24 de set. 2011

219 dies sense TV3 al País valencià

QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...





64 DIES DE PROMESA


VOLEM TV3




Els centres de música valencians tornen a mobilitzar-se contra la retallada en el sector

www.vilaweb.cat

'Si el govern no rectifica, la meitat de les escoles hauran de tancar l'any que ve', explica el compositor i professor Miquel Àngel Múrcia

'Els centres de música obriran dilluns amb la incertesa de si podran acabar el curs o no', diu a VilaWeb el compositor i professor del Taller de Música Jove de València Miquel Àngel Múrcia. La retallada del 54% del finançament dels centres autoritzats de música fa perillar-ne el futur, i per això la plataforma que aplega aquests centres (PLACEMA) ha convocat, amb el suport de l'oposició, la Federació de Societats Musicals i la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Conservatoris, una manifestació a favor de l'educació musical i per reclamar un finançament adequat. La marxa s'ha fet a migdia al centre de València i hi han participat tres centenars de persones.

La plataforma va reunir-se el mes passat amb tècnics de Conselleria, després de demanar en quatre ocasions de fer-ho amb el conseller d'Educació José Císcar, 'però només en va treure bones paraules, i a hores d'ara tot continua igual', explica Miquel Àngel Múrcia, que recorda que enguany, el finançament s'ha retallat en un 54%, fet que ha comportat que no s'hagi renovat una part del professorat i que hi hagi menys places. Concretament, la retallada amenaça 1.200 llocs de treball i la plaça de 8.500 alumnes en més de 200 municipis.

'Volem que es plantege l'impacte que tenen aquestes retallades'. Múrcia posa l'exemple del conservatori públic de Torrent, que havia rebut 162 sol·licituds per cursar ensenyament elemental i només n'ha pogut admetre 24. 'La Generalitat ha d'entendre que els centres autoritzats de música compleixen una funció social i supleixen el sistema públic; no es pot permetre que es retalle el finançament', diu el músic i compositor.

Els salaris dels professors, que l'any passar ja es van reduir un 10%, s'han retallat enguany un 20%. Aquesta situació, que Múrcia qualifica d'insostenible, fa que el futur no sigui gaire esperançador: 'Si el govern no rectifica, la meitat de les escoles hauran d'abaixar la persiana l'any que ve', i això posa en perill el teixit musical del País Valencià, tenint en compte que els centres autoritzats depenen sobretot dels ajuts públics. 'Aquests centres formen part del teixit musical del país; no poden aplicar la tisora en una qüestió tan important com la música'.
Com que les reunions amb la Generalitat no han dut enlloc, la PLACEMA ha tornat a cridar a les mobilitzacions.







Un país de tercera
ANTONI RUBIO
www.linformatiu.com  -  23 setembre 2011
Les cabòries al voltant del Corredor Mediterrani serveixen, almenys, per a fer una foto ben fidel de com som i quina és la situació exacta com a país. I, ací, en el terme “país”, que campe qui puga i que l’usuari –és a dir, el lector de la columna- trie el que més l’agrade. La reflexió serveix tant per al País Valencià, en particular, com els Països Catalans o, com no, per a Espanya, eixa idea amb què, ens agrade o no, hem de conviure ara per ara.
El cas és que la Unió Europea està esperant que el Govern (espanyol, és clar) es pronuncie sobre on pensa posar els diners d’ací a 2030 i, d’aquesta manera, anunciar si finançarà l’esperat Corredor Mediterrani o, per contra, el Corredor Central. Ambdós ferrocarrils tenen el mateix origen i final: la connexió de la xarxa ferroviària peninsular amb Europa fins a morir en el port d’Algesires. La diferència és que, mentre l’eix mediterrani passa per unes regions que suposen el 40% del PIB estatal i, a més a més, connecta dos ports tan potents com València i Barcelona, l’eix central travessa Aragó i Castella, passant, això sí, per Madrid, eixe immens melic que va alegrar-se en la inauguració de l’AVE perquè ja tenia “la playa de Levante a hora y media”.
Com si fórem xiquets menuts, necessitem que el papa i la mama vinguen a defensar les nostres coses i, és clar, a voltes, els nostres interessos no coincideixen amb els seus
En un país normal, i ací, de nou, que cadascú pense el que desitge, la decisió estaria clara. El Corredor Mediterrani beneficia a més gent, travessa amb una zona amb més potencial econòmic i, en unir tres ports com València, Barcelona i Algesires, convertiria aquest troç de món en la porta sud d’Europa de l’entrada de mercaderies. El Corredor Central, en canvi, més enllà de passar per Madrid a fer-se un chocolate con porras, no aprofita per a res més.
A més a més, quan la butxaca està en joc, ni tan sols la terrible, impensable i aterradora idea dels Països Catalans ens fa por. Per això, el president valencià, Alberto Fabra, no va dubtar en dir que el Corredor Central “no hi aporta res” i s’ha llançat en braços dels seus homòlegs català i balear –ai, ai, ai…- per a forçar Brussel·les a finançar l’eix costaner. El problema és que ho fa un poquet tard i que, a més a més, no tenim cap poder de convicció. No som ningú.
Les coses de no ser un país sobirà –i ací, evidentment, no esmente Espanya, sinó els valencians, els catalans i els balears- és que necessitem que l’estat espanyol parle per nosaltres davant la UE. Com si fórem xiquets menuts, necessitem que el papa i la mama vinguen a defensar les nostres coses i, és clar, a voltes, els nostres interessos no coincideixen amb els seus. I, en aquest cas concret, no cal ser massa llest per a pensar que un Govern instal·lat a Madrid, en clau de Madrid i amb visió madrilenya, prendrà una decisió ideològica més que no econòmica i apostarà pel ferrocarril del centre. I, si no, al temps…
El que caldrà pensar aleshores és si aquesta situació ens apanya. Més enllà de la qüestió lingüística o identitària, tindre una sobirania de tercera –abans, havíem de passar per Madrid i, ara, per Madrid i per Brussel·les- ens costa cada vegada més car. La nostra butxaca té un forat més i més gran i ningú no ens respecta perquè, òbviament, no som allò que es diu “un país del món”.
Això sí, tenim Madrid a hora i mitja, molt de sol i algunes platges, entre ciment i ciment… Si som el Levante feliz és perquè ens ho hem guanyat a pols. Caldria començar a rectificar o seguirem sent, com deia el comte-duc d’Olivars“los más muelles” tota la vida. I la cara d’imbècil, sincerament, no li para bé a ningú. Ni tan sols a nosaltres.






Acte de contrició

El consell de RTVE rectifica sobre el control informatiu i només dimiteix el conseller de CC0O que es va abstenir

Foto: TVE.


El consell de RTVE es declara el primer ‘garant' de la neutralitat dels informatius
El consell d'administració de RTVE es va retractar ahir, per unanimitat, de la seva decisió de permetre l'accés als seus membres –designats per partits polítics i sindicats– al sistema informàtic utilitzat pels periodistes i es va proclamar com el “primer garant de la neutralitat” dels informatius de la televisió pública. La mesura, adoptada dimecres a la nit, va provocar ahir a primera hora la primera víctima: la dimissió del conseller a proposta de CCOO, Héctor Maravall. La mesura es va aprovar pels vots dels quatre consellers designats pel PP i el de CiU. El PSOE i ERC es van abstenir i només IU i UGT hi van votar en contra.
Després de la indignació generalitzada i l'oposició de partits polítics i els seus dirigents, organitzacions professionals i mitjans en contra de la mesura, el consell de RTVE va fer marxa enrere en una reunió d'urgència. El consell, a més, va reunir les compareixences del director de TVE, el de RNE, el cap d'informatius i la presidenta del consell d'informatius de RTVE, que ho havien sol·licitat a petició pròpia. També Maravall va lamentar el seu “error ” i va esdevenir el primer “sacrificat” per la polèmica.
En acabar la reunió, el consell de RTVE va emetre un comunicat en què els consellers asseguren que la voluntat no va ser “mai” interferir en la tasca dels professionals ni condicionar la seva independència. No només això, sinó que s'afirma que “el consell n'és el primer garant [de la neutralitat dels informatius] no només per mandat legal sinó també per propi convenciment”. En aquest sentit, el consell va refermar el seu “màxim compromís” amb la neutralitat, el pluralisme informatiu “i el més escrupolós respecte a la independència professional dels treballadors de la corporació”. El conseller de CiU, Josep Manel Silva –que va votar a favor de la proposta del PP–, va reconèixer que “va ser un error” i per això s'ha rectificat. Silva va defensar “la tasca dels professionals de la comunicació i la seva independència”. “El meu error va ser votar a favor d'una decisió sense valorar-ne les conseqüències”, va dir.
IU i UGT, en contra
L'anul·lació de l'acord es va aprovar per unanimitat. Amb tot, el comunicat de rectificació del consell no el van compartir ni IU ni UGT; els seus consellers van votar en contra de la mesura dimecres. “IU com a partit i UGT com a sindicat van ser els únics que vam votar “no”, i dels del “sí” i els abstencionistes només CCOO ha dimitit”, deia IU al seu Twitter, mentre que el coordinador general de la formació, Cayo Lara, afirmava: “Els consellers de RTVE haurien de dimitir, no és admissible la seva actitud en un mitjà públic.” D'altra banda, IU assegura que els consellers que hi van votar a favor han fet marxa enrere només pel malestar suscitat: “No creiem que els consellers de RTVE actuessin al marge dels seus partits, es rectifica per la reacció contrària de la majoria.”

El govern ‘mai creuarà aquestes línies vermelles

El govern va celebrar ahir que el consell d'administració de RTVE s'hagi “retractat” de la seva intenció inicial d'accedir al sistema informàtic d'edició dels informatius de TVE i va subratllar que el govern “mai creuarà aquestes línies vermelles”. En declaracions al Palau de la Generalitat, el portaveu del govern, Francesc Homs, va afirmar que la petició que va fer el consell d'administració de poder disposar del sistema d'edició delsTelediarios –amb els vots a favor de PP i CiU– era “incomprensible”. Segons Homs, l'executiu català vetllarà per la llibertat d'informació i per la pluralitat en els mitjans de comunicació dependents de la Generalitat. D'aquesta manera, Homs contesta al vicepresident d'ICV, Jordi Guillot, que va demanar a CiU si el que va votar al consell d'administració RTVE també ho vol per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.





Es presenta la web del col·lectiu Saforíssims

www.vilaweb.cat
Una quarantena d'autors s'han vinculat a la societat literària de Gandia des de l'any passat
Es presenta a Gandia la web de la Societat Literària Saforíssims (també Facebook iTwitter), que té la intenció de fer ús de les tecnologies per a valoritzar el ric patrimoni literari de la Safor, des dels clàssics (Ausiàs March, Joanot Martorell, Roís de Corella) fins el segle XXI. Fins ara formen Saforíssims trenta-nou escriptors, entre els quals hi ha Isabel Canet, Maria Josep Escrivà, Ferran Garcia-Oliver, Rafa Gomar, Àngels Gregori, Ignasi Mora, Gemma Pasqual, Josep Piera.

L'any passat, a la Setmana Literària de Gandia, es va presentar el col·lectiu Saforíssims per a reivindicar i abanderar la tradició literària de la Safor i per a incidir més enllà de la comarca. El primer acte va consistir a promoure el nomenament de Josep Piera com a fill predilecte de la ciutat. Gràcies al projecte, es pretén cohesionar el col·lectiu d’escriptors, atorgar-li més visibilitat mediàtica i social i establir complicitats i intercanvis amb organitzacions de més territoris. 

La pàgina ofereix informació personalitzada de cada escriptor (obra publicada, premis literaris, ressenyes, etc.), els quals periòdicament hi publiquen articles a l’apartat 'Saforíssims en reflexió'. A més, Saforíssims també comença una tasca de difusió a les xarxes socials, per tal d'acostar-se a tots els públics i crear un autèntic diàleg amb la gent. Per a fer-ho, la plataforma literària disposa de comptes a Facebook i Twitter.






Revista EL TEMPS

16 d'abril de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
18 de juny de 2011

vilaweb.cat    

218 dies sense TV3 al País Valencià






63 DIES DE PROMESA




217 dies sense TV3 al País Valencià






62 DIES DE PROMESA




216 dies sense TV3 al País Valencià




61 DIES DE PROMESA



215 dies sense TV3 al País Valencià





60 DIES DE PROMESA





VOLEM TV3

19 de set. 2011

214 dies sense TV3 al País Valencià

QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...

 tv3.cat



59 DIES DE PROMESA







LA MESURA PODRIA INCREMENTAR LES DIFERÈNCIES ENTRE CENTRES
Educació insinua la introducció d'un sistema d'incentius que ja fracassa als EUA
JUAN E. TUR.   www.linformatiu.com
Millors notes, més recursos. Eixa és la idea bàsica que es desprenia de l'anunci realitzat fa uns quants dies pel Conseller d'Educació, José Ciscar per a, segons les seues paraules, disminuir en la nostra comunitat un fracàs escolar que situa els nostres joves a la cua d'Espanya en els últims lustres. Però el sistema, que s'assembla als que ja s'han desenvolupat a EUA o França, allí solament ha potenciat les diferències entre els centres privilegiats i l'educació que reben les classes treballadores.





El Xornal de Galícia anuncia el tancament també de l'edició digital

www.vilaweb.cat
Va néixer fa tretze anys com a mitjà exclusivament digital · Va tenir edició impresa durant tres anys fins que fa un mes i mig va anunciar que deixava d'imprimir
L'empresa editora del Xornal.com ha anunciat el tancament del diari després d'haver rescindit fa un mes i mig l'edició impresa. L'ERO presentat afecta trenta-vuit treballadors i comporta el tancament de l'edició original, la digital, després de tretze anys d'història.





edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir edició d'ahir



QUÈ ENS HAN PROHIBIT AVUI...




58 DIES DE PROMESA




Les autonomies: l'origen

El programa ‘30 minuts' estrena curs amb un reportatge que analitza el que es coneix com a ‘café para todos' des d'un punt de vista històric


Gregorio Peces Barba Foto: TV3.
Inclou una entrevista a Terradellas molt poc coneguda del 1985, de l'arxiu de Poblet
30 minuts (TV3, 21.50 h) estrena temporada amb l'origen de la construcció autonòmica. A partir de la crisi, les autonomies han esdevingut el punt de mira i el programa de TV3 es pregunta com va començar tot això. Qui va demanar l'autonomia després de la mort de Franco? Per què es van crear disset autonomies? Per què es va generalitzar el café para todos?
30 minuts ha volgut anar més enllà de la polèmica actual i ha volgut tornar als orígens: al naixement de l'Estat de les autonomies, fa més de trenta anys. El reportatge, Història del cafè (para todos) incorpora algunes imatges d'arxiu pràcticament desconegudes. En una filmació, s'hi recull la crema d'una bandera espanyola a Castella. El reportatge inclou fragments d'una entrevista molt poc coneguda, del 1985, al president Josep Tarradellas, provinent de l'arxiu de Poblet. En l'entrevista, el 1985, Tarradellas reflexiona amb una sorprenent actualitat.
Testimonis
En el reportatge, hi participen personalitats clau en la configuració de l'estat autonòmic actual: Rodolfo Martín Villa, ministre de Governació de l'època; Salvador Sánchez Terán, exgovernador civil de Barcelona i enviat especial de Suárez per negociar el retorn de Tarradellas; Jaume Sobrequés, exsenador de l'Entesa dels Catalans i membre de la comissió redactora de l'Estatut del 1979; Jordi Pujol, José Manuel Otero Novas, ministre de Presidència amb Adolfo Suárez; Manuel Clavero Arévalo, ministre adjunt per a les Regions; Gregorio Peces Barba, ponent de la Constitució del PSOE; Joaquín Leguina, expresident de la Comunitad de Madrid; Rafael Escuredo, expresident de la Junta d'Andalusia i Miguel Ángel Revilla, fundador del Partit Regionalista de Cantàbria.

La crisi i la memòria històrica


La crisi econòmica ocuparà el primer tram de la tardor, amb diverses propostes. 30 minuts tractarà de la situació dels joves que no troben feina i l'opció de marxar a l'estranger. També s'acostarà als jubilats en el context de la crisi i es revisaran les solucions que va adoptar Islàndia, quan va entrar en bancarrota. També s'analitzaran qüestions relacionades amb la memòria històrica. Concretament, un equip del programa ha investigat el periple d'aquells que se'n vana anar clandestinament a l'exili, també se seguiran les rutes d'aquella fuga a l'Estat francès a partir dels sumaris trobats als soterranis del Palau de Justícia de Barcelona, i es parlarà amb les famílies.



La Mostra Interacional de Mim de Sueca fa el gest d'adéu

Últimes representacions i activitats de la 22a edició
www.vilaweb.cat
La Mostra Internacional de Mim de Sueca arriba avui a l'última jornada de l'edició 2011, i ho fa amb una sessió doble de la companyia local Maduixa Teatre, que a les dotze i a les set de la vesprada representa 'Consonant', un espectacle en què amb el referent de l’univers imaginari del poeta Joan Brossa, fa que la dansa, el teatre, les ombres, les arts plàstiques i les noves tecnologies transporten el públic a un món de poesia visual.
Una altra sessió doble (19.30 i 22.30 h) serà la de la companyia espanyola Yllana, amb 'Muu!2', una sàtira sobre la tauromàquia que el grup recupera per estrenar-la a la Mostra de Sueca amb una versió revisada amb una mirada viva, humorística i renovada. I a les set de la vesprada els valencians Jamelia mostraran un resum de 'Música per Buster Keaton', un homenatge a l'actor amb música en directe. L'espectacle sencer es podrà veure, com a cloenda de la Mostra, a les 20.30 h.
La vesprada es completa amb l'exposició 'Tast antològic 1989-2011', una col·leccio de materials com cartells, detalls d’escenografies i fotos dels espectacles i accions creats per l'artista José A. Portillo. Seu és tambe l'audiovisual 'Moi, j'attends' que mostra un mosaic d'imatges amb els diferents gestos trobats en 36 persones de Sueca mentres llegien un llibre.
En total, hauran esat cinc dies en què han conviscut muntatges com 'Dröppo', de Teatro del Velador, el 'Peccata minuta', recreat en els antics despatxos de l'Ateneu Sueco del Socorro, de Francachela-Teatre Íntim, o el Persèfone que Comediants ha rescatat de la mitologia grega. Hi ha hagut també temps per a la festa de carrer amb 'El dolçainer de Tales' amb Xarxa Teatre, o la presentació del llibre 'Al·legat sobre la producció escènica' de Manuel Jaqués i Robert Lisart.


VOLEM TV3



El Mercat de Música Viva de Vic tanca amb èxit de participació de professionals

Se n'hi han acreditat més de vuit-cents de tots els àmbits de la música · Els concerts de Joan Colomo i Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien, dos dels que han generat més expectació entre els programadors





Jordi Pujol insta aquest diumenge a Puigverd d'Agramunt Foto:XAVIER LOZANO / ACNJordi Pujol insta a defensar la llengua a l'escola

L'expresident de la Generalitat demana resistència davant “l'intent de l'Estat d'esbandir els catalans”
Celebra la reacció de tots els partits polítics excepte el Partit Popular
Articles relacionatsEl català, encara cosa de totsArticles relacionatsL'etiqueta per un Twitter en català, tema estel·lar del dia a l'Estat espanyol










Revista EL TEMPS

16 d'abril de 2011
ELS DIES EN QUÈ EL POBLE VALENCIÀ VA DIR PROU
18 de juny de 2011

vilaweb.cat