost passen a tot arreu i segurament que no es poden evitar de cap manera.
—Algú ha comparat la situació del País Valencià amb Grècia fins i tot.
—No, són situacions completament diferents. És una fallida puntual, relativa i en uns termes que no són els mateixos que els d'un estat. La situació de precarietat financera dels comptes públics no es tan diferent de Catalunya, en termes de deute públic. La situació financera és pràcticament la mateixa. I l'espoliació financera, també, amb la diferència que ja no som dels rics, sinó dels pobres i ens continuen espoliant. Cada any tenim un dèficit fiscal brutal que s'acumula, i això en un territori que encara té la fama de pròsper i de ric, però que esdevé un territori pobre. Però continuem pagant.
—El PP ho sap. I què fa?
—No saben què fer. També és cert que Alberto Fabra no té els mateixos judicis de fons, criteris, actituds i formes d'actuar que tenia Camps. Però ara què podrà fer?
—D'entrada renunciar a la política de grans esdeveniments.
—Això si aconsegueix de desempallegar-se dels grans contractes draconians que els seus predecessors van signar. Però ho anirà fent, perquè no té cap més solució. Fabra és un personatge menor, però és l'única cosa presentable que tenia el PP. La desgràcia és que l'oposició majoritària, el PSOE, és com és. És difícil caure més baix, ser més ineptes i inútils, però ho intenten, intenten ser encara més rucs.
 |
Revista EL TEMPS
|
16 d'abril de 2011
18 de juny de 2011
21 de gener de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
vilaweb.cat
