 |
clica i veuràs tota la programació
de tv3 per sant Jordi
|
NO AL TANCAMENT
DE TV3 PER SATÈ·LIT
A només 8 dies de la desaparició
del senyal internacional de TV3
MANIFESTA'T EN CONTRA, JA EN SOM:
37.959
EL GOVERN ESPANYOL PRETÉN ACOLLAR
ECONÒMICAMENT LES TELEVISIONS AUTONÒMIQUES
DE MANERA QUE NO PUGUEN SER COMPETITIVES
Rajoy tira amb bala contra TV3, Canal9 i IB3
El govern espanyol acaba d'anunciar unes mesures sobre les televisions autonòmiques (contra les televisions autonòmiques, de fet) que, comptat i debatut, les inutilitzarà com a servei públic. Segons que ha explicat la portaveu del govern espanyol, els governs autonòmics podran vendre's les televisions públiques actuals. Ara, si no se les venen –i ací hi ha la trampa–, de cap manera no podran tenir dèficit. O siga: o bé se les venen o bé les hauran de rebaixar tant que no podran ni competir ni ser capdavanteres. Un atac en tota la regla.
La privatització serà un recurs segur en alguns casos –probablement Canal9. Ara, no és gens clar si aquesta privatització afectarà tots els canals o solament uns quants. Fa anys, per exemple, que el grup Godó somnia a apoderar-se del Canal 33 per fer una cadena privada que supere la marginalitat de 8TV en aquest camp.
Siga com siga, allò que preocupa més és l'exigència del dèficit zero. No veig, com s'ho farà TV3, per exemple, per continuar essent capdavantera, si no pot tenir gens de dèficit. Ara TVE, per cert, sí que en podrà tenir. No és que m'agrade que tinga dèficit, però és realista. No es pot fer una cadena de televisió capdavantera de la qualitat de TV3 amb els diners del mercat i prou. Ni ací ni enlloc d'Europa. La televisió pública és un servei essencial i, per tant, deficitari, com l'escola o la sanitat.
El fet de prohibir tot dèficit en les televisions públiques autonòmiques i de permetre'n en la televisió estatal fa veure ben clarament en què està la trampa: amb l'excusa del dèficit, més Espanya. Que és la maniobra, terrible, que anem vivint, i com més va, més.
director@vilaweb.cat 20/04/12
21/04/12 www.elpuntavui.cat
El govern espanyol acaba d'iniciar una reforma que afecta el model de televisió pública autonòmica, tot i que no seria d'estranyar que acabés estenent-se a l'estatal. En essència, aquesta reforma obre la porta a la privatització total o parcial del servei, però també obliga els seus ens gestors a l'equilibri financer, tot prohibint-ne el dèficit. És tracta d'una exigència que tindrà un important impacte en moltes televisions, que es veuran abocades al tancament o a reduir l'activitat a un nivell testimonial.
Moltes televisions autonòmiques van néixer pel mateix motiu que altres institucions: Catalunya en tenia una, i els territoris artificialment creats no volien ser menys. TV3, a més, va començar a operar malgrat el govern espanyol, que hauria volgut una emissora localista i de caràcter folklòric. Però TV3 va néixer amb la voluntat de ser una televisió de qualitat i homologable a la de qualsevol país europeu, objectiu que va assolir després del lògic temps de rodatge.
TV3 va néixer, també, amb l'objectiu de vertebrar el nostre país, ja que la seva llengua única era la catalana. Però la resta de televisions autonòmiques, amb les excepcions del País Basc i Galícia, no tenen cap objectiu vertebrador, perquè emeten en espanyol. Televisió de Catalunya és, doncs, un servei públic essencial per al nostre país. Per cert, no hi ha cap servei d'aquestes característiques que sigui rendible i, en canvi, el govern espanyol no imposa una norma tan draconiana com és el cas. Els comptes s'han d'equilibrar, cert, i és segur que els nous gestors de TV3 faran l'impossible per estalviar com més millor, però no ha de ser a càrrec de fer inviable el nostre model.
El president de l'AVL
DIU EN UNA ENTREVISTA QUE RECUPERAR
LES EMISSIONS DE TV3 ÉS DE "SENTIT COMÚ"
www.elperiodicomediterraneo.com 24/04/12
Reproduïm el fragment:
"--Què pensa del clamor social pel retorn de les emissions de TV3?
--Jo sóc partidari de la recuperació de les emissions de la Televisió de Catalunya: és de sentit comú, com també que els catalans puguen veure la nostra. En un món global resulta incomprensible que siga d’una altra manera. Crec que el tarannà de què parlava adés s’imposarà en breu. És important que entre territoris que compartim una mateixa llengua ens puguem reconéixer."
CiU i PP rebutgen mantenir les emissions de TV3 per satèl·lit
Finalment, CiU i PP han tornat a unir els seus vots al Parlament per aturar que prosperés una proposta de resolució d'ERC en què s'instava al Govern a mantenir les emissions de TV3 per satèl·lit per garantir la recepció en llocs on no és possible visionar-la per TDT o per Internet.
En la proposta de resolució, defensada pel diputat d'ERC Pere Bosch a la comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament celebrada aquest matí, es volia evitar que l'1 de maig cessin les emissions per satèl·lit de TV3 "fins que no s'habilitin els sistemes alternatius adients" tal i com ha aprovat el Govern.
ERC argüeix que gràcies a les emissions per satèl·lit de TV3 les comunitats catalanes a l'exterior poden veure la televisió pública catalana igual que la resta de televisions que poden ser vistes arreu del món. Segons la proposta dels independentistes es permetia als més de 450.000 catalans residents a l'exterior mantenir el contacte amb la realitat de catalana. De fet, Esquerra no entén com es tancaran unes emissions que "han anat guanyant espai progressivament en el consum televisiu d'aquests ciutadans", ha recordat Bosch. "Com veuran TV3 aquells catalans residents a l'exterior que no tinguin internet?", s'ha preguntat Bosch després de recordar que qui desitgi veure TV3 fora de Catalunya però dins de l'Estat Espanyol "només podrà fer-ho a través de plataformes de pagament".
Tant Joan Ferran (PSC) com Dolors Camats (ICV-EUiA) han expressat el seu suport a la proposta de mantenir TV3 per satèl·lit, mentre que Marta Alòs (CiU) i Santi Rodríguez (PP) s'hi han oposat "per raons econòmiques" i "tecnològiques", ja que és possible l'accés per internet.
edicióanterioredicióanterioredicióanterioredició
QUÈ NO VEUREM AVUI A TV3
A 30 dies de la desaparició
del senyal internacional de TV3 !
MANIFESTA'T EN CONTRA,
JA EN SOM: 36.218
Catalans al món denuncia el tancament de TV3 per satèl·lit
Catalans Al Món, Tancament, TV3, Satèl·lit,
TV3CAT, el canal internacional de Televisió de Catalunya, deixarà d'emetre a través del satèl·lit a partir del dia 1 de maig del 2012. La decisió privarà milers de catalans residents a l'exterior de poder participar amb condicions de l'espai català de comunicació.
Barcelona · A través d'un comunicat emès per Televisió de Catalunya el passat mes de febrer es coneixia la notícia del tancament de TV3CAT, el canal internacional de Televisió de Catalunya, que deixarà d'emetre a través del satèl·lit a partir del dia 1 de maig. La indignació entre els catalans residents a l'exterior no ha trigat a aparèixer a través de Catalans Abroad, o Catalans al món, un projecte virtual de connexió entre els catalans que viuen arreu del món.
La plataforma ha denunciat a través del web que el tancament de les emissions per satèl·lit suposarà un pas enrere per a la cultura i la llengua catalanes. "Es tracta d'una decisió errònia i contrària a la nostra projecció exterior, i que ens tanca les portes a Europa, a més de privar els milers de catalans residents a l'exterior de poder participar en condicions de l'espai català de comunicació" han destacat.
Catalans al món han iniciat una campanya d'oposició en la qual s'ha programat l'enviament massiu de correus electrònics al president de la Generalitat, al president de la CCMA, al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i als principals partits del parlament. S'hi pot accedir a través del Facebook o del web de la campanya No al tancament de TV3 per satèl·lit!
RTVV castiga el presentador de Ràdio 9 que va donar suport a la vaga www.vilaweb.cat
La direcció aparta Vicent Grau de la conducció del programa 'Punt a punt' en els partits europeus del València
La direcció de RTVV ha castigat al periodista Vicent Grau retirant-li les funcions de presentador del programa esportiu 'Punt a punt' en els partits europeus que juga el València. Grau va interrompre l'emissió del programa (àudio) el 18 de març proppassat per anunciar que secundava la vaga que havien convocat els sindicats a l'ens.
Per evitar que pogués fer el mateix dijous durant la jornada de vaga general, el subdirector de Ràdio 9, José Vicente Oliver, el va fer lliurar i el va substituir per Carles Baixauli en la retransmissió de l'AZ-Alkmaar-València, tal com explica la delegació de la Intersindical a RTVV.
Grau tampoc no podrà participar en el partit de tornada de l'eliminatòria, previst per al dia 5 d'abril vinent. El comitè d'empresa denunciarà els fets per considerar que atempten contra el dret de vaga. 'Són corresponsables d’esta decisió arbitrària la directora de Ràdio 9, Núria Romeral; la subdirectora de Recursos Humans, Noèlia Estarlich, i el secretari general de RTVV, Juan Prefaci', afegeix la Intersindical Valenciana.
ALUMNES D'INSTITUT TAMBÉ SENSIBLES A
LA PRIVACIÓ DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ
L'IES Honori Garcia (la Vall d'Uixó)
fan balanç de l'ANY sense TV3.
Podeu visitar el reportatge i la
magnífica revista que editen a l'enllaç:
CANÇÓ OFICIAL DEL LIPDUB
PEL CATALÀ A PERPINYÀ
'Lipdub' de 7000 persones a Perpinyà en defensa de la llengua
Els organitzadors de la iniciativa volen pressionar el govern francès
per protegir les llengües minoritàries - www.elsingulardigital.cat
www.elsingulardigital.cat
Unes 7.150 persones d'arreu de Catalunya i França han participat aquest dissabte a Perpinyà en la creació d'un lipdub a favor de la llengua i cultura catalana. Aquesta excepcional mobilització està emmarcada en un conjunt de manifestacions i concentracions arreu del territori francès per reclamar els drets de les llengües minoritàries. L'enregistrament ha començat a la plaça de la Llotja de Perpinyà amb un grup de nens escenificant una aula d'una escola i ha recorregut el carrer de la Llotja fins arribar a la plaça del Castellet enmig de fum, confeti i senyeres.
Superades totes les expectatives o objectius. El lipdub en defensa el català a Perpinyà ha agrupat a 7.150 persones. Un miler més que el nombre fixat per la entitat organitzadora d'aquest vídeo. D'aquesta manera, el lipdub de la organització Federació per la llengua catalana ha fixat el nou rècord mundial en participació en un lipdub en defensa del català superant el vídeo enregistrat a Vic o el de Barcelona que va comptar amb 1.500 persones i nombroses personalitats catalanes.
L'enregistrament d'aquest vídeo musical ha començat a dos quarts de tres del migdia i s'ha allargat fins passades les cinc de la tarda. En total s'han rodat quatre gravacions i posteriorment s'escollirà la millor d'elles. La història narrativa del lipdub ha començat a la plaça de la Llotja de Perpinyà amb un grup d'infants que escenificaven l'aula d'una escola. Posteriorment les càmeres s'han anat movent pel carrer de la Llotja on han aparegut grallers, timbalers, castellers, persones disfressades de pastissers, ossos i multitud de voluntaris que vestien samarretes amb la bandera catalana i feien onejar diverses senyeres.
La filmació ha finalitzat davant del 'Castellet' de Perpinyà d'on penjava un llençol on estava escrit 'Entre tots ho farem tot...i més!'. Allà, les càmeres han gravat a milers de persones que cridaven i cantaven la cançó ' Parlem català' enmig de fum, confeti i gegants. Un altre element que fa aquest lipdub excepcional és que ha estat gravat en 3D. Per això, els participants portaven unes ulleres de cartró, semblants a les que s'utilitzen en els cinemes per veure les pel·lícules en tres dimensions.
El president de la federació d'entitats que ha organitzat la mobilització, Hervè Pi, s'ha mostrat "molt satisfet" del nombre de participants i ha destacat que el vídeo ha estat "una forma de mobilització transversal" que ha agrupat multituds d'entitats i organitzacions culturals, esportives, polítiques i populars d'arreu de Catalunya i altres territoris de l'Estat francès.
Menyspreu pel català
31/03/12 MIQUEL RIERA WWW.elpuntavui.cat
La potent companyia Samsung rectificarà finalment i els seus terminals de gamma més alta amb el sistema operatiu Android inclouran el català. La filial espanyola de l'empresa coreana ha donat unes excuses de mal pagador per justificar el menyspreu cap a la nostra llengua que ha mostrat de manera ben clara no incloent el català als seus mòbils intel·ligents, una operació que els experts en el tema diuen que no és gens complicada. A més, l'Android, que és un sistema operatiu que utilitzen molts altres dispositius mòbils, porta el català inclòs. Sortosament, la mobilització ciutadana ha tornat a fer efecte de nou i la direcció de l'empresa a l'Estat espanyol ha vist que no pot menystenir tan fàcilment els interessos de milers d'usuaris catalanoparlants. Allò trist de tot plegat no és el problema en si, que atribuïm directament a la mala fe d'alguns directius espanyols, sinó que hi hàgim hagut de tornar de nou. Francament, estic convençut que tots plegats estem cansats d'insistir sempre en els mateixos temes, i més quan sabem perfectament que la qüestió s'acabaria ràpidament amb una legislació catalana adequada i punitiva i també, és clar, amb un estat propi. Posem fil a l'agulla?
 |
| vilaweb.cat |
nou treball al festival Barnasants
El concert comença a les 21.00 a l'Auditori de Barcelona - www.vilaweb.cat
El grup VerdCel presenta avui a l'Auditori de Barcelona el seu nou disc, 'Els dies del saurí'. Avui ha arribat l'hora de l'ara o mai, com diuen ells mateixos. Pujaran a l'escenari per descobrir les cançons que fa temps que preparen. 'Els dies del saurí és un àlbum més intimista, que s'acosta al territori del pop sense deixar de banda l'essència mediterrània, i reflexiona sobre la inestabilitat dels projectes vitals i la seva supervivència malgrat el context de crisi social i personal que ens ha tocat viure. Com és habitual en el grup alcoià, el disc va acompanyat d'un còmic, part integrant i independent, alhora, del treball, com ho és el disc mateix.
El concert d'aquesta nit comença a les 21.00 a l'Auditori, i forma part de la programació del festival Barnasants.
 |
| http://www.facebook.com/LlibertatiTV3 |
edicioanterioredicioanterioredicioanterioredicioant
TOTHOM NEGUITÓS
PER RECUPERAR TV3
13/3/2012
PER QUÈ CAL MANTENIR
ELS CANALS AUTONÒMICS
 |
| elpuntavui.cat |
La FORTA presenta un informe per reivindicar el seu paper com a “garantia de proximitat, diversitat i qualitat”09/03/12 02:00 - BARCELONA - LURDES ARTIGASwww.elpuntavui.cat
Coincidint amb el canvi legislatiu promogut pel PP perquè es puguin privatitzar les televisions autonòmiques públiques, la FORTA –l'associació que les agrupa– va presentar ahir un informe per reivindicar el seu paper “com a garantia de proximitat, diversitat i continguts de qualitat” que no ofereix l'oferta privada. L'actual president de la FORTA, Pablo Carrasco, va afirmar que les autonòmiques públiques són “necessàries i insubstituïbles” perquè són un servei públic originat en una demanda social.
L'informe sobre el paper de les autonòmiques elaborat per la multinacional Accenture destaca l'alt compliment que fan de diversos aspectes de la funció de servei públic i també el fet que la programació informativa dels principals canals duplica la de les cadenes privades. També s'assenyala que són el motor de la indústria audiovisual dels seus territoris.
Cost per habitant
El seu cost el 2010 va ser de 30,6 euros per habitant, xifra que és un 30% inferior a la de cadenes similars a la resta d'Europa. Iván de Cristóbal, coordinador de l'estudi, va dir que, a més, el cost s'ha reduït els últims dos anys per la reducció de les aportacions públiques, i tot i això s'han augmentat els serveis creant nous canals. I va defensar la importància de mantenir la publicitat per compensar la reducció dels governs.
Joan F. Mira: 'L'etapa triomfal del PP comença a tenir dificultats'
www.vilaweb.catL'escriptor valencià considera que 'hi ha coses de fons que van canviant' al País Valencià · En parla en aquesta entrevista.
www.vilaweb.catL'escriptor valencià considera que 'hi ha coses de fons que van canviant' al País Valencià · En parla en aquesta entrevista.
A Joan Francesc Mira, el molesta que Camps es passegi somrient i amb cara triomfal després de l'absolució, però creu que és 'un moniato' i que la seva trajectòria i allò que representa ja s'acaben. En aquesta entrevista considera que hi ha coses de fons que van canviant al País Valencià, que la dreta integrista ha deixat de bramar com abans i que el canvi al País Valencià està a tombar el PP. I no ho veu impossible. 'A vegades, amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.'
—Com us ha fet sentir el veredicte?
—Em molesta, a part la infladíssima repercussió que ha tingut als mitjans de comunicació, que un personatge funest i desagradable com Camps es passege amb aquell somriure i aquella cara triomfal, d'èxit i de gust i de satisfacció. Ell i la seua colla nefasta. És això que realment em molesta. Perquè no és un 'capo' de la màfia ni un lladre, és un moniato, un home que s'ha deixat afalagar, s'ha deixat estirar la jaqueta i s'ha deixat fer un regal… És més una qüestió de personalitat ètica i estètica que no la del típic polític lladre.
—Com pot ser que l'hagin absolt?
—Perquè les nou persones que formaven el jurat tenen les seues visions i opinions, i molt probablement la majoria que ha votat en favor de la no-culpabilitat de Camps ha votat també per adscripció ideològica. Són persones que segurament també el votaren en les últimes eleccions. I l'advocat de la defensa ha estat molt hàbil, intentant convèncer el jurat amb proves o documentació moltes vegades circumstancials per a suscitar afinitat o simpatia. I ja sabíem des del començament que, a Camps, l'havien d'absoldre.
—Per què?
—Perquè un tribunal professional mira l'objectivitat i la qualitat o el pes processal de les proves. I prendria decisions professionals. Però els membres d'un jurat finalment voten per simpatia, per afinitat, per sensacions. No són professionals de la valoració de les proves.
—Sembla que una part de la societat valenciana encara vegi bé Camps i les coses que fa.
—No exactament. És ben vista la mena d'idees, eslògans i imatges que ell i el seu antecessor Zaplana, i la batllessa de València, van llançar durant molt de temps. Aquell llenguatge d'autoexaltació dient contínuament que som els millors, que som un exemple mundial d'enveja, que tothom volia ser com nosaltres, que érem els més fantàstics, que teníem el que no tenia ningú, que tothom mirava cap a València… I tot això sense tenir absolutament res, perquè la realitat dels números diu que al País Valencià som en el furgó de la cua de la renda per capita.
—Això agrada a la gent fins que no li esclata la realitat a la cara.
—A molta gent, li ha esclatat a la cara. Ara comencen a canviar algunes coses en sectors importants de la població i fins i tot en ambients sociològics i ideològics de dretes, dels empresaris, i d'una part de la classe política conservadora i de la premsa conservadora.
—Quins exemples en tenim?
—He llegit últimament dos editorials del diari Las Provincias, el clàssic defensor del senyor Camps, dient que ens hem equivocat, que hem fet les coses malament, que els governs d'aquests últims anys, és a dir els del PP, han comès excessos, ens han portat a la ruïna, hem perdut les institucions financeres, hem perdut massa trens, hem gastat massa diners inútilment i ara estem fotuts, i la culpa la tenim nosaltres, i no els catalans. Ja comencen a fer editorials en aquest sentit, que fa un any i mig o dos eren inimaginables.
—Hi ha una certa fractura social?
—És habitual que n'hi haja en qualsevol espai polític. Els qui són afins o que tenen simpatia al govern que han votat durant tants anys tenen tendència a culpar els altres. Aquesta divisió és normal. Però també hi ha hagut una gran incomunicació entre uns i altres, en els mitjans de comunicació i també en allò que en diuen la societat civil, les entitats, les associacions, on realment hi pot haver convivència i diàleg. No n'hi ha hagut, però això comença a canviar. Ara aquest sector de dreta, tan pagat i content d'aquests dispendis, comença a veure que això que han fet els seus ens porta a la ruïna.
—També hi ha un sector que es declara molt pròxim a Camps, malgrat les converses vergonyants que tots hem sentit.
—Els qui tenen pes realment, les associacions empresarials, o els qui tenen més seny en el PP, no busquen gens el retorn a la presidència de Camps; no ho tolerarien. Ara té el suport dels qui han estat sempre al seu voltant, començant per la batllessa de València i els sectors més de l'Opus i de la dreta religiosa. Però aquesta gent ara són minoritaris. A la llarga, Camps i tot allò que significava d'aquesta vàcua exaltació, el dispendi i la imatge del triomfalisme amagant una realitat desastrosa, s'acabarà.
—Cap on pot portar tot plegat?
—Cap on pot portar, no ho sé. Però hi ha un sector, si vols reduït numèricament, però molt significatiu, de la població que sempre s'ha manifestat d'una manera activa. Hi ha hagut manifestacions molt grans al carrer, però mai no hi ha hagut una força política sòlida, solvent i potent, que els socialistes haurien tingut l'obligació de ser, capaç de recollir això.
—Però no ho han estat.
—No, el PSPV és una petita empresa de col·locació d'amics, afins i coneguts i de baralles internes i no fan, ni pensen res més, ni els preocupa res més. Ara mateix, en aquest moment de canvi, els socialistes estan ocupats, al cent per cent, en les seues coses internes. És una força política que viu per una pura inèrcia històrica dels temps gloriosos del Felipe González.
—Qui recull la resistència i la protesta és Compromís.
—Sí, el Bloc ha lluitat molts anys, i la gent que ha passat d'Esquerra Unida a Iniciativa, la gent més digna i amb les idees més clares i més activa, és també dins de Compromís. Ells recullen una part de tot això. Una part que ve de molt antic, perquè aquesta minoria de què parlava és una composició de la gent més modernitzadora i moderna i més europea i amb més cultura i més nacionalista i més fidel al país, que ha existit sempre. Li ha tocat d'aguantar totes les pressions imaginables i les no imaginables. Això comença a traure el cap, i és significatiu.
—I té més recorregut políticament? Com es pot articular tota aquesta força que hi ha al carrer?
—No ho sap ningú. Les manifestacions grosses a València que varen començar fa dos anys es deien 'en moviment'. És a dir, una part d'aquesta gent que ix al carrer no vol ser representada per ningú. I en paral·lel, encara que no tinga res a veure, hi ha els indignats, que diuen que no es volen organitzar ni que els represente ningú. Però què passa? Que això s'acaba, s'exhaureix per si mateix, el moviment espontani es dissol i ja està. No volen donar suport a res del que existeix però no són capaços de crear res nou.
—S'ha de jugar el partit en el terreny polític?
—Si al País Valencià vols canviar les coses, has de tombar el PP; i si vols tombar el PP, necessites diputats, és a dir, vots; és a dir, una organització política. I no sé què passarà d'ací a tres anys, cinc o deu. Només sé una cosa com a constatació: hi ha coses de fons que van canviant. L'afrontament entre dos sectors ideològics no és tan salvatge ni tan virulent com quan aquesta dreta integrista, fins fa pocs anys, bramava i dominava. Aquesta dreta integrista són quatre desgraciats folclòrics.
—Què passarà quan hi hagi eleccions? Veieu un panorama radicalment diferent del del maig passat?
—No radicalment diferent, sinó parcialment diferent. I no sé si la diferència serà prou grossa per a impedir que el PP torne a traure majoria absoluta. En les últimes eleccions a les Corts i a les espanyoles el PP no ha guanyat més vots. La fase expansiva ha tocat sostre, i si se'ls compliquen més les coses pot anar reculant. L'etapa triomfal i expansiva del PP en què podia arrasar comença a tenir dificultats. Què pot passar d'ací a tres anys? No crec que ningú ho puga saber. Canvis molt profunds en una societat es manifesten a vegades en un percentatge molt petit de l'electorat. No cal que canvie de vot el 40% de la població; a vegades amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.
—Què creieu que passaria, si demà hi hagués eleccions?
—No m'ho puc imaginar. Ni jo ni ningú. És imprevisible si ara tots aquests moviments han arribat a tenir una transferència electoral. És possible que el PP tornara a traure majoria absoluta per la situació dels socialistes, però ni se sap què podria votar la gent. És tot molt mòbil i molt fluid, però les coses ja no van fatal, com semblava que havien d'anar eternament.
—Mentrestant, en l'actualitat, no queden caixes, no queden mitjans, l'ensenyament i la sanitat es troben amenaçats…
—L'ensenyament i la salut pública no es troben més amenaçats que a Andalusia, a Castella-la Manxa o a Catalunya. En això no hi ha una peculiaritat valenciana. Les retallades de pressupost passen a tot arreu i segurament que no es poden evitar de cap manera.
—Algú ha comparat la situació del País Valencià amb Grècia fins i tot.
—No, són situacions completament diferents. És una fallida puntual, relativa i en uns termes que no són els mateixos que els d'un estat. La situació de precarietat financera dels comptes públics no es tan diferent de Catalunya, en termes de deute públic. La situació financera és pràcticament la mateixa. I l'espoliació financera, també, amb la diferència que ja no som dels rics, sinó dels pobres i ens continuen espoliant. Cada any tenim un dèficit fiscal brutal que s'acumula, i això en un territori que encara té la fama de pròsper i de ric, però que esdevé un territori pobre. Però continuem pagant.
—El PP ho sap. I què fa?
—No saben què fer. També és cert que Alberto Fabra no té els mateixos judicis de fons, criteris, actituds i formes d'actuar que tenia Camps. Però ara què podrà fer?
—D'entrada renunciar a la política de grans esdeveniments.
—Això si aconsegueix de desempallegar-se dels grans contractes draconians que els seus predecessors van signar. Però ho anirà fent, perquè no té cap més solució. Fabra és un personatge menor, però és l'única cosa presentable que tenia el PP. La desgràcia és que l'oposició majoritària, el PSOE, és com és. És difícil caure més baix, ser més ineptes i inútils, però ho intenten, intenten ser encara més rucs.
 |
Revista EL TEMPS
|
16 d'abril de 2011
18 de juny de 2011
21 de gener de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
vilaweb.cat
